Pocs anys hem viscut tan disruptius com el 2020. La irrupció de la pandèmia de la COVID-19 va paralitzar vides i empreses durant setmanes. Molts negocis s’han vist al límit en un escenari canviant que ha posat contra les cordes l’economia mundial. Tanmateix, no tot ha estat paràlisi durant aquests mesos tan difícils, ja que hi ha aspectes, com ara la digitalització, que han experimentat una autèntica accelerada.

Justament, aquest aspecte és una de les taules que permetrà que moltes pimes puguin subsistir i fins i tot progressar si saben com agafar-s’hi. Almenys així ho considera Fuencisla Clemares, una de les persones que més saben sobre digitalització i empreses a Espanya. Fuencisla Clemares, directora general de Google Espanya i Portugal, ha participat fa poc en el programa CaixaBank Talks Live a través d’una xerrada al voltant de «La revolució digital i tecnològica», recollida en el vídeo següent.

«El que veurem és una acceleració de la digitalització. Si volem sortir d’aquesta crisi més ràpid, el que hem de fer —sobretot el teixit empresarial i, en concret, les pimes— és abraçar aquest canvi com més aviat millor i estar llestos per poder aprofitar aquesta tendència», vaticina l’experta.

De fet, confessa que la seva companyia ha vist com alguns aspectes que preveia que passessin en dos o tres anys, han tingut lloc en sis o set mesos: «El consum de videoconferències de Google Meets va créixer un 300% pel teletreball. El consum de YouTube, entre març i agost, va créixer un 40% respecte de l’any anterior i, segons Deloitte, l’e-commerce a Espanya durant aquests mesos ha crescut un 70%».

Durant la seva intervenció, Fuencisla Clemares ha ofert algunes claus que poden servir a les pimes per no perdre el tren de la digitalització. Una transformació digital que caca cop agafa més velocitat i que pot marcar la diferència en el futur de qualsevol empresa.

Un dels aspectes que hauran de tenir en compte les empreses que vulguin aprofitar l’onada digital és la contractació de talent. L’època de la titulitis sembla haver quedat definitivament enrere, tal com explica Fuencisla Clemares.

Capacitat intel·lectual, preparació per al lloc, lideratge i adaptació a la filosofia de la companyia són les quatre claus que es busquen en el talent de l’era digital.

«Avui contractem una persona per fer una feina, però sabem que d’aquí a cinc anys no continuarà fent el mateix. Així que volem que aquesta persona sigui curiosa, que sigui capaç de desenvolupar-se, que sàpiga créixer, que sàpiga adaptar-se… Sabem que aquesta capacitat de fer front a reptes molt diferents en cada moment és la que li permetrà tenir èxit a Google», explica la directora general de Google Espanya i Portugal.

Introduir la nova cultura de la digitalització en una pime també suposa haver d’acompanyar els empleats en el seu procés d’adaptació. Un desenvolupament que és possible fins i tot quan l’edat mitjana del talent és una mica més gran.

«Molts cops he vist que, quan confiem en els empleats i els formem, ens sorprèn la seva capacitat per reciclar-se. També la meva experiència em diu que no sempre és qüestió d’edat. Que és més una qüestió de cap, de comportament i d’actitud de les persones, fins i tot amb gent gran. Has d’explicar bé per què i donar-los els mitjans per aprendre», destaca l’experta.

En aquest sentit, recomana identificar els empleats que facilitaran el procés d’adaptació i els que intentaran dificultar-lo. «És molt important identificar qui seran els promotors del canvi, ja que són els que t’ajudaran a moure la resta de l’organització, i també qui són els que posen pals a les rodes, per apartar-los d’aquest camí com més aviat millor».

Pel que fa a les empreses amb un enfocament B2B, Fuencisla Clemares els aconsella, primer de tot, que reflexionin sobre com la digitalització pot ajudar el seu model comercial. Com puc ajudar els meus clients a gestionar millor, com puc aconseguir una força de vendes realment eficient i com puc alliberar-la de tasques de poc valor perquè se centri en la venda de productes prèmium són algunes de les qüestions que ajudaran una pime B2B a enfocar la seva digitalització.

Quant al pròxim gran canvi que es veurà en aquest segment, l’experta indica l’adopció del big data, el machine learning i la intel·ligència artificial per part de les empreses. «Totes les empreses, incloses les pimes, tenen moltes dades. Si treballen bé amb tecnologia que ja existeix i l’apliquen als seus models de negoci podran optimitzar logística, estocs, fer millors previsions de venda i calcular molt millor l’eficiència de les seves activitats», subratlla Clemares.

«Realment, avui ja fem servir programes informàtics i algoritmes per fer aquestes coses», afegeix. «Si incorporen big data i intel·ligència artificial, l’eficiència d’aquests algoritmes es dispararà».

Entre els aspectes que han de tenir en compte les pimes a l’hora d’incorporar la digitalització, no poden deixar de banda un dels punts de contacte amb els clients que cada vegada guanya més pes: la pantalla dels seus telèfons mòbils. En aquest sentit, la directora general de Google Espanya i Portugal els aconsella que no es limitin a copiar l’experiència d’usuari de l’ordinador i passar-la a l’smartphone.

«Pel que fa a la revolució mòbil, hem avançat i continuem progressant. Però crec que encara ens queda molt per fer. El mòbil és ja la primera pantalla: la majoria de les empreses ja tenen més trànsit de clients en dispositius mòbils que no pas en dispositius clàssics», indica l’experta.

En aquest context, Fuencisla Clemares recomana a les pimes que incorporin la innovació tecnològica a la millora de l’experiència d’usuari a través del telèfon mòbil. «El mòbil és un dispositiu molt més potent que no pas l’ordinador, que és personal, que em pot geolocalitzar, que em pot escoltar, que em pot parlar… S’ha de saber com fer servir tota aquesta potència tecnològica perquè l’experiència d’usuari sigui infinitament millor. Crec que en això és en el que hem de pensar en el mòbil com a empresa», conclou.

Si hi ha un procés que il·lusiona els empresaris espanyols, aquest és el de la transformació digital de les seves companyies. I no és gens estrany. N’esperen molts beneficis: augmentar l’eficiència de les empreses, obrir noves vies de negoci o millorar la seva relació amb els clients en són només alguns. Per aquesta raó, aquesta transformació s’ha convertit en una de les seves principals prioritats estratègiques.

Les empreses inverteixen cada cop més en aquest procés, que integra la tecnologia digital en tots els seus aspectes. Per treure tot el partit possible d’aquestes eines, els negocis han de transformar totalment els seus processos i models. Això vol dir que no n’hi ha prou d’automatitzar part de la gestió o reduir costos gràcies a l’ús de màquines: la transformació digital ha d’impregnar-ho tot. I aquesta és precisament l’assignatura pendent de moltes companyies.

Espanya és un país on l’adopció de la tecnologia digital va a bon ritme. Ocupa l’onzè lloc dels vint-i-vuit estats membres de la UE en l’índex de l’economia i la societat digitals (DESI) 2019, pel davant de potències com França o Alemanya, i mostra un ritme superior en qüestions com la connectivitat, gràcies a la disponibilitat de xarxes de banda ampla fixa i mòbil ràpides i ultraràpides, així com a l’augment de la seva implantació.

Tanmateix, pel que fa a la integració de la tecnologia digital per part de les empreses, Espanya ja no va tan bé. En l’últim DESI, havia baixat un lloc en la classificació respecte a l’any anterior. Mentre que la mitjana de la UE evolucionava, el rendiment a Espanya es frenava lleugerament. La resistència al canvi de certes empreses és un dels factors que fan que el país circuli amb el fre de mà posat pel que fa a aquest indicador.

Les causes d’aquesta resistència són molt variades, però gairebé totes tenen a veure amb el factor humà de les empreses. De fet, la consultora BTS estima que més del 84% dels processos de transformació digital a les empreses no surten bé perquè no el tenen en compte. Entre els motius principals que exposen les empreses davant d’aquest fracàs, hi ha unes estructures i una organització internes no preparades per digerir el canvi, juntament amb un personal que s’hi resisteix i no arrisca. Poques argumenten que fallen perquè no disposen de la tecnologia adequada.

També un informe de Kyocera apunta que el 71% de les companyies considera que els treballadors son la resistència principal a la transformació dels processos. I no són només ells els que es mostren reticents a la integració de tecnologies en tots els àmbits de l’empresa: el 52% de les companyies té dificultats per implementar-les perquè considera que es tracta d’una inversió difícil de justificar. Com a conseqüència, el 58% de les empreses espanyoles encara treballa amb processos estàtics o predefinits.

Enfocar la transformació digital com un mer procés tecnològic amb resultats a curt termini és un dels errors més assenyalats a l’hora d’intentar entendre què és el que frena la transformació digital a Espanya. En realitat, cal transformar la cultura de l’organització per evitar la resistència al canvi, que dificulta aquest procés.

La transformació digital es basa en la tecnologia, sí, però són les persones les que la fan. Per això el seu èxit dependrà més de com s’hagi gestionat els protagonistes que de la tecnologia en si mateixa. Això exigeix que el departament de tecnologies de la informació (TI) i la resta de les àrees funcionals estiguin integrats i remin en la mateixa direcció.

Segons l’informe d’ICEMD Una transformació digital incompleta, el 52% dels CIO consultats revela que existeixen tensions entre el departament de TI i la resta de les àrees. A més, el 43% admet que no se’l té en compte com a referent tecnològic ni es respecta la seva visió. Aquest sol ser el resultat d’entendre la transformació digital com un procés exclusivament tecnològic amb beneficis a curt termini: les diferents àrees utilitzen la versatilitat de les eines que s’implementen per cercar aplicacions immediates, al marge del que indiquin des de TI. Com a conseqüència, la integració s’entorpeix i molts projectes fracassen.

Implicar el personal és l’ingredient secret que pot fer que una transformació digital es desenvolupi com cal. Segons un informe de la consultora McKinsey, hi ha certs factors clau en què coincideixen moltes de les companyies que ho han aconseguit. Establir un guió clar sobre com serà la transformació, animar els empleats a experimentar amb idees noves, a desafiar les antigues maneres de treballar, o assegurar la col·laboració entre àrees durant el procés en són alguns.

També escoltar sembla ser de gran ajuda si es vol evitar la resistència al canvi. Així ho explicava Larry Kramer, expresident de CBS Digital Media, en descriure com va aconseguir que la companyia emetés el torneig de l’NCAA de bàsquet a través d’internet per primera vegada a la història. El primer que va fer va ser escoltar totes les reticències dels executius davant d’aquesta idea, que no eren poques. En va prendre nota i va reunir el seu equip durant setmanes per trobar solucions creatives a cadascuna d’elles.

Una d’aquestes solucions va ser el “botó del cap”, que permetia que els espectadors que veien el partit a la feina poguessin ocultar fàcilment la retransmissió i mostrar al seu lloc un full d’Excel fals si apareixia algun superior. Només calia que premessin la tecla F1 del teclat. Els executius de CBS van veure ràpidament els avantatges d’aquesta i altres propostes, cosa que va obrir les portes a Kramer per implantar el canvi tecnològic integral que la companyia necessitava.

La transformació digital de les empreses ja és aquí i no té marxa enrere. De la seva integració dependrà el futur de la majoria, per la qual cosa convé assegurar-se que es farà correctament. Implicar les persones que hi haurà darrere de les màquines és fonamental per aconseguir-ho.

L’educació al centre de tot i la tecnologia al servei de la seva gestió. Així es podria definir la missió de CIFRA Educación, una empresa de programari de gestió de centres educatius amb més de quaranta mil usuaris a Espanya i amb presència a vuit comunitats autònomes. L’aplicació mòbil que proposen ofereix solucions integrals que faciliten la vida al professorat, l’alumnat, les famílies i el personal administratiu de les escoles del nostre país. Alejandro Trigos és el director d’aquesta empresa guanyadora del Premis EmprenedorXXI a Cantàbria, impulsat per CaixaBank a través de DayOne, la seva divisió especialitzada per a empreses de tecnologia, innovació i els seus inversors.

 

Com va sorgir la idea de crear un programari integral per a centres educatius?

Anteriorment, nosaltres ens dedicàvem a desenvolupar solucions de programari per a un altre sector. En explicar el que fèiem a familiars i amics que treballen en educació, ens van demanar solucions similars per a la seva gestió diària. Va coincidir amb un moment en què buscàvem projectes nous, així que vam estudiar el mercat, la competència i la viabilitat del projecte. Vam decidir posar-nos-hi a treballar amb l’objectiu de convertir-nos en un dels principals proveïdors de programari de gestió per al sector educatiu.

De quina manera l’ús del vostre programari pot ajudar el professorat i la direcció i administració d’un centre educatiu?

CIFRA és una eina d’ús quotidià que ajuda principalment el personal del centre a optimitzar els seus recursos i a reduir els seus costos, no només de recursos materials, sinó també de recursos humans.

A més, ofereix un servei de qualitat i transparència a les famílies, ja que disposen de tota la informació que necessiten sense necessitat d’utilitzar l’alumne com a intermediari.

Quina és la principal innovació que aporta CIFRA respecte a altres solucions de programari per a la gestió educativa?

L’ús de CIFRA agilitza la gestió del centre, ja que permet registres únics d’informació que posteriorment es poden compartir amb el personal del centre que els necessiti. Una altra de les característiques de CIFRA és que hem aconseguit eliminar el paper ─amb la reducció de costos que suposa per als nostres clients─, a més de contribuir a millorar la seva imatge pel servei que presten a les famílies a través de la nostra aplicació.

Una altra cosa que també ens distingeix d’altres solucions és la disponibilitat d’una app que funciona amb notificacions push (alertes que genera el dispositiu i avisen l’usuari que ha rebut alguna nova comunicació per part del centre).

La implantació de CIFRA en un centre educatiu és un exemple clar de transformació digital.

Quines són les principals carències que heu detectat en la gestió de centres educatius pel que fa al departament d’administració?

Ens ha cridat l’atenció l’excés de burocràcia i la ineficàcia amb què es resolen certes gestions als centres educatius. En aquest aspecte, queda un llarg camí per recórrer.

Proposem una aplicació que permet que les famílies facin gestions amb els centres sense necessitat d’anar-hi presencialment i que disposin dels documents emesos pel centre a la nostra app. Per posar un exemple, avui ja no té sentit que un centre que emet rebuts a les famílies pels serveis que presta (menjador, transport escolar, matiners…) dediqui el temps d’un administratiu a imprimir-los i enviar-los per correu postal a les famílies. O que dediqui temps a la impressió dels butlletins de notes i al seu repartiment entre els tutors acadèmics perquè aquests els acabin lliurant als alumnes i, posteriorment, els alumnes els lliurin als seus pares. Tot aquest procés de publicació dels butlletins de notes es fa a través de CIFRA d’una forma molt senzilla i directament als pares.

Quines eines proporciona CIFRA al personal del centre per superar aquestes carències?

Entre les eines que ofereix CIFRA, podem destacar el Quadern digital del professor, a través del qual aquest pot fer diferents tasques, com ara controlar l’assistència dels alumnes, avaluar-los, programar exàmens o deures i comunicar resultats acadèmics o incidències que es puguin donar a l’aula.

El professorat també disposa d’un mòdul de tutories, en què apareix tota la informació dels seus alumnes, un panell d’avaluació per a la direcció d’estudis i la direcció del centre i un mòdul d’administració o de gestió econòmica perquè la secretaria del centre pugui facturar a les famílies els diferents serveis que presta als alumnes (menjador, transport escolar, matiners, activitats extraescolars…).

Com ha estat l’evolució del vostre programari?

Comptem amb la col·laboració d’un comitè de professionals del sector de diferents perfils, que ens assessoren a l’hora de fer evolucionar el nostre programari. A més, els usuaris de CIFRA ens traslladen contínuament suggeriments de millora, que també hi anem incorporant.

Quins beneficis ofereix a l’alumnat la vostra app?

L’alumnat té a CIFRA tota la seva informació acadèmica. Entre algunes de les funcionalitats que tenen, destaquen la consulta dels seus horaris de classe, la programació d’exàmens o deures, la comunicació directa amb el seu tutor a través d’un servei de missatgeria o la disponibilitat de les seves qualificacions, tant durant el curs com al final de les avaluacions.

Quines són les novetats principals que desenvolupeu actualment?

Estem treballant en diversos projectes, entre els quals destaquen un servei de gestió integral del menjador i del transport escolar, el desenvolupament de passarel·les de pagament a través de l’aplicació o la integració d’aquesta amb aplicacions de tercers, com la GSuite de Google. En un futur molt pròxim, abordarem solucions per a la renovació de la matrícula en línia i de la botiga en línia.

Quins consells donaríeu a un emprenedor?

No és fàcil donar consells, ja que l’èxit de cada projecte depèn de diferents factors. Tanmateix, en termes generals, diria que cal ser conscient que els resultats no es veuen a curt termini i que la perseverança és fonamental per assolir l’èxit. Recomano mesurar cada decisió perquè, fins i tot així, sorgeixen imprevistos que poden posar en risc el projecte. L’anticipació i tenir plans de contingència permetran resoldre les dificultats que vagin sorgint.

Què ha representat per a CIFRA Educación guanyar els Premis EmprenedorXXI?

El Premi Emprenedor XXI és avui dia un dels guardons amb més prestigi al món de l’emprenedoria. Per a nosaltres, haver guanyat aquest premi suposa rebre el reconeixement al potencial del nostre projecte, a més de proporcionar-nos una gran visibilitat.

Actualment, vivim envoltats de tecnologia a totes hores: ordinadors, mòbils, sensors… que intercanvien i emmagatzemen informació entre si constantment. Això ens ha portat a un nou paradigma: un món totalment interconnectat. Sens dubte, l’internet de les coses (IoT, per les seves sigles en anglès) és un element que ha impulsat aquest nou model de relacions globals. Tanmateix, la seva complexitat i dimensió fan que sigui un desenvolupament molt vulnerable als ciberatacs, que poden anar, per exemple, des del robatori de dades privades fins a l’accés a milions d’arxius de qualsevol empresa.

Avui dia, la seguretat de dades s’ha convertit en tot un repte per a les empreses. Així analitza l’entorn de seguretat en un món interconnectat Carles Solé, director de seguretat informàtica de CaixaBank, a la tercera entrega de la masterclass “Data security in an interconnected world” en col·laboració amb The Banker. “El problema és que molts proveïdors no van tenir en compte la seguretat quan van dissenyar l’internet de les coses”, diu Solé, i afegeix que “en un món summament interconnectat, això suposa una amenaça per a la seguretat humana”.

El món dels pagaments és un altre sector que també està vivint una autèntica revolució de canvis. Els nous sistemes de pagament tampoc no estan exempts d’amenaces externes. Fins i tot així, Carles Solé creu que “no s’ha de veure com un risc i una amenaça en termes de seguretat de dades, sinó com una oportunitat”. A més, explica que a CaixaBank “oferim aplicacions als nostres clients que protegeixen les nostres dades, i aquestes aplicacions són la nostra responsabilitat, de manera que sabem el que fem, en tots els aspectes”.

La tecnologia que s’utilitza a CaixaBank per a la protecció de dades se centra a utilitzar grans quantitats de dades. “Per exemple, en cas que algú intenti extreure informació dels nostres clients o de la mateixa empresa, apliquem aquest tipus de tecnologies centrades especialment en les dades massives”, explica Solé. I és que, per als professionals de CaixaBank, el més important és la protecció, la seguretat i la confiança dels nostres clients.

.

I és que es presenten grans reptes per al sector financer, però, alhora, també oportunitats múltiples. Així es desprèn del primer capítol de la classe magistral «Best practices in digitalisation», organitzada per The Banker en col·laboració amb CaixaBank, en què Gonzalo Gortázar, conseller delegat de CaixaBank, analitza com contribuirà la transformació digital a la millora dels bancs i del seu servei d’atenció al client.

«La digitalització suposa per a nosaltres interactuar amb els nostres clients d’una manera diferent, no tan sols a través de les oficines, sinó també a través de tota una sèrie de canals senzills, incloent-hi el digital. Aquest aspecte és essencial: necessitem interactuar amb els nostres clients», afirma Gortázar. De fet, en el cas de CaixaBank, i gràcies a una digitalització de gran abast, només el 6% de les operacions que es fan com a banc es duen a terme a les oficines.

No obstant això, segons apunta el conseller delegat de CaixaBank, les màquines i els aspectes digitals no seran els únics protagonistes de tot el procés de transformació digital, sinó que també ho seran les persones: «Els guanyadors seran els que combinin ambdós aspectes i posin la tecnologia al servei de les persones, que serà molt més eficaç perquè disposarà d’eines molt més potents . I afegeix: «Les persones són essencials i, durant molts anys, crec que tendiran a organitzar-se en oficines que seran centres d’excel·lència, on disposarem de persones capaces d’assessorar els clients i, evidentment, de resoldre els seus problemes».