On hi ha aigua, hi ha vida. Aquesta frase és tan certa avui per als científics que busquen aigua a Mart com ho era fa 4.000 anys per a les civilitzacions de l’Edat Antiga que van florir a les ribes dels mars i dels rius. I la pretensió de la Comissió Europea és recuperar aquest saber popular, que semblava haver-se oblidat, i convertir aquest recurs en el motor que impulsi la transformació econòmica.

L’economia blava es basa en el fet de conservar i aprofitar els mars i oceans (que suposen el 70 % de la superfície del nostre planeta) per impulsar un desenvolupament sostenible que faci créixer els diferents sectors econòmics relacionats amb el medi marítim. Des de la pesca fins al turisme, passant per la generació d’electricitat a partir de fonts marines, són nombroses les activitats que se circumscriuen a l’economia blava, i que ja generen gairebé 5,4 milions de llocs de treball.

El concepte, creat per l’economista i emprenedor belga Gunter Pauli, ja fa uns anys que sona. Conegut com «l’Steve Jobs de la sostenibilitat», Pauli proposa un nou model econòmic, aplicable a tots els sectors i basat en la imitació dels ecosistemes naturals. Un sistema productiu en què tot sigui degradable i estigui connectat, com passa a la natura, pot aprofitar al màxim els recursos disponibles en l’entorn, generar treball i fer que els productes siguin respectuosos amb el medi ambient sense elevar el cost per als consumidors finals.

Per bé que aquesta és l’accepció amb què neix el terme d’«economia blava», Europa l’ha matisat, centrant-se en els mars, oceans i les seves activitats derivades. L’informe sobre l’economia blava de la Comissió Europea defensa aquesta proposta, no només com a font de riquesa, sinó també com l’única via per aconseguir els objectius proposats en el Pacte Verd.

Segons l’informe publicat per la Comissió Europea el 2020, Espanya és el principal contribuent a l’economia blava de la zona euro en termes de treball i el segon pel que fa a valor afegit.

Amb les seves platges, les seves hores de llum, el seu turisme i la seva situació peninsular, Espanya és un enclavament privilegiat per posar en marxa l’emprenedoria blava. El nostre país ha vist clar el camí a seguir, no només per la quantitat de llocs de treball que ja genera, sinó per l’enorme potencial del nostre litoral i les oportunitats de futur en sectors econòmics emergents, lligats a la innovació i el maneig dels recursos naturals. En aquest sentit, Espanya ja ha fet passos importants en la protecció dels seus mars i ha impulsat LIFE IP INTEMARES, el projecte de conservació del medi marí més important a Europa.

El fons mundial per a la natura (WWF) considera el Mediterrani com una «perla econòmica mundial», i estima que genera més de 369.000 milions d’euros a l’any entre els seus set sectors econòmics principals:

– L’aqüicultura. Ha quadruplicat la seva mida en els últims 20 anys i es preveu que continuï creixent.
– La pesca artesanal. Suposa el 80 % de la flota pesquera del Mediterrani.
– Creuers. En l’última dècada, el nombre de passatgers de creuers al Mediterrani s’ha disparat de 8,7 a 30 milions, fet que ha convertit la zona en la principal destinació mundial del turisme costaner i marítim.
– Trànsit marítim. Té una previsió de creixement del 4 % anual.
– Pesca recreativa. Podria representar més del 10 % de tota la producció pesquera al Mediterrani.
– Embarcacions d’esbargiment. Les aigües del Mediterrani són solcades cada estiu per més de la meitat dels superiots del món.
– Parcs eòlics marítims. Encara que no estan en funcionament, ja hi ha projectes en fase pilot per generar energia blava.

Sent un dels quatre eixos bàsics del Pla de recuperació postpandèmia de la Unió Europea, l’economia blava és una de les principals oportunitats de desenvolupament econòmic i creació de llocs de treball per al nostre país.

En els 8.000 quilòmetres de litoral nacional, són moltes les empreses que poden beneficiar-se d’aquest nou model econòmic. Aprofitant l’energia i els recursos del mar sense posar en risc les oportunitats de les generacions futures, l’economia blava és, segons Parmentier, una «aposta de futur» per a ciutats com Barcelona. La Ciutat Comtal, on ja es generen 3.750 milions d’euros gràcies a l’economia blava, s’ha proposat anar més enllà per convertir-se en un referent mundial i europeu.

En l’àmbit nacional, l’informe Oceans saludables i sostenibles: oportunitats per al sector empresarial en l’economia blava calcula que l’economia blava genera al voltant de 23.000 milions d’euros de valor agregat brut i ocupa més de 691.000 persones. Encara que el sector del turisme contribueix a aquestes xifres amb més d’un 75 %, l’informe posa de manifest altres sectors clau on hi ha grans oportunitats:

– Energia renovable
– Transport marítim i activitats portuàries
– Pesca i aqüicultura
– Biotecnologia
– Mineria submarina

La inversió en aquests sectors encara és fonamentalment pública, ja que governs i institucions internacionals representen el 80 % de la inversió. No obstant això, cada dia són més els emprenedors que veuen en els nostres mars una oportunitat de negoci:

– Refix: elaborada amb l’aigua de mar de la Costa da Morte (Galícia) i llimona, aquesta beguda reconstituent serveix per recuperar-se de qualsevol esport o esforç físic.
– Ancora cultura del mar: sorgit a València, aquest projecte persegueix posar en valor la cultura marítima i l’arqueologia subaquàtica valenciana, tot promovent-ne la recerca i la protecció.
– Sea2see: dissenyades a Itàlia i venudes a escala global, aquestes ulleres de plàstic es fabriquen a partir de les xarxes de pesca abandonades al mar.
– Nido Robotics: radicada a Múrcia, aquesta empresa fabrica robots subaquàtics que permeten dur a terme tasques d’inspecció, manteniment i recerca de manera eficient i sense posar en risc cap vida humana.
– Sea Water Analytics: basant-se en Big Data i en Internet de les Coses, aquesta empresa mesura tots els paràmetres de qualitat d’aigua de les costes a través de sensors en forma de boies i recull opinions expressades en xarxes socials pels turistes, tot optimitzant la gestió de les platges i oferint als usuaris informació sobre el seu estat.

El 1972 va tenir lloc la primera cimera mundial sobre medi ambient, moment en què l’ONU va establir el 5 de juny com la data commemorativa del Dia Mundial del Medi Ambient. Han passat ja gairebé 40 anys des d’aquella cimera que pretenia augmentar la consciència i l’acció global en matèria mediambiental i, durant aquestes dècades, tant la població com les empreses i institucions han mostrat un nivell creixent de compromís amb la missió de preservar el nostre planeta.
Sens dubte, la generació actual és la més conscienciada amb la sostenibilitat i el medi ambient. Poques vegades una missió havia estat abordada per tantes persones, a escala global, i amb un nivell de compromís que es manifesta, no tan sols en les petites accions individuals, sinó també en les estratègies i polítiques públiques i en l’emprenedoria empresarial. Una mostra d’això és que, aquest any 2021, el Dia Mundial del Medi Ambient marca l’inici del Decenni de les Nacions Unides sobre la Restauració dels Ecosistemes.

Amb el lema «Reimagina, recrea, restaura», enguany, el Dia Mundial del Medi Ambient se centra en la restauració d’ecosistemes i inicia un decenni que pretén reviure milers de milions d’hectàrees, des de boscos i terres de conreu fins a les profunditats del mar. La salubritat dels ecosistemes afecta directament, no tan sols el canvi climàtic i la biodiversitat, sinó també la nostra pròpia vida, ja que la pèrdua d’ecosistemes produeix les condicions ideals per a la propagació de patògens com ara els coronavirus i augmenta el risc de pandèmies.
La restauració dels ecosistemes és una tasca global titànica, que suposa reparar superfícies de terra més grans que la Xina, però els seus beneficis són incalculables. O potser sí que es poden calcular. Nacions Unides ha estimat que, per cada dòlar invertit en restauració, es poden esperar almenys entre 7 i 30 dòlars en guanys per a la societat. I és que les accions per recuperar els ecosistemes no tan sols ens tornaran un aire més net i rius lliures de residus, sinó que a més beneficiaran la nostra salut i generaran llocs de treball.

Invertir en ecosistemes és invertir en el nostre futur. Aquesta és una realitat de la qual ja comencen a ser-ne conscients nombrosos països, que s’han decidit a invertir en la restauració, arran de la pandèmia o per una visió ecologista. En qualsevol cas, les polítiques estatals s’estan veient reflectides en la població, que cada dia incorpora més accions de preservació mediambiental a la seva rutina diària (reciclatge, consum responsable, eficiència energètica, reducció d’emissions), i en les empreses, que han decidit assumir el seu paper com a referents en sostenibilitat.

La cura del medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic han esdevingut valors de prestigi per a les grans companyies, que ja han emprès processos de transformació industrial i ofereixen nous productes i serveis als seus usuaris que ajudin a revertir els efectes que s’estaven produint en els ecosistemes. És una missió comuna, global i compartida entre tots els agents socials que va més enllà d’una mera campanya d’RSC; és un compromís en què cada acció compta. Però resulta que, a més a més, aquest compromís pot ser una font de riquesa, un nou nínxol ple d’oportunitats de negoci.

Ja hi ha qui ha entrevist aquestes possibilitats i, unint l’enginy i la consciència ecològica, ha creat start-ups rendibles, innovadores i sostenibles.

– Auara: aigua mineral natural embotellada social i sostenible. Auara és un dels projectes socials més rellevants d’Espanya, que se centra a portar aigua potable a totes les regions del món que ho necessitin, en envasos reciclats i reciclables.

– CO2 Revolution: una solució caiguda del cel per a la desforestació. CO2 Revolution està canviant radicalment el sistema de reforestació gràcies al seu sistema de sembra amb drons, que permet cobrir ràpidament grans superfícies afectades per incendis o accidents ambientals.

– Heat Energia: els seus panells d’energia solar, que produeixen energia renovable dia i nit, han fet d’aquesta start-up espanyola una pionera en l’aprofitament de l’energia solar.

– Heura: la carn, elaborada amb ingredients 100 % vegetals, que té gust de carn. Guanyadora Estatal Agro Food en els Premis Emprenedor XXI de CaixaBank 2019, aquesta empresa té com a objectiu fer front als problemes de l’actual sistema alimentari, oferint proteïnes amb un impacte positiu a través d’aliments sostenibles i nutritius.

– Métrica6: aquesta start-up radicada a Màlaga ja ha rebut nombrosos premis nacionals i internacionals en els pocs anys de vida que té. Entre ells, cal destacar el de l’Organització Mundial del Turisme de Nacions Unides pels objectius de desenvolupament sostenible (ODS 11: ciutats i comunitats sostenibles). Métrica6 vol fer que la innovació sigui una cosa accessible a tot el món, guiant i assessorant empreses i administracions a partir de la sostenibilitat, l’economia i la funcionalitat.

– Mitto: liderada per Marcos Cuevas, és una de les start-ups amb més projecció en el mercat nacional i europeu i la fintech sostenible per excel·lència de Barcelona. Mitto ofereix una targeta virtual que permet conèixer el cost de CO2 que produeix cadascuna de les teves compres i recuperar part de la compra si optes per les marques sostenibles de la seva plataforma.

– Nantek: guanyadora Estatal Impact en els Premis Emprenedor XXI de CaixaBank 2019, aquesta empresa converteix el plàstic en combustible mitjançant l’ús de nanoelements a través d’un procés termoquímic. A més de generar energia a partir de residus plàstics, es basa en un sistema d’economia circular de la producció de plàstic que permet el reciclatge i la reutilització.

– Sepiia: si pensem en una samarreta que no s’arruga, que no es taca i que és transpirable, probablement ens la imaginarem com una peça futurista. Però, i si hi afegim la producció local i teixits reciclats i reciclables? Aquesta és l’aposta de Sepiia, una start-up espanyola que defensa la producció amb baix impacte i proporciona una segona vida a les seves peces.

– TeamLabs: aprendre des de l’emprenedoria per canviar el món. Això és el que es proposa TeamLabs, una escola de negocis que pertany a la Universitat d’Arrasate/Mondragón que ha decidit apostar per un sistema educatiu diferent en què, durant els quatre anys que dura el seu programa, els alumnes hauran de desenvolupar un projecte empresarial que sigui rendible i que aporti un benefici a la societat.

– The Goood Shop: la moda i la decoració també poden ser sostenibles. Aquesta és la missió de Carmela Serantes, la fundadora de The Goood Shop, un marketplace que ofereix un acurat catàleg que conjuga el bon gust amb el respecte pel medi ambient.

Els ODS han arribat per quedar-se i assolir els objectius d’erradicació de la pobresa, protecció del planeta i prosperitat per a la ciutadania. Les grans empreses ja els estan incorporant a les seves agendes i, per als emprenedors, ha suposat una oportunitat per ocupar un espai que fins ara estava buit i per generar vincles sòlids amb els seus stakeholders.

El futur del nostre planeta i el de nosaltres mateixos depèn de les accions que emprenguem a partir d’ara. Hem de prendre consciència de la gravetat de la situació i incorporar a la nostra rutina petites coses que ajudin a aturar el desastre climàtic, però, a més a més, podem començar a veure la rendibilitat d’aquest compromís. Cada cop està més constatat que la rendibilitat i la sostenibilitat poden anar (i van) de bracet pel que fa a la innovació. Aquells que ho sàpiguen veure i que es permetin imaginar noves solucions seran els que crearan les empreses del demà. Unes empreses compromeses, ecològiques, amb consciència social i que siguin capaces de generar riquesa mentre canvien el món.

Molts habitants de les grans ciutats passen l’any esperant. Compten els dies que els falten per fugir de l’estrès quotidià i anar a passar una temporada al poble. A gaudir d’aquest temps que allà sembla que va més a poc a poc, de la calma, de l’aire lliure, de l’oci i de les seves arrels. Què passaria si, un dia, es trobessin que no hi ha un poble al qual tornar?

Aquesta és una realitat que no queda tan lluny com sembla. El despoblament rural és un fet a Espanya. Hi ha un degoteig constant d’habitants dels pobles cap a les ciutats més grans. Així ho mostren les estadístiques: en les últimes dues dècades, la població dels municipis de mil habitants o menys ha perdut 142.000 habitants. És l’equivalent a més de 140 pobles que han quedat deserts. Aquesta mena de localitats ha passat de concentrar el 4% de la població l’any 2000 al 3,1% el 2018. Mentrestant, la població de ciutats com Madrid o Barcelona ha crescut vertiginosament, ja que ha incorporat immigrants de zones rurals d’Espanya.

El que passa és que no només són els pobles més petits els que han perdut habitants. En realitat, tot això suposa un efecte dominó també per a les ciutats mitjanes i petites que fan de caps de comarca. Sense habitants als pobles veïns, la seva oferta de serveis de comerç, oci o sanitat perd sentit i, per tant, els llocs de treball desapareixen. Així, doncs, també els seus habitants cerquen refugi a les grans ciutats.

Aquest és un cercle viciós que té conseqüències per a tots. Per als habitants que queden als pobles, per als de les ciutats mitjanes, però també per als de les grans urbs. Els efectes del despoblament rural van molt més enllà d’un poble sense nens per omplir la seva escola o una província interior amb una densitat de població similar a la de Lapònia. Són tan intensos, que revertir aquesta tendència pot ser clau fins i tot en la lluita contra el canvi climàtic.

La història de l’home en el medi agrícola es remunta a més de vint mil anys enrere. Durant aquest temps, l’agricultura i la ramaderia han passat a ser la nostra manera d’omplir el rebost. Amb el seu exercici, hem establert la nostra relació amb la terra: a canvi de treballar-la, ella ens ofereix recursos suficients per alimentar-nos.

Què passa quan abandonem el medi rural? Que l’equilibri que hem establert durant milers d’anys amb el seu ecosistema es trenca.

Un exemple de la reacció en cadena que suposa aquesta ruptura el trobem en els incendis. Sense bestiar als pobles que ajudi a netejar els boscos, el matoll prolifera i es converteix en combustible per als incendis. Com a conseqüència d’aquests, disminueix la coberta forestal i l’ecosistema se’n ressent. A més, augmenta la desertificació, la qual, al seu torn, disminueix la diversitat biològica, que té un paper decisiu en la conservació del sòl, la regulació de l’aigua i la mitigació del canvi climàtic.

Que visquin i treballin persones en el medi rural significa patir menys incendis, contenir la desertificació de la península, protegir els recursos hídrics i lluitar contra l’augment de les temperatures, entre molts altres beneficis de gran valor. A més del paper del bestiar per netejar els boscos, l’agricultura tradicional també contribueix a conservar la biodiversitat. Els cultius ajuden a evitar l’erosió del sòl, una de les causes de la desertificació. A més, els sistemes agraris tradicionals retenen més carboni i contribueixen a purificar l’aigua, així com a mantenir espècies animals i vegetals autòctones, adaptades a les condicions de la zona.

La vida a les zones rurals també té una gran influència en l’economia. Segons l’Organització Internacional del Treball, l’economia rural té un gran potencial per crear treballs decents i productius, així com per contribuir al desenvolupament sostenible i al creixement econòmic.

De fet, l’organisme considera que promoure el treball decent en l’economia rural és fonamental per erradicar la pobresa i garantir recursos nutricionals per a una població mundial que no para de créixer. Aquest és un principi que es reconeix en l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de l’ONU, que propugna més atenció al desenvolupament rural, en particular a l’agricultura i la seguretat alimentària. Una economia rural pròspera ajuda a diversificar les fonts de riquesa dels països i redueix la seva dependència de l’exterior a l’hora d’adquirir recursos agroalimentaris.

Un altre recurs valuós que només es podrà mantenir mentre hi hagi persones que visquin als pobles és el patrimoni rural, en el sentit més ampli de l’expressió. Això inclou la gastronomia, els edificis i construccions històriques, els valors, les tradicions, la cultura i fins i tot els paisatges. Tota aquesta riquesa està en perill si ningú s’hi queda per conservar-la i cuidar-la.

Els efectes del despoblament rural també es deixen notar a les ciutats. No només per la nostàlgia que puguin sentir alguns d’aquests habitants que desitgen tornar a un poble que ja no existeix. Com que cada vegada es concentren més persones a les àrees urbanes, aquestes es tornen més insostenibles.

Que el 90% de la població visqui en el 30% del territori, tal com passa a Espanya, és un problema d’organització per a les administracions públiques. Entre les conseqüències de l’èxode rural a les ciutats hi ha la saturació dels serveis públics, la pressió sobre els preus de l’habitatge i una tendència més gran a l’urbanisme descontrolat.

La Federació Espanyola de Municipis i Províncies adverteix en aquest sentit que les grans concentracions urbanes no són viables ni podran ser sostenibles si continuen creixent. Per això aposta per un pacte entre el món rural i l’urbà que ajudi a garantir el futur del planeta.

L’abandonament del medi rural és un problema que ens afecta a tots. Les seves conseqüències acabaran per afectar qualsevol ciutadà, visqui on visqui. Cuidar-lo significa cuidar tot el país. Per això val la pena protegir-lo i promoure que els ciutadans tornin a trobar-hi una llar.

De fet, ja hi ha algunes persones que han decidit passar a l’acció i apostar pel medi rural com un lloc on poder viure, treballar i desenvolupar-se. I ho fan a còpia de creativitat. Destaquen, per exemple, iniciatives de logística social que persegueixen que cap habitant d’aquestes àrees es vegi obligat a abandonar-les per no poder accedir a serveis bàsics. Fins i tot hi ha pobles com Pescueza (Càceres) que s’habiliten perquè la gent gran no hagi de marxar de casa seva quan es torna més dependent. La localitat s’ha convertit en una residència per a la gent gran a l’aire lliure mitjançant la millora de l’accessibilitat i la incorporació de noves tecnologies i solucions assistencials. Com a resultat, la localitat no només no es buida, sinó que fins i tot s’hi han creat nous llocs de treball que atreuen famílies joves.

També hi ha plataformes d’impuls a l’autoocupació de dones rurals, que ja han donat suport a projectes com ara forges artesanals, apicultura que cuida el medi ambient o explotacions ramaderes de diverses menes. Per aconseguir-ho, ofereixen als emprenedors assessorament, formació i acompanyament durant el desenvolupament del seu negoci.

Si s’aposta per ell, el camp té molt de futur. El seu potencial de desenvolupament sostenible és enorme. I això és una bona notícia per a tots.

OpositaTest és el resultat de la mala experiència d’un opositor que va viure en primera persona el fet que els temaris editats en paper no incloguessin les últimes novetats, per exemple, del Codi penal. El resultat és un web i una app que permeten “aprendre a aprendre” i que sotmet els candidats a una sèrie de testos en què troben solucions justificades a les preguntes mal contestades i la possibilitat de competir amb els que seran els seus companys d’oposició.

Què us va motivar a presentar-vos als Premis EmprenedorXXI i què us ha aportat com a empresa?

Ens vam presentar als Premis EmprenedorXXI per la reputació del premi en si i la de les entitats que l’impulsen. Aquesta mena de premis donen molta visibilitat, tant al projecte com a l’empresa. Ens dona un punt de serietat de cara a l’exterior; per exemple, ens veuen amb uns altres ulls quan intentem captar talent. A més, ens permet establir relacions amb possibles inversors i confereix prestigi i networking en tots els àmbits (institucional i d’altres projectes), que a la llarga és una de les coses més beneficioses.

Com va sorgir la idea de crear OpositaTest?

OpositaTest neix el 2016, quan un dels membres de l’equip fundador estava preparant oposicions, en el seu cas en el sector jurídic, en el moment en què es duu a terme una reforma important del Codi penal. Es troba, llavors, que cap editorial aporta materials actualitzats ni adaptats a les exigències reals de l’examen. En aquest moment ens plantegem que seria molt interessant que els opositors disposessin d’una eina digital que els proporcionés no només materials fiables, de qualitat i sempre actualitzats, sinó també un estalvi important tant de temps com de costos en la seva preparació.

Què creieu que falla en els mètodes d’estudi tradicionals? Quina necessitat vau detectar?

A l’hora de preparar un examen de tipus test, els sistemes tradicionals tenen diversos problemes. El primer està relacionat amb la rapidesa amb què es queden obsolets els materials impresos en format paper. L’evolució legislativa al nostre país és constant i qualsevol canvi pot afectar els materials d’estudi dels opositors. El segon problema té a veure amb el temps que es perd practicant un examen de tipus test en format paper: has de comprar el llibre corresponent, fer l’exercici, crear la teva plantilla, contestar-lo i, després, corregir-lo pregunta a pregunta. En aquesta correcció, a més, no tens cap manera de saber per què la que tu has assenyalat no és l’opció correcta, cosa que, a vegades, pot fer que et sorgeixin fins i tot més dubtes en relació amb el que has estudiat. El tercer problema és que el mètode tradicional és un sistema de preparació que, en general, no aporta cap valor tret de la mera pràctica en si mateixa. I, finalment, el quart problema és que l’oposició és una competició, cosa que implica que cal ser el millor. Fins que l’opositor no fa l’examen i es publiquen les notes, no pot saber si el seu nivell era l’adequat, si s’havia d’haver esforçat més o si podia anar més tranquil a l’examen perquè el seu nivell era excel·lent. Així, doncs, vam crear OpositaTest.com per fer front a tots aquests problemes.

Per què creieu que no s’havia aplicat abans la tecnologia per resoldre aquest problema?

Creiem que un dels factors que ha alentit l’aplicació de les noves tecnologies a les oposicions i, en concret, a la preparació dels exàmens de tipus test és que el sector és molt tradicional i hi predominen editorials o empreses molt grans, acomodades en un model de negoci que gira al voltant del paper. El procés de canvi del paper al suport digital comporta un esforç extra, no només tecnològic, sinó també humà, i cal educar els professors i professionals en l’ús i el maneig d’aquests materials. Creiem que, en aquest àmbit, aquestes empreses no han sabut veure el potencial que els oferia la digitalització.

Com funciona OpositaTest? Què ha de fer un opositor per interactuar amb la interfície?

El funcionament d’OpositaTest és molt senzill. Tenim una base de preguntes de tipus test per a cadascuna de les oposicions o proves que preparem, amb la qual l’estudiant pot practicar de manera totalment personalitzada i al seu ritme fent diferents modalitats de tests: per temes, per matèries, complets, de preguntes fallades, de preguntes en blanc, etc. Per accedir a OpositaTest, només cal que l’usuari s’hi registri i se subscrigui a l’oposició o al contingut que li interessa. Tenim sempre subscripcions de diferents durades i preus, per adaptar-nos a les exigències i necessitats de cada perfil d’opositor concret.

Quines opcions ofereix OpositaTest als opositors? Com ajuda a un opositor a estudiar millor?

La clau és l’aprenentatge personalitzat. El nostre sistema s’adapta a l’estil i el nivell de cada opositor i li permet confeccionar els tests segons les seves necessitats: per temes o matèries, de preguntes fallades o en blanc, o simulacre d’examen oficial. El 100% de les nostres respostes tenen una solució justificada, cosa que permet a l’opositor saber exactament en què falla i li evita pèrdues de temps que no li aporten valor. També oferim actualització constant, perquè volem que l’opositor se centri en l’estudi; de tota la resta ens n’encarreguem nosaltres. El mantenim informat sobre els canvis i les novetats de la seva oposició. I, finalment, oferim un seguiment personalitzat, que permet que el candidat sàpiga en tot moment com va evolucionant i quines són les seves debilitats i el seu nivell real.

De quina manera detecta el sistema la necessitat de l’estudiant, la seva evolució i el mètode més eficaç per millorar el seu rendiment i els resultats finals?

Tota la pràctica que l’opositor fa a OpositaTest es desa, se’n fa un seguiment i s’analitza. Aquest seguiment personalitzat es mostra de forma molt visual a través de gràfiques, dades i estadístiques, amb la qual cosa l’opositor pot comprovar en qualsevol moment quin és el seu nivell i ser conscient de les matèries o temes en què més falla, o en quins falla menys, en comparació amb la resta d’opositors. Aprofitem aquesta anàlisi per enviar-li recomanacions personalitzades amb l’objectiu de millorar els seus punts febles, cosa que es tradueix en un millor rendiment de l’opositor i en una millora dels seus resultats.

Com manteniu el temari actualitzat?

Ho fem per dues vies, una espècie de double-check: d’una banda, el nostre sistema actualitza les preguntes i els programes de les oposicions pràcticament en temps real mitjançant un protocol únic, que revisa contínuament si es fa alguna modificació del temari o una reforma legislativa. D’altra banda, tenim un equip de contingut intern i una àmplia xarxa de col·laboradors externs, que també s’encarrega cada dia de revisar tots els butlletins i novetats legislatives i confirmar els canvis pertinents en el sistema. El sistema està dissenyat perquè qualsevol canvi s’hi pugui integrar al moment i l’usuari gaudeixi sempre de continguts actualitzats. Som els més ràpids.

Quins avantatges obté l’estudiant quan fa els tests cada vegada que acaba una part del temari?

Segons estudis publicats per diferents universitats, guardar el temari i practicar el record és una estratègia d’estudi molt potent. Amb aquest mètode, s’aconsegueix retenir un 78% més de la matèria a llarg termini que si només es practica el repàs del temari mitjançant lectura. Quan els estudiants tenen el material al davant, creuen que el coneixen millor del que el coneixen en realitat; tanmateix, quan practiquen el record és quan realment assenten el coneixement i activen la memòria. A més, aquesta pràctica com a mètode d’estudi ajuda la memòria de termini intermedi, per la qual cosa, en el cas de persones que preparen oposicions, té molta importància a l’hora d’aconseguir l’aprovat. Tenim comprovat que els usuaris que fan servir el nostre sistema milloren els seus resultats amb taxes superiors al 95%. És important acostumar-se a la forma de preguntar, al temps que tens per respondre i a com triar l’opció més correcta; en aquest sentit, a OpositaTest els ajudem a anar el més preparats possible.

Com funciona el sistema de ludificació d’OpositaTest?

Opositar és normalment un procés molt solitari, ardu i que depèn en gran mesura de la voluntat de l’opositor. El nostre sistema pretén incentivar la preparació i fer que estudiar sigui una cosa divertida i addictiva. Aprendre jugant és la millor manera d’assimilar els coneixements. Això ho aconseguim amb la classificació i amb els reptes entre opositors. A mesura que l’opositor practica, ponderem els seus resultats per col·locar-lo en una classificació en què es pot comparar amb altres opositors, cosa que té un doble avantatge: incentiva la preparació gràcies a la motivació de voler ser el millor i pujar llocs i, a més, proporciona una imatge més fidel del nivell real d’un mateix. No podem oblidar-nos que a les oposicions no n’hi ha prou d’aprovar, cal ser el millor.

Quants usuaris tenen el vostre web i la vostra app?

Actualment, OpositaTest té més de 260.000 usuaris registrats, que practiquen amb nosaltres tant des de la versió web d’OpositaTest.com com a través de les nostres aplicacions per a IOS i Android per a mòbil i tauleta.

Penseu en la internacionalització del projecte?

Sí, els nostres plans inclouen la internacionalització. La resposta dels nostres clients ens motiva per continuar creixent. El fet de pensar a donar servei en altres països ens fa molta il·lusió.

Teniu pensat estendre el vostre mètode a altres àrees de formació?

Actualment ja tenim al nostre web altres continguts diferents de les oposicions. Des de fa més de dos anys, som la plataforma oficial del Col·legi de Gestors Administratius de Galícia: tots els seus alumnes preparen la prova d’accés a la professió de gestor administratiu amb el nostre web. A més, també hi tenim incorporada la prova d’accés a l’advocacia, que des de fa uns anys consisteix en un examen de tipus test.

Com creieu que les noves tecnologies afectaran el sector de l’educació en un futur pròxim? Queda molt per emprendre dins el sector?

L’objectiu de l’educació ha de ser aprendre a aprendre: menys memoritzar dades i més esperit crític. Aquí és on la tecnologia juga un paper important, ja que ajuda l’alumne a ser més conscient del seu procés d’aprenentatge i el prepara per millorar la seva capacitat d’autoaprenentatge.

Les experiències d’impressió en 3D es queden sovint en mers prototips. Triditive ha creat una plataforma, AMCELL, que uneix software i hardware per aconseguir que la impressió en 3D es pugui industrialitzar, és a dir, reproduir a gran escala per millorar-ne l’eficiència. Un procés que permet que la producció en 3D sigui competitiva en molts sectors en què no ho era o que es puguin fabricar pròtesis que abans tenien preus prohibitius.

Què ha significat per a la vostra empresa haver estat una de les guanyadores dels Premis EmprendedorXXI?

El premi ens ha donat molta visibilitat en l’àmbit nacional. Tot el procés ha estat increïblement satisfactori; hem conegut molta gent molt implicada amb la necessària tasca d’ajudar i impulsar les startups. El viatge a Silicon Valley, aconseguit gràcies a aquest premi, ens va ajudar a desenvolupar una visió disruptiva per al futur, molt del que vam aprendre és ara a l’ADN de Triditive.

Què és AMCELL, com funciona i quina és la seva principal innovació?

AMCELL és una plataforma de hardware i software d’automatització de la impressió 3D per permetre a la indústria la fabricació en massa amb aquesta tecnologia. Triditive ofereix una solució integral per a la impressió 3D industrial i revolucionarà la fabricació. AMCELL consisteix en un sistema de braços robòtics que funcionen paral·lelament, amb sistemes que automatitzen tot el procés d’impressió 3D des de la planificació d’ordres de producció, preparació del treball d’impressió fins a l’ejecció de les peces impreses. Això permet que la màquina funcioni durant 24 hores 7 dies a la setmana amb mínima intervenció humana. És la primera màquina industrial capaç de fabricar metalls i polímers, preparada per a la producció en sèrie en la línia de producció de qualsevol empresa manufacturera.

Com ha estat el procés de desenvolupament d’aquest sistema?

A Triditive, abans de dissenyar AMCELL, ens vam posar en contacte amb la indústria i vam analitzar en detall per què no s’estava utilitzant la impressió 3D en la fabricació. Vam identificar els problemes i dissenyar AMCELL des de zero per superar-los i oferir una solució efectiva i ràpida d’implementar en la indústria.

 

Quins avenços suposa aquesta nova maquinària en els sistemes d’impressió industrial?

Triditive habilita la possibilitat, finalment, de fabricar en massa a un preu competitiu amb altres tecnologies. La impressió 3D fa gairebé 30 anys que és al mercat, i encara no veiem peces impreses fora del prototipatge o sectors punters en tecnologia com l’aeroespacial o el mèdic, que és on s’han enfocat totes les aplicacions d’impressió 3D.

 Suposa una gran reducció de costos per a les empreses?

Immensa. La impressió 3D era una tecnologia que molt pocs sectors es podien permetre. Amb AMCELL, hem aconseguit reduir els costos de fabricar lots de peces finals i ser competitius davant d’altres tecnologies de fabricació, així, la indústria manufacturera tradicional es pot plantejar la possibilitat de començar a implementar aquesta tecnologia en les seves línies de producció. Si preguntem al públic en general quants d’ells o elles tenen peces impreses en 3D o productes que tinguin integrades peces impreses, seran molt pocs els qui contestin positivament. Fins a dia d’avui, no hi havia peces impreses en 3D en béns de consum, perquè la tecnologia no tenia aquesta capacitat: amb AMCELL estem obrint aquesta possibilitat, fabricació en massa i automatitzada.

Quin impacte creieu que pot tenir el vostre sistema d’impressió 3D en la indústria espanyola?

Oferim molts avantatges, alguns d’aquests es basen a eliminar les barreres d’entrada a la tecnologia, com el cost de la maquinària, la dificultat per formar els operaris o eliminar la necessitat de fer obres de reforma a la fàbrica per adequar la instal·lació de la maquinària. A Espanya, llevat d’excepcions, no hi ha gaire innovació industrial. La nostra tecnologia, com d’altres que aniran apareixent al mercat, suposa una gran oportunitat per a la indústria que sàpiga veure els seus avantatges i els aprofiti, per això ja tenim oficines al Regne Unit i als Estats Units, on la indústria fa temps que implementa aquesta tecnologia i està molt més oberta a adoptar canvis, especialment si venen d’una startup. A Espanya les startups ho tenen més difícil per treballar amb la indústria, és una cultura totalment diferent, hem d’aprendre moltes coses en aquest tema.

Quins beneficis pot aportar a una empresa industrial la fabricació mitjançant impressió 3D? Quantes peces es poden imprimir en sèrie en un mes?

Una empresa industrial pot tenir molts beneficis: l’estalvi en costos, la personalització, l’optimització de la geometria, la reducció de pes…, però si m’hagués de quedar amb un, diria que una flexibilitat de fabricació sense precedents que obrirà mercats totalment nous. Una AMCELL pot imprimir 10.000 peces de 125 cm³ de manera automàtica, però la clau no és fer aquestes 10.000 peces iguals, cal pensar, per exemple, en 100 lots de 100 peces diferents, amb diferents geometries i materials.

 

Amb quins obstacles us vau trobar en el procés de desenvolupament d’aquesta tecnologia?

El més important va ser l’accés al finançament privat; el hardware no és atractiu per als inversors que busquen l’escalabilitat desmesurada del proper Facebook.

Quin paper juga la tecnologia IoT (Internet de les coses) en la vostra proposta? Parla’ns del software EVAM i de la gestió remota de maquinària.

A Triditive entenem l’automatització com una conjunció de hardware i software per eliminar la rigidesa en la producció. Per això vam desenvolupar EVAM, una plataforma de software per gestionar AMCELL, controlar la seva automatització i dotar-la d’aquesta flexibilitat que necessiten les fàbriques del futur. Cada vegada els lots de fabricació són més baixos; l’emmagatzematge de matèria primera i productes acabats s’intenta minimitzar al màxim per optimitzar. Gestionar una fàbrica avui dia i optimitzar-ne la rendibilitat és una tasca extraordinàriament difícil. Les AMCELL són els músculs, Internet els nervis i EVAM el cervell. Les AMCELL es connecten a EVAM com el sistema muscular del cos humà es connecta al sistema nerviós. Els nostres competidors intenten dissenyar un múscul perfecte (hardware) o un cervell (software), nosaltres dissenyem la solució des del començament com un sistema complet.

Què ha significat per a vosaltres com a empresa l’obertura de la vostra fàbrica pilot, SCALADD?

La veritat és que SCALADD ens ha permès dues coses molt importants: crear una cosa física, que poguéssim mostrar. Molta gent va pensar que només teníem la idea, i en canvi vam demostrar què era capaç de fer l’equip en només un any i amb un pressupost molt ajustat. D’altra banda, tenir capacitat de fabricació de peces ens ha permès sortir al mercat i valorar la nostra tecnologia. En menys d’un any hem aconseguit fer peces per a més de 100 clients en més de 5 països sense sortir a buscar-los.

Recentment, heu estat una de les 10 startups seleccionades per l’acceleradora IoT Tribe, cosa que ha suposat el vostre desembarcament al Regne Unit. Quins són els vostres plans d’expansió? 

La nostra principal activitat al Regne Unit és desenvolupar el nostre programa. Entrar en un mercat com pot ser el del Regne Unit o els Estats Units com a startup és gairebé impossible, necessites molt temps i recursos. Així que fer-ho a través d’una acceleradora és una gran oportunitat, ja que t’acullen i t’ofereixen la seva àmplia xarxa de contactes, que generalment està molt especialitzada i enfocada al teu sector.

Com poden les persones amb algun tipus de discapacitat beneficiar-se d’aquesta tecnologia? Parla’ns de la impressió de quadres mitjançant 3D i de les pròtesis AFO.

Els quadres impresos en 3D ─projecte que va rebre el 2017 el premi de disseny accessible per la fundació Aspaym─, i les pròtesis AFO són clars exemples de la nostra responsabilitat social corporativa i una mostra de com la tecnologia pot millorar la vida de les persones. Nosaltres generem tecnologia perquè d’altres puguin crear mercats que ajudin les persones. De manera resumida, ningú no farà un quadre per a persones amb discapacitat visual perquè no compensa, o cap empresa no farà pròtesis personalitzades perquè les tirades són molt baixes i surten molt cares, per la qual cosa el mercat és petit. Ara, amb la impressió 3D en massa i a cost molt reduït, aquests mercats que fa uns anys no existien s’obren.

Quins són els vostres objectius a llarg termini?

La visió de Triditive és “Permetre a la humanitat alliberar-se del treball manual”. El que és important d’aquesta visió és que tot l’equip està motivat per assolir-la; creiem que cap persona no hauria d’estar fent un treball manual i repetitiu que no aporti valor. Totes les revolucions industrials han permès a l’ésser humà disposar de més temps per dedicar-se a altres activitats com la ciència, l’art o els esports. A Triditive volem impulsar aquesta quarta revolució industrial perquè les persones passin a estar al centre de la revolució.

La impressió 3D és una tecnologia que fa anys que és al mercat però que fins a dia d’avui no ha desenvolupat el seu verdader potencial. A què creus que és degut?

En una primera etapa, els primers 25 anys, això va passar perquè només algunes empreses tenien les patents i no va existir pràcticament cap avenç. En la segona etapa, a mesura que a les diferents tecnologies d’impressió 3D els anaven caducant les patents, milers de persones es van posar a desenvolupar les tecnologies a cotes inimaginables ara fa uns anys. Estem començant la tercera etapa, en què ja començarem a veure el vertader potencial de les tecnologies més madures i la seva industrialització.

Quins són els vostres propers projectes a escala nacional i internacional?

Ara mateix, l’equip directiu es troba als Estats Units per obrir-hi mercat. Som a la millor acceleradora del món, Techstars, i sota el paraigües d’una gran empresa de fabricació com és Stanley Black&Decker. A més, tenim sempre oberts diversos projectes d’R+D per millorar les capacitats de la nostra tecnologia. Escalar i llançar el model comercial d’AMCELL és el nostre següent pas.

Com ha estat aquesta aventura d’emprendre un negoci en un sector considerat tradicionalment masculí?

És tot un repte per a una dona emprendre en tecnologia, i encara més quan aquesta està relacionada amb la indústria en la qual estem subrepresentades. Al sector de la fabricació additiva només el 13% són dones, la majoria de les quals es dediquen al màrqueting i les vendes. A Espanya només el 2% de les empreses tenen una dona CEO.

Quan parlem de reconeixement intel·ligent de veu, pensem especialment en els dispositius de les grans plataformes digitals. Però la tecnologia també pot servir per millorar i automatitzar processos ja existents. Predictiva ha creat CLARA, una plataforma per analitzar les converses dels clients amb els centres d’atenció telefònica i millorar tant el tracte com les ofertes de les empreses. Una proposta disruptiva que trenca la bretxa entre el que és humà i el que és artificial.

Per què vau decidir presentar-vos als Premis EmprenedorXXI i què ha significat per a la vostra empresa resultar una de les guanyadores?

Els Premis EmprenedorXXI tenen un prestigi enorme en el context emprenedor. Haver aconseguit ser un dels guanyadors ha suposat una gran satisfacció per a tot l’equip. A més, ha reforçat la nostra marca i ha originat noves oportunitats comercials.

A quin tipus de clients va dirigit el vostre programa de reconeixement de veu i control de qualitat?

Els nostres clients principals són companyies amb una base d’usuaris àmplia en què el canal telefònic juga un paper significatiu en la comunicació. El problema a què s’enfronten aquestes empreses és l’absència d’una tecnologia que pugui processar i analitzar el contingut d’aquestes trucades de forma massiva i escalable. Els tres sectors a què estem més orientats són banca, assegurances i telecomunicacions. En uns mesos, tenim previst oferir productes específics per a viatges, comerç i logística. A aquests clients els interessa la nostra tecnologia CLARA per poder identificar i analitzar la informació present en les seves trucades. De forma específica, els interessa conèixer si un agent ha resolt una incidència amb un client de forma satisfactòria, si en una venda telefònica s’ha informat el client de tots els seus drets, o detectar la possible baixa d’un client, entre altres qüestions.

Quins beneficis pot tenir per a una empresa comptar amb el vostre sistema?

El valor de CLARA és que l’impacte en la millora competitiva de les empreses pot articular-se al voltant de diversos eixos: reducció de costos i automatització dels processos d’anàlisi de compliment normatiu, auditoria i qualitat; eficiència de processos (millora de conversió en venda o de productivitat); fidelització i augment de la satisfacció de l’usuari mitjançant l’anàlisi de comportament personalitzat per client.

Per què vau decidir idear un sistema de reconeixement de veu tan complex? Com va ser el procés de desenvolupament del projecte?

La manera com es fan els controls de qualitat en la majoria de centres d’atenció telefònica és intensiva en recursos, molt cara i subjectiva, i no té rellevància estadística perquè només una petita mostra és avaluada. Ha estat un problema recurrent sense solució eficaç fins ara. Les millores en la tecnologia de computació han estat claus per poder analitzar l’univers de trucades de forma més eficient, objectiva i escalable.

Quins processos de comunicació externa milloren amb el sistema que heu ideat? I de comunicació interna?

La nostra tecnologia permet que la comunicació entre clients i empreses sigui més fluida. Fins ara aquestes converses quedaven emmagatzemades en servidors i amb elles un univers d’informació molt valuosa. L’accés i processament d’aquesta informació mitjançant la nostra tecnologia permet a les empreses, per exemple, entendre les problemàtiques o suggeriments dels clients. Això té impacte directe en la millora de productes i serveis. Des d’un punt de vista intern, CLARA aporta transparència en els processos. Els agents del centre d’atenció telefònica tenen accés a una eina que analitza les seves trucades i que fa recomanacions per millorar tant en l’atenció al client com en els processos de venda.

Com funciona CLARA? Com és capaç d’interpretar el to de veu de la persona i el sentit no literal de la frase?

CLARA és un superbot capaç d’analitzar i interpretar converses espontànies entre diversos interlocutors. És una tecnologia desenvolupada per Predictiva basada en aprenentatge profund, un conjunt d’algoritmes d’aprenentatge automàtic amb múltiples capes de processament no lineal i aprenentatge de representacions de característiques en cada capa. CLARA processa milers d’enregistraments en paral·lel i interpreta el resultat de cada trucada a una velocitat infinitament més ràpida i eficient que qualsevol ésser humà.

Què suposa aquest avenç en el desenvolupament dels gestors de veu?

La capacitat d’identificar elements contextuals combinant anàlisi de text i àudio és encara una de les bretxes que separa la intel·ligència artificial de la intel·ligència humana, i la nostra tecnologia aposta per reduir aquesta bretxa.

Penseu que els programes com el vostre poden acabar substituint el treball humà o simplement es tracta d’una eina complementària?

El nostre sistema automatitza algunes tasques, com el control de qualitat o l’auditoria de trucades. La ment humana no està preparada per escoltar, sense pèrdua de concentració durant vuit hores al dia, aquestes converses. D’altra banda, CLARA analitza i interpreta el contingut de les trucades també per fer recomanacions; això la converteix en una eina de suport a la presa de decisions. Per exemple, pot reconèixer millors pràctiques de venda, suggerir millores de productivitat o anticipar la baixa d’un client.

Quines són les seves capes de funcionament?

La primera capa és el motor d’anàlisi de senyal d’àudio. L’objectiu d’aquesta capa és doble. D’una banda, convertir la veu a text i, d’una altra, analitzar el senyal d’àudio per a, per exemple, separar la veu de diversos interlocutors en un enregistrament monofònic o detectar alteracions de veu. La nostra tecnologia té una gran precisió en la transcripció a text de les diferents variacions o accents del castellà en condicions complexes que representen el context habitual de les converses en centres d’atenció telefònica. La segona capa és la de major diferenciació i aportació de valor perquè permet analitzar els enregistraments identificant el context del llenguatge. En el sector de l’speech analysis aquesta anàlisi s’ha realitzat tradicionalment mitjançant la cerca i associació de paraules. CLARA va més enllà en la seva capacitat d’identificació contextual. La tercera, i última capa, és una interfície de control que permet a un usuari no tècnic fer operacions amb els resultats de CLARA i configurar l’eina. És una aplicació de configuració, elaboració d’informes i control que permet obtenir el màxim partit a la nostra tecnologia.

Quin estalvi significa per a una empresa comptar amb el vostre producte?

Des d’un punt de vista d’automatització, CLARA verifica un 85% del treball d’un humà. Tanmateix, el vertader valor del sistema es troba en l’extracció i interpretació de dades de les trucades per millorar els processos de venda o la productivitat. L’impacte econòmic d’aquests processos és molt més elevat.

Quin creieu que és el futur d’aquestes eines? Com canviaran la vida de l’usuari?

Canviaran el paradigma en l’experiència telefònica del client. Processos transparents, àgils i resolutius.

Quins són els vostres projectes de futur?

Posicionar-nos com la plataforma d’intel·ligència conversacional de referència en espanyol en els propers dos anys.

Per què vau decidir emprendre el vostre propi projecte?

Predictiva respon a una inquietud emprenedora que ha anat forjant-se durant molts anys fins que, finalment, es van alinear les condicions per a la seva arrencada. Des d’un principi cercàvem generar tecnologia diferenciadora per millorar el coneixement i l’experiència de client i optimitzar processos. Amb aquest objectiu va arribar CLARA.

Com ha estat el recorregut fins a arribar a on sou avui?

El camí ha estat ple de sobresalts, però ha estat molt enriquidor. Realment, per aventurar-se a desenvolupar una empresa emergent cal ser molt atrevit, perquè totes les estadístiques diuen que fracassaràs i el teu paper és gestionar aquesta incertesa cada hora del dia. Les empreses emergents que acaben tenint accés al finançament públic són molt poques i els diners triguen massa a arribar per a la realitat d’aquest tipus d’empreses. Nosaltres hem tingut la fortuna de rebre suport tant de capital de risc com institucional.

Penseu en la internacionalització?

El nostre repte és escalar el nostre model de negoci i la nostra proposta de valor. Amb diversos casos d’èxit, el pas següent és aconseguir replicar-los a una escala molt més gran amb la idea d’expandir-nos internacionalment a Llatinoamèrica i al territori anglosaxó.

Després d’anys treballant en empreses de revenda d’entrades, l’equip actual de Tracer va detectar que aquesta revenda no aportava valor ni als organitzadors ni als compradors i, a partir d’una base tecnològica, va decidir enfrontar-se al problema i donar transparència a aquest mercat. Avui dia, Tracer disposa d’un equip internacional que opera a quinze països. Entrevistem Alberto Martínez, general manager i cofundador de Tracer, per conèixer millor el projecte.

Què ha suposat per a la vostra empresa guanyar un dels Premis EmprenedorXXI?

Per a la nostra empresa ha suposat tot un salt endavant, tant pel reconeixement públic d’un projecte en què fa molt de temps que treballem com per l’oportunitat de treballar juntament amb CaixaBank. Crec que les dues coses són realment importants per al nostre creixement empresarial i que, d’alguna manera, empenyen i fan més fort tot el que ja s’havia creat.

La idea de crear Tracer sorgeix d’una experiència laboral prèvia en empreses de ticketing (revenda d’entrades). Quins problemes i situacions de mala praxi vau detectar en el seu mode d’actuació que us van fer decidir a crear la vostra pròpia companyia?

Efectivament, part de l’equip de Tracer ve d’altres empreses de revenda d’entrades. Aquesta és una de les raons per les quals vam desenvolupar l’Smart Ticket: ens vam adonar que la revenda és ineficient, perquè es beneficia del mercat de què forma part, però no li aporta cap valor. Hi havia des de problemes amb clients que veien que havien pagat un sobrepreu desorbitat, i se sentien enganyats, fins a altres relacionats amb l’autenticitat de les entrades. És un negoci centrat a fer diners a costa del perjudici de les persones que van a aquests esdeveniments en directe i també dels organitzadors, que veuen que el preu que posen i la part que se n’emporten és ínfima si ho comparem amb el que es poden endur les empreses de revenda.

Amb quin objectiu neix Tracer i en què es diferencia d’altres companyies dedicades al ticketing?

Tracer neix amb l’objectiu de tornar el poder i el control de les entrades als veritables propietaris. Som una empresa tecnològica, i això és una gran diferència respecte a altres del sector, que continua sent molt tradicional en aspectes bàsics, però clau, com ara la recollida de dades. Des de Tracer hem apostat per la transparència, per treballar braç a braç amb els organitzadors dels esdeveniments i, d’aquesta manera, crear el millor sistema de venda d’entrades adaptat a les seves necessitats i al seu públic.

Tracer ofereix a l’usuari els seus serveis a través de dos canals: Smart Ticket i Hellotickets. En què consisteixen? Quins avantatges tenen per als fans, els organitzadors i els artistes?

L’Smart Ticket utilitza tota la nostra tecnologia per ficar-se al mòbil de l’usuari en forma de QR dinàmic i permet que els organitzadors controlin el flux complet de compra d’entrades. Gràcies a diferents filtres, l’Smart Ticket impedeix la revenda d’aquestes entrades, o la permet seguint en tot moment les regles de l’organitzador. Aquesta és la veritable novetat des del punt de vista tecnològic. Pel que fa a Hellotickets, és la nostra plataforma global de venda d’entrades, que ja està en funcionament i que suposa un canal de distribució immens per a qualsevol esdeveniment. Els fans d’Itàlia poden comprar entrades per a un festival a Espanya i fer-ho de forma absolutament local. Per als organitzadors i artistes, és una qüestió d’exposició: arribaran a milions d’assistents potencials.

Quin paper fonamental juguen els telèfons intel·ligents en el vostre sistema?

El telèfon intel·ligent és l’eina en què es basa l’Smart Ticket. Actualment, els telèfons intel·ligents formen part de nosaltres com una part més del cos. Per què no aprofitar-ho per simplificar les coses? L’Smart Ticket viu al nostre telèfon i això és el que el fa més segur, perquè cada entrada anirà associada a un dispositiu.

Com heu aconseguit frenar el frau en la venda d’entrades amb la vostra proposta?

Evitar el frau al 100% és una missió realment complicada, però hem aconseguit trobar diversos punts que el faran pràcticament impossible: l’Smart Ticket no és estàtic, de manera que no serveixen les captures de pantalla; va associat a un dispositiu i per transferir l’entrada hem creat un mètode que obliga que les dues persones estiguin o bé juntes o bé en contacte directe, de manera que la compra de centenars d’entrades per revendre-les a desconeguts no es podria dur a terme de forma sistemàtica.

Quins avantatges ofereix la tecnologia blockchain per a Smart Ticket?

Blockchain és el sistema en el qual nosaltres bolquem aquesta informació recollida a l’Smart Ticket, de manera que ens assegura que cada transacció quedi gravada i aquesta informació no es pugui alterar sense permís i coneixement dels organitzadors dels esdeveniments.

Què és la vostra API i com pot ajudar l’usuari i els organitzadors d’esdeveniments?

La nostra API estandarditza milers d’esdeveniments de centenars de proveïdors locals en diferents parts del món. Això vol dir que, amb una sola connexió, les empreses poden accedir a una gran quantitat d’esdeveniments a qualsevol lloc sense necessitat de preocupar-se per fer les integracions amb cada proveïdor. Per a l’usuari, significa tenir una àmplia selecció d’activitats i esdeveniments en una sola pàgina, amb la comoditat que això suposa, i per als organitzadors, la possibilitat que els seus esdeveniments estiguin a disposició de múltiples canals de venda.

D’on sorgeix la vostra vocació internacional? A quants països esteu presents avui dia?

Som un equip internacional i tenim una visió global del mercat. Per a nosaltres seria impossible pensar només en un país on desenvolupar una idea, perquè precisament va ser concebuda per ser transversal i ajudar que les fronteres desapareguin, tant per als usuaris que viatgen i es mouen a la recerca d’experiències úniques com per als organitzadors d’esdeveniments, que troben clients molt més enllà dels seus països d’origen. Ara mateix som a Espanya, Itàlia, França, el Regne Unit, Alemanya, Suècia, Dinamarca, Finlàndia, Noruega, Holanda, Mèxic, Brasil, Argentina, Colòmbia i els Estats Units.

Per què és tan important oferir el servei en l’idioma de l’usuari?

Primer, per la vocació de fer-li les coses fàcils al client que compra i, segon, perquè és la nostra manera de posicionar-nos als països on som. Google mostra abans les pàgines en l’idioma en què s’està fent la cerca.

Quins són els vostres pròxims projectes?

Ara mateix, estem desenvolupant l’Smart Ticket per a equips esportius concrets i treballant molt perquè la pròxima temporada sigui una realitat. Amb Hellotickets, estem a punt de llançar vuit mil experiències en més de cinquanta destinacions, que se sumen a tot el nostre inventari anterior.

Què us ha aportat, personalment i professionalment, la vostra experiència com a emprenedors?

Emprendre és un aprenentatge constant i crec que, professionalment, contribueix a fer que cerquis sempre el màxim esforç amb els mínims recursos, que això és una cosa que a les start-ups sabem fer molt bé. En l’àmbit personal, és una exigència constant i és cert que acaba formant part de la teva vida fins al punt que no és fàcil desconnectar. Però, alhora, t’aporta la satisfacció d’estar treballant en una cosa en què creus i que veus créixer.

Per què penseu que una persona s’ha d’arriscar a emprendre el seu propi negoci?

Des del meu punt de vista, és una forma de creixement personal i laboral. Emprendre aporta valor al sector del qual formes part, és la capacitat de generar ocupació, de dur a terme una idea que tens al cap i que és capaç de transformar-se en alguna cosa tangible.

Com veus el mapa de l’emprenedoria a Espanya?

Crec que, al nostre país, aquests últims anys han nascut grans empreses que han evolucionat des de start-ups molt petites. Això demostra que alguna cosa està canviant i que hi ha professionals amb inquietuds i aptituds, capaços i valents, per emprendre i donar forma als seus projectes. A més, aquest tipus de premis i altres iniciatives d’empreses més grans o d’entitats bancàries incentiven enormement el desenvolupament d’idees i són, moltes vegades, el punt d’inflexió necessari perquè el creixement es converteixi en una realitat.

Aquesta llei ha entrat finalment en vigor després que el Senat la ratifiqués i es publiqués al BOE. No obstant això, presenta certs canvis pel que fa a l’activació d’aquestes mesures, i algunes encara no estaran operatives fins l’any vinent.

Aquestes són les mesures que han entrat en vigor i que ja són realitat durant aquest mes de novembre:

ul.pialist,ol.pialist{color:#777;}ul.pialist li, ol.pialist li{font-size:14px; line-height: 22px}ul.pialist li{list-style: disc;}

1. L’augment de la base mínima de cotització a la Seguretat Social dels autònoms societaris ja no està vinculat a l’evolució del SMI (salari mínim interprofessional).
2. Les mares que emprenguin un negoci abans dels dos anys des que cessi la seva activitat per maternitat, adopció o acolliment es poden beneficiar d’una tarifa plana de 50 euros.
3. Les dones autònomes que necessitin agafar la baixa per maternitat o embaràs no hauran d’incorporar un substitut a l’INEM. Així mateix, la quota d’autònoms es bonificarà igualment al 100%. Si cal contractar un treballador en interinitat, la seva quota a la Seguretat Social també serà bonificada al 100%.
4. Els autònoms que tinguin un treballador a càrrec poden compatibilitzar el seu salari amb el cobrament del 100% de la seva pensió i seguir donats d’alta com a autònoms.
5. Es retornarà l’excés de cotització dels treballadors amb pluriactivitat sense que hagin de sol·licitar-la.
6. L’exempció del 100% de la quota d’autònoms durant un any per a l’atenció de menors o dependents.
7. Es facilita la contractació de fills discapacitats dels autònoms.
8. Els autònoms que contractin de manera indefinida el cònjuge, ascendents, descendents i altres parents per consanguinitat (fins al segon grau, inclusivament), es poden bonificar el 100% de les contingències comunes durant un any, sempre que el contracte duri, almenys, sis mesos, i l’autònom no hagi prescindit de treballadors.
9. Els treballadors autònoms poden accedir a una formació adaptada a les seves necessitats, per tal de millorar la seva competitivitat i consolidar la seva activitat empresarial. Així mateix, es millora la formació en prevenció de riscos laborals.
10. Es reconeix l’accident in itinere (d’anada o tornada al lloc de treball), sempre que el lloc de treball no coincideixi amb el domicili.
11. Les organitzacions d’autònoms més importants i representatives es passen a considerar “d’utilitat pública”. A més, tindran un any de termini per entrar al CES i per constituir el Consell del Treball Autònom.

Algunes de les mesures establertes en el text original s’han posposat i entraran en vigor a partir de gener de 2018. Entre aquestes mesures, destaquen:

• Millores en la tarifa plana: ampliació de la tarifa plana de 50 € a un any per als autònoms nous o per als que no ho hagin estat en els últims dos anys; ampliació de la bonificació de la tarifa plana als 24 mesos, etc.
• Donar-se d’alta i de baixa en el RETA fins a tres vegades durant el mateix any.
• Canviar fins a quatre vegades la base de cotització en un any.

Recordem que a la Llei de reformes urgents del treball autònom es preveu un augment en la creació de llocs de treball i un creixement del teixit empresarial espanyol.

Després de diversos anys reclamant aquesta reforma, els autònoms finalment veuen com les reivindicacions van donant el seu fruit. Una llei aprovada per unanimitat que inclou els següents canvis:

1. Fins ara, els autònoms que es donaven d’alta podien gaudir durant els 6 primers mesos d’una quota d’autònom fixa de 50 € (tarifa plana). Ara, amb la reforma, el termini s’amplia sis mesos més fins a completar l’any.
2. Es reduirà a dos anys el període necessari per tornar a gaudir de la tarifa plana si s’interromp l’activitat.
3. Els menors de 30 anys i les dones menors de 35 podran encadenar fins a tres anys de bonificacions en funció de l’evolució del seu negoci. A més, a la reducció del 30% de la quota s’afegeix també la tarifa plana.
4. Flexibilitat perquè els autònoms es puguin donar d’alta i de baixa de la Seguretat Social (SS) fins a 3 vegades l’any, pagant només el temps que han treballat.
5. Els autònoms podrán canviar la seva base de cotització a la SS fins a 4 vegades l’any.
6. Es reduirà a un 10% la “penalització” en cas de demora del pagament a la SS.
7. La SS tornarà els cobraments extra d’alguns autónomos quan treballen de forma simultània en una altra feina com a assalariats. Els beneficiaris seran aquells que en la seva feina ja cotitzin sobre la base máxima.
8. Els autònoms que treballin des de casa podran deduir-se una part fixa de la factura de subministraments com ara aigua, gas, electricitat, telefonia i internet sense que calgui separar els comptadors: descompte del 30% en la part proporcional de les factures que correspongui als metres quadrats de l’habitatge destinats a l’activitat.
9. A partir d’ara la SS també tindrà en compte els accidents que pugui patir un autònom en el moment de desplaçar-se al seu lloc de treball.
10. Deducció de fins a 26,67 €/dia per a dietes i, si treballen a l’estranger, fins a 48,08 €.
11. S’ampliarà l’oferta de cursos destinats a la formació d’autònoms, ja que ara només un de cada 300 està destinat a aquest col·lectiu.
12. Les dones autònomes que necessitin agafar la baixa per maternitat no hauran d’incorporar un substitut en l’INEM. Així, l’activitat normal no se’n veurà afectada, ja que una persona del seu entorn es podrà posar al capdavant del negoci.
13. L’edat dels menors a càrrec dels treballadors s’ampliarà dels 7 als 14 anys. Gràcies a això, els autònoms es podran beneficiar dels avantatges en el pagament de la seva tarifa per conciliació laboral.
14. L’aplicació de la tarifa plana durant els 12 primers mesos d’activitat en els casos d’emprenedors amb un grau de discapacitat igual o superior al 33% s’aplicarà ara a qualsevol que posi en marxa un negocio.
15. Els autònoms que tinguin contractat almenys un treballador podran compatibilitzar el seu salari amb el cobrament del 100% de la seva pensió.
16. Podran contractar treballadors sense perdre ajuts en cotitzacions i tarifa plana.
17. Ja no hi haurà un límit en el nombre de contractacions de familiars ni en la condició que siguin menors de 45 anys. Així mateix, si contracten els seus familiars de forma indefinida com a assalariats, gaudiran d’una bonificació total de les cotitzacions de la SS.
18. L’augment de la base mínima de cotització a la SS dels autònoms societaris no estarà vinculat a l’evolució de l’SMI (salari mínim interprofessional).
19. Les bases de cotització dels autònoms societaris a partir d’ara les decidirà el Govern a través dels pressupostos generals de l’Estat.¡
20. Augmentarà la participació institucional: les principals organitzacions del sector tindran cabuda en el Consell Econòmic Social.

Amb aquesta nova llei es preveu un augment en la creació de llocs de treball i, per tant, del teixit empresarial espanyol. Així doncs, s’apropa una nova època per als autònoms.