Per comprendre-ho, hem de remuntar-nos a un dels capítols més estudiats de la història: la Segona Guerra Mundial. Quan aquesta va finalitzar, el 7 de maig de 1945, l’escenari que se li va presentar a Europa va ser desolador: el continent va quedar devastat per una guerra que es va cobrar 40 milions de vides i en ell el benefici econòmic i social es presentaven inabastables.
Enmig d’aquest context desesperançador, els Estats Units va decidir intervenir i ajudar els països europeus. Com? , un programa que invertiria 13.300 milions de dòlars en la reconstrucció econòmica d’Europa. Del total, es calcula que 3.400 es van invertir en matèries primeres i productes semi facturats, 3.200 en menjar, fertilitzants i llenç, 1.900 en maquinària i vehicles i 1.600 en combustible.
Malgrat la negativa dels partits comunistes, el pla va ser acollit amb els braços oberts per 16 països europeus, els quals van crear l’Organització Europea per a la Cooperació Econòmica (OECE) a fi de gestionar eficientment les ajudes. El país més beneficiat va ser el Regne Unit (26%), seguit de França (18%) i Alemanya Occidental (11%).
