Temps de Lectura: 4 minuts
CaixaBank
03 Setembre, 2024
Quan comprem productes al supermercat, en coneixem fàcilment el preu: només cal mirar l’etiqueta.
Tanmateix, com saben els productors quin preu poden posar als seus productes en origen? I com identifiquen els comercialitzadors el que han de pagar per ells?
Per orientar-los hi ha les conegudes com a llotges agropecuàries, que informen sobre les cotitzacions de referència per a cadascun dels productes agrícoles i ramaders.
En aquest article t’expliquem:
Encara que la paraula llotja sol transportar-nos a un port de mar, les llotges agropecuàries tenen poc a veure amb subhastes inverses o caixes de peix i marisc.
En realitat, les llotges agropecuàries tenen com a missió principal establir els preus de referència de les produccions agrícoles i ramaderes.
Que estableixin preus no vol dir que els fixin, ni de bon tros. La tasca de les llotges agropecuàries més aviat està relacionada amb la dotació de referències a productors i comercialitzadors.
Una informació que els ajuda a gestionar adequadament les seves produccions i acords de compravenda sobre la base d’informació actualitzada.
A més, fan aquesta tasca de manera dinàmica perquè s’adapten a les circumstàncies del mercat en cada moment. També poden promoure o faciliten la realització d’acords comercials.
Bàsicament, les llotges agropecuàries funcionen com a punt de trobada entre els productors i representants comercials, que es reuneixen periòdicament al voltant de taules de productes.
Allà intercanvien informació rellevant sobre el mercat, des de la seva situació i tendències principals als preus que es paguen en l’explotació agrícola o ramadera.
Les persones que participen en les taules sectorials representen, d’una banda, els interessos del sector agrícola i ramader i, d’una altra, els de les empreses o indústries agroalimentàries.
Es tracta que hi hagi una representació tan paritària com sigui possible entre productors i compradors de cada producte en cadascuna de les taules. Això afavoreix un establiment just dels preus de referència.
Amb aquesta informació, les taules defineixen els preus de referència d’un tipus de producció agropecuària per a un territori determinat. Hi ha taules de qualsevol mena: de bestiar oví, porcí, de cereals, de llegums, de fruites, de fruita seca o fins i tot d’altres productes com la llana.
Alguns exemples són la taula d’ametlles de la llotja de Còrdova, la de meló i síndria de la llotja de Castella – la Manxa o la d’especejament de porc ibèric de la llotja d’Extremadura.
Cadascuna d’aquestes taules participa a l’hora de definir els preus de referència en diferents àmbits, des dels mercats locals o regionals als estatals o fins i tot internacionals.
Per exemple, la llotja de Mercolleida és de referència estatal per a les cotitzacions de porc d’encebament i garrí. Abans del seu reconeixement oficial, aquests preus ja es consideraven de referència a Espanya perquè servien de base per al 90 % de les compres i vendes d’aquests productes. Tanmateix, les cotitzacions de be de la mateixa llotja es consideren de referència només a Catalunya, Osca i Saragossa.
Les taules també es poden reunir durant tot l’any, amb periodicitats que varien en funció de la llotja, o només durant una temporada concreta. Un exemple en aquest sentit és el de la llotja de Lleó, on les taules de patata, gira-sol i mongeta només es reuneixen durant les campanyes corresponents de cadascun d’aquests productes.
Com hem vist, la principal funció d’una llotja agropecuària consisteix a establir preus de referència que serveixin com a guia per al mercat. Però no és l’única. De fet, es poden distingir dos tipus diferents de llotges agropecuàries en funció de les activitats que s’hi desenvolupin.
D’una banda, tenim les llotges que es dediquen exclusivament a informar sobre preus i mercats de produccions en origen i que es basen en les taules sectorials per a això. Un exemple seria el de la llotja d’Extremadura.
D’altra banda, ens trobem amb llotges que, a més de distribuir informació sobre preus i mercats en origen, proporcionen mitjans i serveis perquè venedors i compradors puguin fer transaccions comercials entre ells. Aquest seria el cas, per exemple, de la llotja de Silleda (Pontevedra).
En definitiva, aquestes institucions presten un servei important als empresaris agraris i també als comercials. Ho fan gràcies a la seva tasca d’elaboració i difusió d’informació sobre cotitzacions i mercats en origen, que, al seu torn, contribueixen a fer més transparents els intercanvis comercials.
