Digue’m on vius i et diré quant estalvies

Quant s’ha d’estalviar? Segons el Banc d’Espanya i la CNMV, convé disposar d’«un fons equivalent a entre tres i sis mesos de despeses». Ara ve la segona pregunta: estalviem tant els espanyols?

Les dades indiquen que tenim, en general, certs problemes per estalviar. Segons els Comptes trimestrals no financers dels sectors institucionals de l’INE, els últims deu anys les taxes d’estalvi trimestrals dels espanyols es van mantenir en una forquilla que va aproximadament del −5 % al 17 % sobre la renda disponible bruta. Només hi ha hagut una excepció: la del segon trimestre de 2020, quan aquestes taxes d’estalvi van rondar el 33% a causa del que es coneix com a «estalvi forçós», provocat pel confinament.

En comparació amb altres ciutadans de la Unió Europea, els espanyols estalviem menys. De fet, estalviem pràcticament la meitat que altres habitants de la zona euro, tal com s’ha comprovat durant dècades.

Per exemple, durant el primer trimestre del 2018 l’estalvi se situava al voltant del 5,1 % de la renda disponible a Espanya, davant el 12,3 % de la zona UE-27, tal com destacava el Butlletí de la CNMV del trimestre III. Des de la pandèmia, els espanyols tendeixen a estalviar una mica més, tot i que, avui dia, l’estalvi i la riquesa de les llars estan disminuint, principalment a causa de l’elevada inflació.

Hi ha poques dades oficials actualitzades sobre l’estalvi per zones dins d’Espanya, tret d’algunes iniciatives privades que han dut a terme les seves pròpies indagacions.

Amb dades d’Inverco del 2018, les províncies de Madrid, Barcelona, Biscaia, València i Guipúscoa concentraven més del 50 % de l’estalvi canalitzat a través de fons d’inversió. Si ens fixem en l’estalvi a través de plans de pensions individuals, veiem que el 71 % es concentra en només cinc comunitats autònomes: Madrid, Catalunya, Andalusia, Comunitat Valenciana i Castella i Lleó.

Què passa si observem les dades relatives? L’anàlisi d’Inverco indica que Sòria, Segòvia, Lleida i Osca són les províncies amb el percentatge més elevat de població que estalvia mitjançant aquests plans. A l’altra banda de la balança hi ha Toledo, Astúries, Jaén i Huelva. Efectivament, la forma d’estalviar canvia segons ens movem entre territoris.

Una mica més actualitzat, un informe de Rastreator sobre el 2021 assenyalava Toledo, Biscaia i Ciudad Real com les províncies on més gent estalviava entre 200 i 500 euros mensuals. Pel que fa a les zones on més percentatge de població no pot estalviar ni 100 euros al mes, hi ha Tarragona (63 %), Màlaga (59 %), Santa Cruz de Tenerife (58 %), Alacant (57 %) i Saragossa (57 %).

Ordenat per nivell de despesa de la llar el 2021, l’INE indica que les comunitats autònomes de Madrid (34.326 €), el País Basc (33.045 €), Navarra (32.676 €), Catalunya (31.710 €) i les Balears (31.177 €) encapçalen la llista, que tanquen Astúries (26.092 €), Melilla (25.173 €), les Canàries (25.035 €), Extremadura (24.826 €) i Castella-la Manxa (24.290 €).

No només la zona on es viu és un indicador de la capacitat d’estalvi de les persones. Està demostrat que també el nivell de renda de les famílies produeix desigualtat en aquest apartat tan important de l’economia domèstica.

Tal com reflectia el Banc d’Espanya en el seu informe anual (2021), la taxa d’estalvi de les llars amb menys renda és més reduïda. A més, només una petita proporció d’aquestes llars va poder acumular estalvi extraordinari durant la pandèmia.

Entre els espanyols que disposen d’almenys un producte d’inversió —amb ingressos per llar anuals superiors als 35.000 euros—, considerat com una alternativa d’estalvi, només el 17,6 % té taxes d’estalvi baixes a la llar, davant el 39,8 % que reconeix estalviar molt. Com més riquesa té una família, més tendeix a estalviar, tal com observa l’estudi III Observatorio del ahorro y la inversión en España (2021), de IESE.

Malgrat que la situació entre el 2007 i el 2015 ha anat canviant i la tendència és que cada vegada més segments de població —expressats en decils de renda— són capaços d’estalviar, encara no hi ha dades definitives sobre la pandèmia i els anys posteriors.

És d’esperar un cert retrocés en la taxa d’estalvi per al 2023, tal com suggereix Funcas a Previsiones económicas para España 2022-2023.

«De cara al futur, tot apunta que el 2023 la taxa d’estalvi de les famílies es continuarà reduint gradualment per l’impacte de la inflació, encara que de forma més suau que durant el 2022. (…) Preveiem que la taxa d’estalvi se situï en el conjunt del 2023 clarament per sota de la mitjana de 2015-2019, que va ser del 6,7 %», apunten també els economistes de CaixaBank Research.

Aquesta tendència es pot corregir, en part, gràcies a l’educació financera, que ajuda les persones a accedir a conceptes tan útils com el preestalvi i el control de despeses, o a tècniques per minimitzar els efectes de la inflació en l’economia domèstica.