El preestalvi és una forma d’estalvi que reserva una quantitat fixa o un percentatge dels ingressos quan arriben al compte bancari, en comptes de guardar la quantitat que queda un cop restades les despeses. Aquesta forma d’estalvi evita que gastem pel simple fet de tenir diners al compte. Una altra forma de descriure el preestalvi és estalviar diners abans de començar a gastar-los.
Entre els objectius del preestalvi hi ha el fet de no tenir l’oportunitat de gastar-se els diners, alhora que es construeix un coixí per a imprevistos. Com qualsevol mena d’estalvi, el preestalvi pot tenir un objectiu puntual —estalviar per adquirir una cosa— o més genèric —per exemple, estalviar per si es necessiten diners en el futur—.
La fórmula del preestalvi familiar o domèstic permet una certa constància d’estalvi, ja que cada mes es posa una quantitat de diners en una guardiola, cosa que s’ha de fer només de cobrar el salari.
El preestalvi té avantatges importants, però pot augmentar l’estrès de l’economia familiar si es fixen objectius excessivament alts. És important fer-ho bé i, per tant, val la pena veure algunes tècniques que ens ajudaran a preestalviar de manera adequada i aconseguir incrementar l’estalvi de manera passiva.
Un dels reptes fonamentals de l’estalvi tradicional consisteix a evitar les despeses supèrflues quan es tenen uns quants diners al compte. El comportament humà és complex i, per norma general, les despeses es donen en funció dels ingressos.
Molta gent pensa que ja estalviarà quan tingui ingressos més alts, sense tenir en compte el que es coneix com a “trampa de la despesa creixent”, que ens fa incrementar les despeses quan també ho fan els ingressos. Passa una cosa similar amb el temps i la “fal·làcia de la planificació”: sempre pensem que en el futur tindrem més temps, motiu pel qual omplim les agendes de tasques futures, caient en la trampa del “ja estalviaré més endavant”.
El preestalvi funciona perquè anul·la una part de l’efecte psicològic de la trampa de la despesa creixent. Com que no es veu com s’acumulen aquests diners al compte corrent, no els considerarem com a disponibles per gastar-los. Per altra banda, si alguna cosa podem aprendre de la fal·làcia de la planificació és que el millor moment per començar a preestalviar és ara mateix.
A diferència de l’estalvi convencional, que aparta una part dels diners que queden a final de mes al compte, el preestalvi en treu directament una certa quantitat al principi. És molt important no establir un preestalvi que després ofegui l’economia domèstica, en part perquè l’objectiu d’aquest mètode és estalviar de manera passiva. Si cada pocs mesos s’ha de “trencar la guardiola” i transferir fons, l’objectiu es trunca.
Una forma de calcular el preestalvi és veure quant s’estalvia cada mes de forma convencional per fer-ne una mitjana, tot i que és important destacar que és possible canviar el límit del preestalvi cada cert temps. Si es comença amb 20 euros mensuals i l’economia familiar segueix funcionant, es pot anar augmentant a poc a poc la quantitat preestalviada en el futur.
Una fórmula interessant de preestalvi és combinar-lo amb l’estalvi tradicional. Per exemple, preestalviar cada mes un fix de 50 euros i, després, si a final de mes sobren uns quants diners, estalviar-los també de forma manual. Aquesta fórmula té l’avantatge de veure com creixen els estalvis cada mes, però sense estressar-se per un preestalvi elevat que ens ofegui a final de mes.
Alguns mesos estalviarem més diners, i d’altres menys. És important pensar en l’estalvi a llarg termini, és a dir, com una carrera de fons. En els hàbits a llarg termini, la constància és més important que les quantitats, per poder-los mantenir en el temps.
