Podem salvar el planeta amb l’economia circular?

Que savis són els avis! Sempre tenen una resposta per donar-nos quan estem desorientats. Una explicació senzilla quan ens compliquem massa. Les persones grans ens poden donar moltes lliçons sobre la vida. Convé fer-ne cas i prendre’n nota. De fet, fins i tot poden tenir la recepta per salvar el planeta. Només cal fixar-se en com es feien les coses en el seu temps.

Quan els recursos són escassos, valorem molt més el que tenim. Per això, en temps dels nostres avis amb prou feines es desaprofitava res. A les cases s’aprofitaven les restes de menjar per alimentar els animals i adobar la terra. Els electrodomèstics antics es fabricaven per durar molts anys i, quan fallaven, molts dels seus components es reutilitzaven. Els nens heretaven la roba dels seus germans grans, que s’actualitzava si calia.

Aquesta és, bàsicament, la filosofia que hi ha darrere del concepte d’economia circular. Es tracta d’un nou paradigma que espera ocupar el lloc de l’actual model lineal de consum.

Aquest canvi pot ser determinant en la lluita contra el canvi climàtic. Si es posés en marxa l’economia circular, es podria reduir entre el 80% i el 99% de les deixalles industrials en alguns sectors econòmics. A més, desapareixerien entre el 79% i el 99% de les seves emissions.

Per entendre què és l’economia circular, convé que ens aturem un moment a veure com hem viscut durant les últimes dècades, com ens relacionem amb productes, recursos i residus. Si ho fem, observarem que tenim un model lineal, basat en l’esquema següent: extracció, fabricació, utilització i eliminació.

El sistema lineal, que es va convertir en paradigma de l’economia durant el segle XX, ha arribat al seu límit, que l’hi ha marcat el planeta mateix. De fet, alguns recursos naturals i els combustibles fòssils comencen a escassejar a causa d’un model que es basa, precisament, en la disponibilitat de grans quantitats d’energia i materials barats de fàcil accés. A més, ja no ens podem permetre la quantitat de residus que produeix aquesta manera de consumir, que fins i tot ha donat llum a conceptes com l’obsolescència programada.

El problema és que l’extracció i l’ús de primeres matèries tenen conseqüències mediambientals importants, ja que augmenten el consum d’energia i les emissions de CO₂. Tanmateix, si utilitzéssim les primeres matèries de manera més intel·ligent, es podrien reduir les emissions contaminants. De fet, la Unió Europea calcula que simplement amb algunes mesures com la prevenció de residus, el disseny ecològic i la reutilització, les emissions totals anuals de gasos amb efecte d’hivernacle es reduirien entre el 2 i el 4%.

Per assolir aquestes metes, cal reduir la quantitat de recursos que s’utilitzen i de residus que es produeixen, cosa que es pot aconseguir si es tanca el cicle de vida dels productes. És a dir, cal passar d’un model econòmic lineal a un altre de circular.

L’economia circular contraposa al model actual l’esquema reparar, reciclar, reutilitzar i refabricar. Aquí hi entren exemples com el dels envasos de vidre retornables, que antigament es tornaven a la botiga a canvi d’un reemborsament. També la reparació d’un producte abans que comprar-ne un altre de nou, o fins i tot l’ús d’olis de motor usats per fabricar ciment. D’aquesta manera, es comencen a tancar els cicles de vida dels productes.

Es tracta d’un cicle continu de desenvolupament positiu que conserva i millora els recursos naturals, n’optimitza l’ús i minimitza els riscos del sistema, ja que gestiona una quantitat determinada d’existències a través de fluxos renovables. A més, és eficaç a qualsevol escala.

Tot això implica compartir, llogar, reutilitzar, reparar, renovar i reciclar materials i productes existents tantes vegades com sigui possible per crear un valor afegit. D’aquesta manera, el cicle de vida dels productes s’estén. En la pràctica, suposa reduir els residus al mínim. Quan un producte arriba al final de la seva vida, els seus materials es mantenen dins l’economia sempre que és possible. Es poden utilitzar productivament una vegada i una altra. Així, es crea un valor addicional i es preserva el medi ambient. Amb l’economia circular, disminueix l’ús de recursos, es redueix la producció de residus i es limita el consum d’energia.

La Unió Europea ja ha entrat de valent en aquesta qüestió i ha impulsat un paquet de mesures perquè la seva economia es mogui cap a un model més circular. Els seus objectius, a més, són molt concrets: pretén aconseguir estalvis de 600.000 milions d’euros per a les empreses europees, crear fins a 580.000 llocs de treball i reduir les emissions de carboni totals en 450 milions de tones de cara al 2030.

Els actors que intervenen en una economia circular són els actors públics encarregats del desenvolupament sostenible i del territori, així com les empreses que cerquen resultats econòmics, socials i mediambientals. Però també ho és la resta de la societat, que s’ha de preguntar quines són les seves necessitats reals, tal com destaca la Fundació per a l’Economia Circular.

Per aquest motiu, convé reflexionar sobre els patrons de consum per modificar hàbits i canviar a maneres de viure més sostenibles. Això inclou plantejar-nos si necessitem comprar una cosa abans de reparar el que ja tenim. També si podem fer coses nosaltres mateixos o reutilitzar productes abans d’adquirir-ne d’altres.

En definitiva, es tracta de ser conscients de la nostra responsabilitat en la sostenibilitat dels models econòmics i del planeta. Un canvi de comportament que suposa passar de ser consumidors a ciutadans responsables i que l’economia circular pot facilitar.