Què és una zona franca i quins avantatges té?

Segur que has sentit alguna vegada l’expressió «zona franca». Segur que també l’associes a grans ports i a una potent activitat industrial.

Efectivament, aquestes àrees es troben habitualment en llocs on hi ha entrada i sortida de mercaderies, tant des d’altres països de la Unió Europea com extracomunitaris.

Tenen unes certes peculiaritats que les fan especialment atractives per a moltes empreses, especialment les que importen o exporten béns.

En aquest article, t’expliquem:

• Què és una zona franca
• Què passa amb les mercaderies en una zona franca
• Avantatges d’una zona franca
• Què es fa en una zona franca

Entendre el concepte de zona franca és molt senzill. Només cal donar una ullada al Diccionari de la llengua espanyola de la Real Academia Española (RAE), que la defineix com una «zona delimitada per les autoritats en la qual no es liquiden drets aranzelaris a les mercaderies que s’hi dipositen o a determinades activitats industrials».

En el cas de la Unió Europea, encara que aquestes zones formen part del seu territori duaner, estan separades de la resta. Si t’hi acostes, ho veuràs clarament: tant el perímetre com els punts d’entrada i sortida tenen vigilància duanera.

Això és així perquè es considera que les mercaderies que s’introdueixen en una zona franca són fora del territori duaner a certs efectes i la introducció a la resta del territori del país exigeix un cert control.

Actualment, Espanya té set zones franques, ubicades a Santander, Barcelona, Vigo, Cadis, Tenerife, Las Palmas de Gran Canaria i Sevilla.

Tal com explica l’Asociación Española de Zonas y Depósitos Francos, a les zones franques s’hi pot introduir qualsevol classe de mercaderies, independentment de la quantitat, naturalesa, origen, procedència o destí.

Això sí, no tot s’hi val: aquestes mercaderies han de complir certes prohibicions o restriccions, que s’estableixen per diverses raons d’ordre públic, moralitat, seguretat pública, protecció de la salut, etc.

En una zona franca, les mercaderies hi poden ser durant un temps il·limitat i fins que l’operador econòmic decideixi enviar-les a un altre destí, que inclou el pas pel règim duaner, la reexportació o fins i tot l’abandonament.

Durant l’estada a la zona franca, les mercaderies no estan sotmeses a drets d’importació, gravàmens interiors ni altres mesures de política comercial. I això, lògicament, agilitza molt les coses tant per a les empreses que es dediquen a la importació o l’exportació com per a les que manipulen mercaderies per transformar-les en altres productes.

Bàsicament, els avantatges d’una zona franca es poden resumir en dos: avantatges fiscals i agilitat burocràtica per a les empreses.

Parlem d’espais on es considera que les mercaderies no han entrat ni sortit de territori duaner comunitari, per la qual cosa no estarien sotmeses als aranzels duaners, als impostos ordinaris ni a cap mena de normativa que reguli la importació o exportació de certs productes.

Mentre aquestes mercaderies s’emmagatzemen en la zona franca a l’espera d’un destí definitiu, no han de satisfer aquests impostos, fet que suposa un clar avantatge, ja que se’n pot diferir el pagament i millorar, així, la planificació fiscal de les empreses.

A això cal sumar-hi una important simplificació de la paperassa, ja que s’eliminen tràmits duaners. La concentració d’empreses en aquestes zones també ajuda a potenciar-ne la visibilitat, i també a accedir a serveis i avantatges especials.

De manera més específica, els avantatges per a les companyies que operen en aquestes zones franques són els següents:

• Per a l’exportador: les mercaderies comunitàries que s’introdueixen en una zona franca, incloses les nacionals, es poden beneficiar de certes mesures, com el pagament de les restitucions i l’exempció de l’IVA. La percepció d’aquestes quantitats es fa des del mateix moment en què les mercaderies entren a la zona franca.

Per a l’importador: a les mercaderies situades en una zona franca no els són aplicables, quan hi entren ni mentre hi siguin, els drets aranzelaris, les exaccions reguladores agrícoles, els impostos especials sobre begudes alcohòliques, hidrocarburs i labors de tabac ni l’impost sobre el valor afegit (IVA).

Pel que fa a les activitats habituals en una zona franca, podem dir que la seva funció principal consisteix en l’emmagatzematge de mercaderies a l’espera d’un destí definitiu, així que concentren una important activitat logística.

Tanmateix, les empreses també solen establir en aquests espais instal·lacions de transformació d’aquestes mercaderies, i per això no és estrany trobar en aquestes àrees fàbriques d’automòbils, drassanes, conserveres, etc.

Les opcions possibles dins una zona franca són el despatx de lliure pràctica, el trànsit de perfeccionament actiu, la transformació sota control duaner, la importació temporal i l’exportació. En realitat, s’hi pot dur a terme qualsevol activitat industrial autoritzada, comercial o de prestació de serveis.

Les zones franques, a més, ofereixen exempcions fiscals i altres beneficis vinculats a muntar una empresa en un territori extens, gairebé sempre a prop de ports principals, i es converteixen en un bullidor de companyies que concentren atenció i visibilitat.

A les zones franques són també freqüents els programes de dinamització i innovació empresarial, així com serveis interessants pensats per a les empreses que hi operen.