Què és la informació privilegiada? La mala experiència de Gordon Gekko

En aquestes qüestions estava el Sr. Gekko, quan un jove nouvingut a la voràgine de Wall Street, Bud Fox (Charlie Seen), s’entesta a conèixer Gekko, al qual admira com un ídol. Digna de menció és la successió d’estratègies que Fox posa en pràctica per arribar al seu objectiu: cinc minuts a soles amb la persona que és el seu exemple a seguir. I ho aconsegueix. Però el que Fox proposa no acaba d’agradar el gran senyor, que pressiona el noi perquè li porti quelcom verdaderament suculent: un gran plat servit al punt per a ell, i només per a ell, alguna cosa que no sàpiga ningú més i que li permeti fer una operació que li reporti beneficis elevats. “Tant me fa d’on treguis la informació”, li etziba per telèfon al jove broker.

Fox, obnubilat per la posició que Gekko li atorga, i per poder mantenir un ritme de vida que l’ha absorbit, creua la línia. El pare de Fox és representant sindical a BlueStar Airlines, una línia aèria amb molts problemes després d’un accident esdevingut anys enrere. El que ningú no sap, i que el pare explica al seu fill, és que les autoritats aixecaran les sancions a l’empresa, i que aviat tindrà grans possibilitats. Fox fa ús d’aquesta informació privilegiada i la hi proporciona a Gekko. Segons la Wikipedia, la informació privilegiada (en anglès insider trading) és la cotització d’accions d’una empresa pública o altres valors (com bons o opcions financeres) per persones amb accés a informació no pública sobre aquesta. El Tribunal Suprem del nostre país ja ha ratificat condemnes sobre això per “preservar la integritat dels mercats de valors i garantir la igualtat de condicions dels inversors potencials” (recurs número 5244/2014. Ponent senyor Bandrés Sánchez-Cruzat).

Bud Fox es va deixar endur per l’ambició i, a més de fer ús d’informació privilegiada, va posar en perill la pròpia empresa, ja que la intenció de Gekko era realment comprar l’aerolínia per després vendre-la per parts. Fox va aconseguir arreglar el seu propi error manipulant el mercat de valors, fent que les accions de BluStar baixessin artificialment propagant rumors falsos per poder, així, afavorir un altre comprador que seria més benèvol amb el treball de tota la vida del seu pare. En definitiva, de mal en pitjor. <spoiler> El final de la pel·lícula acaba amb Gekko i Fox a la presó. “Els diners no dormen mai” és una de les frases que aquest treball d’Oliver Stone va deixar per al record. En un món globalitzat, les transaccions econòmiques es fan durant les 24 hores, ja que sempre hi ha algun mercat obert en algun lloc del planeta a qualsevol hora. El que és realment important, la gran lliçó que s’ha de treure de Wall Street, és que l’ambició desmesurada no és bona consellera, i que el fi no justifica els mitjans si no vols acabar dormint a la presó. Les regles són per a tothom, i la llei protegeix els inversors que fan la seva feina amb professionalitat. Un altre dels personatges de la pel·lícula, Lou Mannheim, que treballa amb Bud Fox a la seva primera feina, diu al començament de la pel·lícula: “de vegades es triga temps a aconseguir bons resultats”. Lamentablement, Fox no en va fer cas i es va aprofitar d’una informació privilegiada que el seu pare li havia confiat per posar-se en avantatge sobre la resta d’inversors que operaven al mercat de valors. Una cosa que va pagar, com passa al món real.