SOSTENIBILITAT

Quin és el lloc més remot del món?

Tiempo de lectura: 5 minutos

Quin és el lloc més remot del món?
Avatar

CaixaBank

23 Febrer, 2021


És un lloc que no coneixem, però en el qual somiem per fugir-hi diverses vegades al llarg de l’any. Per exemple, quan l’excés de feina ens aclapara. O, potser, en un d’aquests dies en què el cansament per la pandèmia de la COVID-19 ens afecta més del que és habitual. “Quin serà el lloc més remot del món per perdre-m’hi quan pugui?”, pensem quan l’estrès ens tenalla.

La qüestió és que, en un planeta rodó i de tres dimensions, resulta complicat designar només un lloc com el més llunyà del món. Considerem el més remot com el més allunyat de la superfície terrestre?, o el més allunyat del nostre país?, i serà un lloc habitat?

Potser la millor idea per trobar el nostre lloc remot sigui donar una ullada a algunes d’aquestes localitzacions de rècord que hi ha per tot el món. I, a partir d’aquí, triar la nostra favorita per a la pròxima vegada que hi hàgim de recórrer en la nostra imaginació.

Una illa enmig del no-res

L’illa habitada més remota del món és britànica. És l’única amb humans de l’arxipèlag Tristan da Cunha —Tristão da Cunha en portuguès—, del qual rep el nom. Està tan allunyada de tot que ni tan sols la pandèmia de la COVID-19 ha arribat als seus límits. De fet, allà no cal guardar mesures de distància social a causa de l’extrem aïllament en què viuen els seus habitants, entre altres raons perquè s’ha prohibit el desembarcament de qualsevol creuer o vaixell de càrrega, degut precisament a l’emergència sanitària.

A Tristan da Cunha hi viuen 244 ciutadans britànics, segons les últimes dades recollides a la seva pàgina web. Està situada a l’Atlàntic Sud. Per arribar-hi —en circumstàncies normals— només hi ha disponibles uns quants viatges regulars marítims durant tot l’any i algun creuer, encara que també és possible fer-ho si es disposa d’un iot privat. Si aconseguim que el Consell de l’illa aprovi la nostra visita, potser un vaixell científic de camí al pol Sud que surti de Ciutat del Cap (Sud-àfrica) podria portar-nos fins allà i passar a recollir-nos, amb sort, un mes més tard. Això es deu, en part, que a Tristan da Cunha no hi ha aeroport, malgrat la seva remota ubicació.

L’única ciutat que hi ha a l’arxipèlag rep l’eloqüent nom d’Edimburg dels Set Mars. Actualment, a l’illa amb prou feines hi ha nou cognoms diferents i set d’ells procedeixen directament dels pares fundadors de l’assentament. Hi van començar a arribar el 1816, quan la Corona anglesa va enviar-hi un destacament per evitar que els francesos intentessin rescatar Napoleó de la «veïna» Santa Elena, situada a més de 2.000 km.

La vida allà és similar a la de qualsevol petita població pesquera del Regne Unit, amb escoles, esglésies, un petit hospital i cafès. La principal diferència potser és que, per prendre alguna cosa al pub d’Edimburg dels Set Mars, cal viatjar per mar durant una setmana.

La muntanya més alta?

Quan pensem en el lloc més allunyat del terra, sempre ens recordem del pic de l’Everest, entre el Nepal i el Tibet, a la serralada de l’Himàlaia. Efectivament, el seu cim és el més allunyat sobre el nivell del mar, respecte al qual arriba a una altitud de 8.850 metres. Tanmateix, no és la muntanya més alta del món.

Com és possible això? En realitat, es tracta de prendre com a referència el punt des del qual parteix el pic. Per mesurar l’Everest es té en compte la seva base sobre el terra, tanmateix, hi ha altres pics que sorgeixen de sota el mar. Aquest és el cas del Mauna Kea, un volcà de la principal illa de Hawaii que es considera la muntanya més alta des de la base fins al cim. Encara que només s’aixeca 4.205 metres sobre el nivell del mar, la seva altura total supera els 10.000 metres.

I si busquem quin és el lloc més allunyat del centre de la terra, tampoc no haurem de cercar-lo a l’Himàlaia: el cim del Chimborazo de l’Equador és el que ostenta aquest honor. Això és perquè el planeta no és una esfera perfecta, sinó que és més ampla en el seu equador, per això el cim d’aquesta muntanya se situa uns dos quilòmetres més allunyat del centre de la terra que el mateix Everest. Això converteix el Chimborazo en el lloc del món més pròxim a les estrelles, segons assegura el National Ocean Service dels Estats Units.

Les Antípodes se situen una mica més enllà

Imaginem que busquem allunyar-nos de casa nostra tant com sigui possible durant les pròximes vacances en què puguem viatjar. En aquest cas, cal buscar el lloc més allunyat d’Espanya. És a dir, les nostres antípodes. Normalment les tendim a situar a Austràlia, però en realitat es troben una mica més enllà. Concretament, es localitzen a Nova Zelanda i el seu mar circumdant.

Així, si tracéssim una línia recta imaginària que travessés el centre de la terra, arribaríem a l’arxipèlag de Nova Zelanda. El lloc exacte dependria del punt d’Espanya que prenguéssim com a referència. Per exemple, les antípodes de la Corunya se situen a la ciutat de Methven, a l’illa Sud, mentre que les de Madrid es troben al sud de l’illa Nord. Les de Tarifa (Cadis) se situen al nord d’Auckland, mentre que les de Barcelona, Alacant o les Illes Balears es troben en ple oceà.

El punt més inaccessible

Trobar el lloc més inaccessible del planeta no és senzill, encara que potser aquest honor pugui recaure en el Punt Nemo. Es tracta d’una localització al mig de l’oceà Pacífic tan remota, que els éssers humans més propers, són els astronautes de l’Estació Espacial Internacional quan passen per damunt. Això és perquè el Punt Nemo es troba a 2.600 quilòmetres de les terres més properes, mentre que l’EEI orbita a una distància d’uns 400 quilòmetres.

Se’l coneix com a pol oceànic d’inaccessibilitat i la seva ubicació, entre Nova Zelanda i Xile, va ser calculada per un enginyer topògraf el 1992. Serveix com a cementiri espacial per evitar que les restes de les naus i satèl·lits puguin arribar a caure sobre llocs habitats. De fet, les restes de l’antiga Mir descansen sota les aigües d’aquest remot punt del Pacífic.

Potser la pròxima vegada que pensem en algun lloc perdut per allunyar-nos del soroll mundà, no sigui necessari recórrer a una d’aquestes localitzacions remotes. N’hi haurà prou amb trobar un racó tranquil i silenciós més a prop de casa on puguem descansar tranquil·lament amb un bon llibre a les mans.