Sabies que el 99,84% del teixit empresarial d’aquest país està compost per pimes, microempreses i autònoms? I que aquests generen una mica més del 65% dels llocs de treball? La ferreteria de la cantonada, la gestoria que t’ajuda amb la paperassa i la clínica dental del teu barri són essencials per a l’economia, el benestar i el futur del país. Això ho tenim en comú amb molts altres territoris, i per això l’Assemblea General de l’ONU ha declarat el 27 de juny el Dia de les Microempreses i les Petites i Mitjanes Empreses.

De fet, aquesta mena de negocis amb menys de 250 treballadors contribueixen de manera decisiva al desenvolupament sostenible de la societat i el planeta, tal com reconeix l’ONU mateixa, que els assigna al voltant del 50% del producte interior brut (PIB) a escala mundial. Una contribució que s’ha vist especialment amenaçada a causa de la pandèmia de la COVID-19. Tal com adverteix l’organisme, les petites empreses són les més afectades per les conseqüències econòmiques de la pandèmia.

Això es deu al fet que les mesures de bloqueig i els confinaments que es van decretar per contenir la propagació del coronavirus han provocat interrupcions de la cadena de subministrament i un enfonsament en la demanda de bona part dels sectors econòmics. Aquesta situació ha posat a prova la supervivència dels negocis de mida més petita, que necessiten més que mai suport per accedir al finançament que els permeti sortir-se’n. Un accés que Administració i entitats financeres han volgut afavorir amb mesures especials.

En el cas de les pimes i les microempreses, el finançament pot resultar vital per al seu funcionament. És la palanca que els permet obtenir recursos per desenvolupar el negoci i, fins i tot, fer front a les tensions de tresoreria que, en un moment donat, poden posar en perill la supervivència mateixa de l’empresa.

La qüestió és que tot això entra en contradicció amb el fet que aquesta mena d’empreses, precisament a causa de la seva mida, solen tenir més difícil l’accés al finançament. Així, doncs, l’avantatge que els permet ser més flexibles en moments de crisi i adaptar-se a situacions tan canviants com la que ha provocat la pandèmia de la COVID-19 es converteix en una dificultat a l’hora d’aconseguir els recursos necessaris per sortir-se’n.

El que passa és que ni la societat ni l’economia es poden permetre que aquestes empreses s’aturin, perquè la seva contribució a les dues és essencial. Aquesta és la raó per la qual avui pimes i microempreses tenen a la seva disposició més fonts de finançament que mai. Des dels business angels, que financen i assessoren les start-ups en moments crítics, fins al confirming, que permet avançar cobraments de factures gràcies a la cessió de la seva gestió, aquest horitzó s’ha ampliat considerablement des del tradicional préstec bancari per afavorir l’accés al crèdit.

Els petits negocis no només tenen més varietat de fonts de finançament al seu abast, sinó que, a més, la crisi del coronavirus, que ha desfermat fortes turbulències en l’economia, ha provocat un esforç sense precedents perquè aquests negocis puguin obtenir el que necessiten per sortir-se’n. En aquest sentit, s’han posat en marxa diferents mesures, que inclouen des d’avals per a pimes fins a la concessió de crèdits en condicions avantatjoses.

Entre les mesures aprovades hi ha la línia d’avals aprovada pel Govern per fer costat a pimes i autònoms en el seu accés a finançament. Dotada amb un màxim de 100.000 milions d’euros, l’objectiu d’aquesta línia consisteix a facilitar que els petits negocis puguin garantir la seva liquiditat en un moment complicat.

Es tracta d’una línia d’avals que gestiona l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) a través de les entitats financeres que, com CaixaBank, ofereixen finançament a empreses i autònoms per pal·liar els efectes econòmics de la COVID-19. L’objectiu d’aquesta mesura consisteix, bàsicament, a mantenir l’activitat productiva i els llocs de treball. Aquest suport a pimes i microempreses també ha trobat ressó en diferents comunitats autònomes, que han aprovat línies complementàries per millorar-ne la solvència.

A més del suport de les diferents administracions, les entitats bancàries també han posat en marxa mesures per fer costat a les pimes i microempreses quan més ho necessiten. En aquest sentit, al principi de la crisi van posar a disposició de pimes i autònomes línies de finançament per més de 60.000 milions d’euros. Era una ajuda que arribava en un moment crític per facilitar la liquiditat necessària i garantir la continuïtat de la seva activitat.

En el cas de CaixaBank, l’entitat va obrir ja el mes de març una línia de 25.000 milions en préstecs preconcedits per a autònoms i pimes, que es podien formalitzar per un termini de fins a 24 mesos.

A més, l’entitat va posar en marxa un pla de suport al petit comerç que incloïa finançament específic, bonificació de comissions i facilitats per accedir al comerç electrònic i continuar fent la seva activitat. De fet, l’entitat va decidir mantenir l’accés a finançament del circulant a comerços i autònoms malgrat la caiguda en la seva facturació. Una condició que, en circumstàncies normals, implicaria reduccions en la línia de finançament.

Juntament amb aquestes mesures extraordinàries, MicroBank facilita l’accés de microempreses i autònoms a una línia específica de préstecs de 310 milions d’euros, garantida per COSME i el Fons Europeu per a Inversions Estratègiques (FEIE), que té com a objectiu cobrir les seves necessitats de liquiditat derivades de la crisi del coronavirus. Entre d’altres característiques, aquests préstecs ofereixen una carència del capital de fins a 12 mesos.

Totes aquestes mesures són les que han permès que un bon nombre de pimes i microempreses puguin assumir el pagament dels salaris dels seus treballadors, pagar el lloguer d’oficines, locals i instal·lacions, satisfer el pagament de subministraments com la llum o el gas o complir els compromisos amb els seus proveïdors, entre altres qüestions. També establir les mesures extraordinàries d’higiene i seguretat que se’ls exigeix en molts casos per poder continuar fent la seva activitat, o fins i tot accelerar la seva transformació digital per poder implantar el teletreball.

D’aquesta manera, l’accés a finançament s’ha convertit en un suport decisiu perquè tots aquests petits negocis que s’encarreguen de mantenir el país en marxa puguin superar aquest moment crític.

El despoblament de les zones rurals és un autèntic problema. De fet, pràcticament es podria qualificar d’epidèmia mundial. L’ONU calcula que el 2050 el 68 % de la població global viurà en zones urbanes. A Espanya, el Banc Mundial calcula que actualment aquest percentatge ja és del 80 %. Això significa que al 90 % del territori només viu el 20 % de la població del país.

El medi rural guarda molts tresors que es perdran si aquesta situació no canvia. Per exemple, un immens patrimoni històric, cultural i gastronòmic. A més, és en aquestes zones on es desenvolupa una important activitat econòmica, la relacionada amb el sector agropecuari, que es veu amenaçada per l’èxode a les ciutats.

Aquesta tendència suposa la pèrdua de llocs de treball, la destrucció de teixit social i també l’agreujament dels desequilibris territorials. Comporta un cercle viciós en què es deterioren l’economia, les infraestructures i les condicions de vida, de manera que al seu torn es produeix un major despoblament, segons adverteix el Consell Econòmic i Social en el seu informe El Medio Rural y su Vertebración Social y Territorial.

Convertir l’Espanya buidada en una Espanya pròspera és essencial i prioritari. Fer-ho de manera sostenible és, a més, imprescindible. No s’ha d’oblidar que un dels reptes principals que afronta el planeta és combatre el canvi climàtic, una meta que forma part dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) enunciats per l’ONU.

Per conjugar desenvolupament rural i sostenibilitat, el suport als seus habitants és fonamental. Cal estar al seu costat a l’hora de posar en marxa els seus projectes i ajudar-los a convertir-los en activitats rendibles i sostenibles. En aquesta tasca, en què CaixaBank està implicada a través d’AgroBank, ha sorgit un aliat inesperat: l’autoconsum energètic és una de les claus que ajudaran a desenvolupar una economia agrària pròspera i sostenible.

Els empresaris del medi rural, especialment els relacionats amb explotacions agropecuàries, afronten una interessant oportunitat en l’autoconsum energètic. Es tracta d’invertir en la instal·lació de sistemes d’energies renovables, que els permetran fer evolucionar els seus negocis cap a models més responsables, sostenibles i eficients. Els exemples més coneguts són les granges de panells solars, els parcs eòlics o el desenvolupament de sistemes de generació d’energia a partir de biomassa.

Entre els avantatges que representa l’autoconsum per al sector agrari destaca la reducció dels costos energètics. Aquest tipus de solucions pot suposar estalvis del 30 % en aquests costos o fins i tot a l’autosuficiència energètica de les explotacions. A més, eviten la dependència d’aquests negocis de la volatilitat dels preus de la llum i la incertesa associada.

D’altra banda, l’aposta per energies renovables en el sector agrari redueix la dependència de les importacions de combustibles com el petroli o el gas. Els seus avantatges mediambientals són indubtables, així com la seva contribució a la construcció de sistemes de producció sostenibles. Fins i tot el desenvolupament mateix d’aquest sector pot dinamitzar el mercat de treball en les zones rurals, vinculat a la producció, instal·lació i manteniment dels sistemes d’autoconsum.

Si aquest model de producció energètica té tants avantatges, per què arrenca ara? La resposta es troba en una llei aprovada el mes de novembre passat. El Reial decret llei 15/2018, relatiu a l’autoconsum, va arribar per eliminar, entre altres traves, el conegut com a «impost al sol».

Aquesta disposició obligava als usuaris de solucions d’autoconsum a pagar peatges fins i tot si no consumien electricitat de la xarxa general. A més, l’anterior legislació impedia l’ús col·lectiu d’instal·lacions d’autoconsum. Aquestes circumstàncies desincentivaven la seva implantació.

Amb l’arribada de la nova norma, el nombre de sol·licituds per instal·lar solucions d’autoconsum al camp es va multiplicar per deu. A la seguretat jurídica que aporta el nou reial decret llei cal sumar una altra circumstància: l’aposta decidida de la Unió Europea per la producció d’energies renovables. De fet, un acord entre el Consell de Ministres i el Parlament Europeu assolit el juny de 2018 fixa que la quota mínima d’energies renovables en el territori ha de ser del 32 % per a 2030.

En paral·lel a la legislació, el preu dels panells solars també ha anat evolucionant en els últims anys, i és cada cop menor. Això suposa que instal·lar avui aquestes solucions pot resultar un 80 % més barat que fa deu anys. Una circumstància que augmenta la rendibilitat d’aquestes inversions.

L’aprofitament per part dels empresaris rurals dels avantatges de l’autoconsum energètic suposa reduir en part els desequilibris territorials que s’observen en diversos àmbits. Mentre que els negocis instal·lats a les ciutats poden accedir en condicions avantatjoses a una oferta àmplia i variada d’energia, no ocorre el mateix al món rural.

En aquestes circumstàncies, és fonamental que els empresaris i emprenedors agraris puguin comptar amb els fons necessaris per posar en marxa les seves solucions d’autoconsum. Amb aquest objectiu, CaixaBank, a través d’AgroBank, la seva àrea de negoci dirigida al sector agrari, ha llançat recentment una línia de finançament de 100 milions d’euros per a inversions en sistemes d’energies renovables per a l’autoconsum.

Aquesta eina ha estat dissenyada per satisfer les necessitats específiques d’aquells que es troben amb dificultats per al proveïment d’energia o que desitgen millorar la seva eficiència energètica.

Aquesta és una més de les accions que duu a terme l’entitat per col·laborar amb el desenvolupament del medi rural. Amb aproximadament 1.000 oficines rurals, CaixaBank ofereix als habitants d’aquestes zones productes a la seva mida, a més de promoure activitats i acords amb diferents organitzacions. Crèdits, assegurances o plans de pensions són alguns dels instruments que l’entitat ofereix a la població rural.

Desenvolupar l’economia en aquestes zones és fonamental per trencar el cercle viciós de l’èxode a les ciutats. També per defensar maneres de viure i valors molt positius per a tota la societat.

El pes del sector turístic en l’economia espanyola és indubtable. Això no és una frase buida o formulada a la lleugera, sinó que ho diu l’OCDE: és el país d’aquest entorn en què la contribució d’aquest apartat al PIB és més important en termes relatius, concretament de l’11,1%. A més, és el segon amb una influència més gran del turisme en el treball, amb una taxa (13%) que duplica àmpliament la mitjana de l’OCDE (4,9%).

Les raons d’aquesta influència cal cercar-les en diversos factors. El clima, la seguretat ciutadana, el patrimoni històric i cultural o la gastronomia en són algunes. Tanmateix, aquests elements no expliquen per si sols per què Espanya es troba en el podi mundial del turisme. Una oferta turística de qualitat és l’ingredient que falta en aquesta llista d’explicacions.

Fa anys que les empreses turístiques espanyoles que componen el sector hoteler demostren la seva professionalitat i la seva iniciativa. Aquest ecosistema empresarial és clau perquè els turistes triïn Espanya com a destinació per a les seves vacances. Donar-li suport és una qüestió vital per a l’economia, però no només això. També és un reconeixement a l’esforç de tots els professionals que hi ha darrere d’aquests negocis.

Perquè puguin dur a terme les seves iniciatives, les empreses hoteleres necessiten rebre un suport dissenyat a la seva mida. El finançament és un dels apartats més importants, i per això és necessària la presència d’entitats especialitzades. Per aquest motiu va sorgir CaixaBank Hotels&Tourism, que té com a objectiu oferir a les empreses del sector turístic l’atenció personalitzada que necessiten.

Només el 2018, CaixaBank Hotels&Tourism va concedir un total de 2.200 milions d’euros en crèdit al sector hoteler i d’altres allotjaments turístics, a través d’un total de 2.800 operacions. En aquest sentit, va augmentar el crèdit concedit un 46% respecte a 2017, quan va sumar 1.500 milions d’euros. Amb aquests resultats, l’entitat ha superat àmpliament l’objectiu establert a principis de 2018 de créixer el 20%.

CaixaBank Hotels&Tourism ofereix una línia específica de finançament per impulsar i dinamitzar el sector turístic i hoteler. Per fer-ho, manté acords amb més de quaranta federacions i associacions hoteleres, com la Confederació Espanyola d’Hotels i Allotjaments Turístics (CEHAT), que canalitza l’acord a través de les cinquanta-una associacions hoteleres d’àmbit nacional, provincial, autonòmic i local que en formen part. Aquest conveni amb CEHAT, renovat el març del 2018, té una validesa de dos anys i, en un principi, preveia 3.000 milions d’euros en finançament. Tanmateix, una ampliació recent incrementarà fins als 4.000 milions d’euros aquesta línia de crèdit disponible per als seus associats.

Aquesta ampliació de la línia de crèdit que CaixaBank Hotels&Torurism canalitza a través de CEHAT és el reflex del bon moment que viu el sector. Un informe recent elaborat per CaixaBank Research apunta que el sector turístic mantindrà una evolució positiva el 2019. Tot un èxit si es té en compte que el sector va registrar un creixement sense precedents durant els últims anys.

Efectivament, després que l’entrada de turistes a Espanya batés rècords any rere any, el país va rebre prop de vuitanta-dos milions de visitants el 2018, una xifra similar a la registrada el 2017. Les previsions de CaixaBank Research apunten que el sector serà capaç de mantenir-la el 2019.

Aquestes previsions s’alineen amb les fetes per CEHAT i PWC per a aquesta Setmana Santa. Segons l’índex OHE Hoteler elaborat per aquestes dues entitats a partir d’una enquesta feta a professionals del sector, l’estabilitat serà la tònica d’aquestes vacances.

Així, la gran majoria dels hotelers enquestats espera que les pernoctacions es mantinguin. Fins i tot les perspectives sobre l’increment d’arribades de turistes nacionals són molt positives respecte al mateix període del 2018. També es preveu que es mantingui l’arribada de turistes procedents d’Alemanya, el Regne Unit i països nòrdics, amb un repunt en l’arribada de turistes procedents de França.

D’altra banda, l’informe sobre el sector elaborat per CaixaBank Research apunta també una tendència a l’atracció de turisme de més qualitat. Així, mentre que l’entrada de turistes el 2018 s’ha mantingut estable respecte al 2017, la despesa turística ha augmentat el 2,8% i la despesa diària, el 6,4%. Es tracta de xifres molt positives.

Malgrat les bones perspectives, el sector turístic no pot abaixar la guàrdia. Per mantenir la seva posició, ha de fer front a possibles situacions com la recuperació dels seus principals competidors o un creixement econòmic més baix dels països emissors de turistes. Davant d’aquests reptes, experts de PWC aposten per mesures com invertir a millorar els productes i serveis, capacitar el capital humà o implantar processos tecnològics i de digitalització.

A l’hora d’afrontar aquests desafiaments, el finançament especialitzat és fonamental. Per aquesta raó, CaixaBank Hotels&Tourism va signar el 2018 més de quaranta convenis amb federacions i associacions hoteleres. A més, ha organitzat quaranta-cinc trobades amb empresaris referents del sector per tota la geografia espanyola.

CaixaBank Hotels&Tourism ofereix al sector hoteler una sèrie de productes i serveis diferencials per ajudar les seves empreses a optimitzar la seva rendibilitat i simplificar la seva activitat diària. Per fer-ho, té en compte les necessitats dels diferents subsectors dins d’aquest mercat, com ho són els establiments hotelers, els allotjaments turístics o els càmpings.

El catàleg de CaixaBank Hotels&Tourism inclou un dossier de productes específics i finançament adaptat a cada projecte, així com una anàlisi prèvia gratuïta. L’entitat assessora els seus clients sobre les seves inversions i fomenta la modernització de la planta hotelera existent. A més, promou el finançament de la compra d’actius hotelers i la de projectes de nova construcció, tant en l’àmbit urbà com en el de vacances.

Un equip de trenta professionals ofereix als clients de l’entitat un servei d’alt valor afegit. L’excel·lència, la qualitat i la proximitat són les bases d’aquesta oferta.

Donar suport al sector hoteler i destacar la importància de la seva contribució a l’economia espanyola és alguna cosa més que una estratègia. És una qüestió de justícia.

Hi ha una gran varietat de targetes: de dèbit, de crèdit, de prepagament, de fidelització… Aquestes targetes tenen diverses marques comercials (Visa, MasterCard, etc.) i també tenen diverses categories segons els serveis que ofereix cadascuna d’elles.

Les targetes bancàries són les que emeten les entitats financeres. També hi ha targetes no bancàries, que serveixen per comprar als establiments comercials que les emeten (grans magatzems, cadenes de botigues, etc.) i de vegades també permeten finançar les compres i ajornar-ne els pagaments.

Les targetes de fidelització poden ser emeses per establiments comercials o de serveis (com ara línies aèries) i permeten acumular punts que donen dret a descomptes o regals.

Les targetes són mitjans de pagament que ens permeten comprar sense necessitat de tenir diners en efectiu i fer diverses operacions en un caixer automàtic. L’ús de les targetes està molt estès i és freqüent fer-ne ús per fer compres en comerços o per Internet.

Alguns dels avantatges en l’ús de les targetes són:

• Comoditat: no he de portar diners en efectiu a sobre.
• Fàcils d’usar: les puc fer servir en gairebé totes les meves compres.
• Seguretat: és més segur portar una targeta que dur diners a sobre.

A més a més, el client disposa d’un control més gran de les compres realitzades gràcies a la informació en línia facilitada per l’entitat, alhora que alguns bancs disposen de serveis de control d’ús. El fet de no haver de dur diners en efectiu suposa un avantatge important per a l’usuari, tant pel que fa a la comoditat com a la seguretat.

Val a dir que les targetes són un mitjà de pagament còmode, fàcil i segur que facilita la vida a les persones a l’hora de fer les compres.

Permet utilitzar diners del compte corrent, sempre que hi hagi saldo. Amb la targeta de dèbit podem treure diners als caixers automàtics i també fer compres. L’operació es registra de manera immediata al compte, raó per la qual és necessari que hi hagi prou diners per pagar o per treure diners del caixer.

En general, podrem pagar amb la targeta de dèbit i treure diners sempre que tinguem diners al compte. Aquesta és la diferència principal amb la targeta de crèdit.

La targeta de crèdit és un mitjà de pagament que s’accepta arreu del món i a la gran majoria d’establiments, per la qual cosa és molt útil tant en les compres fetes al país d’origen com en els viatges a l’estranger. És una targeta que permet fer pagaments o treure efectiu a dèbit o a crèdit, fins a un límit fixat pel banc, sense necessitat de tenir diners al compte en aquell moment. És a dir, en cas de no tenir diners al compte, el banc t’ofereix crèdit; per això es diuen targetes de crèdit.

El límit del crèdit disponible figura en el contracte de la targeta. Pot variar durant el temps, sempre amb el consentiment previ tant del titular de la targeta com de l’entitat financera.

Moltes entitats ofereixen targetes de crèdit sense necessitat de tenir-hi un compte corrent obert. En aquest cas, els rebuts es pagaran al compte que indiqui el client.

Hi ha diverses maneres de pagar els diners gastats amb la targeta:

• Pagament mensual per la totalitat: és la més senzilla i freqüent. En general, es paga el total el primer dia del mes posterior i cal tenir prou diners al compte per pagar tot el saldo. En aquest cas no hem de pagar interessos.
• Pagament ajornat: podem ajornar el pagament i triar quants de diners volem pagar cada mes. En aquest cas, es paguen els interessos establerts en el contracte de la targeta de crèdit.

Les targetes revolving són una variant de les targetes de crèdit que es diferencien en el mode de pagament perquè permeten pagar de manera ajornada: un cop tornat l’import disposat, totalment o parcialment, el saldo torna a estar disponible. El pagament es pot fer a través d’una quota mensual fixa o bé a través d’un percentatge del deute. Aquest mitjà de pagament és semblant a una línia de crèdit.

Les targetes revolving són flexibles i són una manera fàcil i ràpida de tenir accés a finançament; és molt important conèixer-ne les característiques.

Una targeta de prepagament permet fer pagaments —en general d’imports petits— o treure diners fins a l’import carregat a la targeta. Un cop esgotat l’import, podem recarregar la targeta mitjançant un pagament a l’entitat bancària o a l’entitat de diners electrònic que l’emet. L’import que pot emmagatzemar-se en aquestes targetes acostuma a ser petit i són un substitutiu electrònic de les monedes i dels bitllets.

Les dades amb l’import disponible total s’emmagatzemen en un xip a la targeta, i l’import disminueix a mesura que es fan els pagaments. Una modalitat de targetes de prepagament són les targetes virtuals, que no existeixen físicament —no hi ha targeta de plàstic— i que serveixen per fer pagaments per Internet.

Entre els costos més freqüents de les targetes hi ha:

• El cost d’emissió i de manteniment de la targeta: normalment, la quota de manteniment de la targeta es cobra un cop l’any.
• El cost per retirada d’efectiu en caixers d’una altra entitat: retirar efectiu en caixers d’una altra entitat pot tenir un cost depenent de si el banc decideix traslladar al client la tarifa que li aplica el banc propietari del caixer.
• El tipus d’interès que apliquen les targetes de crèdit per fer ús del seu finançament.
• Les possibles comissions i recàrrecs per impagaments en els crèdits, insuficiència de fons o d’altres que estiguin establerts en les seves clàusules.

La banca digital planteja una evolució dels mitjans de pagament, com ara les targetes, que va més enllà de l’aplicació de la tecnologia als serveis financers. Es tracta d’un canvi profund de la cultura empresarial que afecta, de manera transversal, l’entitat i els clients.

Aquesta nova manera de fer banca es concreta en mitjans de pagament com ara la tecnologia contactless, que pren forma en els sistemes de pagament per mòbil i les polseres per fer compres sense contacte als comerços, així com les carteres digitals (per comprar a Internet sense necessitat d’aportar dades de targetes o de comptes) o les cibertargetes (targetes de prepagament que no tenen suport físic).

Alguns consells de seguretat que cal tenir en compte en l’ús de les targetes són:

• Tracta les targetes com si fossin diners en metàl·lic. No les perdis de vista ni les deixis a cap desconegut. Recorda que ets responsable del seu ús.
• No anotis mai el número secret al costat de la targeta. Cal memoritzar-lo.
• No facis servir com a número secret dades fàcils d’endevinar com ara el dia de l’aniversari, el DNI, etc.
• Signa la targeta en el moment de rebre-la perquè ningú més no pugui fer-ho.
• Comprova sempre l’import abans d’introduir el número secret quan estiguis fent un pagament en una botiga o en un restaurant.
• Siguis discret quan operis amb la targeta. Si l’estàs fent servir en una botiga o en un caixer, comprova que introdueixes el número secret de manera discreta, sense que ningú no et vegi.
• És recomanable que revisis periòdicament els moviments de la targeta. Algunes entitats ofereixen eines perquè puguis tenir un control més gran (per exemple, t’envien un SMS quan fas una compra per un import superior a una quantitat determinada).
• Si detectes algun càrrec dubtós o algun error, informa’n a la teva entitat com més aviat millor.
• En cas de pèrdua o robatori de la targeta, informa’n com més aviat millor per procedir a la cancel·lació. És important tenir les dades de les targetes en algun lloc segur, així com el telèfon al qual s’ha de trucar per cancel·lar les targetes per pèrdua o robatori.

Algunes entitats disposen d’un servei que protegeix de l’ús fraudulent de les targetes i que cobreix qualsevol reclamació sobre operacions il·lícites realitzades. La cobertura també acostuma a incloure les operacions fetes amb tecnologia contactless, ja siguin de targetes en modalitat NFC, TAP Polsera, TAP Sticker, etc.

Com ja hem vist, les targetes bancàries són un mitjà de pagament còmode, segur i fàcil d’usar, tot i que cal ser conscient dels avantatges —que són molts i diversos— i també dels costos i de les característiques pròpies de cada modalitat.