La relació entre cohesió social i creixement inclusiu

«Cohesió social i creixement econòmic inclusiu són dos conceptes indissociables i que es retroalimenten. Per tant, en un país en què el creixement és més inclusiu, és més fàcil que augmenti la cohesió social», assegura Javier Ibáñez de Aldecoa en el darrer informe mensual de CaixaBank Research, que precisament porta per títol «Cohesió social i creixement inclusiu: indissociables».

De la mateixa manera, en un país que tingui un nivell de cohesió social elevat, resultarà més fàcil que es duguin a terme mesures que afavoreixin un creixement més inclusiu, sosté l’investigador, perquè «la cohesió social és un dels factors que permeten que el creixement econòmic sigui inclusiu». Però el contrari també és cert: quan el creixement esdevé menys inclusiu, es corre el risc que es deteriori la cohesió social, amb tot el que això comporta.

En l’informe de CaixaBank Research, Ibáñez de Aldecoa analitza la cohesió social a Espanya, un element que considera «clau per poder determinar la capacitat que té per fer front als reptes que se’ns presenten», i la compara amb els països del seu entorn. Per fer-ho, l’investigador ha construït un índex que ha anomenat «indicador agregat de cohesió social (IACS)», que permet agregar i sintetitzar en una única mètrica la informació continguda en els 33 indicadors de cohesió social de què disposa l’OCDE.

L’informe destaca que els països nòrdics, que es caracteritzen per tenir una elevada qualitat institucional, són els que se situen al capdavant de la llista. D’altra banda, les economies emergents, que tenen institucions menys robustes i consolidades, són les que presenten uns nivells de cohesió social més baixos. Això permet una primera conclusió: la cohesió social ve determinada, en part, pel nivell de desenvolupament de les institucions de cada país.

A Espanya, el grau de cohesió social se situa en una posició intermèdia, encara que per sota de la mitjana de l’OCDE, segons l’IACS. En positiu, hi destaquen els elevats nivells de satisfacció personal i el dinamisme de l’entorn social. I en negatiu, els baixos nivells de confiança en les institucions.

Portugal es troba lleugerament per sota del seu veí espanyol, resultat d’uns nivells inferiors de satisfacció personal i d’inquietud política. D’altra banda, països com ara Alemanya, Finlàndia o els EUA gaudeixen de nivells de confiança molt més elevats que Espanya o Portugal, de manera que constitueixen un punt de referència important en el qual fixar-se.

«Quan fem una comparativa entre països per als diversos pilars obtenim alguns resultats interessants», indica Ibáñez de Aldecoa. «Per exemple, si ens centrem en el pilar de criminalitat, observem que els països europeus són els que obtenen millors resultats en aquesta dimensió, mentre que tant els EUA com els països emergents mostren una percepció de més criminalitat». Per tant, sembla natural que les societats amb estats del benestar més desenvolupats i generosos, com ara els europeus, surtin molt millor parats en aquest àmbit que no pas els països emergents o els EUA.

Finalment, es fa servir l’índex de cohesió social per estudiar la seva relació amb el creixement inclusiu, i els resultats de l’informe confirmen que es tracta de dos conceptes indissociables. Javier Ibáñez de Aldecoa Fuster conclou que «en definitiva, davant la important transformació del sistema productiu que suposen el canvi tecnològic i la globalització, i els desafiaments que presenta l’envelliment de la població, és important actuar per reforçar la cohesió social, un element indispensable per poder dur a terme les reformes que promoguin un creixement inclusiu i sostingut».