Sis gestos per col·laborar amb la igualtat

Treballar per la igualtat no és un eslògan de moda o una qüestió que puguem delegar en els altres. La reducció de les desigualtats és un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible enunciats per l’ONU per assolir un futur pròsper per a tots. La igualtat de gènere també ocupa una d’aquestes metes, concretament la número 5. Ambdós objectius són tan importants, que aquesta organització els considera clau per al progrés de tota la societat.

Hi ha múltiples camins per avançar en la necessària igualtat entre les persones. Els més coneguts potser són els grans acords internacionals que promouen canvis en les legislacions, les accions d’activisme o les reivindicacions multitudinàries. Tanmateix, no són els únics. De fet, la manera d’assolir una igualtat real passa realment per un canvi d’actitud en cada persona.

Això és perquè la nostra manera d’actuar pot ser contagiosa i provocar canvis en les persones amb què interactuem. Els petits gestos quotidians importen, i molt. Tots podem amplificar l’efecte de les polítiques d’igualtat que promouen institucions i empreses si assumim petites variacions en les nostres accions. Sobretot ara, quan la pandèmia de la COVID-19 ha revertit alguns dels avenços aconseguits els darrers anys per reduir la bretxa de gènere laboral i ha impactat en d’altres, com el relacionat amb les tasques domèstiques.

Contribuir a la igualtat és qüestió d’incorporar a la nostra vida alguns petits gestos, com veurem a continuació.

El repartiment equilibrat de tasques domèstiques i de les responsabilitats familiars és una tasca de tots. Tanmateix, l’ONU assegura que, abans de la pandèmia, les dones ja feien el triple de feines domèstiques i assistencials no remunerades que els homes. Una desigualtat que l’últim any s’ha vist agreujada pel tancament d’escoles i per la sobrecàrrega de l’assistència sanitària.

Aquest desequilibri no només consumeix temps, sinó també energia que es resta a les dones per avançar en les seves carreres i gaudir del seu oci. Assumir la pròpia responsabilitat en la feina no remunerada de tasques domèstiques o responsabilitats de criança i atencions és una bona manera de posar fi a aquesta situació.

Entrar del tot en la corresponsabilitat també significa compartir la càrrega mental associada a la definició i el repartiment de tasques domèstiques i d’atencions, que sol afectar les dones. No és suficient esperar que ens diguin què hem de fer i quan ho hem de fer: hem de formar part de tot el procés, des de la definició i el repartiment de tasques fins a l’execució i el control periòdic.

Per fer-ho, convé identificar quines són les necessitats que té la família en aquests àmbits, tenir en compte les fortaleses de cada membre en compartir les responsabilitats, organitzar les activitats mitjançant una llista de tasques, encoratjar nens i nenes a participar de la mateixa manera i reconèixer i admetre el valor del treball de tots.

Les actituds sexistes estan presents en el dia a dia de moltes dones. Bromes inapropiades, comentaris irrespectuosos i altres situacions incòmodes són més comuns del que pot semblar. Per això és tan important que les persones es plantin davant d’això, independentment del gènere.

Intervenir davant d’aquestes actituds o comentaris sexistes és necessari per trencar aquesta dinàmica. Informar-nos adequadament per tallar en sec informacions falses basades en estereotips o mostrar desacord de manera segura i respectuosa davant qualsevol comportament inadequat són alguns dels recursos que tenim al nostre abast.

El primer pas per superar un problema consisteix a reconèixer-lo. Això passa amb els propis prejudicis, una manera distorsionada de tenir en compte la realitat que ens limita i hem de deixar enrere per continuar evolucionant com a persones i com a societat.

Hi ha prejudicis de tota mena, des dels associats al gènere fins als vinculats a l’edat de les persones. El problema és que han estat interioritzats de tal manera durant els anys que ni tan sols són fàcils de distingir. Fer una reflexió que ens ajudi a identificar aquestes àrees de millora i informar-nos sobre la realitat dels altres ens ajudarà a identificar-los.

Una vegada reconeguts, la millor manera de superar prejudicis i estereotips consisteix a posar-se a la pell dels altres. Per fer-ho, una de les eines més potents que tenim al nostre abast és l’escolta activa.

Tal com explica el MIT, aquesta manera de comunicar-nos ens facilita no només adquirir informació de les altres persones, sinó també millorar la comprensió d’altres punts de vista i fins i tot treballar de manera cooperativa.

Per exercir-la, és important mostrar-se interessat davant l’interlocutor, intentar posar-se al seu lloc i limitar les pròpies intervencions a aquelles que ens ajudin a comprovar que hem entès bé el que ens volen dir.

Acabar amb la bretxa de gènere salarial i amb els sostres de vidre és una tasca que requereix la implicació de tots. Des de les instàncies més elevades d’una empresa fins a l’últim treballador contractat, tots han de contribuir a crear una cultura de la igualtat que permeti que totes les persones prosperin.

Per fer-ho, és primordial aconseguir que totes les persones de l’organització se sentin integrades i acceptades. Escoltar una idea pel que ens aporta i no per la persona que la comparteix, entendre que la maternitat o la paternitat no signifiquen un compromís inferior o utilitzar llenguatge inclusiu i integrador són alguns dels gestos que marcaran la diferència en aquest sentit.

També és imprescindible que les empreses donin suport a la carrera de totes les persones que hi treballin, independentment del gènere o l’edat. En aquest sentit, CaixaBank ha posat en marxa la campanya #CadaGestCompta, que té com a objectiu incentivar conductes dins l’entitat que afavoreixin la igualtat i facin valer la diversitat de gènere, funcional i d’edat. A més, CaixaBank promou el programa Wengage amb l’objectiu d’impulsar la igualtat de gènere i reforçar el rol de les dones, mitjançant l’impuls del debat social sobre la diversitat o l’organització de programes de mentoring per a dones, entre altres iniciatives.

La igualtat real de les persones i, en concret, la igualtat de gènere és un objectiu que es pot aconseguir si tots ens proposem treballar-hi i incorporar alguns gestos senzills que, tanmateix, poden marcar una gran diferència.