El certificat energètic d’un habitatge és un document oficial que recull informació sobre les seves característiques energètiques.
L’ha d’elaborar un tècnic habilitat per fer-ho, que recopila, analitza i reflecteix al document les dades sobre el consum energètic de l’habitatge en condicions habituals d’ocupació: consum d’electricitat, il·luminació, calefacció, refrigeració, ventilació, calefacció o aigua calenta.
Un altre dels aspectes que pesen en aquesta valoració són les mesures d’aïllament i estalvi energètic de què disposa l’habitatge: tancaments, fusteries, finestres i sistemes de climatització també són objecte d’anàlisi. El tècnic, a més, elaborarà un esquema de l’habitatge amb la seva superfície.
Amb tota aquesta informació, el tècnic emet una valoració que es reflecteix en una lletra, en què l’A expressa la màxima eficiència energètica i la G, la mínima. S’acompanya aquest informe amb recomanacions per millorar l’eficiència de l’habitatge. Un cop obtingut el certificat, cal registrar-lo a l’organisme autonòmic corresponent.Aquest tràmit pot correspondre al propietari o al mateix tècnic, segons hagin pactat a la contractació dels seus serveis.
Tots els habitatges que s’hagin de vendre o llogar-se han de comptar amb el certificat d’eficiència energètica corresponent. Amb això, el potencial comprador o llogater tindrà tota la informació sobre la despesa energètica de l’habitatge.
Aquesta qualificació energètica també és clau per a certes ajudes. Algunes comunitats autònomes ofereixen subvencions per millorar-lo amb finançament d’obres (per exemple, millora de tancaments o canvi a calderes més eficients). L’Agència Tributària també compta amb deduccions temporals per les quantitats invertides en obres de rehabilitació amb l’objectiu de millores en la qualificació energètica d’habitatges. Ambdues línies d’ajudes són compatibles.
El certificat ha d’estar actualitzat, és a dir, si es fan canvis a l’habitatge que puguin afectar-ne l’eficiència energètica, cal fer un nou certificat. Els certificats tenen una validesa de 10 anys, llevat dels que tenen una qualificació G, que s’han de renovar cada 5 anys, segons recull el Reial decret 390/2021.
El Reial decret 390/2021 cita les excepcions següents: edificis històrics o monuments, edificis religiosos i de culte, edificis de superfície útil menor de 50 metres quadrats, habitatges prefabricats i efímers, edificis amb un ús de menys de 4 mesos anuals.
Segons l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE), el 84 % dels habitatges a Espanya compta amb les qualificacions més baixes de l’escala (E, F o G). El motiu és l’antiguitat del parc immobiliari espanyol, ja que segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el 80 % dels habitatges que hi ha al nostre país es va edificar abans de l’any 1980, quan el model constructiu no tenia tant en compte l’eficiència. Per això els nostres habitatges compten amb un ampli marge de millora.
L’IDAE ofereix unes quantes recomanacions per millorar el nivell d’eficiència energètica:
En definitiva, el consum d’energia d’un habitatge genera un impacte directe a la nostra butxaca i la nostra qualitat de vida. Per això, és fonamental tenir tota la informació si volem comprar o llogar i tenir presents les millores necessàries per elevar l’eficiència energètica dels seus sistemes de climatització i producció d’aigua calenta, així com la qualitat de les instal·lacions. Gràcies al certificat d’eficiència energètica podem saber aquesta informació.
