Quarta revolució industrial: el que ha de venir

Vivim sens dubte a l’era dels avenços tecnològics i la digitalització: des dels ordinadors i televisors d’altíssima definició fins als robots, passant pels cotxes autònoms i la realitat virtual. Davant aquest escenari, seria més raonable que s’observés una acceleració del creixement de la productivitat. Res més allunyat de la realitat.

Tal com exposa l’Informe Mensual de febrer de CaixaBank Research “Canvi tecnològic i productivitat”, els darrers anys estem assistint a una desacceleració del creixement de la productivitat: la productivitat laboral mundial ha passat de créixer un 2,6% anual durant el període 1996-2007 a un 1,8% durant el període 2013-2016.

Una tendència que ja ha començat a preocupar i ocupar economistes i experts del sector, ja que es tracta, en paraules d’Oriol Aspachs, director de Macroeconomia i Mercats Financers de CaixaBank, d’un fenomen “que s’ha observat de manera sostinguda durant les darreres dècades i que, a més, es produeix de manera generalitzada a les principals economies, tant avançades com emergents”.

Però, com s’explica aquesta desacceleració? Per bé que hi ha diverses teories, el fet cert és que encara no tenim una resposta unànime, tal com apunta Claudia Canals del Departament de Macroeconomia de CaixaBank a l’article “Revolució tecnològica i desacceleració de la producitivitat”.

D’una banda, hi ha la teoria que les estadístiques oficials no reflecteixen la productivitat real, ja que les noves tecnologies (TIC) n’han dificultat el càlcul. Altres economistes, amb una visió més pessimista del futur que ens espera, apunten a factors de fons, com la fi de l’impacte de les TIC.

Tot i així, CaixaBank Research considera que ens trobem en una fase de transició en la qual empreses i consumidors encara estem aprenent a utilitzar les noves tecnologies i que, a mesura que es vagin difonent en tota l’economia (i que es vagin diluint els efectes negatius de la darrera recessió), tindrem l’oportunitat d’aprofitar tot el potencial que ens brinden. Així ho ratifiquen les magnifiques dades de creixement de les empreses que avui dia treuen profit de la innovació tecnológica.

Malgrat aquesta desacceleració, el que sí que podem constatar, com indica l’article “Per què creix menys la productivitat”, és que ens estem movent cap a una economia de dues velocitats: empreses líders en productivitat i elevada inversió en capital intangible (noves tecnologies), i empreses amb baixa productivitat i poca inversió en capital intangible.

En aquest sentit, per impulsar la productivitat, segons Oriol Aspachs i Javier García-Arenas, del Departament de Macroeconomia de CaixaBank, és necessari adaptar-se a aquest nou paradigma tecnològic. “No n’hi ha prou de reformular les receptes clàssiques”, opina Aspachs.

L’elevat impacte de les noves tecnologies és ja una realitat a l’entorn laboral i l’estructura sectorial, així com en el funcionament i la mida de les empreses, tal com s’aprecia en el gràfic següent:

Aquest impacte, no obstant això, segons els experts de CaixaBank Research, serà globalment positiu gràcies al protagonisme que adquiriran les professions que més es beneficiaran dels nous desenvolupaments. “Prendre les decisions adequades i preparar-se per a aquests canvis serà imprescindible per aprofitar totes les seves oportunitats”, indica Javier Garcia-Arenas, a l’article “Escrivint el futur: el canvi de paradigma tecnològic i la nova economía”.

Estem vivint una Quarta Revolució Industrial  que està transformant profundament tant l’estructura productiva de l’economia com el procés de difusió tecnològica. “Les economies del futur seran les que disposin del marc més adequat per donar resposta a aquestes noves tendències”, adverteix Aspachs.

Ens trobem davant un escenari encara incert. Però, tal com afirma Garcia-Arenas: “la clau no és preguntar-se què ens farà la tecnologia en el futur, sinó què podem fer nosaltres amb la tecnologia”.