El confinament a causa de l’estat d’alarma ens ha sorprès a tots i ho ha fet de diverses maneres. Una és la reflexió que pràcticament tots fem: la gran quantitat d’activitats que fem fora de casa i que ens solen passar desapercebudes. La sort que tenim és que la tecnologia s’ha convertit en el nostre gran aliat per traslladar bona part d’aquestes activitats a la nostra sala d’estar.

Socialitzar, assistir a espectacles, visitar museus, fer la compra, exercitar-nos… la llista és infinita. Ningú no diu que un telèfon mòbil o un ordinador portàtil puguin substituir una bona passejada a l’aire lliure o fins i tot el contacte cara a cara amb altres persones, però sí que ens poden ajudar a suportar aquestes setmanes en què amb prou feines podem sortir de casa.

És precisament ara que estem començant a descobrir la gran quantitat d’activitats de què podem gaudir gràcies als nostres dispositius electrònics. Aquests fan de finestra al món per a uns ciutadans que necessitem més que mai poder-nos relacionar més enllà dels murs de la nostra llar.

Sí, és possible gaudir des de casa d’un cafè amb els amics, d’una bona sessió d’entrenament o d’una entretinguda tarda de jocs amb els nens. La tecnologia s’encarrega d’ajudar-nos a fer plans i evadir-nos durant una estona de les nostres quatre parets. Aquestes són algunes de les apps i activitats que més triomfen en temps de quarantena.

La quarantena ha disparat les baixades de House Party, una app que permet fer videotrucades en grup amb fins a vuit dispositius. Cada cop hi ha més usuaris que queden a través de House Party per xerrar, fer l’aperitiu o fins i tot reprendre les seves tertúlies culturals i clubs de lectura.

El gran èxit de House Party durant la quarantena rau en dues qualitats que la diferencien d’altres apps similars: l’elevat nombre d’usuaris que permet connectar alhora i la possibilitat de compartir-hi jocs. Un dels que més èxit tenen és Quick Draw!, que repta els participants a dibuixar una cosa ràpidament. El millor dibuix, per descomptat, és el guanyador.

Altres opcions que també tenen un gran èxit aquests dies són les apps Zoom, Hangouts i, evidentment, WhatsApp.

Els gurus de l’entrenament no van als gimnasos, però no es queden quiets. Aquesta és la raó per la qual Instagram i YouTube s’han convertit en proveïdors de classes virtuals de tota mena de disciplines. Hi ha classes en directe des de les 8 del matí per a tota mena de nivells: avançats, principiants, gent gran, persones amb certa dificultat per moure’s…

La televisió també ens ajuda a mantenir-nos en forma. Per exemple, RTVE ha posat en marxa el programa “Muévete en casa”, que consisteix en classes diàries d’educació física amb Cesc Escolà, professor d’Operación Triunfo. Ofereix exercicis senzills i diferenciats per edats, que es poden fer amb objectes que hi ha a totes les cases, com ara tovalloles, cadires o ampolles. “Muévete en casa” s’emet de dilluns a divendres de 9.00 a 9.30 i també s’hi pot accedir a través d’RTVE alacarta.

Per a aquells que prefereixin una app dedicada, Yoga para principiantes permet iniciar-se en la pràctica d’aquesta activitat de manera senzilla i segura. Per part seva, HIIT y Cardio Entrenamientos de Fitify ofereix més de noranta exercicis per ajudar a perdre pes, amb dificultat adaptable.

Les visites en línia a museus també s’han coronat com una de les activitats estrella durant l’estat d’alarma. El Museu del Louvre mateix permet fer recorreguts virtuals a través de l’apartat Collection & Louvre Palace, així com admirar algunes de les seves obres més famoses, com la Mona Lisa de Leonardo da Vinci o La llibertat guiant el poble de Delacroix. Una possibilitat que també ofereixen moltes altres grans pinacoteques, com la Galeria dels Uffizi de Florència o el Museum of Modern Art (MOMA) de Nova York.

També el Museu del Prado permet visitar la seva col·lecció a través d’una línia de temps, que dona accés amb tota mena de detalls a algunes de les seves obres. No només això: cada dia, de 9.50 a 10 del matí, el perfil d’Instagram de la pinacoteca facilita visites a l’interior de les seves sales, dins la iniciativa El Prado Contigo. S’hi podran veure, a més de les galeries, altres racons més desconeguts, com la sala de màquines o les cobertes. I si encara no en fem prou, l’app Second Canvas permet admirar catorze obres mestres amb un gran luxe de detalls.

Els grans teatres també volen aportar el seu granet de sorra durant el confinament. L’aplicació My Opera Player permet gaudir de representacions en espais com el Liceu de Barcelona, el Teatro Real de Madrid o l’NCPA de Pequín. Madama Butterfly, Romeo i Julieta o La Traviatta són algunes de les òperes disponibles, juntament amb espectacles de dansa i concerts. També hi ha espectacles per a tota la família, com El gat amb botes o La petita venedora de llumins.

Més enllà de la música clàssica, tenim concerts a Instagram d’estrelles com Rozalén, que ha promogut juntament amb altres artistes el festival en línia Yo Me Quedo en Casa, o Chris Martin, de Coldplay. Els espectacles també se citen a YouTube, com el show #LaGiraSeQuedaEnCasa que van improvisar Alejandro Sanz i Juanes.

Per als amants del teatre, el Centre de Documentació d’Arts Escèniques posa a disposició dels ciutadans La Teatroteca, una plataforma en línia que permet veure de manera lliure i gratuïta unes mil sis-centes obres gravades des de l’any 1978, que inclouen teatre contemporani, clàssic, infantil i fins i tot espectacles de dansa.

Moltes famílies estan separades a causa del confinament, i per això cerquen cada vegada més activitats en què puguin participar tots els seus membres, encara que sigui a distància. Aquesta és la raó per la qual els jocs en versió app s’estan fent especialment populars. No només reforcen llaços, sinó que també ajuden a mantenir actives i entrenades les ments de petits, adults i grans.

Alguns exemples són el joc de cartes Uno, que es basa en la formació de parelles de números i figures i té una app que permet crear sales privades per jugar a distància. També hi ha clàssics com el Monopoly o l’Apalabrados, semblant a l’Scrabble i que es va fer famós el 2012 per tornar ara amb força. El Trivia Crack 2, per part seva, és un joc de preguntes i respostes que permet jugar-hi amb un amic o per equips.

Hi ha fins i tot trencaclosques en línia com Cut the Rope, el videojoc clàssic Lemmings en versió app o una versió gegant del Connecta 4 que es diu Two Dots.

La llista d’activitats que es poden fer amb nens és també molt àmplia, més enllà dels jocs en línia. La plataforma PoinPlaces ha elaborat una agenda amb contacontes per edats, cançons, geografia i cultura d’altres països o ioga per a nens durant aquests dies de tancament.

Fins i tot s’hi sumen cuiners de talla mundial per proposar activitats adreçades a tota la família. Ferran Adrià ha tornat als fogons a Twitter per compartir receptes fàcils d’elaborar cada dia a les 11.30. També els germans Torres, amb dues estrelles Michelin, comparteixen des del seu domicili i a través del seu canal d’Instagram idees per dur-les a la taula.

Són molts els beneficis que ens aporta la tecnologia, sobretot en temps com els que vivim ara. De fet, fer que la quarantena sigui menys dura n’és només un. Ajudar-nos a mantenir els nostres llaços amb els altres durant aquesta temporada de confinament és, potser, el més important de tots.

L’evolució tecnològica és vertiginosa. Cada dos per tres apareix alguna novetat que, en molt poc temps, integrem en el nostre dia a dia. La qüestió és que la tecnologia s’incorpora a les nostres vides a tal velocitat, que ens veiem obligats a aprendre a utilitzar-la pràcticament sobre la marxa. Això és així perquè de seguida podem veure els seus avantatges. Tanmateix, els seus inconvenients no ens solen resultar tan evidents des del principi.

Una cosa així és el que passa amb els nens i l’ús que en fan de les pantalles. Els nostres fills són pioners en un territori inexplorat: el dels dispositius portàtils, com els telèfons intel·ligents i les tauletes, als quals poden accedir en qualsevol moment i des de qualsevol lloc. Sí, nosaltres també vam créixer amb advertències sobre una excessiva exposició a la televisió o fins i tot, als videojocs. Tanmateix, la gran diferència amb els nostres fills consisteix en el fet que, un cop nosaltres sortíem de casa, s’acabaven la tele i la consola. Ells tenen a mà el nostre telèfon mòbil fins i tot quan estan al parc.

Aquesta és la raó per la qual veiem els nens pràcticament a qualsevol lloc asseguts i quiets, mirant una pantalla. Lògicament, molts pares veuen els avantatges del fet que puguin accedir a aquests dispositius: s’entretenen fàcilment i entren en contacte amb la tecnologia de manera natural, una cosa que els ajudarà a l’hora d’aprendre a utilitzar-la. També es pregunten pels inconvenients. Com els afectarà l’ús de les pantalles? Què podem fer perquè convisquin amb uns aparells que estan per tot arreu?

Científics de tot el món busquen respostes a aquestes preguntes. Una de les primeres conclusions que es pot extreure dels seus estudis sembla ser la següent: les pantalles no són bones o dolentes, és l’ús que en fem d’elles el que fa que puguin tenir conseqüències positives o negatives.

Els primers estudis fiables sobre els efectes de l’ús de les pantalles en els nens llancen ja algunes advertències. Entre elles, una cosa que molts pares ja sospitaven: un major temps d’exposició a aquests dispositius té efectes negatius en el seu desenvolupament. Això inclou problemes amb l’atenció, la mobilitat, les habilitats interpersonals i, fins i tot, la parla.
Això no significa que qualsevol exposició dels nens a les pantalles provoqui que triguin més a formar frases complexes o que tolerin pitjor la frustració. La paraula clau aquí és l’“excés”. La directora d’una de les últimes investigacions en aquest sentit, la psicòloga Mary Sherigan de la Universitat de Calgary, comparava les pantalles amb el menjar porqueria: en petites dosis no és tan dolent, però en excés té conseqüències.

L’estudi de la Universitat de Calgary explica com el desenvolupament en els nens es desplega de manera ràpida durant els primers cinc anys de vida. És un moment crític per al seu desenvolupament. Llavors, aquest desenvolupament es pot veure llastat per l’ús de les pantalles. Si el nen està assegut veient vídeos en una tauleta, es perdrà grans oportunitats per practicar i dominar les seves habilitats interpersonals, motores i de comunicació. És a dir, mentre estigui atent a la pantalla, no s’estarà relacionant amb altres persones o corrent darrere d’una pilota.

A més, estar exposats durant molt de temps a estímuls constants i potents com els que ofereixen molts dels continguts que veuen els nens, pot derivar en problemes d’atenció. El món no és tan divertit i ràpid com el que mostra la pantalla del mòbil. Per això, el nen s’avorrirà més fàcilment quan torni a la vida real, que trobarà lenta i monòtona. Llavors, una classe a l’escola es convertirà en una autèntica murga, per la qual cosa li costarà molt més concentrar-se.

També el son dels nens és fonamental per al seu desenvolupament i l’ús de les pantalles pot entorpir-lo. Altres investigacions apunten que, per cada hora que passen utilitzant una tauleta, els nens petits dormen prop de 15 minuts menys, mentre que els de més edat es perden uns 26 minuts de son. En unes edats en què es necessita dormir entre 11 i 15 hores cada dia, cada minut de son compta.

Ja sabem que un ús inadequat de les pantalles pot afectar el desenvolupament del nen. En un món en què les pantalles estan per tot arreu, com podem fer per conviure amb elles? L’OMS ja ha pres cartes en l’assumpte i ha fet una sèrie de recomanacions relacionades amb l’ús de les pantalles en nens menors de cinc anys.

En resum, l’OMS recomana que els nens menors de dos anys no passin temps en activitats sedentàries davant les pantalles. És a dir, res de posar-li el mòbil al nadó perquè es distregui. Pel que fa als de dos, tres i quatre anys, aquest temps no ha d’excedir una hora i com menys, millor.

Respecte del temps que han de passar fent alguna activitat física, els nadons de menys d’un any han d’estar físicament actius diverses vegades al dia de diferents formes, especialment mitjançant el joc interactiu a terra i com més, millor. Els nens d’un a quatre anys, per la seva part, han de passar almenys 180 minuts fent diversos tipus d’activitat física. En funció de l’edat, la necessitat d’hores de son varia i s’ha d’assegurar que es compleixen seguint les recomanacions. Es tracta de buscar un equilibri entre les activitats sedentàries, l’activitat física i el son.

Pel que fa a la manera en què els nens han d’utilitzar les pantalles, com a norma general es recomana que sempre sigui de manera controlada. Això significa que els seus pares han d’assegurar-se que els continguts que veuen siguin de qualitat, siguin apropiats per a ells i, si és possible, que continguin elements interactius per evitar la passivitat. Per això, poden recórrer a la previsualització, controlar mentre els nens veuen els continguts i, fins i tot, utilitzar eines com el control parental. També es recomana que comparteixin part del temps davant la pantalla amb ells, per parlar sobre el que veuen i ampliar la informació si cal.

En el cas dels nens més grans, convé establir límits raonables de temps i, fins i tot, horaris i zones on la tecnologia no es pugui utilitzar, com pot ser durant els àpats o una hora abans d’anar a dormir. Ajudar-los en el seu procés d’alfabetització digital s’ha de promoure com més aviat millor, ensenyant-los a ser crítics amb allò que veuen, a diferenciar entre publicitat i contingut, així com evitar conductes de risc. També ho és donar exemple: si veuen els seus pares pendents del mòbil a totes hores, difícilment entendran que ells hagin de complir certs límits sobre quan i com utilitzar-les.

Els nens sempre estaran exposats a l’ús de les pantalles. Ensenyar-los a utilitzar-les correctament i ajudar-los a controlar la seva exposició pot ser molt beneficiós per al seu desenvolupament. És qüestió d’acompanyar-los també en aquest camí i aportar-los l’equilibri necessari. Com en qualsevol altre aspecte de la seva vida.

No és el tema que més incomoditat genera als pares a l’hora d’enfrontar-se a una conversa amb els seus fills, però la majoria de vegades s’aborda de forma tardana o equivocada. En línies generals ens costa parlar de diners, sigui per pudor o per la falsa sensació de semblar avariciosos. Tanmateix, les finances personals són importants per a qualsevol persona, independentment de la seva edat, atès que en gran mesura condicionen la seva vida diària.

Els experts advoquen per afrontar la matèria sense dilació, al voltant dels set anys d’edat, i amb algunes pautes molt clares. Els més petits han d’entendre que les coses costen diners, que tenen un valor i que els diners són fruit del treball dels seus pares. Ajudaria, tal com manifesta Jordi Martínez, director d’Educació Financera de l’IEF (Institut d’Estudis Financers), que des de l’educació primària s’augmentés el temps dedicat a explicar conceptes bàsics als nens.

És una idea que cada vegada genera més consens: els alumnes han de concloure el seu cicle d’educació més primerenc amb nocions sobre la importància que suposa per al seu futur una bona administració dels seus diners. Un bon exemple és la paga setmanal. Per a Martínez, cal “transferir responsabilitat” als fills i que aquests es facin càrrec de les seves petites despeses. Al contrari, no recomana associar aquesta paga a les feines a casa, com ara fer el llit o ajudar en altres tasques domèstiques.

Per a l’expert, si la família passa en algun moment dificultats financeres, els fills entendrien malament que no se’ls seguís remunerant per aquestes activitats. Per això, s’inclina per aquesta transferència de responsabilitat, a més d’anar augmentant la paga a mesura que avanci l’edat. Per on començar? Un euro a la setmana als set anys pot ser una bona referència. Una vegada començat aquest procés, comentar qüestions com la de l’estalvi és també molt rellevant.

Motivacions com el premi final de l’estalvi, unit a la constant del temps, incentivaran una cultura financera en els nens que arrelarà de cara al seu futur. Jordi Martínez conclou que els pares poden acompanyar aquest procés de manera senzilla: per cada cinc euros estalviats, els progenitors n’afegiran un més.

També l’existència d’una “guardiola familiar”, a la qual tots contribueixin per aconseguir un objectiu comú és una pràctica saludable que ajudarà en la missió d’introduir en l’àmbit domèstic conceptes sobre cultura financera. Finalment, tot s’ha de fer donant exemple. De poc serviran les lliçons si el que observen els petits a casa és un malbaratament inadequat o falta de previsió en altres ocasions. “Si no els donem exemple, no seran responsables financerament”, afirma categòric el director d’Educació Financera de l’IEF.

En l’esdeveniment organitzat per CaixaBank juntament amb la xarxa de blogs Madresfera per debatre sobre les finances i els nens, que s’emmarca dins el Pla de cultura financera de l’entitat bancària, van sorgir altres qüestions interessants com ara què fer amb una guardiola que fa anys que s’engreixa i ara cal obrir. Algunes mares manifestaven una certa preocupació, ja que la quantitat de diners és important i els nens tenen un sentiment de propietat que podria portar a una despesa inapropiada. La resposta de l’expert va posar el focus a fixar, prèviament a conèixer la xifra, un objectiu pactat per a aquesta despesa, i fins i tot a tornar a estalviar una part amb un altre objectiu diferent, aquesta vegada sí acordat amb antelació.

Les múltiples intervencions en el torn de preguntes deixen patent que hi ha molts dubtes en aquest àmbit, i és precisament aquí on CaixaBank, en la seva filosofia de banca socialment responsable, multiplica els seus esforços per arribar a més persones. Precisament amb aquest objectiu aquest Pla de cultura financera es completa amb vídeos, una pàgina web, campanyes en xarxes socials, conferències i posada a disposició de materials didàctics que seran d’ajuda en diferents situacions, o simplement per ampliar coneixements financers bàsics.