La inflació i els seus efectes sobre l’economia

Temps de Lectura: 5 minutos

CaixaBank

Durant les últimes setmanes, l’agenda financera ha estat marcada per l’anunci d’una de les mesures més importants que ha pres el Banc Central Europeu (BCE) durant els últims mesos: l’anomenat QE (quantitative easing). Aquesta mesura, que consisteix a comprar deute públic a gran escala, té com a objectiu final reactivar l’economia i augmentar els nivells d’inflació inacceptablement baixos que fa massa temps que aguaiten l’eurozona.

Precisament, sobre l’evolució dels preus tracta l’article “Inflació a la baixa i risc de deflació”, publicat a l’últim informe de ”la Caixa” Research. Però què és exactament la inflació? És la pujada generalitzada de preus de béns i serveis en un període determinat. Per quantificar-la, s’utilitza l’Índex de Preus al Consum (IPC), un indicador que mesura la variació dels preus d’un conjunt de productes en relació amb el període anterior. Si els preus cauen respecte a l’any anterior, la inflació se situa en terreny negatiu. Una taxa d’inflació negativa de forma persistent, un fenomen també anomenat deflació, té un efecte nociu per a l’economia, ja que perjudica les expectatives de les llars i les empreses sobre l’evolució futura dels preus, que poden acabar posposant les seves decisions de consum i inversió. Així mateix, una taxa d’inflació molt alta de manera sostinguda, cosa que es coneix com a hiperinflació, també és perjudicial per a l’economia. Per això, el principal mandat de l’autoritat monetària és mantenir l’estabilitat dels preus (amb un objectiu del 2%).

Objectiu del QE: reactivar l’economia

Abans del QE, el BCE ja havia usat un ampli arsenal de polítiques monetàries expansives per injectar liquiditat a les economies de l’eurozona. Per fer-ho, havia “obert l’aixeta” del crèdit als bancs amb la pretensió d’incrementar els diners en circulació. En teoria, això hauria de propiciar un major consum i inversió, cosa que repercuteix en la reactivació de l’economia i, al seu torn, pressiona a l’alça els preus.

Tanmateix, tota aquesta liquiditat no ha acabat arribant a l’economia real. Per què? A grans trets, les causes obeeixen a dos grans factors. D’una banda, la concessió de crèdit s’ha mantingut feble. Això es deu al fet que la demanda de finançament ha estat pràcticament nul·la donat el procés de despalanquejament en què es troba el sector privat. Al seu torn, la nova normativa de regulació bancària tampoc no ha contribuït a propiciar un escenari favorable per a una major concessió de crèdit. D’altra banda, l’escenari econòmic d’incertesa tampoc no ha incentivat a empreses i llars ni a invertir ni a consumir.

Per això, amb aquesta nova mesura, el BCE injectarà liquiditat (i, en última instància, augmentarà la inflació) comprant títols de deute públic  de manera que aquesta liquiditat sí que arribi a l’economia real gràcies a una reducció dels costos de finançament de les empreses.

Si vols aprofundir més en un concepte tan d’actualitat com el que exposem, et convidem a llegir el dossier “Expectatives d’inflació” de l’últim número de l’Informe Mensual de ”la Caixa” Research de febrer de 2015.

També pots seguir @laCaixaResearch per estar al dia de l’actualitat econòmica i financera.