L’actual entorn econòmic, exigent i incert, ha portat a utilitzar paraules noves, com permacrisi i policrisi. Què signifiquen aquests dos termes i què caracteritza cadascun d’aquests dos escenaris?
El diccionari britànic Collins ha triat permacrisi com a paraula de l’any 2022. Aquest terme respon a un període prolongat d’inestabilitat i inseguretat derivat d’una sèrie d’«esdeveniments catastròfics». La irrupció de la COVID-19, la guerra a Ucraïna o la crisi energètica podrien ser alguns d’aquests.
Per part seva, la policrisi fa conviure cinc crisis alhora, les quals, per si soles, ja suposarien un repte per a les autoritats econòmiques. Avui dia, aquestes cinc crisis són:
- La sanitària. Tot i que la situació actual és molt diferent que la del 2020, quan el món sencer patia la primera onada de COVID-19, els efectes de la pandèmia encara es fan notar, especialment a la Xina, que dos anys després d’aquells primers casos va travessar la seva pitjor onada, amb dipòsits de cadàvers i UCI saturats.
- La geopolítica. Aquesta crisi és palpable en la guerra a Ucraïna, que va començar fa un any amb la invasió de Rússia, i en les tensions entre els Estats Units i la Xina.
- La inflació. Fa temps que els preus van començar a pujar, però avui dia la inflació es troba en taxes elevades de forma més intensa del que es preveia en un primer moment. La previsió per al 2023 és que la inflació baixi; de fet, ja ha començat a desaccelerar-se.
- La crisi energètica. Ja a finals del 2021, els preus de l’energia a Europa van patir un fort repunt, que es va veure ampliat després de l’esclat de la guerra a Ucraïna. Amb el conflicte, totes les mirades es van centrar en el gas i el petroli (Rússia és país exportador), així com en l’electricitat. L’alça dels preus ha contribuït a elevar la inflació durant el 2022. De totes maneres, el fet que l’hivern estigui sent més suau del que s’esperava, juntament amb les mesures preses davant la crisi energètica, està alleujant la pressió sobre els preus.
- La crisi climàtica. De totes les crisis, potser és la més complicada d’avaluar, per la dificultat de mesurar els seus efectes a llarg termini. Les conseqüències de la crisi climàtica són múltiples. Entre aquestes, l’ONU cita la pujada de les temperatures globals, que provoca que pols i glaceres es fonguin i pugi el nivell del mar, amb la conseqüent afectació a poblacions costaneres; la inseguretat alimentària i hídrica, o els fenòmens meteorològics cada vegada més extrems. També és un catalitzador de conflictes pels desplaçaments massius a la recerca de recursos.
Amb aquest panorama, què podem esperar per al 2023?
El director d’Economies i Mercats Internacionals de CaixaBank Research, José Ramón Díez, assenyala a l’article «Buscant un aterratge suau» que, tot i que el punt de partida de l’any sembla més esperançador que a la tornada de l’estiu del 2022, l’escenari continua sent «extremadament complex», tenint en compte factors com l’enduriment monetari global, el final de la política de COVID zero a la Xina o la guerra a Ucraïna.
«En això consisteix precisament una policrisi com l’actual, en l’acumulació de pertorbacions de naturalesa molt diferent, amb un potencial desestabilitzador conjunt superior a la suma de les parts. Però, de moment, és molt destacable la capacitat d’absorció de totes aquestes pertorbacions per part de l’economia mundial», afirma.
Malgrat la inestabilitat de l’entorn i que les incerteses encara romanen, el nostre servei d’estudis ha actualitzat recentment el seu escenari de previsions econòmiques, millorant lleugerament les dades de creixement i suavitzant les de la inflació.
