Parlar de diners amb els teus fills no és tabú

No és el tema que més incomoditat genera als pares a l’hora d’enfrontar-se a una conversa amb els seus fills, però la majoria de vegades s’aborda de forma tardana o equivocada. En línies generals ens costa parlar de diners, sigui per pudor o per la falsa sensació de semblar avariciosos. Tanmateix, les finances personals són importants per a qualsevol persona, independentment de la seva edat, atès que en gran mesura condicionen la seva vida diària.

Els experts advoquen per afrontar la matèria sense dilació, al voltant dels set anys d’edat, i amb algunes pautes molt clares. Els més petits han d’entendre que les coses costen diners, que tenen un valor i que els diners són fruit del treball dels seus pares. Ajudaria, tal com manifesta Jordi Martínez, director d’Educació Financera de l’IEF (Institut d’Estudis Financers), que des de l’educació primària s’augmentés el temps dedicat a explicar conceptes bàsics als nens.

És una idea que cada vegada genera més consens: els alumnes han de concloure el seu cicle d’educació més primerenc amb nocions sobre la importància que suposa per al seu futur una bona administració dels seus diners. Un bon exemple és la paga setmanal. Per a Martínez, cal “transferir responsabilitat” als fills i que aquests es facin càrrec de les seves petites despeses. Al contrari, no recomana associar aquesta paga a les feines a casa, com ara fer el llit o ajudar en altres tasques domèstiques.

Per a l’expert, si la família passa en algun moment dificultats financeres, els fills entendrien malament que no se’ls seguís remunerant per aquestes activitats. Per això, s’inclina per aquesta transferència de responsabilitat, a més d’anar augmentant la paga a mesura que avanci l’edat. Per on començar? Un euro a la setmana als set anys pot ser una bona referència. Una vegada començat aquest procés, comentar qüestions com la de l’estalvi és també molt rellevant.

Motivacions com el premi final de l’estalvi, unit a la constant del temps, incentivaran una cultura financera en els nens que arrelarà de cara al seu futur. Jordi Martínez conclou que els pares poden acompanyar aquest procés de manera senzilla: per cada cinc euros estalviats, els progenitors n’afegiran un més.

També l’existència d’una “guardiola familiar”, a la qual tots contribueixin per aconseguir un objectiu comú és una pràctica saludable que ajudarà en la missió d’introduir en l’àmbit domèstic conceptes sobre cultura financera. Finalment, tot s’ha de fer donant exemple. De poc serviran les lliçons si el que observen els petits a casa és un malbaratament inadequat o falta de previsió en altres ocasions. “Si no els donem exemple, no seran responsables financerament”, afirma categòric el director d’Educació Financera de l’IEF.

En l’esdeveniment organitzat per CaixaBank juntament amb la xarxa de blogs Madresfera per debatre sobre les finances i els nens, que s’emmarca dins el Pla de cultura financera de l’entitat bancària, van sorgir altres qüestions interessants com ara què fer amb una guardiola que fa anys que s’engreixa i ara cal obrir. Algunes mares manifestaven una certa preocupació, ja que la quantitat de diners és important i els nens tenen un sentiment de propietat que podria portar a una despesa inapropiada. La resposta de l’expert va posar el focus a fixar, prèviament a conèixer la xifra, un objectiu pactat per a aquesta despesa, i fins i tot a tornar a estalviar una part amb un altre objectiu diferent, aquesta vegada sí acordat amb antelació.

Les múltiples intervencions en el torn de preguntes deixen patent que hi ha molts dubtes en aquest àmbit, i és precisament aquí on CaixaBank, en la seva filosofia de banca socialment responsable, multiplica els seus esforços per arribar a més persones. Precisament amb aquest objectiu aquest Pla de cultura financera es completa amb vídeos, una pàgina web, campanyes en xarxes socials, conferències i posada a disposició de materials didàctics que seran d’ajuda en diferents situacions, o simplement per ampliar coneixements financers bàsics.