La solvència és un indicador clau per determinar la fortalesa d’una entitat financera. Mesura la relació entre el volum de capital disponible i el risc que assumeix el banc.
Per capital disponible s’entén l’import dels recursos propis de l’entitat, és a dir, la diferència entre el total d’actius (principalment operacions de crèdit que concedeix el banc) i els passius (principalment recursos dels clients i inversors dipositats en un banc).
El risc assumit pel banc es mesura mitjançant la mètrica coneguda com a APRs (Actius Ponderats per Risc), assignant als actius unes ponderacions de risc que reflecteixen el grau de risc assumit.
D’aquesta manera, de forma general, un préstec concedit a una empresa representa un risc més elevat que un bo emès per l’Estat, per exemple.
Qualsevol entitat ha de tenir prou recursos per poder absorbir els dos tipus de pèrdues derivades de la seva activitat:
- Pèrdues esperades. Es doten contra resultats i constitueixen les provisions comptables. Formen part del cost del negoci en si. En el moment de registrar aquestes pèrdues, els recursos del banc ja es veuen afectats i la ràtio de solvència ho recull.
- Pèrdues inesperades. Es cobreixen amb fons propis. Es tracta d’una mesura de risc que avalua la volatilitat d’aquestes pèrdues i té en compte la pèrdua màxima que es pot produir a un any vista.
Com que l’activitat bancària és clau per a la societat, la solvència d’un banc està estrictament regulada i supervisada. El seu marc regulador es coneix com a Basilea. Es tracta d’un conjunt de mesures que estableixen els diferents nivells de capital mínim que ha de tenir cadascuna de les entitats de crèdit, així com la definició de les diferents ràtios que s’utilitzen per mesurar la solvència.
La principal ràtio de solvència, coneguda com a CET1 (Common Equity Tier 1), s’obté dividint el capital disponible (fons propis i alguna altra partida computable nets de les deduccions) entre els actius ponderats per risc. És important que les entitats financeres trobin l’equilibri entre un excés de capital, que implicaria menys rendibilitat per a l’accionista, i la infracapitalització, que podria suposar la fallida del banc.
Dins el marc de Basilea, hi ha tres pilars per a la gestió i el seguiment de la solvència:
- Pilar 1. Defineix les diferents categories dels recursos propis: CET1, Tier1 i Capital total. Aquest últim inclou totes les categories de recursos propis computables. Qualsevol entitat ha de disposar, com a mínim, d’un 8% dels seus actius ponderats coberts per capital.
- Pilar 2. Estableix quina ha de ser la supervisió pel que fa a solvència i les exigències addicionals específiques per a cada entitat que exigeixi el supervisor.
- Pilar 3. Vetlla per la transparència i perquè el mercat tingui tota la informació necessària. Aquesta informació es fa pública mitjançant l’informe anual d’informació amb rellevància prudencial.
Veurem amb números com es determinen els requisits mínims de capital de CET 1 que s’exigeixen al Grup CaixaBank:
- Pilar 1: 4,5%.
- Pilar 2R: 0,93%, específic de CaixaBank i exigit pel supervisor en funció del perfil de risc de l’entitat.
La suma de Pilar 1 i Pilar 2R dona com a resultat el nivell mínim de compliment obligat pel que fa a CET1, que en el cas de CaixaBank és del 5,43%. No complir aquest nivell comportaria l’aplicació de mesures intrusives per part del supervisor.
Per sobre del nivell mínim, caldrà sumar-hi els coixins de capital que exigeix el supervisor a CaixaBank. Es desglossen en tres:
- Conservació de capital: 2,5% de capital de la màxima qualitat per a tots els bancs de la UE. El seu objectiu és conservar el capital del banc.
- Coixí per a entitats d’importància sistèmica: 0,375% per al 2022, està relacionat amb la mida de l’entitat en relació amb el mercat on opera.
- Coixí anticíclic: 0,01% a desembre de 2021. El Banc d’Espanya és qui decideix si activa o no recàrrec de capital a les exposicions a Espanya, depenent de si es considera que s’està en època de bonança o no (actualment, el coixí anticíclic a Espanya i Portugal és del 0%). El coixí aplicable a cada banc es calcula trimestralment i és el resultat de ponderar les exposicions pel coixí anticíclic activat a cadascun dels països on s’origina l’exposició.
La suma de tots aquests components fixa el requisit de capital mínim exigit pel supervisor, que el 2022 és del 8,31% per al Grup CaixaBank. Aquest és el nivell d’MDA o màxima capacitat de distribució, ja que, si s’incompleix aquest nivell de requisit, hi hauria restriccions al pagament de dividends i/o dels bonus als directius.
