ECONOMIA

La diversitat a les empreses, un valor a l’alça

Temps de Lectura: 5 minutos

La diversitat a les empreses, un valor a l’alça
Avatar

CaixaBank

14 Març, 2019


Queda molt de camí per fer perquè la igualtat total sigui una realitat en l’àmbit laboral. Però hi ha dades i motius per a l’esperança.

Hi ha alguna cosa que s’està movent a les empreses. El canvi cultural cap a la igualtat de gènere en aquest àmbit és una realitat tangible. La presència de dones emprenedores i directives és habitual, i fins i tot els inversors reclamen cada vegada més diversitat a les companyies. Amb tot, actualment només el 4,5% de les principals empreses europees té una dona com a CEO. I això que les companyies amb més implicació en matèria de gènere tenen més possibilitats de créixer per damunt del 5%.

El camí de les dones cap al cim empresarial és ple d’oportunitats i satisfaccions, però també d’obstacles i contradiccions. Ho saben bé les participants a la xerrada “La igualtat com a cultura empresarial”, que es va dur a terme al centre DayOne de Madrid com a part de la iniciativa #Actuemos #Wengage de CaixaBank.

Juntament amb el consultor de recursos humans Jaime Ozores, van compartir espai Inés Juste, presidenta del Grup Juste i Premi Dona Empresària de l’Any 2017; Helena Torras, inversora i mentora; Mónica Rucabado, directora de Vizgar Shoes (Alma en Pena) i Premi Dona Empresària 2018 de la Comunitat de Madrid, i María Gómez del Pozuelo, fundadora i CEO de Womenalia. En aquesta trobada van analitzar l’estat de la cultura de la diversitat a les empreses i les polítiques que es desenvolupen per promoure-la, així com la influència de les dones directives i emprenedores en aquest àmbit.

Un terme caduc?

La trobada va començar amb una reflexió a càrrec de Jaime Ozores, que va exercir com a moderador durant la sessió. “Abans de començar, comentàvem que ens sonava una mica distorsionat el tema de la xerrada. ‘Igualtat de gènere’. No hauríem d’estar parlant d’una altra cosa, a hores d’ara?”, va plantejar.

En aquest sentit, Mónica Rucabado va explicar com, encara que sembli una contradicció, “el sector del calçat per a dona és eminentment masculí. Les dones ens trobem amb moltes traves en el camí. Emprendre en aquest sector és molt complicat i no tenim gaire ajuda”.

Helena Torras va coincidir a l’hora d’apuntar que en el sector venture capital la presència d’homes també és majoritària. “Tanmateix, soc optimista. Cada vegada hi ha més dones emprenedores. A més, les companyies amb una dona fundadora són el 63% més rendibles que les que tenen un equip fundador exclusivament masculí”.

Inés Juste, per part seva, va posar de manifest un dels problemes que es troba a l’hora de promoure la diversitat a la seva pròpia empresa: la falta de dones en el sector tècnic. “La meva empresa es mou en dos àmbits: el farmacèutic, més relacionat amb la sanitat, i el químic, més industrial. Ens costa més trobar dones per treballar amb nosaltres en aquest últim. Jo mai no m’he sentit rebutjada per ser dona en aquest àmbit, però és cert que actualment hi ha una carència en el desenvolupament de talent femení en l’àmbit tècnic”, va indicar.

Com promoure la diversitat

Com a fundadora de la xarxa Womenalia, María Gómez del Pozuelo va explicar que el seu projecte treballa per promoure la presència de dones en tots els àmbits empresarials. “El primer que fem és parlar amb presidents i CEO per demostrar-los que la nostra presència incrementa la productivitat entre el 18% i el 19%. Això és perquè formem part d’equips diversos amb habilitats diferents. De fet, la diversitat és molt enriquidora per als equips”, va reflexionar.

Mónica Rucabado va coincidir-hi a l’hora d’assenyalar, com a emprenedora, el valor que la diversitat pot aportar a les companyies. “A la meva empresa hi ha moltes dones, però no volem només dones: busquem la diversitat perquè sabem que enriqueix”.

Un punt de vista que comparteix Helena Torras, que fa una crida a canviar les regles. “Si volem una igualtat real que promogui la diversitat, cal canviar el marc sota el qual treballem i eduquem les properes generacions, que es va crear el segle xx. La conciliació no és només un benefici per a les dones, ho és per a la societat. Menys presencialisme, més meritocracia, més feina col·laborativa i transversal… així és com es pot promoure la diversitat de manera efectiva”, va advertir.

Inés Juste, per part seva, aposta per implicar els equips directius en la cultura de la diversitat empresarial, així com per la promoció de polítiques socials. “L’alta direcció ha de predicar amb l’exemple per promoure aquestes pràctiques. Nosaltres intentem que els treballadors puguin gaudir de més conciliació independentment que siguin homes o dones. L’equació és molt senzilla: si gaudeix d’un entorn més feliç, el treballador tindrà més equilibri i serà més productiu. Donarà el millor de si mateix”, va indicar.

Una tasca conjunta

Una de les conclusions principals de la trobada té a veure amb la necessitat d’implicar els homes a la cultura de la diversitat i fer-los-en partícips dels beneficis. “Homes i dones s’han de fixar en les competències i les habilitats dels altres per incorporar-les i créixer”, va destacar María Gómez del Pozuelo.

Inés Juste va anar una mica més enllà i va indicar la necessitat que les dones aprenguin a delegar en els homes. “Moltes vegades ens encarreguem de més tasques de les que hauríem perquè pensem que ho farem millor i no deleguem. Deixem de fer networking perquè creiem que cuidarem millor els nostres fills que els nostres companys. És imprescindible que deleguem més, tant a nivell personal com professional”, va subratllar.

“Nosaltres ja coneixem molt bé la nostra pròpia història. Per mirar al futur, també necessitem els homes. Hem de canviar les regles junts”, va incidir Helena Torras. “Diversitat no significa ‘vinc a prendre’t el lloc’, sinó ‘millorarem tots treballant plegats’”.

En aquest sentit, tots els participants van destacar el valor de la difusió d’aquests valors a través de trobades com les que promou la iniciativa #Actuemos #Wengage de CaixaBank. “Totes aquestes xerrades haurien de ser una assignatura obligatòria a les escoles. La meva filla té un exemple de dona emprenedora a la família, que pot explicar-li el que necessita per saber a què s’enfrontarà, però això no sempre és així. Per això animo que es facin aquest tipus de xerrades; em sembla vital que s’escoltin aquests punts de vista”, va finalitzar.

Accepto les condicions d'ús.