Com els hem trobat a faltar durant el confinament! Les muntanyes, l’herba, les flors, els passejos pel bosc o l’olor de la gespa. El fet que Espanya sigui el país amb el percentatge més gran de població (66%) que viu en pisos ha provocat que bona part dels seus habitants perdessin el contacte amb la natura durant algunes setmanes. I, per això, molts d’ells han sortit disparats a retrobar-s’hi tan aviat com han pogut.

La nostra tendència a habitar habitatges d’alta intensitat provoca precisament aquest efecte: trobem a faltar la naturalesa perquè no està integrada en el nostre dia a dia. Els carrers asfaltats i els edificis de formigó tenen els seus avantatges, però limiten el nostre contacte amb el medi natural.

Aquest és el motiu pel qual arquitectes i urbanistes de tot arreu intenten acostar la natura als edificis. En aquest sentit, la biofília és una font d’inspiració per als professionals que cerquen connectar-nos novament amb el medi natural. Es tracta que les nostres llars ens proporcionin aquest benestar que ens aporta el contacte amb la vegetació i que tant hem trobat a faltar durant el confinament.

El concepte de la biofília va ser plantejat per primera vegada pel psicoanalista Erich Fromm el 1973 per referir-se a l’amor per la vida i tot allò que és viu. Aquest terme el va recollir més endavant el biòleg estatunidenc Edward O. Wilson per formular la seva hipòtesi de la biofília, que planteja la necessitat innata que tenim els éssers humans de cercar connexions amb la natura i amb altres formes de vida.

Aquesta hipòtesi també planteja que la nostra cerca d’allò que és natural té, en part, una base genètica, heretada d’aquells primers anys en què l’Homo sapiens hi estava permanentment en contacte.

El fet cert és que aquests gens als quals fa referència la hipòtesi encara no han estat descrits, però sí que hi ha algunes evidències que apunten a la nostra atracció innata per la naturalesa i al benestar que ens proporciona ser-hi a tocar. En aquest sentit, un estudi recent publicat per la revista Nature assenyala que les persones que passen almenys dues hores a la setmana en el medi natural se senten més saludables i felices.

El mateix Wilson, autor de la hipòtesi i pare de la sociobiologia, apuntava que la introducció dels desenvolupaments tecnològics, més intensa des del segle xix, ha canviat la nostra relació amb la natura. Una separació que es veu reflectida en el tipus d’espais que habitem diàriament i que ens protegeixen, precisament, dels elements naturals. Cotxes, habitatges o oficines eviten que la pluja, els depredadors o el vent ens afectin, però també ens allunyen de la naturalesa.

El concepte de biofília ha estat recollit per professionals de l’arquitectura, de l’urbanisme i del condicionament d’interiors per integrar la natura en els seus dissenys. D’aquesta manera, incorporen els elements del medi natural als espais construïts. Alguns d’ells són l’aigua, la llum natural o la vegetació. També ho són la pedra o la fusta vistes, a més de l’ús de formes botàniques en lloc de línies rectes.

Hi ha múltiples exemples d’integració d’elements naturals en l’arquitectura. Des dels dissenys d’Antoni Gaudí als segles xix i xx, plens de formes vegetals, als jardins verticals a les façanes dels edificis o els terrats verds, són milers els edificis que han acostat la naturalesa a llars urbanes d’arreu del món.

En la seva concepció més integral, es tracta de canviar les prioritats a l’hora de dissenyar edificis. Aplicar la biofília als dissenys suposa fer prevaler certs conceptes en el moment de prendre decisions, com ara afavorir la millor vista d’un jardí a través de les finestres, millorar la circulació de l’aire o emprar materials naturals. En la seva forma més bàsica, n’hi ha prou a introduir plantes en un espai o fins i tot imatges d’espais naturals.

Els beneficis associats a l’aplicació d’aquest principi a l’arquitectura van des de l’augment del benestar de les persones fins a un augment del rendiment a la feina. De fet, una investigació apunta que simplement introduir plantes en un espai de treball pot augmentar la productivitat dels empleats fins al 15%.

De fet, ja hi ha companyies que aposten per l’aplicació de la biofília en les seves seus. Un dels exemples més cridaners és el de l’empresa Amazon, la seu de la qual a Seattle (Estats Units) consta de tres esferes transparents amb milers d’espècies de plantes i arbres procedents de 30 països diferents.

Més enllà de la influència que pugui tenir sobre les persones, l’aplicació del principi de la biofília en els edificis també pot contribuir a preservar l’entorn natural. Per exemple, l’extensió de les cobertes verdes a les ciutats ajuda a la gestió de l’aigua de pluja i també a pal·liar l’efecte «illa de calor», que provoca que la temperatura sigui més elevada als espais urbans que no pas als voltants. Com a conseqüència, hi ha altres factors que se’n podeu veure afavorits, com ara una menor demanda d’energia per a sistemes d’aire condicionat.

Introduir els principis de la biofília en un habitatge és més senzill del que sembla. Encara que la llar no hagi estat dissenyada des del principi pensant en aquesta màxima, sempre s’hi poden afegir elements i fer-hi modificacions per acostar-nos a la natura.

Potser un dels mètodes més senzills consisteixi a optimitzar, si es pot, l’entrada de llum natural a través de les finestres. Canviar les cortines per unes altres que deixin passar la llum o fins i tot traslladar l’espai on passem més temps a una habitació amb millors vistes o amb il·luminació natural pot oferir-nos un benestar més gran.

Introduir-hi espècies vegetals, tant a l’interior de la llar com als balcons o a les terrasses, també és una bona idea. En aquest sentit, el millor de tot és decantar-se per aquelles espècies que millor s’adeqüin a cada entorn i època. També als habitants de l’habitatge: cal evitar plantes que puguin ser perjudicials per a les mascotes.

Conrear un petit hort quan sigui possible, fins i tot en testos disposats en una paret, és una altra manera d’acostar la naturalesa a casa nostra. També ho és introduir-hi una font d’aigua o, simplement, imatges de paisatges i elements naturals.

Retrobar-nos amb la natura pot fer molt pel nostre benestar. Val la pena convidar-la a entrar a casa nostra i deixar-nos que ens cuidi.

Ja és aquí! Gairebé sense tenir temps per treure la roba d’abric de l’armari i quan les fulles dels arbres encara estan canviant de color, el fred ha decidit que no n’entén, de tardors, i ja s’ha instal·lat a les nostres vides… i a les nostres llars. Arriba l’època de l’any en què no tan sols dubtem què posar-nos a l’hora de sortir al carrer, sinó també de com hem de condicionar la nostra llar per sentir-nos-hi més còmodes i, naturalment, per estalviar en calefacció i que la factura de la llum o de gas no ens deixi tremolant al final del mes.

Perquè el cost d’escalfar la llar és un tema ben seriós. Segons l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE), el consum en calefacció pot arribar a suposar fins al 70% de la despesa energètica d’una llar mitjana, cosa que traduïda en euros suposa que cada llar espanyola gasta uns 500 euros l’any en calefacció. És evident que la xifra té grans matisos depenent de la zona geogràfica on visquem, del tipus d’habitatge i, sobretot, de l’atenció que posem a l’hora de seguir aquests consells per estalviar en calefacció.

Quan sortim al carrer en ple hivern, el primer que fem és assegurar-nos que portem els guants, potser una gorra i, naturalment, que dúiem l’abric ben cordat. Amb una llar passa el mateix: per estalviar en la calefacció i mantenir un ambient agradable és fonamental dedicar una mica de temps a aïllar l’habitatge.

Hi ha moltes maneres de protegir casa nostra o el nostre pis contra el fred. N’hi ha algunes que requereixen una mica d’inversió, com ara la instal·lació de finestres aïllants o el segellat de les caixes de les persianes, però n’hi ha d’altres de molt més senzilles, com ara abaixar les persianes perquè facin d’aïllant, assegurar-nos de tancar bé totes les portes i mantenir la calefacció concentrada a les zones de l’habitatge on passem més temps.

Un bon aïllament té un cert cost econòmic, sobretot a les llars antigues, però paga la pena perquè les pèrdues de calor poden fer que gastem al voltant d’un 30% més en energia o en gas.

De la mateixa manera que preparem l’armari o la roba de llit per fer front a la davallada de temperatures, també cal comprovar que la caldera funciona correctament: amb una trucada al tècnic de confiança n’hi ha prou per afrontar l’hivern amb garanties.

A més a més, una cosa que podem fer nosaltres mateixos i de manera molt senzilla és purgar els radiadors; és a dir, assegurar-nos que no hi ha bombolles d’aire que en dificultin el funcionament. I sí, és molt més senzill del que sembla.

Pocs debats més encesos poden aparèixer a casa que el de la temperatura a la qual volem posar la calefacció: per als uns, arribar als 28 graus és el súmmum del benestar, mentre que per als altres significarà tornar a l’estiu més calorós de tots. El fet cert és que, més enllà de gustos personals, per cada grau que augmentem la temperatura de la calefacció el consum energètic s’incrementa un 7%. Cal rumiar-s’ho bé i amb calma.

Així, doncs… A quina temperatura hauria de climatitzar la meva llar? Aquí recorrem a una opinió objectiva, la de l’IDAE, que ens marca entre els 21 i els 23 graus la franja de temperatura de confort, tot i que aquestes dades tenen un matís important.

A l’hivern no sortim al carrer com si fos estiu… i a casa tampoc no hauríem d’anar vestits igual. El tipus de vestimenta que portem és un factor clau que moltes vegades passem per alt. Posar la calefacció a 21 graus i relaxar-nos al sofà amb pantalons curts i samarreta és una temptació per apujar la temperatura un, dos o tres graus més, amb el consegüent increment del consum energètic i de la factura. Naturalment, no es tracta d’anar per casa amb bufanda, però si protegim bé els peus, el pit i els braços ens pot ajudar a entrar en calor sense haver d’apujar la calefacció.

Mida, antiguitat, nombre d’habitacions, orientació, materials de construcció… Hi ha nombrosos factors que poden influir en el cost de la calefacció d’una llar. Per això cal conèixer-ne els ‘punts febles’, per poder adoptar les solucions adequades i, sobretot, per escollir quin tipus de sistema de calefacció ens convé més.

Instal·lació de gas, aparells de climatització, petits electrodomèstics de calor… Hi ha moltíssimes opcions! En cas que veritablement vulguem aconseguir el màxim estalvi en calefacció, una bona estratègia és consultar amb experts que ens assessorin sobre els sistemes de calefacció més adequats per a la nostra llar

Avui dia és molt senzill saber quanta energia gasten els electrodomèstics de casa nostra gràcies a les etiquetes d’eficiència energètica que tenen la gran majoria d’aquests aparells.

La llista és molt senzilla d’interpretar, tal com explica el Ministeri per a la Transició Ecològica, que valora els electrodomèstics més eficients amb una A+++ —són, sens dubte, els més recomanables— i amb una D els que ‘malbaraten’ més energia.

A l’hora de comprar un electrodomèstic —i no tan sols els relacionats amb la calefacció—, tenir en compte aquesta etiqueta ens ajudarà en el futur estalvi energètic i, més important encara, a saber quina és la nostra petjada ecològica i com és de sostenible la nostra llar.