La població de més de 60 anys es connecta cada cop més a internet, una tendència que ha augmentat ràpidament amb el confinament per la pandèmia de la COVID-19. Mantenir-se en contacte amb familiars i amics a través de videotrucades, accedir a informació sobre l’emergència sanitària o fer la compra en línia són algunes de les activitats que alguns han incorporat als usos que habitualment feien de les seves connexions. El Dia Mundial de les Telecomunicacions i de la Societat de la Informació, conegut com el Dia Mundial d’Internet, també és per a ells, que s’han convertit en usuaris intensius de la xarxa.

Aquest segment de la població s’espavila cada vegada millor amb els seus dispositius electrònics i els utilitza amb més assiduïtat. Segons l’última enquesta sobre “Equipament i ús de tecnologies d’informació i comunicació a les llars”, que periòdicament elabora l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el 63,6% de la població de 65 a 74 anys ja està connectada. A partir d’aquesta edat, baixa fins al 23,4%. Són xifres del 2019, abans de l’inici de la pandèmia, per la qual cosa s’espera que en el proper sondeig augmentin en tots els grups d’edat.

La bona notícia és que un percentatge significatiu de la població sènior ja ha deixat enrere les seves reticències sobre l’ús d’internet i l’ha convertit en una eina més en les seves relacions del dia a dia. Però també ha convertit aquests usuaris en un blanc atractiu per als ciberdelinqüents. Juntament amb els menors, són el grup més vulnerable pel seu desconeixement dels riscos que pot comportar l’ús de la tecnologia.

Per aconseguir que la gent gran pugui gaudir de tots els avantatges d’internet sense por, Google i l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), en col·laboració amb l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) i l’Institut Nacional de Ciberseguretat (INCIBE), han elaborat una guia amb consells que els ajudaran a mantenir la seva seguretat i privacitat:

– Evitar estafes en correus o correus electrònics

Abans d’obrir un arxiu o enllaç adjunt en un correu electrònic, és important comprovar que el remitent és conegut. Si s’ignora qui és la persona, empresa o entitat que l’ha enviat, és millor no fer-ne cas i esborrar-lo sense obrir-lo. D’altra banda, cal ser especialment curós amb els missatges que es reben. Sempre s’ha de desconfiar d’aquells que sol·liciten dades personals i cal tenir present que les empreses legítimes mai no demanen el nom d’usuari ni la contrasenya per telèfon, correu electrònic, missatge de text o xarxes socials.

– Alerta amb els virus informàtics

Una de les accions que poden desencadenar l’obertura d’un arxiu amb remitent desconegut és la introducció d’un virus o programari maliciós al nostre equip informàtic, ja sigui un ordinador o un telèfon mòbil. La millor prevenció és disposar d’un programa antivirus actualitzat que els detecti i elimini. Hi ha opcions gratuïtes que fins i tot s’encarreguen de fer revisions periòdiques del dispositiu per comprovar que no està infectat.

– Pagaments fiables per evitar el frau

Amb el confinament i les restriccions per sortir al carrer, han augmentat les compres en línia. Per pagar-les, les targetes de crèdit o dèbit són una de les opcions més populars. Per tal de garantir la seguretat dels pagaments, les targetes adquirides a CaixaBank ofereixen la cobertura CaixaBankProtect, un servei que envia alertes si es fan operacions que no són habituals i que permet reclamar l’import d’aquelles que el titular no hagi autoritzat, entre altres avantatges.

A més, per evitar que el comerç pugui accedir a les dades de la targeta, moltes botigues en línia utilitzen TPV virtuals amb autenticació. En aquests, són les entitats bancàries les que s’encarreguen de verificar l’autenticació de la targeta i també de protegir les dades bancàries del client. Aquest és el cas dels sistemes promoguts per Visa (Verified by Visa) i Mastercard (MasterCard SecureCode), que demanen confirmar cada compra mitjançant un codi enviat per SMS al telèfon mòbil de l’usuari o una contrasenya fixa.

En qualsevol cas, convé evitar l’ús de xarxes wifi públiques per fer compres en línia i rebutjar qualsevol comerç electrònic que sembli poc fiable.

– Crear contrasenyes segures

Triar una combinació de caràcters alfanumèrics que certifiqui la nostra identitat quan donem d’alta un servei en línia és una tasca força pesada, però també val la pena dedicar-hi una mica de temps. És aconsellable que la contrasenya tingui com a mínim vuit caràcters i que inclogui majúscules, minúscules, números i símbols. Un truc: tria una frase llarga que només tu sàpigues i fes servir la primera lletra de cada paraula. És primordial no compartir-la amb ningú.

– Ull amb el que es comparteix

La facilitat d’ús dels programes de missatgeria instantània com WhatsApp ha fet que la gent gran hi accedeixi sense dificultat. Això també potencia que de vegades enviïn imatges, missatges o dades que s’haurien de quedar en l’àmbit personal. Una forma d’evitar caure en la temptació és parar-se a pensar si aquesta mena d’informació la compartiries en una conversa cara a cara, sense el telèfon mòbil pel mig.

Per a la gent gran que cregui que té prou coneixement dels perills a què s’exposa a internet, és recomanable fer el test d’orientació especialment dissenyat per a ells en aquest web. Són només dues preguntes sobre dues qüestions clau, i d’aquesta manera podran veure si han començat a fer servir internet i els seus dispositius sense riscos. Si volen continuar autoavaluant-se, poden comprovar què saben sobre connexions i compres segures o sobre qüestions de privacitat. I, per descomptat, continuar gaudint de totes les possibilitats de comunicació que tenen a l’abast de la mà gràcies a internet.

El Dia d’Internet va començar a celebrar-se l’octubre del 2005, promogut per l’Associació d’Usuaris d’Internet. Amb més de 500 esdeveniments organitzats, la repercussió generada va ser tan gran que es va sol·licitar a l’Assemblea General de les Nacions Unides el reconeixement d’un dia mundial dedicat a Internet. Així es va fer, i des del 2006 es va decidir que el 17 de maig fos a la vegada el Dia Mundial de la Societat de la Informació i el Dia Mundial de les Telecomunicacions. O senzillament, el Dia Mundial d’Internet.

Enguany, l’objectiu del dia és convidar tota la societat a reflexionar sobre com Internet pot contribuir a accelerar la consecució dels Objectius per al Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’ONU, uns objectius que caps d’Estat i de Govern, i també uns altres alts representants, van adoptar el setembre del 2015 durant la 70a Assemblea General de les Nacions Unides en el marc de l’Agenda 2030, i que aquest 2019 seran el centre de diverses activitats i propostes.

El Comitè d’impuls, integrat per 51 prestigioses organitzacions sense ànim de lucre, és l’encarregat de l’organització de les jornades commemoratives del Dia Mundial d’Internet d’aquest any. Entre les principals activitats, hi destaquen: 

• Els XXIV Premis d’Internet, per als quals ja és obert el termini de votació de les candidatures.
• Les activitats per als centres escolars: el certamen «Explica’ns com veus Internet» per als alumnes de primària, una hackató sobre els ODS per als alumnes de secundària i el concurs de fotografia mòbil «La tecnologia en la nostra vida quotidiana» per als de batxillerat.
• L’acte central de la celebració, el mateix dia 17 de maig: una taula de debat al Senat en què diverses personalitats debatran sobre l’impacte d’Internet en els ODS.

I és que «la proposta d’aquesta edició és fer reflexionar la ciutadania i els agents socials sobre com posar la tecnologia al servei de les persones proposant idees i iniciatives alineades amb els ODS», ha declarat Miguel Pérez Subías, president de l’Associació d’Usuaris d’Internet.

Els 17 Objectius per al Desenvolupament Sostenible pretenen ser un instrument universal —i, per tant, aplicable a tots els països del món i actors del planeta (Govern, empresa, societat civil)— per erradicar la pobresa i disminuir les desigualtats i les vulnerabilitats, sota el paradigma d’un desenvolupament humà sostenible.

CaixaBank ocupa la presidència de la Xarxa Espanyola del Pacte Mundial de Nacions Unides des de l’any 2012 i contribueix de manera transversal a tots els objectius a través de la seva activitat, acció social i aliances estratègiques. Tanmateix, aporta amb més intensitat a 12 dels 17 objectius.

Tan sols a través dels microcrèdits concedits per MicroBank, el banc social de CaixaBank, es presta una atenció especial als ODS 1, 5, 8,  9 i 10. Aquest és un dels molts exemples d’aportació de CaixaBank als ODS, que es pot consultar en la publicació Impacte Socioeconòmic i Contribució als ODS de les Nacions Unides.

A més a més, CaixaBank forma part del grup d’experts de l’Observatori dels ODS, una iniciativa impulsada per la Fundació “la Caixa”, amb la col·laboració acadèmica de la Càtedra Lideratges i Governança Democràtica d’ESADE, amb l’objectiu de fer un seguiment continu de la contribució d’un grup rellevant i sectorialment representatiu d’empreses espanyoles a l’Agenda 2030. Al final d’aquest mes de maig presentaran el segon informe anual de l’Observatori dels ODS, que porta per títol La necessitat d’accelerar la implementació de l’Agenda 2030.

I vosaltres, com creieu que Internet pot accelerar la consecució dels Objectius per al Desenvolupament Sostenible?

A Espanya, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística corresponents a 2017, el 84,6% de la població d’entre 16 i 74 anys va utilitzar Internet en els últims tres mesos, quatre punts més que durant el 2016. Un percentatge que se situa en la línia de les xifres europees: a tot el Vell Continent, la taxa de penetració d’Internet era del 85,2% a finals de 2017, segons Internet World Stats. El mateix organisme indica que l’única zona geogràfica que supera Europa en accés a Internet és l’Amèrica del Nord, amb un esplèndid 95,0%. La resta de zones se situa per sota: Oceania en un 68,9%, Llatinoamèrica i el Carib un 67,0%, Orient Mitjà un 64,5%, la resta d’Àsia un 48,1%, i en últim lloc, Àfrica, amb un 35,2%.

Aquestes són les macroxifres, però si baixem a nivell de ciutat, també es poden trobar desigualtats, fins i tot a grans ciutats com Barcelona. Per exemple, el 84% dels barcelonins disposen de connexió a Internet al seu domicili, segons l’informe “La bretxa digital a la ciutat de Barcelona” de Mobile World Capital. Però si mirem barri per barri, el percentatge oscil·la entre el 96% de les llars al districte de les Corts fins a tot just el 62% a Torre Baró.

És per això que l’Ajuntament de Barcelona ha llançat el projecte ‘Ciberalfabetització’, per combatre la bretxa digital a la ciutat i millorar les competències tecnològiques de la població. Són tres programes de formació gratuïts emmarcats en el ‘Pla Barcelona Ciutat Digital 2017-2020’, impulsats per Barcelona Activa i el Consorci de Biblioteques de la ciutat.

Aquest interès per alfabetitzar la població en competències digitals radica en bona part a crear una societat més igualitària amb les mateixes oportunitats. L’economista Adrià Morron explicava en l’article “Ensenyar a aprendre: l’educació davant el canvi tecnològic” de CaixaBank Research que “la formació digital és clau per a qualsevol treballador perquè Internet es converteix en la porta d’entrada a un nou mercat laboral”. Afegeix: “Un factor obvi és que les tecnologies digitals han passat a formar part del nostre dia a dia, per la qual cosa requereixen que tots tinguem almenys un domini bàsic de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)”.

Iniciatives similars a la de Barcelona se succeeixen per tot el món, però reduir la bretxa digital no és una tasca exclusiva de les institucions públiques. Microsoft, que ja va detectar el problema cap a l’any 2000, inverteix centenars de milions de dòlars en programes filantròpics com “Jo puc programar” o el nou Pla destinat a les àrees rurals dels Estats Units. I no és l’únic gegant tecnològic que ho fa: Google ha donat suport, per exemple, al projecte Loon, que utilitza globus aerostàtics com a punts de connexió a Internet, i Facebook també compta amb el projecte Aries, d’idèntic objectiu, però que per a això preveu la instal·lació de torres de telecomunicacions i estacions base.

La veritable bretxa digital es troba probablement en l’àrea geogràfica, en el major o menor grau de desenvolupament de la regió o del país en qüestió. És per això que Telefónica i Fundació “la Caixa” han impulsat el Projecte ProFuturo, amb l’objectiu de promoure la igualtat d’oportunitats a través d’una educació de qualitat i equitativa als països emergents.

Després de l’experiència d’un projecte pilot a Angola, la Fundación ProFuturo duu a terme operacions en altres països de l’Àfrica subsahariana, Amèrica Llatina i Àsia. Per proporcionar una educació equitativa i de qualitat a joves dels sectors més desafavorits, la Fundación ProFuturo els facilitarà eines digitals que els permetin adquirir competències a través de les tecnologies, contribuint així al progrés de les societats.

S’espera que iniciatives com aquesta permetin augmentar l’ús d’Internet a l’Àsia (on els seus més de 2.000 milions d’usuaris ja suposen el 48,7% dels internautes de tot el món), l’Àfrica (453 milions, només el 10,9%) i Llatinoamèrica (437 milions, un 10,5%), sempre segons dades d’Internet World Stats.

“Les tecnologies de la informació i la comunicació no són una fórmula màgica, però poden millorar la vida de tots els habitants del planeta. Disposem d’eines per assolir els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, d’instruments que faran avançar la causa de la llibertat i la democràcia, i dels mitjans necessaris per propagar els coneixements i facilitar la comprensió mútua”, va dir el 2003 Kofi Annan, llavors secretari general de l’ONU. El camí estava indicat.