De la kuna al ien: les monedes més petites del món

Moneders i col·leccions numismàtiques de tot el món tenen moneda menuda de totes les mides, però hi ha monedes tan petites que trobar-les pot ser tot un repte. N’hi ha de commemoratives i també de circulants, però totes tenen alguna cosa en comú: unes dimensions sorprenentment reduïdes.

Des d’una moneda suïssa amb la cara d’Einstein a la “pildorita” de 1901 de Panamà, s’han encunyat monedes diminutes amb pocs mil·límetres de diàmetre. Tan pocs, que algunes han de ser observades amb lupa.

Des de mitjan 2024, una kuna croata s’ha convertit en la moneda commemorativa més petita del món. Així ho recull el Llibre Guinness dels Rècords: aquesta peça en miniatura té només 1,99 mil·límetres de diàmetre.

Se n’han encunyat en total 199 unitats en or, amb un pes de 0,05 grams. És tot un èxit perquè no resulta fàcil produir monedes tan petites.

S’ha de recordar que la moneda oficial de Croàcia des del 2023 és l’euro. La que commemora aquesta petita peça és la que circulava abans d’aquest moment pel seu territori.

Abans que la kuna croata aconseguís el rècord, una curiosa moneda suïssa ocupava aquest mateix capítol del Guinness. Es tractava d’un quart de franc suís encunyat el 2020, amb un diàmetre de 2,96 mil·límetres i un pes de 0,063 grams.

A més de la mida reduïda, aquesta moneda commemorativa destaca per una altra característica: a la cara apareix la icònica imatge de la cara d’Albert Einstein ensenyant la llengua.

Això sí, distingir-la a primera vista no és tasca fàcil. De fet, la seca suïssa va dissenyar un embalatge especial per a aquesta moneda que inclou una lupa per observar-la.

De tota manera, aquesta moneda no ha sortit per complet del Guinness després de l’arribada de la kuna croata: una còpia seva de 2,73 mil·límetres efectuada per un numismàtic serbi es considera la rèplica més petita del món.

Va ser al segle XIV quan va aparèixer al sud de l’Índia una moneda circulant increïblement petita. Es tractava del fanam d’or de l’Imperi Vijayanagar, una peça que amb prou feines pesava 0,4 grams. El diàmetre era d’entre 5 i 7 mil·límetres.

A més de la mida reduïda, aquesta moneda va destacar per la longevitat: es va encunyar ininterrompudament entre els segles XIV i XIX.

Un país centreamericà va tenir al seu dia la moneda circulant més petita del món i també la més gran.

Panamà va encunyar el 1904 una estranya moneda per dues qüestions: el valor (dos cèntims i mig) i la mida reduïda (10 mil·límetres de diàmetre). Aquesta peça, habitual a les butxaques dels panamenys, va ser batejada amb l’apel·latiu afectuós de “pildorita”.

La pildorita era una fracció de la unitat de moneda de Panamà, el balboa. Precisament una moneda de 20 balboas es convertiria en la més gran en circulació l’any 1983. El diàmetre superava els sis centímetres, per la qual cosa no devia ser una peça especialment còmoda de guardar a la cartera.

En una recopilació de les monedes més petites del món es poden tenir en compte alguns factors, més enllà del diàmetre o el pes. El valor de la divisa també es pot considerar, encara que la fluctuació constant no ho posa fàcil.

En aquest cas, el rial iranià podria considerar-se la moneda més barata del món. La seva valoració actual és amb prou feines de 0,00002 euros. Davant el dòlar va arribar a cotitzar-se a 810.000 rials. És a dir, en el moment més baix de cotització, cada rial valia només 0,000001 dòlars.

Si volem trobar monedes especialment petites, només hem de treure el nas al nostre moneder: el cèntim d’euro és una de les més diminutes entre les que circulen actualment.

Aquesta peça no només destaca pel diàmetre reduït (16,25 mil·límetres), sinó també per la lleugeresa, ja que amb prou feines pesa 2,3 grams. Els problemes per trobar i distingir els cèntims d’euro al fons de la cartera són comuns a molts ciutadans europeus.

No té una mida tan reduïda com el cèntim d’euro, tanmateix, el ien japonès encara es més lleuger. La raó és que, mentre el cèntim d’euro està fet d’acer revestit en coure, el ien japonès és d’alumini. Malgrat tenir un diàmetre de 20 mil·límetres, el pes és de només un gram.

El ien japonès és tan lleuger que es poden veure vídeos a internet en què apareixen monedes surant sobre l’aigua. Clar que a Espanya tenim experiència amb monedes d’alumini molt lleugeres: les últimes pessetes pesaven només 0,55 grams i feien 14 mil·límetres de diàmetre.