Són majoria a les aules universitàries d’Espanya, però la seva presència és molt més discreta en aquelles en què s’imparteixen les conegudes com a disciplines STEM. Les dones ocupen, en concret, el 54,8% de les matrícules, segons dades procedents del Sistema Universitari Espanyol. Un percentatge que comença a baixar si parlem de Ciències (51%) i es desploma en el cas de la branca d’Enginyeria i Arquitectura, on amb prou feines ocupen un de cada quatre seients a les aules de Grau.
Les causes per les quals les nenes i joves no solen optar per carreres tecnològiques o científiques fora de l’àmbit de la salut són variades. Tanmateix, en gran part d’elles trobem paraules en comú, com «prejudicis», «estereotips», «referents» o «confiança». Les dues primeres destaquen per la seva abundància. Les dues últimes, per la seva escassetat.
Precisament aquest és el principal motiu pel qual cada 11 de febrer celebrem el Dia de la Dona i la Nena en la Ciència. Es tracta de cercar solucions a un problema, el de l’escassa presència femenina en disciplines científiques i tècniques, que la societat no es pot permetre. També de donar veu a aquelles dones que no només han seguit la seva vocació en l’àmbit STEM, sinó que s’han convertit en referents amb els quals nenes i dones joves es poden identificar amb facilitat.
Les guanyadores de les últimes edicions dels Premis WONNOW, organitzats per CaixaBank i Microsoft, són clars exemples d’aquesta nova generació de referents que s’obre pas en les disciplines STEM. Dones disposades a enderrocar estereotips i explicar les seves vivències com a estudiants de carreres STEM perquè altres s’animin a seguir els seus passos.