Temps de Lectura: 4 minuts
04 Desembre, 2024
A principis de 1999, l’euro va començar a caminar i des de l’1 de gener de 2002 és la moneda que utilitzem habitualment la majoria dels ciutadans de la Unió Europea. Tanmateix, l’euro va tenir un germà gran, l’ecu, que era una moneda composta per altres monedes.
En aquest article, t’expliquem:
A finals dels anys 70 del segle passat, la inestabilitat i la volatilitat eren la tònica habitual en els tipus de canvi.
Per resoldre aquests problemes, els països membres de la Comunitat Econòmica Europea van decidir crear el Sistema Monetari Europeu (SME), en el qual participaven totes les seves monedes, llevat de la lliura esterlina. Era el març de 1979, i aquesta fita va suposar la creació d’una zona d’estabilitat monetària.
L’SME tenia tres ingredients: un mecanisme de crèdit creat per la transferència del 20% de les reserves d’or i divises dels països a un fons comú; uns tipus de canvi estables, encara que ajustables; i l’ecu, una moneda de referència per a aquests tipus de canvi.
L’ecu era, en realitat, un cistell de monedes. En formaven part les monedes dels estats que s’havien integrat a l’SME, els quals, a partir de llavors, havien de mantenir el valor de les seves monedes nacionals dins una franja determinada al voltant d’uns tipus centrals.
L’ecu es va constituir en divisa i el seu valor era la mitjana ponderada de les monedes que en formaven part. Per trobar aquesta mitjana ponderada es tenia en compte el pes d’una d’aquestes monedes i també el seu comerç internacional.
El nom “ecu” era l’acrònim de European Currency Unit, en català unitat monetària europea. També fa referència a l’històric escut francès, una moneda que va estar en vigor durant segles i que en aquest idioma duia per nom “ècu”. Una analogia que, com veurem una mica més endavant, va tenir a veure amb el canvi de nom de la moneda europea anys més tard.
Tal com recull Eurostat, l’ecu servia com a unitat monetària estàndard del valor i cost dels béns, serveis o actius a les comunitats europees. S’utilitzava com a unitat de compte del pressupost comunitari i també com a mitjà de pagament i reserva dels bancs centrals.
A més del seu rol oficial a l’SME, es va desenvolupar un mercat privat per a l’ecu que en va permetre l’ús en transaccions monetàries i també per denominar instruments financers.
Això va resultar ser un gran avantatge per als inversors, ja que els valors denominats en ecus permetien la seva diversificació internacional sense dependre de la moneda d’un sol país.
Com que la posada en marxa d’aquesta moneda va ser anterior a la integració d’Espanya a la Comunitat Europea (CE), és normal preguntar-se si en algun moment van arribar a circular monedes i bitllets d’ecu. La resposta és que no: l’ecu no va arribar a circular com a moneda de curs legal.
Això sí, els països integrants de la CE van encunyar algunes monedes d’ecu per a col·leccionistes i fins i tot es van arribar a imprimir bitllets commemoratius per a l’Exposició Universal de Sevilla de 1992.
El 1992, amb la signatura del Tractat de Maastricht, es va establir que l’ecu seria la moneda única a termini fix de la CE i que ho seria, a tot tardar, a partir de 1999. Era un pas decisiu cap a la convergència econòmica que cercaven els integrants de la CE que, a més, els proporcionava una divisa capaç de competir amb el ien i amb el dòlar.
Tot anava com s’havia previst: la moneda única es va establir com a tal el dia 1 de gener de 1999 i va començar a circular en efectiu només tres anys més tard, el 2002. Això sí, hi va haver un canvi substancial: el seu nom finalment no va ser ecu, sinó euro.
Per què aquest canvi de nom? La raó la trobem a Alemanya, que no veia amb bons ulls que la nova moneda dugués un nom francès. El país germànic va argumentar que la majoria dels seus ciutadans rebutjava la denominació ecu.
Fins i tot el llavors canceller, Helmut Kohl, va arribar a assenyalar que el nom “ecu” sonava massa semblant a la paraula “Kuh”, que en alemany significa “vaca”. A més, des de la crisi de 1993, la moneda devia el 40% del seu valor al marc alemany.
D’aquesta manera, Kohl va proposar l’ús de la paraula “euro” per denominar la nova moneda, una solució que va ser finalment acceptada. El primer euro va veure la llum al començament de 1999 amb un valor d’un ecu, que s’acomiadava així com a moneda única europea.
