Ja fa dècades que la capa d’ozó es va convertir en una de les grans preocupacions de científics i ciutadans de tot el món. Coneixem la importància d’aquesta fràgil volta que ens protegeix de la radiació i sabem que hem de fer el possible per preservar-la. De fet, dediquem cada 16 de setembre a recordar la seva existència per crear consciència sobre la seva protecció. El coneixem com el Dia Internacional de la Preservació de la Capa d’Ozó i és un moment perfecte per repassar algunes dades curioses relacionades amb ella.

L’ozó és un gas amb unes molècules compostes per tres àtoms d’oxigen, per la qual cosa la seva nomenclatura és O₃.

Així com l’oxigen (O₂) és inodor, és a dir, no fa cap olor, l’ozó desprèn una olor penetrant que permet percebre’n la presència fins i tot en petites quantitats. De fet, el seu nom procedeix del grec antic, concretament de la paraula ozein, que significa “fer olor”. Aquest gas és el que provoca aquesta aroma tan característica que es produeix quan hi ha tempesta.

La famosa capa d’ozó és un escut protector davant la radiació ultraviolada nociva procedent de l’espai. Aquesta barrera natural es troba a força altura respecte a la superfície de la Terra.

De fet, es coneix com a capa d’ozó la regió de l’estratosfera on hi ha concentracions més elevades d’aquest gas. S’estén sobre tot el planeta, amb alguna variació en altura i gruix. Aquest mantell comença entre els 10 i els 16 quilòmetres sobre la superfície terrestre i s’estén fins als 50 quilòmetres d’altitud.

Aquest límit inferior on comença la capa d’ozó coincideix aproximadament amb l’altura a què solen volar els avions comercials, per sobre dels 10.000 metres. És just sobre la troposfera, que és la part de l’atmosfera on se solen produir fenòmens meteorològics, com les tempestes o les pluges.

Un dels factors més sorprenents sobre l’ozó és que, tot i que es troba de manera natural a la nostra atmosfera, pot resultar perjudicial quan es produeix de manera artificial per l’acció humana.

Resulta que l’ozó, quan es concentra a prop de la superfície que habitem, és un contaminant que pot causar danys a la nostra salut i a la de les plantes. Es tracta d’una forma perjudicial d’ozó que resulta de les reaccions químiques que provoca el sol en contacte amb gasos, com els òxids de nitrogen, que alliberen els vehicles de combustió i alguns processos industrials, així com amb altres partícules, com els compostos orgànics volàtils (COV).

Es pot dir que l’ozó és beneficiós quan es concentra a l’estratosfera, perquè no permet que penetrin raigs nocius, com els UV-C i part dels UV-B i dels UV-A. El problema ve quan ho fa a la troposfera, ja que pot provocar danys al sistema respiratori. Un fenomen que cada vegada va a més: un estudi recent afirma que els valors mitjans d’ozó en aquesta part de l’atmosfera han augmentat una mitjana del 5% per dècada.

El que coneixem com a “forat de la capa d’ozó” no és exactament un orifici a la capa en què no hi ha presència d’aquest gas. En realitat, és una àrea d’aquest escut que es troba sobre l’Antàrtida i que presenta una concentració extraordinàriament baixa d’ozó, sobretot a la primavera. Aquest fenomen també es produeix a l’Àrtic, encara que és menys habitual.

Aquest aprimament de la capa d’ozó es deu a una sèrie de reaccions químiques que involucren els CFC (clorofluorocarbonis), uns químics artificials que arriben a la troposfera i que es trenquen en contacte amb els raigs ultraviolats. Com a conseqüència, s’alliberen àtoms de clor, capaços de destruir molècules d’ozó. De fet, un únic àtom de clor pot fer desaparèixer milers d’aquestes partícules. Es tracta d’un fenomen que es produeix durant la primavera austral, quan es donen les condicions necessàries per desencadenar aquestes reaccions.

L’any 1987 es va aprovar el Protocol de Mont-real, un tractat internacional que van signar tots els països del món. El seu objectiu consistia a reduir la producció i el consum de substàncies que esgoten la capa d’ozó, com els CFC. Es tracta de químics que s’utilitzaven, entre d’altres, en refrigeració i climatització o en aerosols.

Gràcies a la moderació en l’ús d’aquests elements per part de ciutadans i indústria i a la progressiva eliminació dels CFC de la seva composició, el consum de substàncies químiques perjudicials per a la capa d’ozó s’ha reduït al voltant del 99% a tot el món. Com a conseqüència d’aquest canvi d’hàbits, la capa d’ozó ha començat a regenerar-se per primera vegada en dècades, tal com demostren algunes proves científiques.

Amb tot, no serà fins a mitjan aquest segle que la capa d’ozó es recuperarà del tot. La raó és que les substàncies que l’ataquen són capaces de romandre a l’atmosfera durant anys i anar eliminant molècules d’ozó.

Aquesta és la raó per la qual no s’ha d’abaixar la guàrdia en la preservació de la capa d’ozó, que ens protegeix davant de malalties com el càncer de pell, les cataractes o els trastorns immunitaris. També manté els ritmes naturals de creixement dels ecosistemes terrestres i aquàtics, claus en la cadena alimentària. Val la pena fer tot el possible per conservar aquest escut natural, essencial per a la nostra supervivència.

Pràcticament cada dia de l’any està dedicat a alguna causa. Això és així perquè és la manera que tenen els organismes internacionals, i molt especialment l’ONU, de posar el focus sobre un tema determinat que necessita atenció internacional. Per això cada 16 de setembre se celebra el Dia Internacional de la Preservació de la Capa d’Ozó. O, dit d’una altra manera, el dia que recordem per què hem de cuidar l’escut natural que protegeix la vida en aquest planeta. Un assumpte molt seriós que fa més de tres dècades que és al punt de mira.

Per entendre per què preservar la capa d’ozó mereix un dia específic, convé saber en què consisteix i quines són les seves funcions.

L’ozó és un gas compost per tres àtoms d’oxigen (O₃). La capa d’ozó, per part seva, es refereix a una part de l’estratosfera en què es concentra una gran quantitat d’aquestes molècules. Aquest mantell s’encarrega que no ens arribin rajos ultraviolats d’alta freqüència. És a dir: actua com a escut davant de la radiació nociva que ens arriba des de l’espai.

Alhora, la capa d’ozó deixa passar les radiacions ultraviolades d’ona llarga, que són les que utilitzen les plantes per fer la fotosíntesi. Això és essencial per a la vida en el planeta, ja que són les plantes les que generen oxigen i estan a la base de la cadena alimentària.

Que aquesta capa s’aprimi o es foradi significa que deixa de complir les seves funcions. Això és un problema greu, i no només per a les plantes. Si les radiacions nocives arriben amb facilitat a la troposfera, que és on som nosaltres, augmenta el risc que tinguem càncer de pell i ceguesa, tal com ja va advertir l’OMS en el seu dia. El nostre sistema immune també en pateix els danys.

Va ser el 1985 quan un grup de científics va donar la veu d’alarma: la capa d’ozó que envolta la Terra tenia un enorme forat sobre l’Antàrtida. Llavors, l’ONU va promoure l’anomenat Protocol de Mont-real per protegir-la, un acord que van signar els governs de tot el món el 16 de setembre de 1987. Des de llavors, aquest dia serveix per recordar-nos per què hem de cuidar el nostre escut natural antiradiació.

El Protocol de Mont-real va servir per prohibir els clorofluorocarbonis (CFC). Es tracta de compostos l’ús dels quals es va posar de moda sobretot als anys 80. Llavors, estaven presents en els gasos refrigerants que utilitzaven els frigorífics i els aires condicionats. També a tota mena d’aerosols. Segons van descobrir els científics, els CFC danyaven la capa d’ozó a passos agegantats.

Gràcies a la conscienciació mundial i a la prohibició que establia el Protocol de Mont-real, els CFC es van deixar d’utilitzar a gran escala. Com a resultat, el forat de l’Antàrtida s’ha començat a tancar. Després d’arribar a un pic a principis de segle, a poc a poc s’ha anat reduint.

Per aquesta raó, es considera que el Protocol de Mont-real és un dels acords pel medi ambient amb més d’èxit a nivell mundial. I la prova que, si ens posem tots d’acord, podem aconseguir resultats per salvar el planeta.

Tanmateix, les amenaces per a la capa d’ozó continuen. Malgrat l’èxit que suposen tant la reducció del forat sobre l’Antàrtida com l’augment de la concentració d’ozó a la part superior de l’estratosfera, s’ha detectat un aprimament a les capes mitjanes i baixes. Fins i tot s’ha observat un augment de la presència d’ozó a l’atmosfera per l’acció humana. Es tracta d’un descobriment preocupant, ja que aquest gas, tan beneficiós per a la vida quan és a certa distància, resulta contaminant i perjudicial a nivell de terra.

L’esforç per preservar la capa d’ozó ha de continuar i, en aquesta lluita, hi hem de participar tots. Tanmateix, la problemàtica amb aquest gas no es limita a la part que es concentra a l’estratosfera. També s’ha de mantenir a ratlla el que genera l’acció humana, que es queda atrapat a l’atmosfera i ja forma part del problema de contaminació que tenim. No només això: també contribueix a l’efecte d’hivernacle.

L’ozó és un contaminant secundari format a partir d’altres, com els òxids de nitrogen (NO_x) i els compostos orgànics volàtils (COV) que emeten el trànsit, les calefaccions i la indústria. Per això, convé reduir-ne la generació perquè no acabin transformats en ozó.

Tots podem ajudar a evitar la producció de NO_x i COV. Simplement és qüestió de prendre consciència dels nostres actes quotidians i substituir-los per uns altres més ecològics. Aquests quatre consells ens ajudaran a fer-ho:

– Deixar el cotxe a casa: cobrir els trajectes més habituals a peu, amb bicicleta o en transport públic ajuda a reduir les emissions de NO_x, precursores de l’ozó atmosfèric. De fet, el transport és la font principal d’emissions de NO_x a Espanya.

– Comprovar l’origen dels aliments: consumir productes de proximitat ajuda a reduir la petjada de carboni del nostre carro de la compra, així com les emissions de NO_x necessàries perquè els tinguem a casa. La raó és que no demanen el mateix esforç en transport per arribar des del seu punt d’origen que els que ho fan des de l’altra punta del planeta.

– Moderar l’ús de la calefacció: com que aquest apartat habitualment genera precursors de l’ozó, el millor és utilitzar-lo de manera racional. No cal anar per casa en màniga curta a l’hivern: n’hi haurà prou amb ajustar el sistema a uns 21 graus i utilitzar persianes i cortines intel·ligentment.

– Apostar per energies netes: algunes fonts d’energia com el carbó també produeixen precursors de l’ozó. Per això convé apostar per un altre tipus de fonts més netes, com les d’origen renovable.

Cuidar el planeta no és només qüestió d’un dia ni d’una sola causa. Són molts els fronts que tenim oberts per preservar el medi ambient, per això CaixaBank ha posat en marxa  la campanya “365 raons”, dins la seva estratègia mediambiental, que aposta per accelerar la transició a una economia baixa en carboni que promogui el desenvolupament sostenible i sigui socialment inclusiva mitjançant la reducció de l’impacte directe de les seves operacions i el finançament i inversió en projectes sostenibles. A la campanya, els mateixos empleats de l’entitat ofereixen el seu punt de vista sobre els desafiaments que plantegem els humans al planeta i que generen inquietud de cara al futur. Totes aquestes són raons per les quals mai no hem d’abaixar la guàrdia davant de les amenaces que hi ha al lloc on vivim i on també viuran els nostres fills. Un repte diari en què tots ens hem d’involucrar.

En una resolució de l’Assemblea General de les Nacions Unides de 2005, es va designar el 22 d’abril com el Dia Internacional de la Mare Terra. Anteriorment, en molts països ja se celebrava aquest dia. De fet, l’organització Earth Day Network certifica que el 22 d’abril de 1970 es va celebrar el primer Dia Mundial de la Terra als Estats Units. Durant aquesta jornada, es van mobilitzar més de 20 milions d’estatunidencs de tots els àmbits i sectors, i es considera aquest dia com el naixement del moviment ambientalista modern.

Aquest any, el lema de la jornada és acabar amb la contaminació que produeix el plàstic. La campanya, la promou Earth Day Network, l’associació que lidera l’organització del Dia Mundial de la Terra.

Des de CaixaBank prioritzem les accions de minimització en la producció de residus a través de l’estalvi en el consum de recursos. El 2016, vam reduir de manera considerable la generació de residus plàstics respecte a l’any anterior. Això s’ha aconseguit gràcies a la sensibilització dels treballadors de CaixaBank en la reutilització dels gots de plàstic i a l’ús de tasses de ceràmica i gots de vidre.

Des de CaixaBank estem compromesos amb el respecte i la protecció de les persones i de l’entorn natural, i som conscients de la importància d’incorporar la responsabilitat mediambiental a l’empresa. El nostre deure no es limita només a complir les obligacions legals, sinó que tenim un sistema de gestió mediambiental integrat a la nostra activitat de negoci que engloba projectes, serveis i productes i es fa extensiu a treballadors, filials i empreses col·laboradores. En definitiva, tal com afirmava el proverbi xinès, des de CaixaBank treballem per deixar un llegat més sostenible i sustentable.