Set aplicacions de la tecnologia 5G que et faran la vida més fàcil

La tecnologia 5G és la cinquena generació de xarxes mòbils. El seu desplegament ja està en marxa a Espanya i d’aquí a uns anys podrem accedir a tots els seus beneficis empresarials i personals. A hores d’ara, gairebé tothom hem sentit a dir que ben aviat es podran fer cirurgies a distància o que hi haurà cotxes autònoms. Però, com canviarà la nostra vida diària quan el 5G estigui madur? Quines aplicacions 5G aconseguiran fer-se un lloc en el nostre dia a dia?

Segons l’INE, quatre de cada cinc llars tenen almenys un ordinador portàtil o de sobretaula, i n’hi ha molts que tenen gairebé sis dispositius connectats, tots amb el seu ‘processador de propòsit general’ (d’aquests que serveixen per a tot). Però, i si als habitatges no hi haguessin ordinadors, sinó tan sols pantalles connectades?

La velocitat del 5G i la seva baixa latència permeten connexions tan ràpides que en molts casos serà més ràpid executar programes en núvol. Igual que ja no es reprodueixen DVD a casa i s’usen les plataformes de streaming, s’espera que ben aviat farem servir escriptoris virtuals remots. En altres paraules, el 5G impulsarà el teletreball de manera notable.

Si el 4G ja permetia connexions d’alta velocitat i baixar vídeos al mòbil, el 5G permetrà veure vídeos en temps real, participar en directes o jugar a videojocs des de qualsevol lloc. Serà possible participar en un debat digital tot passejant per la ciutat o aprendre amb cursos MOOC mentre esperem l’autobús.

També serà possible jugar a videojocs estil Ingress o Pokemon Go pel carrer gràcies a la realitat augmentada. El canvi de paradigma de la hiperconnexió és tal que s’ha suggerit la creació de les ‘zones lliures de 5G’. No perquè sigui dolent per a la salut, sinó perquè de tant en tant avorrir-se és aconsellable.

Un altre dels avantatges del 5G respecte de generacions prèvies de telefonia és que aquestes admeten molts més dispositius d’alta demanda connectats a la mateixa xarxa. Això afavorirà de manera notable la implantació de l’internet de les coses (IOT). Si ja tenim l’ordinador, els telèfons mòbils, les tauletes tàctils, però també el televisor, els llums o el robot aspirador connectats a l’encaminador, ben aviat arribarà la resta d’electrodomèstics.

El pany de l’habitatge serà electrònic i el videointèrfon farà arribar el senyal de vídeo al mòbil. La climatització s’encendrà o s’apagarà depenent de si anem a casa o en venim i el tendal es desplegarà només en funció del sol.

Sovint es diu que no hi haurà cotxes autònoms sense 5G. La complexitat dels trajectes urbans fa necessari que el vehicle es coordini amb un entorn altament complex. I això requereix dades i potència de càlcul. Això sí, un cop desplegada la xarxa de cinquena generació serà possible introduir vehicles sense conductor en entorns urbans, almenys en algunes àrees.

Cada vehicle ‘sabrà’ en temps real la posició de cadascun dels vehicles pròxims, totes les dades dels semàfors de la ciutat i fins i tot dades anonimitzades dels GPS dels telèfons mòbils dels ciutadans que hi hagi més a la vora. Els grans beneficiats? Col·lectius ara relegats a la dependència: persones amb mobilitat o capacitat visual reduïda, gent gran que no supera el psicotècnic, menors d’edat… Suposarà un canvi de paradigma en la mobilitat.

La monitorització de la salut va arribar amb força amb les polseres intel·ligents disponibles des de la tercera generació de telefonia (3G). Tanmateix, el pulsòmetre, el tensiòmetre i el mesurador d’oxigen (SpO2) no són eines particularment funcionals sobretot si la mostra de dades és massa baixa o cal descartar-ne una part a l’hora de transmetre-la.

Una vegada el 5G sigui una realitat comercial, el límit de transmissió de dades s’elevarà de manera notable. S’espera que apareguin nous sensors que aportin una visió més àmplia de la salut humana. N’és un bon exemple el recent sensor d’activitat electrodèrmica (EDA), que monitora l’estrès a través de la pell. Amb dades suficients, es podria predir un infart.

Per motius que hem vist prèviament, el 5G permetrà la hiperconnexió de centenars o milers de sensors i de dispositius per quilòmetre quadrat. Això implicarà una monitorització molt més precisa de la realitat que ha de permetre crear bessons digitals d’alta fidelitat (rèpliques virtuals) amb els quals prendre millors decisions als municipis.

Aquestes polítiques faran la vida més fàcil amb una gestió optimitzada de xarxes de transport, estalvi en manteniment o menors costos de gestió.

La incorporació de tecnologia 5G al sector bancari permetrà estrènyer la relació de les entitats amb els usuaris. Portar el banc a l’smartphone serà una realitat cada cop més patent. I no només això: també més veloç, més de confiança i segura. Des de demanar una hipoteca a comprovar el crèdit, la velocitat de processament que ofereix el 5G instal·larà pràcticament una petita sucursal bancària al telèfon mòbil de cada usuari.

A més a més, la seguretat de les transaccions, tant financeres com de dades, augmentarà. Això és degut al fet que la implantació de la tecnologia 5G facilitarà l’ús de sistemes com ara la biometria per autenticar l’usuari gràcies a l’enorme capacitat de computació que facilita. També serà més senzill evitar fraus, ja que facilitarà i agilitzarà el marcatge de qualsevol operació que resulti estranya.

El 5G suposarà un canvi de paradigma important en la societat, com també ho va ser el 4G. Tanmateix, els canvis són tan graduals, i ens hi adaptem tan de pressa, que aviat constituiran la normalitat. El 2005 no hi havia telèfons intel·ligents, mentre que avui dia són una força mundial indubtable. En uns anys la tecnologia derivada del 5G serà ‘el normal’ i esperarem amb il·lusió el 6G que, de fet, ja s’està desenvolupant.