Quatre òperes en què els diners van ser el protagonista

Els diners són un dels temes recurrents en els arguments de les òperes. Símbol de desig, conflicte o poder, la seva aparició en la trama acostuma a ser l’inici de tensions de qualsevol índole entre els personatges de les obres més famoses d’aquest gènere.

Els embolics que provoquen van cridar l’atenció de Mozart, Verdi o Donizetti fins al punt d’introduir-los en les seves trames com el ressort que empeny els personatges a actuar d’una manera determinada.

En aquest article, fem un recorregut per les òperes més famoses en què els diners són el gran protagonista.

Els diners juguen un paper fonamental en aquesta òpera d’embolics amorosos i crítica social. En aquest cas, els diners són un símbol del poder i la manipulació social.

El comte Almaviva fa servir la seva riquesa per intentar seduir Susanna, la promesa de Fígaro, apel·lant al dret de cuixa, símbol de l’abús del poder feudal. Però l’astut Fígaro engega en orri els plans del seu antagonista i demostra que els diners no ho són tot.

Els diners també són una via de pressió a través del personatge de Marcellina, que reclama a Fígaro un antic deute i l’intenta forçar a casar-se amb ella en comptes de fer-ho amb Susanna.

Quan es descobreix que Marcellina és en realitat la mare de Fígaro, ja no té lloc la reclamació, cosa que allibera Fígaro de la seva obligació.

En aquesta òpera, la dupla Mozart-Da Ponte situa l’acció a Espanya. Aquesta vegada presenten la història de Don Giovanni, un seductor sense escrúpols capaç de manipular qualsevol persona per assolir els seus propòsits.

Al llarg del llibret, els diners són una eina clau en la seva estratègia per seduir, comprar favors i exercir el seu domini sobre els altres.

Al principi, Don Giovanni deixa clar que està convençut que la seva riquesa li permet esquivar les conseqüències dels seus actes. El seu criat Leporello continua al seu servei, tot esperant promeses econòmiques que no arriben mai.

Madamina, il catalogo è questo, a més de ser una ària espectacular, ens ofereix l’oportunitat d’entrar en la ment de Leporello, que és a prop del seu senyor per obtenir diners i estatus.

Els diners tornen a entrar en joc en l’intent de seduir Zerlina, una pagesa acabada de casar. A Là ci darem la mano, Don Giovanni entabana Zerlina amb promeses d’una vida millor i la tempta amb una vida més pròspera de la que podria donar-li el seu humil marit, Masetto.

En aquesta escena, la riquesa esdevé una eina de manipulació que mostra el poder corruptor dels diners.

En una altra escena, Don Giovanni, disfressat, paga uns músics per distreure els convidats del ball, fet que li permet dona via lliure a les seves seduccions. Els diners, per tant, li transfereixen la sensació d’invulnerabilitat amb què desafia les normes socials.

Però Don Giovanni acaba amb una advertència sobre els límits del poder econòmic. Quan finalment ha de fer front al seu destí davant l’estàtua del Comanador, els seus diners ja no tenen valor: la justícia divina és immutable i incorruptible.

El caràcter realista d’aquesta òpera la converteix en una excepció en l’obra de Verdi. I, precisament, és aquest tret el que ens permet entendre el paper clau dels diners en la vida dels seus personatges.

La protagonista, Violetta Valéry, és una cortesana, la qual cosa significa que el seu benestar depèn de la riquesa i el patrocini dels homes poderosos amb qui es relaciona.

Tot i que gaudeix d’una vida de luxe, sap ben bé que la seva posició en la societat i el seu benestar depenen de la seva relació amb aquests homes. L’arribada a la seva vida de l’humil Alfredo Germont, que li ofereix un amor sincer, situa Violetta en un dilema: triar entre la seguretat que li ofereixen els diners o arriscar-se per l’amor verdader.

A més, la família d’Alfredo no hi està d’acord, amb la seva relació amb Violetta. El seu pare, Giorgio Germont, li demana a Violetta que deixi el seu fill perquè perjudica l’estatus social de la família.

Violetta opta per separar-se del seu estimat. Aquest li demana una explicació, però ella s’hi resisteix. Alfredo, per despit, li llança unes monedes que simbolitzen saldar els serveis de cortesana de Violetta davant els convidats d’una festa.

La Traviata recull les contradiccions d’una societat en què l’amor i els diners estan en tensió constant.

Novament, els diners juguen un protagonisme destacat en aquesta obra i separen el destí dels seus personatges en un inici. Els diners són l’obstacle principal entre Nemorino, un modest pagès, i la seva estimada Adina, una dona rica. Nemorino no pot competir amb Belcore, un militar amb seguretat econòmica i un bon estatus social.

Per conquerir Adina, Nemorino recorre a un entabanador que, a canvi de tots els seus estalvis, li ven un remei miraculós que farà que Adina s’enamori d’ell.

En comprovar que no ha funcionat, n’adquireix més i, per aconseguir diners, s’allista a l’exèrcit. Al cap de poc, Nemorino hereta una gran fortuna i desperta l’interès de moltes pretendents. Finalment, aconsegueix el favor d’Adina.

A L’elisir d’amore, els diners canvien la situació dels personatges, però són al final la sinceritat i la lleialtat els valors que fan que Adina apreciï l’amor de Nemorino.

A més, retrata els pocs escrúpols de l’entabanador o del sergent, que s’aprofiten de la necessitat dels més pobres per obtenir els seus beneficis.