Una directiva pensada per protegir els creadors en l’era digital va ser la protagonista d’un dels debats més llargs i polèmics que es recorden a la Unió Europea. Després de dos anys i mig de debats, propostes, esmenes i fins a manifestacions als carrers, el mes de març passat veia la llum la coneguda com a llei del copyright al Parlament Europeu.

La raó de tanta polèmica té a veure més amb els efectes que la nova norma pugui arribar a tenir sobre internet a Europa tal com el coneixem, que amb els canvis que pugui introduir en la mateixa gestió de drets d’autor.

D’una banda, artistes i editors de premsa n’aplaudien l’aprovació, que obligarà plataformes com YouTube a obtenir llicències dels creadors o a impedir que es pugin continguts que vulnerin els seus drets d’autor. També agregadors de notícies com Google News hauran de demanar permís per utilitzar els continguts dels editors. Tot això significa més protecció dels creadors de continguts i un pas més perquè participin de manera equitativa dels ingressos que aconsegueixen aquestes plataformes per l’ús de les seves obres.

D’altra banda, membres de la societat civil, grans plataformes, activistes, polítics i fins i tot organismes internacionals com l’ONU protestaven pel que consideren una obertura de portes a la censura prèvia a internet. I, al mig, la major part dels internautes, que ja no sabien si podrien ni tan sols compartir un simple mem sense ficar-se en embolics.

La difusió d’obres artístiques i continguts ha canviat molt en els darrers anys i ho ha fet en paral·lel a l’evolució d’internet. Segons els defensors de la nova directiva, més del 80% de l’ús de les obres dels creadors no es remunera de manera equitativa. Això es deu al fet que algunes grans plataformes proveeixen accés a obres creatives mitjançant publicitat i altres mitjans. Aquesta activitat produeix ingressos, que després es comparteixen en condicions amb els creadors i no sempre de manera equitativa.

Per als experts de l’Agrupació Europea de Societats d’Autors i Compositors (GESAC), aquesta circumstància posa en perill no només la continuïtat del sector creatiu i cultural, sinó també la de les mateixes empreses digitals europees. Aquestes competeixen en inferioritat de condicions respecte de les estrangeres, majoritàriament estatunidenques, que segons la GESAC, pràcticament no tenen obligacions pel que fa al copyright, a causa d’un marc legal europeu obsolet. L’anterior normativa era de l’any 2001.

Aquestes són les raons principals per les quals els autors consideraven necessària la nova legislació, que, segons la GESAC, obligarà els gegants d’internet a asseure’s a negociar amb els creadors.

Aquesta és una pregunta per a la qual encara no hi ha una resposta exacta. Després de la seva aprovació, s’obre un període transitori de dos anys perquè els països de la Unió Europea incorporin la directiva a les seves pròpies legislacions. Això vol dir que la nova norma podria presentar, encara, algunes particularitats en la seva aplicació efectiva dins de cada Estat.

Per aquesta raó, de moment només disposem de les anàlisis d’experts i analistes sobre quina podrà ser l’aplicació pràctica d’una norma que concentra els seus punts més polèmics en dos articles: el 15 i el 17.

A grans trets, l’article 15 permet als editors de premsa donar o no el seu permís a webs amb ànim de lucre per compartir “fragments significatius” de les seves publicacions. D’altra banda, l’article 17 insta les plataformes que emmagatzemen, organitzen i difonen continguts d’altres usuaris amb fins comercials a demanar una llicència als creadors de les obres.

A més, per evitar que es pugin continguts que vulnerin els drets d’autor, les plataformes hauran d’establir mecanismes per sortejar multes, els quals haurà d’establir cada Estat membre. S’espera que aquests mecanismes siguin filtres de càrrega previs i pràctiques de moderació més estrictes. Una exigència que els detractors de la norma consideren una limitació de la llibertat d’expressió i un perill per a creadors com els youtubers, que sovint utilitzen fragments de pel·lícules o sèries en els seus continguts, així com partides gravades de videojocs.

Significa això, que un usuari d’internet no podrà compartir un article de premsa o un mem a través de WhatsApp o qualsevol xarxa social? Encara que hi ha qui assegura que aquesta directiva, a la llarga, podria acabar amb els mems i les paròdies, la norma protegeix expressament la pujada a la xarxa de continguts si és per citar, criticar, ressenyar, caricaturitzar, parodiar o imitar. A més, plataformes com WhatsApp, Wikipedia o núvols, l’objectiu de les quals no consisteix a lucrar-se amb el contingut, queden fora de l’aplicació de la llei.

En qualsevol cas, els experts asseguren que aquesta norma no imposa la responsabilitat als usuaris d’internet per l’ús de continguts aliens. En realitat, les mesures afecten les empreses titulars de les plataformes de continguts, que són les que han de vetllar pel seu compliment. Això significa que un usuari particular, que no persegueix un lucre en compartir una obra de tercers a internet, no haurà de pagar cap multa per pujar-los o enviar-los a altres usuaris. El que sí que es podrà trobar en el futur és que no podrà pujar el contingut a una plataforma perquè un filtre considera que vulnera els drets d’autor.

L’abast real de la normativa només es coneixerà amb el temps, quan els països l’adaptin, les plataformes posin en marxa els seus mecanismes de control de manera efectiva i es coneguin les primeres sancions. Mentrestant, internet continua oferint continguts útils i entreteniment als seus usuaris, a més de ser un important punt de trobada per a ells.

El passat 26 de març el Parlament Europeu va aprovar, després de més de dos anys d’intensos debats, la nova normativa sobre els drets d’autor i drets afins en el mercat únic digital, popularment coneguda com «la llei de copyright». La seva entrada en vigor comportarà implicacions directes per a la ciutadania, per exemple, en l’ús de les xarxes socials. Els estats membres tindran un marge de dos anys per adaptar la seva legislació a la directiva europea, que, malgrat responsabilitzar les empreses en el compliment dels drets d’autor, inclou matisos i excepcions que és important conèixer. Aquest article pretén facilitar la comprensió de les línies bàsiques d’aquest text legislatiu.

Un dels objectius principals de la nova llei de copyright és ampliar la protecció dels drets d’autor en l’entorn virtual. Mitjançant la normativa que s’acaba d’aprovar, les principals plataformes socials d’internet estaran obligades a responsabilitzar-se, a partir d’ara, dels continguts que vulnerin els drets d’autor.

Fins al moment, les empreses tecnològiques només estaven obligades a suprimir aquells missatges que comprometien els drets d’autor quan el titular de l’obra en qüestió ho sol·licitava explícitament. Les dificultats per a l’exercici d’aquesta supervisió sobre la difusió de l’obra pròpia en el món virtual acabaven per desprotegir el creador.

Responsabilitzant directament les companyies, el Parlament Europeu pretén, doncs, afavorir que els titulars de drets d’autor es puguin assegurar uns acords de llicència justos. D’aquesta manera, es vol que els autors quedin emparats per la llei davant els nous usos socials i puguin obtenir una remuneració per l’explotació digital de les seves obres.

Tot i que la normativa europea s’ha proposat prioritzar la preservació dels drets d’autor en el món virtual, el text legislatiu també incorpora una sèrie de matisos per tal que internet continuï sent un espai per a la lliure expressió.

En aquest sentit, per exemple, la llei de copyright planteja que les aportacions a enciclopèdies sense finalitat comercial, com en el cas de Wikipedia, o a plataformes de programa de codi obert no estiguin subjectes a l’obligació de fer-se càrrec d’un seguiment sobre la protecció dels drets d’autor.

El document també dona preferència a la llibertat expressió en relació amb continguts virals, com els GIF o el que es coneix com a mems, que també queden al marge d’aquesta responsabilitat fixada per la llei. En el cas dels articles, com ara notícies o articles d’opinió, es podran continuar compartint lliurement fragments del text en qüestió, per exemple a Facebook, sempre que siguin de caràcter breu. Les cites, les ressenyes, les caricatures o les paròdies també estan blindades per la nova legislació europea.

La llei de copyright procura que aquelles empreses que aprofiten contingut dels usuaris vetllin pel compliment dels drets d’autor en el seu canal. Ara bé, la normativa suggereix requisits menys rigorosos amb les start-ups, o empreses emergents, a fi que puguin desenvolupar més fàcilment la seva activitat empresarial.

Va ser al 1995, en una reunió de la UNESCO, quan es va fixar aquesta data tan simbòlica per a la literatura universal. El 23 d’abril de 1616 van morir tres grans autors reconeguts internacionalment: Miguel de Cervantes, William Shakespeare i Inca Garcilaso de la Vega; l’ocasió decisiva per rendir un homenatge mundial al llibre i als seus autors. Encara que anys després de la seva mort s’ha demostrat que la data de defunció d’aquests autors no és gaire exacta, ja que alguns van morir un dia abans o un dia després, la jornada del Dia del Llibre s’ha mantingut intacta.

Hi ha moltíssims llocs d’interès a més de 100 països per celebrar el Dia Internacional del Llibre. Mèxic, Caracas, Bogotà, Santiago, La Victoria, Buenos Aires, Quito, Nova York, Los Angeles, Valparaíso… són només algunes de les ciutats que celebren aquest dia, que es converteix, així, en una festa mundial. A Madrid, per exemple, es comencen a escalfar motors tres dies abans, amb la Nit dels Llibres, en què se celebren més de 600 actes que serveixen de preàmbul al 23 d’abril.

A Espanya, aquesta jornada coincideix amb el dia de Sant Jordi, una data en què Catalunya ret homenatge al seu patró i que està vinculada directament a l’explicació de per què es regalen roses durant el Dia del Llibre. Actualment, la tradició catalana de regalar una rosa i un llibre s’ha estès a gran part del país i ja són moltes les ciutats on se celebra el 23 d’abril amb un llibre i una rosa. Aquesta data també coincideix amb la festivitat de San Jorge, patró d’Aragó, i amb el Dia de Castella i Lleó, jornada en què Villalar de los Comuneros es converteix en el centre de la celebració per commemorar l’aniversari de la batalla de Villalar, el combat decisiu de la Guerra de les Comunitats de Castella, que va tenir lloc el 23 d’abril de 1521.

Bones notícies per al sector editorial espanyol que, després de la crisi, continua creixent. La facturació va créixer un 2,7% el 2016, fins als 2.317 milions d’euros, segons l’informe de la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya. La novel·la és la gran estrella de les vendes, especialment la contemporània, que va aconseguir un increment del 5% respecte al 2015, amb una facturació de 244 milions d’euros. Una altra dada destacable és la facturació del llibre digital a Espanya, que va incrementar un 1,5%, fins a situar-se en 117,19 milions d’euros, xifra que representa el 5% de la facturació total del sector.

Pel que fa als hàbits de lectura, les xifres també són positives. Segons el Baròmetre d’Hàbits de Lectura i Compra de Llibres 2017, el percentatge de lectors de llibres a Espanya de més de 14 anys ha incrementat des de 2012 fins a situar-se en el 65,8% de la població, 2,8 punts percentuals més.

El Dia Mundial del Llibre es converteix en una ocasió perfecta per fomentar la lectura i la indústria editorial, amb descomptes de fins al 10%. A Catalunya, a més, la tradició de regalar un llibre a les persones estimades potencia les vendes encara més. Segons el Gremi de Llibreters de Catalunya, l’any passat es van facturar 21,8 milions, un 4% més que el 2016. De fet, si es miren les estadístiques d’aquests últims anys, s’observa l’evolució alcista, de 2014 a 2017, dels ingressos per venda de llibres per Sant Jordi.

Siguis on siguis, pots gaudir d’aquest magnífic dia amb milers de parades de llibreters que envolten les ciutats de cultura a través dels llibres. Passejar per la ciutat a la caça de nous títols o del nostre autor preferit perquè ens estampi una dedicatòria en el seu últim llibre ja s’ha convertit en una tradició que repetim cada 23 d’abril.