Si fa uns anys ens haguessin dit que podríem comprar una fracció digital dels drets d’un quadre d’Andy Warhol o que milers de compradors licitarien per un NFT dinàmic per gastar gairebé 92 milions de dòlars, probablement no ens ho hauríem cregut.
Tanmateix, tot això és real: la tecnologia blockchain o cadena de blocs ens permet posseir parts d’obres d’art que, en comptes d’estar desades en una caixa forta, es troben emmagatzemades digitalment en un lloc al qual només pot accedir el propietari mitjançant una clau única.
Aquestes obres poden ser físiques (com un quadre o una escultura que s’hagi tokenitzat per fraccionar-ne la propietat) o peces digitals NFT (Non Fungible Token, per les seves sigles en anglès) i, en alguns casos, assoleixen xifres de venda astronòmiques.
Repassem els cinc NFT més cars de la història
CryptoPunk #5822 va assolir una xifra de venda de 23,7 milions de dòlars (22,4 milions d’euros). A canvi, el seu comprador va obtenir la propietat d’una imatge d’un àlien blau en baixa resolució i generat per un algoritme. Potser aquests aliens són la millor manera d’il·lustrar com d’únic i estrany és el mercat dels NFT.
CryptoPunk #5822 forma part d’una sèrie de 10.000 avatars digitals emmagatzemats en la cadena de blocs Ethereum. Va ser el projecte que va inspirar l’actual moviment de criptoart i un dels primers exemples de NFT a Ethereum.
Aquest esperit pioner —i la consegüent remor que va generar en la comunitat— és la raó principal del seu èxit. També l’exclusivitat que aporta posar-se un CryptoPunk en propietat com a avatar a les xarxes socials.
L’artista Beeple va crear una videoescultura en tres dimensions, un híbrid entre art digital i físic, que es va vendre en viu a la galeria Christie’s per 28,9 milions de dòlars (27,3 milions d’euros).
Es tracta d’un NFT generatiu: un vídeo cinètic que mostra un astronauta solitari caminant per un món distòpic i que evoluciona contínuament.
La videoescultura es mostra dins d’una caixa d’uns dos metres d’alçària amb quatre pantalles led.
El de Clock és un bon exemple sobre com el criptoart es pot utilitzar per donar suport a causes concretes. En aquest cas, per recaptar fons que ajudin Julian Assange a defensar-se als tribunals.
Clock va ser creat per l’artista anònim Pak i forma part de la col·lecció Censored, que posseeix juntament amb Julian Assange. Aquesta obra consisteix en un rellotge on es van veient els dies que l’activista fa que està empresonat.
L’organització Assange DAO, composta per uns 10.000 seguidors d’Assange, va ser la que va comprar l’obra per 53,7 milions de dòlars (49,8 milions d’euros). Els seus integrants van sumar forces i recursos en una mena de crowdfunding per ajudar Assange a sortir en llibertat
Un dissenyador gràfic estatunidenc, Beeple, va estar 13 anys creant una imatge cada dia, sense saltar-se’n ni un. És a dir, més de 5.000 dies consecutius d’imatges diferents amb l’ànim de reflectir en temps real l’evolució del seu país.
L’artista va reunir en una sola composició les 5.000 primeres imatges d’aquesta col·lecció en una obra coneguda com The First 5.000 Days i que mostra el recorregut artístic de Beeple des que era un creador anònim.
Aquest NFT es va vendre per 69,3 milions de dòlars (65,5 milions d’euros), després de mesos en què les obres d’aquest artista van anar guanyant valor subhasta rere subhasta. Ni el mateix Beeple, que va seguir la licitació des de casa seva, s’ho podia creure.
La mateixa venda del que, fins ara, es considera el NFT més car de la història, també s’ha convertit en una obra d’art.
The Merge, una obra de Pak —el pseudònim rere el qual s’oculta un artista anònim— ha combinat la tokenització amb la generació artística.
Pak és un artista que crea art a través de codi. En aquest cas, se li va ocórrer utilitzar el mateix blockchain i Internet per generar una obra d’escala global. Bàsicament, el que va fer Pak va ser vincular The Merge, una creació digital dinàmica, als tokens que aportaven els compradors. Així, la composició visual de cada NFT és diferent, en funció de la quantitat de tokens que hagi afegit cadascú.
Per descomptat, aquesta proposta tan exòtica i participativa —juntament amb la popularitat de Pak— va generar una expectació enorme i, amb aquesta, una xifra rècord en la venda de NFT: 91,8 milions de dòlars (86,7 milions d’euros). Tant és així que, amb aquesta venda, Pak es va convertir en l’artista viu més cotitzat del món, per sobre d’altres tan coneguts com Banksy o David Hockney.
