Temps de Lectura: 4 minuts
19 Desembre, 2024
Des de la garlanda que decora el teu saló fins a les delícies nadalenques que gaudeixes a taula, hi ha un munt de productes que només utilitzem o consumim en aquesta època.
Alguns tenen les arrels en tradicions centenàries, d’altres s’han reinventat per satisfer una demanda o abaratir-ne els costos.
Avui ens ocupem de cinc productes nadalencs emblemàtics i n’explorem l’origen:
El torró és, sens dubte, un dels productes nadalencs més representatius d’Espanya. Té l’origen en la gastronomia àrab, amb ingredients molt típics d’aquesta cultura, com les ametlles i la mel, que, al seu torn, abunden a la península Ibèrica.
Xixona i Alacant disposen de la Indicació Geogràfica Protegida (IGP); és a dir, obeeixen les directrius del consell regulador que estableix les bases per mantenir la qualitat i l’autenticitat en l’elaboració d’aquest dolç. Per part seva, Agramunt, a Lleida, té la seva pròpia IGP.
Amb tot, molts torrons no es fabriquen a l’empara d’aquestes IGP, per la qual cosa es produeixen en altres punts i segueixen altres processos d’elaboració.
La ponsètia o flor de Nadal és una planta originària de l’Amèrica del Nord. Avui dia, la combinació de vermells i verds (i fins i tot blancs) a les seves fulles fa que s’hagi convertit en la planta ornamental per excel·lència.
Segons l’Associació d’Organitzacions de Productors de Fruites i Hortalisses de la província d’Almeria (Coexphal), la producció mundial de flors de Nadal arriba als 200 milions d’unitats a l’any, una dada a la qual atribueixen un valor comercial de 1.000 milions d’euros.
Europa produeix 95 milions anuals d’aquesta espècie, assegura la mateixa font. Espanya i Portugal són responsables cada any de 10 milions d’unitats de flor de Nadal.
I al nostre país, Almeria n’és la principal productora, amb 3,5 milions d’unitats a l’any, el 33 % de la producció nacional, estipula ASAJA.
En 300 hectàrees de cultiu (160 d’hivernacle i 140 a l’aire lliure), Níjar, El Ejido o Adra s’omplen de tons vermellencs el novembre, coincidint amb l’inici de la campanya.
Precisament la seva temporalitat, inversa a la de moltes hortalisses, suposa una activitat per als mesos de tardor. La flor de Nadal genera només a Almeria 5.000 llocs de treball. La Comunitat Valenciana, Catalunya i Galícia en són altres enclavaments productors.
La flor de Nadal sol ser per a consum intern, ja que el transport afecta negativament la planta, per la qual cosa la seva producció no es destina a l’exportació.
A Estepa, Sevilla, s’hi produeix més del 90 % dels polvorons i mantecados que es consumeixen a Espanya.
Els polvorons són un dolç d’inspiració àrab, amb l’ametlla com a ingredient principal. Els mantecados són una innovació relativament recent, atribuïda a la natural d’Estepa Micaela Ruiz Téllez (1821-1904), coneguda com La Colchona, que utilitzava llard de porc per mantenir la consistència dels seus productes en els viatges i vendre’ls a través d’Andalusia.
A més d’Estepa, hi ha obradors de polvorons i mantecados a altres llocs d’Espanya, com Vitoria-Gasteiz, Valladolid, Màlaga, Badajoz o Toledo.
Si tradicionalment els vivers no donaven l’abast per proveir d’arbres i branques d’avet les llars espanyoles, darrerament han fet un gir a aquest costum.
D’una banda, la consciència mediambiental ha convençut moltes famílies perquè col·loquin un arbre artificial, que es pugui guardar i reutilitzar l’any següent, per evitar així la tala d’arbres naturals o els esforços per replantar-los o recuperar-los.
De l’altra, un arbre que es pugui reciclar d’un any per l’altre suposa una comoditat i un estalvi. Tanmateix, no tots els arbres artificials suposen un benefici mediambiental, tenint en compte la seva fabricació amb materials no biodegradables (PE i PVC) o la petjada de carboni que implica el seu transport des del lloc de fabricació fins a la destinació final, el saló de casa teva.
Els arbres artificials de Nadal, així com la decoració que els ornamenta, venen en un 90 % de la Xina. Si parlem de llums nadalenques, la Xina representa el 66 % de les exportacions mundials.
La producció d’arbres de Nadal artificials es concentra a Guangdong, Zhejiang i Jiangsu. Precisament en aquesta última es troba la localitat de Yiwu, amb fàbriques especialitzades en articles nadalencs.
La gran part de les gambes que consumim provenen de Tunísia, el Marroc, Grècia o Itàlia. El Marroc, Mauritània o Moçambic s’encarreguen de proveir els llagostins, afirma El País. El mateix article recull que el 28,3 % del marisc que consumim a Espanya és nacional.
Hi ha qui, pel que fa al producte fresc, el prefereix cuit, atès que suposa una comoditat. Valdorros, a Burgos, no és un lloc que a priori relacionaríem amb el mar i el marisc, però alberga un dels bullidors més grans d’Espanya, que cou marisc nacional i d’altres orígens (l’Equador, Veneçuela, el Perú, Panamà, Hondures o Nigèria). El 50 % del llagostí cuit que es consumeix al nostre país surt de Burgos.
