L’estalvi és una clau que obre moltes portes. Per exemple, la de les nostres pròximes vacances. També la d’una jubilació tranquil·la, la del nostre pròxim cotxe o la d’aquella reforma de la llar que mai no acabem de concretar. Qui no voldria gaudir de tots aquests avantatges?

El que passa amb l’estalvi és que no és tan fàcil d’aconseguir com sembla. Perquè sigui efectiu, és necessari una certa planificació. Aquest és el motiu pel qual moltes persones intenten estalviar, però no aconsegueixen els seus objectius: no han fet un pla que els ajudi a aconseguir els recursos suficients per assolir-los. La força de voluntat per ajustar les despeses també hi té a veure, és clar, però no serveix de gran cosa si abans no ens aturem a pensar en qüestions com ara què volem aconseguir i com farem.

A l’hora d’ampliar coneixements, CaixaBank ofereix un munt de continguts útils per gestionar la nostra economia domèstica al seu web de cultura financera.

La bona notícia és que no cal ser cap geni de les finances per fer un pla que ens ajudi a treure el màxim profit al nostre estalvi. El primer que hem de fer és, justament, plantejar-nos algunes preguntes que haurem de respondre honestament. A partir de la informació que n’obtinguem, podrem traçar un pla que ens ajudi a aconseguir el que volem. Enrique Castellanos, director de l’Institut BME i formador del Programa Aula de formació financera per a accionistes de CaixaBank, explica les principals claus de la planificació i la gestió de l’estalvi en un nou capítol d’Aula Talks, una iniciativa de formació que, a través de conferències i xerrades breus, té per objectiu oferir continguts sobre economia i finances a càrrec de ponents de gran prestigi.

La primera pregunta que hem de respondre per planificar el nostre estalvi és què tenim i com gastem. Bàsicament, es tracta de fer un diagnòstic de la nostra economia per conèixer el nostre patrimoni i saber quina capacitat d’estalvi tenim. També podrem identificar quines àrees tenen un marge per a la millora.

A l’hora de plantejar-nos aquesta qüestió, resulta molt útil fer un pressupost familiar per a cada mes. Aquest document ens ha d’ajudar a visualitzar amb claredat els nostres ingressos i les nostres despeses i, per tant, a conèixer la nostra situació financera real.

Si fem bé aquest pressupost, a més a més, sabrem en què gastem els diners i en quines partides podem retallar per estalviar. Això és degut al fet que coneixerem les nostres despeses fixes, variables, necessàries i prescindibles, la qual cosa ens servirà per prendre millors decisions a l’hora de planificar el nostre estalvi.

A més a més, hi ha múltiples eines que ens poden ajudar a controlar les nostres despeses, que acostuma a ser la part més complicada a l’hora d’actualitzar el pressupost. Des d’un simple full d’Excel fins a aplicacions que permeten gestionar totes les targetes, els comptes i els rebuts de tots els bancs, avui ho tenim més fàcil que mai.

En el moment d’establir la nostra capacitat d’estalvi, mai no hem de perdre de vista els possibles imprevistos que puguin afectar la nostra vida. Sempre convé disposar d’una reserva que ens ajudi a fer-hi front quan arribi el moment.

Un pla sense objectius és com intentar creuar l’Atlàntic sense saber si volem arribar a l’Argentina, al Brasil o als Estats Units. Pujaríem al vaixell sense saber molt bé la nostra destinació. A l’hora de fer qualsevol mena de planificació, primer de tot hem de saber clarament cap a on volem anar.

Per aquesta raó, necessitem saber exactament què volem aconseguir abans de començar a planificar el nostre estalvi. També per a quan ho volem, perquè no és el mateix estalviar per a les vacances d’estiu que fer-ho per a la jubilació.

Conèixer els nostres objectius ens ha d’ajudar a establir la quantitat que necessitem i el termini que tenim per aconseguir-la. Si el que volem és estalviar per marxar a la platja a l’agost, sabrem que el nostre termini per estalviar s’acabarà quan hàgim de pagar el viatge. També podrem calcular fàcilment quants diners haurem de reservar fins que marxem de vacances per cobrir totes les possibles contingències: trasllats, allotjament, manutenció, activitats, imprevistos…

Passa el mateix quan planifiquem la jubilació. Hem de tenir en compte l’edat a la qual volem (o podrem) jubilar-nos, estimar la nostra esperança de vida i els diners que necessitarem durant aquest termini de temps. Però per a això, el primer que hem de tenir clar és si el nostre objectiu és estalviar per estar tranquils en aquesta etapa de les nostres vides.

Un cop analitzada la nostra situació econòmica i fixats els objectius, ha arribat el moment de plantejar-nos la pregunta més inquietant de totes: puc aconseguir el que em proposo?

Per fer-ho, hem de tenir en compte la quantitat que volem aconseguir i el termini que ens hem marcat, per contrastar ambdós conceptes amb la nostra capacitat d’estalvi, que haurem determinat en analitzar la nostra situació financera.

Que aquesta capacitat no sigui suficient no significa que ens hàgim de donar per vençuts. Sempre ens podem plantejar l’aplicació de mesures addicionals que ens ajudin a aconseguir els nostres objectius d’estalvi i que inclourem en el pla.

Una vegada reunida tota la informació necessària, ja podem respondre l’última pregunta: com puc assolir els meus objectius? Ha arribat l’hora de traçar un pla que ens ajudi en els nostres propòsits.

Les eines que podem incloure en aquest pla són molt variades, des de la simple reducció de despeses fins a la inversió de part dels nostres estalvis en productes que ens ofereixin un rendiment extra. En conèixer per endavant la nostra situació financera, ens resultarà més senzill decidir quina mena d’actuacions són les més adequades per ajustar les nostres despeses i els nostres ingressos als objectius i als terminis que manegem. Potser necessitem aconseguir més recursos, reduir deutes a un ritme superior del que esperàvem o revisar el nostre projecte d’adquirir un segon habitatge. Cada economia és única i requereix solucions a mida.

Un cop establert el pla i posat en marxa, convé fer-ne un seguiment i també els ajustos que siguin necessaris. Les circumstàncies poden canviar, per exemple, davant un canvi de feina o una evolució inesperada de les nostres inversions.

Planificar l’estalvi és la millor manera que tenim d’extreure el màxim rendiment als nostres esforços i d’assolir els nostres objectius. És qüestió de voluntat, sinceritat i constància. Si les mantenim, la recompensa tard o d’hora arribarà.

Tots trobem natural que un infant aprengui l’abecedari o a sumar. Són els fonaments de la seva educació, les claus que li obriran les portes a coneixements més complexos que, al seu torn, li permetran prendre decisions encertades al llarg de la seva vida. Gràcies a aquests, sabrà com funciona la societat on viu o entendrà per què un objecte cau a terra si el deixa anar. Tanmateix, ens acostuma a resultar més estrany que a aquest mateix infant se li parli de finances, quan en realitat seran una qüestió fonamental en el seu futur.

La qüestió és que l’educació financera d’infants i adolescents és una de les grans assignatures pendents a Espanya. Així ho demostra l’informe PISA de l’OCDE, que en la seva última edició va mesurar el rendiment en competència financera d’alumnes de 4t d’ESO.

L’avaluació de l’OCDE incloïa el coneixement i la comprensió de conceptes i riscos financers, així com l’habilitat i confiança per aplicar-los, per tal de prendre decisions eficaces, millorar el benestar financer dels individus i la societat, així com permetre la participació en la vida econòmica. En el cas dels alumnes espanyols examinats, aquest rendiment és significativament inferior (492 punts) al de la mitjana dels països de l’OCDE (504 punts).

El problema que planteja aquest baix rendiment és que l’educació financera resulta fonamental en la vida dels ciutadans. De fet, està estretament vinculada a l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible núm. 4 (Educació de qualitat) fixat per l’ONU com una de les claus per assegurar la prosperitat de tothom.

Així doncs, si els ciutadans són capaços d’avaluar correctament la seva situació financera i prendre decisions eficaces, tant la seva economia personal com la de l’entorn on viuen funcionaran més bé. I, com més aviat comencin, millor.

La mateixa OCDE qualifica l’educació financera com a essencial a l’hora de participar en la societat actual, que planteja als infants un món cada vegada més complex. Així, insisteix que els infants comencin a rebre-la tan aviat com sigui possible. Incloure-la en els currículums educatius des d’una edat primerenca els permetrà adquirir les habilitats necessàries per desenvolupar una conducta responsable en aquest àmbit durant les seves vides.

Precisament aquesta conducta financerament responsable és la que els ajudarà a tirar endavant en moments econòmicament delicats, com el que vivim avui dia a causa de la pandèmia de la COVID-19. De fet, conceptes com l’estalvi o la planificació de despeses resulten especialment útils quan els ingressos disminueixen.

En la comesa d’introduir els petits en els conceptes financers, la família és fonamental. De fet, és la principal font d’informació de què disposen. Tant a Espanya com en la mitjana de l’OCDE, al voltant del 94% dels estudiants avaluats per PISA declara haver obtingut informació relacionada amb les finances dels seus pares o tutors.

Parlar de diners amb els fills com un tema de conversa habitual en família pot ajudar-los a assimilar conceptes que els resultaran molt profitosos en el futur. Des dels més bàsics, com el fet que aconseguir un objecte requereix un esforç, a d’altres més avançats, com la planificació de la despesa de la paga setmanal; es tracta d’adaptar el missatge a la maduresa del nen.

No cal ni tan sols fer servir termes complicats o parlar de xifres. N’hi ha prou de cercar els exemples que els resultin pròxims i animar-los a posar en pràctica el que han après. Disposar de materials addicionals com contes també és una idea excel·lent, així com predicar amb l’exemple: si pretenem ensenyar-los a ser previsors, el nostre esforç serà en va si perceben una manca de responsabilitat i planificació en el seu entorn més pròxim.

Normalitzar aquest tipus de converses també resulta beneficiós en altres àmbits diferents del familiar. És el cas de les parelles que se’n van a viure juntes o fins i tot el d’altres convivents sense vincles de parentesc com poden ser els companys de pis. En aquests casos, arribar a acords des d’un principi, fixar objectius i fins i tot monitorar-ne el compliment pot estalviar maldecaps més endavant.

Encara que l’ideal és començar amb l’educació financera a una edat primerenca, el cert és que molts adults no han tingut l’oportunitat de fer-ho. Tanmateix, no per això han de llançar la tovallola. Ans al contrari: mai no és tard per aprendre a administrar els nostres diners de manera eficient.

De fet, la competència financera forma part de la independència i la seguretat en la vida adulta, tant a l’hora d’independitzar-se com de formar una família o jubilar-se. En aquest sentit, CaixaBank disposa del seu propi Pla de Cultura Financera per impulsar aquest concepte en tota la societat, que inclou materials per ajudar els ciutadans a comprendre diferents conceptes relacionats amb les finances personals.

A través de la seva pròpia pàgina web de Cultura Financera ofereix continguts que expliquen, per exemple, com portar un pressupost, què suposa ser avalador en un crèdit o com utilitzar correctament les targetes bancàries. També disposa d’un canal a YouTube amb una llista específica de cultura financera, entre altres eines, com el seu programa Aula de formació financera en línia per a accionistes.

L’educació financera és capital per a la salut econòmica de tots. També ho és per reduir la desigualtat i evitar l’exclusió. Gràcies a l’educació financera, els ciutadans milloren la seva comprensió sobre els diferents productes al seu abast, sobre els riscos financers i fins i tot sobre les oportunitats que els ofereix el mercat, un coneixement que els ajuda a prendre decisions amb una informació adequada. Del seu encert en dependrà, en darrera instància, la bona marxa de l’economia.

Quan diem que algú treballa de manera constant i sense cridar l’atenció, diem que ho fa “com una formiga”. Ho solem dir com una cosa positiva. Aquesta expressió fa referència a la capacitat d’aquests insectes per assolir grans fites a base d’esforços petits i continuats. El problema ve quan la formiga treballa per a l’enemic.

Això és precisament el que passa amb el nostre pressupost familiar i les conegudes com a “despeses formiga”. Es tracta de petits desemborsaments que fem dia sí, dia també i dels quals amb prou feines ens adonem. Solen acabar sempre en la mateixa pregunta: “Però, per on han marxat els diners aquest mes?”.

Als Estats Units hi ha una dita molt popular que s’atribueix a Benjamin Franklin: “Cal parar atenció a les despeses petites; un petit forat pot enfonsar un gran vaixell”. És una bona manera d’explicar què pot passar amb aquestes despeses que fem sense adonar-nos-en, però que al cap del temps suposen una quantitat considerable.

Normalment, no donem importància a les despeses formiga. Aquesta és la raó principal per la qual no les controlem i acaben per torpedinar el nostre pressupost. Per això és tan important aprendre a reconèixer-les i vigilar-les.

Quan es parla de despeses formiga, la primera cosa que ens ve al cap és el cafè que fem a l’oficina a mig matí. Efectivament, és l’exemple més evident: una despesa repetida que solem pagar en efectiu i a la qual amb prou feines donem importància, perquè ens solem fixar més en els grans desemborsaments, com el lloguer o la factura del gas.

Demanar un cafè un dia és, en realitat, un desemborsament petit i inofensiu. El problema ve quan sumem tots els que ens prenem en un any i ens adonem que ens hem gastat més de cent cinquanta euros en cafès. I que aquesta era just la quantitat que ens faltava per comprar-nos aquella bicicleta que tanta falta ens fa.

El que passa és que el cafè és només un dels membres de l’exèrcit de formigues que treballen en contra del nostre pressupost. N’hi ha moltes altres que no són tan evidents, però que juntes poden provocar un problema molt més gros.

Un altre dels exemples més evidents de despeses formiga és l’hàbit de menjar fora entre setmana. Un estudi de la Generalitat de Catalunya assegura que en aquesta comunitat es menja fora una mitjana de quatre dies a la setmana. Això suposa, segons l’informe, uns quinze euros més respecte a fer la compra i cuinar a casa. No sembla una diferència gaire gran cada setmana, però al cap de l’any pot arribar a sumar més de vuit-cents euros.

Les compres d’impuls que fem al supermercat, quan agafem articles que realment no necessitem i que solem trobar a la línia de caixes, són un altre bon exemple de petites despeses recurrents que s’escapen del nostre control.

També hi ha altres despeses formiga que ens resulten encara més invisibles, perquè ni tan sols fem el gest de pagar-les. Són les que s’amaguen darrere dels serveis de subscripció de televisió, música o jocs en línia de què amb prou feines gaudim, però que es carreguen de manera automàtica al nostre compte. També n’hi ha darrere una tarifa elèctrica que no ens convé, però que tampoc ni ens molestem a comprovar.

Fins i tot el nostre propi vehicle es pot convertir en una despesa formiga en un moment donat. Un vehicle porta molts costos associats, dels quals amb prou feines ens adonem. A més del cost de l’automòbil en si, també se n’han pagar el manteniment, l’assegurança i els impostos, i moltes vegades fins i tot s’ha de pagar per aparcar-lo. Si és o no la millor opció de mobilitat disponible és una pregunta que cadascú s’ha de plantejar.

Identificar les despeses formiga: el primer pas per controlar i reduir les despeses formiga que a poc a poc van consumint el nostre pressupost és ser-ne conscients. Hi ha un mètode molt senzill per aconseguir-ho. Consisteix simplement a anotar totes les despeses que fem, per petites que siguin, per després poder-les analitzar. Serà llavors que podrem veure el seu pes real. Aquest hàbit ens permetrà saber si allò en què invertim els nostres diners ens és necessari o no i de quines despeses supèrflues podem prescindir.

Planificar les despeses del mes: fer un pressupost familiar és la millor manera de preveure els recursos que necessitarem. Es tracta d’assegurar-nos que la despesa que fem coincideix amb les nostres prioritats. Una estratègia que ens pot ajudar en aquest sentit és la d’assignar els nostres ingressos a tres categories: despeses imprescindibles, estalvi i despeses opcionals. Això ens permetrà destinar fons a cadascuna en funció de la seva rellevància. Ull: això no vol dir que mai més no puguem tornar a fer un cafè o que ens hàgim de convertir en ermitans. Simplement vol dir que tindrem la possibilitat de reservar una certa quantitat per a petites despeses i fer-ho de manera conscient, que és del que es tracta.

Fixar objectius d’estalvi: amb una meta a l’horitzó que puguem visibilitzar, ens serà més senzill fer sacrificis, per petits que siguin. Per exemple, podem estalviar per a les vacances d’estiu o per assegurar-nos que les properes compres de Nadal no seran un maldecap.

Ser constants: tot és posar-s’hi, però no serveix de gran cosa controlar les despeses formiga un mes i el següent oblidar-se’n. Precisament perquè són difícils de veure, és fàcil substituir-ne unes per unes altres sense adonar-nos-en. Per això convé no abaixar la guàrdia i mantenir el control per saber bé en què ens gastem els diners i com optimitzar els nostres recursos.

Neutralitzar les despeses formiga és un propòsit que ens pot portar grans avantatges en forma d’estalvi o fons disponibles per invertir. Simplement es tracta de canviar el sentit en què treballa el nostre formiguer: en comptes de treure’n els nostres diners, es tracta d’acumular-n’hi. Un objectiu que només es pot aconseguir a base de consciència i constància.

Hi ha moltes eines per controlar l’economia domèstica i personal, però n’hi ha ben poques de tan senzilles i versàtils com un full d’Excel

Seríem capaços de viure sense targetes de crèdit o de dèbit? Aquest mitjà de pagament, que va començar a popularitzar-se als anys vuitanta del segle passat, va revolucionar la nostra manera de comprar. Lluny d’extingir-se, aquest concepte està evolucionant cap a altres com ara el pagament per mòbil o, fins i tot, les botigues sense caixes.

Aquestes innovacions ens faciliten molt l’experiència de compra i fins i tot el control de la despesa mitjançant els extractes amb els moviments fets al nostre compte. Tanmateix, en un món en què l’efectiu es barreja amb càrrecs immediats al compte, domiciliacions i operacions de crèdit, convé dur un cert control sobre les despeses per evitar que es descontrolin i poder complir amb els nostres pressupostos.

Des d’un humil full Excel fins a l’eina més sofisticada, tenim moltes opcions al nostre abast per mantenir a ratlla les nostres despeses. Això no obstant, abans d’entrar en detalls sobre aquestes tecnologies, convé tenir en compte alguns aspectes bàsics sobre economia familiar.

El millor de tot per controlar les finances familiars sempre és fer un pressupost. I és més senzill del que sembla. Bàsicament, es tracta d’un document en què anirem apuntant els ingressos i les despeses per saber quants diners dediquem a cada cosa.

Hi ha tutorials que expliquen com plantejar-ho d’una manera ben senzilla.

El que de debò ens ajudarà a controlar aquest pressupost és portar un registre freqüent de les despeses. D’aquesta manera, podrem comparar les despeses amb els ingressos i conèixer la nostra situació financera real en qualsevol moment. Si, a més a més, classifiquem les despeses com a fixes, variables necessaris i prescindibles, ens resultarà molt més senzill saber com podem ajustar-les, si fos necessari.

Una manera molt senzilla de controlar quant gastem és fer servir un document Excel. Això sí, perquè surti bé, cal ser constants. Si aconseguim desenvolupar l’hàbit d’apuntar les despeses que fem cada dia, podrem portar un control exhaustiu molt fàcilment. I no només això, ja que també adquirirem consciència sobre cada pagament que fem. Només cal dedicar-hi cinc minuts diaris per aconseguir-ho.

A l’hora de plantejar el document Excel, primer haurem de definir les nostres despeses més habituals. Per exemple, es poden desglossar en partides sota certes categories generals, com ara Habitatge, Préstecs, Llar, Salut i cura personal, Transport i Oci. També convé preveure un apartat Altres per a les despeses que siguin més difícils de classificar. El millor de tot és etiquetar cada partida segons si es tracta d’una despesa fixa, una de necessària o una de prescindible, cosa que es pot aconseguir assignant simplement un color a cada partida segons la seva naturalesa.

Les categories generals i les seves partides corresponents les situarem a la primera columna del full. Les columnes següents les dedicarem a cada dia del mes, en què apuntarem les despeses que fem diàriament. Finalment, a les dues últimes columnes, hi sumaren els totals de cada categoria i de cada partida, i també els tres totals per etiqueta (despeses fixes, necessàries i prescindibles).

A més a més, si volem, també es pot afegir un full d’aquestes característiques per cada mes en un mateix document Excel. Això ens permetrà contrastar fàcilment els resultats amb els ingressos i controlar si complim amb el pressupost, o bé saber si cal fer-hi alguna correcció per aconseguir-ho. També ens permetrà tenir una visió global a final d’any sobre la nostra manera de gastar.

Per utilitzar aquest mètode, haurem d’incloure tota mena de pagaments al full: tant els que es fan en efectiu com els que es fan a través d’altres mitjans. Fins i tot haurem de registrar les despeses que tenim domiciliades al compte.

A més de recórrer a un full Excel, en l’actualitat hi ha alguns desenvolupaments tecnològics capaços de registrar tots els nostres moviments bancaris. Aquestes solucions són ideals per a les persones que amb prou feines fan servir diners en efectiu en el seu dia a dia. I també són molt útils per als que sí que en fan ús, perquè els eviten bona part de la feina de registre de despeses per controlar els seus pressupostos.

Aquestes aplicacions acostumen a establir categories intel·ligents per a cada tipus de despesa i a permetre visualitzacions de tots ells, i també a oferir informes mensuals i alertes.

Aquest és el cas de Les meves finances, una eina desenvolupada per CaixaBank que permet controlar els moviments de totes les targetes i els comptes d’un usuari per tenir una visió global de les seves finances. Amb aquesta app es pot crear un pressupost que englobi tots els bancs dels quals l’usuari sigui client i que tingui en compte un objectiu d’estalvi.

L’aplicació organitza automàticament els moviments en fins a 43 grups de categories i permet crear etiquetes personalitzables. I no només això: com que la classificació es pot ajustar segons les preferències de l’usuari, el sistema utilitza aquesta informació per aprendre a partir dels seus moviments.

Entre altres possibilitats, un sistema d’alertes avisa de si el pressupost s’ha superat en alguna categoria o si ha arribat algun cobrament inesperat, la qual cosa resulta especialment útil per controlar que no hi hagi descoberts en els comptes o rebuts duplicats.

Les meves finances també fa un informe a final de mes que inclou informació molt útil que permet saber quants de diners s’han ingressat, quants se n’han gastat i quants se n’han estalviat. Així mateix, destaca les categories amb més despeses i fa comparatives amb anys anteriors.

Encara que el gran nombre de productes financers que avui tenim al nostre abast pugui semblar confús a l’hora de controlar els nostres diners, el cert és que la tecnologia ens facilita molt aquesta tasca. Des d’un document Excel casolà fins a una aplicació més sofisticada, mantenir controlades les nostres finances mai no havia estat tan senzill.

Atenció perquè venen xifres que maregen: uns 220.000 preus, 479 articles i 29.000 establiments de 177 municipis. Són moltes les dades implicades en l’índex de preus de consum (IPC) que fem servir per mesurar el cost de la vida que afecta les famílies.

No és cap curiositat. Conèixer l’evolució dels preus de consum és clau en la nostra economia, ja que sovint s’empra com a criteri per ajustar salaris, preus de lloguers i altres revisions. Justament, ara va en boca de tothom per la seva vinculació a la revaloració de les pensions, però també pot ajudar les famílies a fer les seves previsions, per exemple, per arribar a final de mes.

La necessitat de conèixer l’evolució dels preus no és d’ara. Aquesta és la història que hi ha al darrere d’un índex que influeix en el nostre dia a dia.

Hauríem de remuntar-nos a l’any 1936 per trobar els primers indicadors prou sòlids per calcular els preus de consum a Espanya, que van servir com a base per al primer sistema d’índexs de cost de la vida del 1939. Més endavant van entrar en vigor dos nous sistemes més, amb bases en els anys 1958 i 1968.

Amb el sistema base del 1976, aquests indicadors van rebre el nom d’índexs de preus de consum. Aquesta manera de mesurar el cost de la vida es va anar ajustant amb la classificació del consum en vuit grans grups i la creació d’índexs per a cada comunitat autònoma. Així, doncs, es van crear dos nous sistemes d’IPC, amb bases en els anys 1983 i 1992.

El 2002 va entrar en vigor el nou sistema d’IPC amb base 2001 i ho va fer carregat de novetats, com ara la seva publicació en dotze grups i l’actualització de les seves ponderacions a partir de l’Enquesta Contínua de Pressupostos Familiars (ECPF). És a dir, aquest IPC va ser el primer a tenir en compte les rebaixes, a revisar anualment les ponderacions i a encadenar els índexs. Un sistema posterior, amb base 2006, augmentaria la mostra de municipis i el nombre de preus recollits i d’articles del cistell de consum. Allò que es pretén amb tots aquests canvis és fer un retrat com més fidel millor de l’evolució dels preus i del cost de la vida a Espanya.

Aquest índex no deixa d’evolucionar i la base 2011 va entrar en vigor el gener del 2012 amb moltes novetats. A més de tenir en compte conceptes com ara el preu de l’oli o del calçat, van entrar en joc el cost de les tauletes tàctils, de la fotodepilació o del logopeda. D’altra banda, però, desapareixien altres conceptes en desús com ara el lloguer de pel·lícules. Sí, l’IPC s’adapta als canvis i es modernitza. Com nosaltres.

Avui dia, el sistema que fem servir té base 2016 i, a més de desglossar en més gran mesura la informació, ha portat nous ajustos al cistell de consum (blog de CaixaBank) que s’analitza: serveis en línia com ara Netflix o Spotify i les càpsules de cafè substitueixen altres conceptes com ara el DVD o les videocàmeres.

Sens dubte, la història de l’IPC és la història dels nostres hàbits de consum, de la transformació social tan intensa que Espanya ha viscut en les darreres dècades i que, naturalment, té encara molts capítols per oferir.

No és el tema que més incomoditat genera als pares a l’hora d’enfrontar-se a una conversa amb els seus fills, però la majoria de vegades s’aborda de forma tardana o equivocada. En línies generals ens costa parlar de diners, sigui per pudor o per la falsa sensació de semblar avariciosos. Tanmateix, les finances personals són importants per a qualsevol persona, independentment de la seva edat, atès que en gran mesura condicionen la seva vida diària.

Els experts advoquen per afrontar la matèria sense dilació, al voltant dels set anys d’edat, i amb algunes pautes molt clares. Els més petits han d’entendre que les coses costen diners, que tenen un valor i que els diners són fruit del treball dels seus pares. Ajudaria, tal com manifesta Jordi Martínez, director d’Educació Financera de l’IEF (Institut d’Estudis Financers), que des de l’educació primària s’augmentés el temps dedicat a explicar conceptes bàsics als nens.

És una idea que cada vegada genera més consens: els alumnes han de concloure el seu cicle d’educació més primerenc amb nocions sobre la importància que suposa per al seu futur una bona administració dels seus diners. Un bon exemple és la paga setmanal. Per a Martínez, cal “transferir responsabilitat” als fills i que aquests es facin càrrec de les seves petites despeses. Al contrari, no recomana associar aquesta paga a les feines a casa, com ara fer el llit o ajudar en altres tasques domèstiques.

Per a l’expert, si la família passa en algun moment dificultats financeres, els fills entendrien malament que no se’ls seguís remunerant per aquestes activitats. Per això, s’inclina per aquesta transferència de responsabilitat, a més d’anar augmentant la paga a mesura que avanci l’edat. Per on començar? Un euro a la setmana als set anys pot ser una bona referència. Una vegada començat aquest procés, comentar qüestions com la de l’estalvi és també molt rellevant.

Motivacions com el premi final de l’estalvi, unit a la constant del temps, incentivaran una cultura financera en els nens que arrelarà de cara al seu futur. Jordi Martínez conclou que els pares poden acompanyar aquest procés de manera senzilla: per cada cinc euros estalviats, els progenitors n’afegiran un més.

També l’existència d’una “guardiola familiar”, a la qual tots contribueixin per aconseguir un objectiu comú és una pràctica saludable que ajudarà en la missió d’introduir en l’àmbit domèstic conceptes sobre cultura financera. Finalment, tot s’ha de fer donant exemple. De poc serviran les lliçons si el que observen els petits a casa és un malbaratament inadequat o falta de previsió en altres ocasions. “Si no els donem exemple, no seran responsables financerament”, afirma categòric el director d’Educació Financera de l’IEF.

En l’esdeveniment organitzat per CaixaBank juntament amb la xarxa de blogs Madresfera per debatre sobre les finances i els nens, que s’emmarca dins el Pla de cultura financera de l’entitat bancària, van sorgir altres qüestions interessants com ara què fer amb una guardiola que fa anys que s’engreixa i ara cal obrir. Algunes mares manifestaven una certa preocupació, ja que la quantitat de diners és important i els nens tenen un sentiment de propietat que podria portar a una despesa inapropiada. La resposta de l’expert va posar el focus a fixar, prèviament a conèixer la xifra, un objectiu pactat per a aquesta despesa, i fins i tot a tornar a estalviar una part amb un altre objectiu diferent, aquesta vegada sí acordat amb antelació.

Les múltiples intervencions en el torn de preguntes deixen patent que hi ha molts dubtes en aquest àmbit, i és precisament aquí on CaixaBank, en la seva filosofia de banca socialment responsable, multiplica els seus esforços per arribar a més persones. Precisament amb aquest objectiu aquest Pla de cultura financera es completa amb vídeos, una pàgina web, campanyes en xarxes socials, conferències i posada a disposició de materials didàctics que seran d’ajuda en diferents situacions, o simplement per ampliar coneixements financers bàsics.

Quan volem invertir en accions d’una empresa, ens poden sortir molts interrogants: Quins tipus de dividend hi ha? Si sóc accionista, sempre rebré? Cada quant s’abonen? Com tributen? Totes les respostes, en aquest post.

Què és el dividend?

El dividend és la part del benefici que es distribueix entre els accionistes de l’empresa, tant majoritaris com minoritaris; és a dir, qualsevol persona que en tingui accions. La quantitat que s’abona és variable i depèn dels resultats de l’empresa, la política de dividends i la decisió del Consell d’Administració. En altres paraules, independentment de com evolucioni el preu de l’acció, el dividend és una manera d’obtenir rendiment per la possessió del títol.

Com se’n mesura la rendibilitat?

Els analistes fan servir dues variables bàsiques:

• Rendibilitat per dividend: És el percentatge resultant de dividir el valor del dividend entre el valor de l’acció. Per exemple, si una empresa reparteix dividends de 20 cèntims per acció en el període i el valor del títol és de 5 euros, la rendibilitat per dividend seria del 4%.
• Pay-out: En aquest cas es creuen els dividends totals repartits amb els beneficis de l’empresa. Així, si l’empresa ha repartit 40.000 euros en dividends i el seu benefici ha estat d’un milió d’euros, el pay-out seria del 4%.

Tipus de dividends

La divisió més comuna per als dividends és entre ordinaris i extraordinaris. Els primers s’associen als beneficis que ha obtingut l’empresa en un exercici determinat, mentre que els segons corresponen a un fet extraordinari com les participacions en altres empreses, la venda d’actius, etc.

Menció a part per als dividends flexibles, de l’anglès scrip dividends, una modalitat de remuneració que ofereix la possibilitat de cobrar en efectiu o a través d’accions (aquesta fórmula s’ha popularitzat en moltes empreses), i per als dividends a compte, que són els que s’abonen com a bestreta dels resultats que espera l’empresa.

Freqüència de repartiment i drets de l’accionista

Està completament condicionat a la voluntat de l’empresa. Pot ser amb una freqüència mensual, trimestral, semestral, anual, etc. En cada cas, es fracciona el pagament del dividend de la manera corresponent.

La reforma del mercat de valors ha posat en funcionament un nou sistema de compensació, liquidació i registre de valors a Espanya que afecta el pagament del dividend. A partir del 3 d’octubre, per tenir dret a cobrar-lo, n’hi haurà prou amb haver fet la compra amb una antelació mínima de 3 dies hàbils.

 

Com tributa?

Tal com s’explica a la Guia de fiscalitat per a accionistes de CaixaBank, els dividends estan subjectes a una retenció del 19% a compte de la declaració futura de l’IRPF. Aquesta quantitat és aplicable tant als dividends com a les primes per assistència a juntes d’accionistes o la cessió de drets d’ús o gaudi de les accions.

Per a l’exercici 2016, seguint el Pla Estratègic 2015-2018 de l’entitat, CaixaBank té la intenció de pagar un import en efectiu igual o superior al 50% del benefici net consolidat. Els pagaments seran trimestrals, i augmentaran de 2 a 3 els pagaments en efectiu respecte a l’exercici anterior, més un pagament segons el programa CaixaBank Dividend/Acció. El 22 de setembre, el Consell d’Administració de CaixaBank ha aprovat la distribució d’un dividend a compte dels beneficis nets de l’exercici 2016. El pagament es realitzarà el 30 de setembre en efectiu per un import brut de 3 cèntims d’euro per acció.

CaixaBank està entre les cinc millors empreses espanyoles en la distribució de dividends, amb un 6,62% de rendibilitat. Per a Expansión és “el valor més atractiu de l’IBEX” en dividends.

Si t’ha interessat aquest post i vols ampliar la teva cultura financera, passa’t pel nostre blog.