La pandèmia de COVID-19 que vam viure el 2020 ens va obligar a canviar moltes coses, entre elles, la nostra forma de viatjar i de fer turisme. Vam passar dels grans viatges internacionals a buscar destins de descans dins d’Espanya i vam descobrir que, a més de les zones costaneres, el nostre país és una bona opció per als turistes que volen estar en contacte amb la naturalesa, bé sigui en un càmping o en un entorn rural.
Va ser precisament durant la pandèmia quan el turisme rural es va mostrar “molt més resilient que l’urbà i el costaner”, ja que els turistes buscaven un turisme “menys massificat que permetia més activitats a l’aire lliure i amb distància social”, segons explica l’economista de CaixaBank Research, David Cesar Heymann, a l’article ‘L’auge del turisme rural a Espanya: una oportunitat per al desenvolupament rural’.
Si mirem aquesta evolució en dades, descobrim que el turisme rural ha passat de representar un 10,9 % de la despesa turística total el 2019 a l’11,9 % el juny 2023, prenent com a referència dades internes de CaixaBank de pagaments amb targetes.
Castella – la Manxa i Castella i Lleó són les comunitats en què el turisme rural té més pes. També destaquen Extremadura, Aragó, part de Catalunya (Lleida i Girona) i el País Basc (Àlaba).
Per províncies, Segòvia, Osca i Lleida són les que tenen més entitat de la despesa turística rural, seguides de Burgos, Conca i Guadalajara.
L’anàlisi de David Cesar Heymann mostra que són els turistes domèstics els que estan impulsant el turisme rural espanyol.
Comparant la despesa que fan els turistes internacionals i nacionals en el segment rural, es conclou que, entre gener i juny de 2023, els estrangers van aportar un 27 % de la despesa turística rural –equivalent al 3,2 % de la despesa turística total a Espanya–.
“En conseqüència, el creixement del turisme rural entre 2019 i 2023 es pot atribuir a l’augment de la despesa dels turistes domèstics, un aspecte que estaria lligat al canvi de preferències dels turistes espanyols propiciat per la pandèmia i que s’hauria mantingut fins als mesos més recents”, apunta l’economista.
Davant d’aquest 3 % que els turistes estrangers gasten en turisme rural, trobem un 43 % en destins costaners i un 10 % en destins urbans.
Ara que s’està propiciant la transició ecològica, és possible que es produeixi un repunt de turistes en l’àmbit rural, necessitats d’estar en contacte amb la naturalesa i preocupats per la cura del medi ambient.
“El turisme rural contribueix a una distribució dels turistes en un espai més ampli, reparteix la càrrega sobre les infraestructures i els serveis locals, i genera menys pressió sobre uns mercats d’habitatge més ajustats. Els beneficis econòmics per a les comunitats rurals també poden contribuir a mitigar el fenomen del despoblament rural”, conclou l’economista.
