A Espanya existeix un màxim de diners en efectiu que poden portar els ciutadans pel carrer. La xifra límit és 100.000 euros, segons marca la Llei 10/2010.
En cas de portar una quantitat d’efectiu superior, s’ha d’acompanyar d’una declaració signada que justifiqui aquest moviment de diners. En ella, s’ha d’especificar portador, propietari, destinatari, remitent, import, naturalesa, procedència, ús previst, itinerari i mitjà de transport.
Si el moviment de diners es fa des d’una entitat bancària (retirada de diners o dipòsit), aquest document justificatiu es pot lliurar directament en el banc. Si es fa per un altre mitjà, caldrà presentar el document davant les oficines de l’Agència Tributària o a través de la seva pàgina web.
En cas de no haver aportat aquesta documentació, que el portador no la porti al costat dels diners en efectiu, estigui incompleta o no sigui veraç, la policia podrà multar la persona que porti els diners amb imports d’entre 600 euros fins al 50 % del valor dels mitjans de pagament empleats (diners en efectiu, xecs al portador, targetes moneder…). Els agents també podran immobilitzar els diners fins que es completi o verifiqueu la documentació necessària.
Els pagaments en efectiu també tenen un límit màxim, 1.000 euros, segons recull la Llei 11/2021. Si un pagament correspon a una quantitat superior, ha d’efectuar-se completament a través de transferència bancària o altres sistemes (targeta, aplicacions…). És a dir, el pagament no podrà fraccionar-se amb una entrega de fins a 1.000 euros en efectiu i un altre abonament per transferència o altres vies amb l’import restant.
A més, la Llei inclou en el concepte d’efectiu no només monedes i bitllets, sinó també aquells mitjans de pagament que no permeten acreditar la identitat del pagador (pagaments amb or o altres metalls, xecs de viatge o xecs al portador). En cas d’incompliment, es preveuen multes del 25 % de la quantitat abonada en efectiu.
Encara que el Banc Central Europeu calculava el 2020 que els espanyols utilitzaven l’efectiu per a més del 80 % de les seves transaccions, “la identificació del tipus d’instrument favorit apunta cap a uns altres mitjans de pagament, segons que assenyala Funcas en l’article ‘Els pagaments després d’unany de pandèmia’.
Funcas cita dades del Baròmetre d’Innovació Financera (BIF), que mostren que abans de la irrupció de la COVID-19, els espanyols ja preferien el pagament electrònic o digital (60, 17 %) sobre l’efectiu (30, 83 %).
Durant el primer confinament (març 2020), la preferència pels mitjans de pagament digitals es va disparar fins a 90,65 %, mentre que la tendència de l’ús d’efectiu es va reduir fins al 9,34 %. “Aquest canvi de composició només es va atenuar lleugerament (amb percentatges del 84,11 % i 15,89 %, respectivament) quan es van produir els rebrots i confinaments menys estrictes durant la tardor de 2020”, apunta Funcas.
