Un experiment fructífer va ser dut a terme per l’inLab FIB UPC per a Catalunya. La idea d’aquest i altres projectes similars és preveure futurs escenaris de propagació de la COVID-19 segons mètriques com ara la densitat poblacional, fluxos de mobilitat, ocupació hospitalària i, fins i tot, mostres obtingudes a les clavegueres.
Per fer-ho, s’alimenta el model amb una ingent quantitat de dades i es va ajustant. En concret, s’utilitzen mètriques reals i gairebé en temps real. D’aquesta manera, el sistema conté cada vegada menys errors. Un dels grans avantatges d’aquests bessons digitals és que ajuden a dissenyar nous plans de contenció, al mateix temps que aporten dades interessants sobre la societat.
La tecnologia de bessons digitals s’està convertint en un bàsic de nombrosos sectors gràcies als seus avantatges principals. A més del modelat predictiu —entendre què, quan i com una podria passar alguna cosa—, és possible interactuar a baixíssim cost per analitzar què es podria fer com a millora, però sense necessitat d’intervenir-hi físicament.
Aquest «actuar sense necessitat d’actuar», segons l’aplicació, permet imaginar possibilitats abans d’haver d’executar-les. Així, es fan funcionar en una còpia virtualitzada del món i, si funcionen, es traslladen a la realitat.