És l’economia una ciència? Els científics més ortodoxos diran que de cap manera, atès que a l’economia li manquen capacitat de predir i reproductibilitat. No obstant això, vivim temps híbrids, d’encreuament de disciplines i teories disruptores suposadament revolucionàries. Una d’aquestes és la combinació entre l’economia i una de les ciències més pures que existeixen, la física, que algunes veus ja estan començant a anomenar econofísica.
No és res estrictament nou: el creador d’aquest terme fou el professor de física de la Universitat de Boston H. Eugene Stanley en una conferència sobre física estadística que va impartir a Calcuta (Índia) el 1995. L’any següent, ja va incloure aquesta paraula en un article per a la revista científica Physica A. I el seu objectiu, que és intentar entendre els fenòmens econòmics des del punt de vista de la física, podria aportar noves perspectives.
Segons Ricardo Mansilla, autor del llibre Una breve introducción a la econofísica, “aquest nou vessant d’investigació proposa una millor comprensió dels processos econòmics, basada en la descripció del comportament adaptatiu dels agents econòmics davant situacions canviants”.
Un exemple perquè s’entengui: l’economia no pot predir el futur al 100%. No obstant això, l’econofísica seria capaç d’estudiar els mercats financers seguint, per exemple, un model desenvolupat originalment per tractar moltes partícules que interactuen entre si i que generen fenòmens com el magnetisme.
Això resulta totalment aliè per a un economista tradicional, però per a un físic és el pa de cada dia. L’aposta d’aquells que defensen l’econofísica és que tant els fenòmens físics com els econòmics podrien posseir característiques universals, i que els sistemes complexos es podrien estudiar fent servir les eines amb què habitualment treballa la física.
A més dels mercats financers i de les xarxes econòmiques complexes, l’econofísica s’ha centrat de moment a estudiar les propietats de la distribució dels ingressos i la presa de decisions estratègiques. Però els resultats encara no són concloents. No hi ha consens entre els experts i l’econofísica no passa de ser una teoria que encara no ha estat totalment comprovada.
Tanmateix, l’accés que es té actualment a enormes quantitats de dades (el que es coneix com a big data) i la necessitat més gran d’una elevada capacitat de càlcul computacional podrien obrir noves possibilitats i donar nous sentits a l’econofísica.
El temps ho dirà. També la llei de la gravetat de Newton va començar un dia del segle XVII sent precisament això, una teoria.
