febre de l’or

De la febre de l’or a la febre del bitcoin

Alguns diuen que la història mai no es repeteix. Altres, al contrari, sostenen que, amb canvis mínims, la història sempre acaba repetint-se, perquè només l'home ensopega dos cops amb la mateixa pedra. Qui té raó?   A començaments del 1848, quan Califòrnia estava a punt de deixar de pertànyer a Mèxic per incorporar-se als Estats Units —i quan aquestes terres encara eren una zona pràcticament sense llei, conegudes com el «Salvatge Oest»—, va tenir lloc un esdeveniment força important: un fuster anomenat James W. Marshall va descobrir or als rius que envoltaven l'aldea de Colloma, a prop de l'actual Sacramento. Encara que al principi es va intentar amagar la notícia, molt aviat van començar a circular rumors que es van estendre fins a la costa Est i abans de final d'any, el desembre del 1848, el mateix president dels Estats Units, James Knox Polk, va acabar confirmant el descobriment. Va ser l'inici de l'anomenada «febre de l'or», que va provocar l'èxode de milers de persones des d'altres indrets del país (i fins i tot d'altres parts del món) fins a Sacramento, San Francisco i a tota la costa Oest.   Als que van arribar-hi a partir del 1849 se'ls va batejar amb el nom dels «forty-niners». Tan gran va ser l'impacte d'aquest fenomen migratori que San Francisco, fins aleshores una aldea no gaire gran, va veure com s'hi construïen escoles, camins i esglésies, creixent fins a esdevenir tota una ciutat. Mentrestant, Sacramento va passar a ser la capital de Califòrnia, que a partir del 1850 es va constituir oficialment com un estat més de la Unió i que va començar a ser conegut com el «Golden State» (estat daurat).No obstant això, no tot van ser bones notícies, sinó més aviat al contrari. En realitat, només els primers que hi van arribar van aconseguir trobar-hi or. La resta de les aproximadament 300.000 persones que es van desplaçar fins a Califòrnia va haver de malviure en una terra que no era la seva, la qual cosa va acabar generant caos, desordre, moltes disputes i fins i tot alguna mort. N'hi va haver uns quants es van enriquir, però per a la gran majoria dels que no van trobar el preuat metall, la «febre de l'or» va ser, en realitat, una desgràcia.Molts anys després, en un espai com ara Internet —que igual que el Salvatge Oest també té ben poca regulació—, alguns van creure trobar-hi or quan una identitat desconeguda, que operava sota el pseudònim de Satoshi Nakamoto, va idear el 2009 una moneda virtual anomenada bitcoin.   Els bitcoins es caracteritzen per ser un sistema descentralitzat, de codi obert, i que no està emparat per cap govern ni per cap banc central; ans al contrari, la gestió de les transaccions i l'emissió de bitcoins es duu a terme de manera col·lectiva a través de la xarxa. «El seu disseny és públic, ningú no n'és propietari ni controla Bitcoin, i tot el món pot participar-hi», asseguren des de la pàgina web oficial de la criptomoneda. És cert, qualsevol pot comprar bitcoins per pagar amb ells per Internet, però també per conservar-los i especular amb el preu.   Doncs bé, en la seva curta història, aquesta moneda virtual ja ha viscut tota mena de vicissituds: des de valer uns cèntims el 2010 fins a una autèntica «febre del bitcoin» el 2017, quan el preu es va disparar fins a fregar els 17.000 dòlars. L'any passat no es parlava de res més i alguns van aconseguir guanyar molts diners. No obstant això, durant 2018, el bitcoin ha caigut fins a perdre el 75% del seu valor. Avui dia, es pot comprar un bitcoin per menys de 4.000 euros i alguns analistes ja comparen la seva evolució amb la «febre de l'or» de Califòrnia o amb la crisi de les tulipes a Holanda.   El preu del bitcoin continuarà baixant o bé reprendrà el vol i tornarà als valors que va assolir l'any passat? Es consolidarà com a moneda virtual o acabarà desapareixent? En l'actualitat, el futur del bitcoin és totalment imprevisible i tan incert com el dels cercadors d'or que van arribar a Califòrnia a mitjan segle xix.