Què és el que converteix unes vacances en un estiu inoblidable? Més que no pas la bellesa o l’exotisme de la destinació, són les experiències que hi vivim. En aquest sentit, el turisme solidari és una alternativa que pot convertir un simple viatge d’estiu en una vivència transformadora.

Segons ACNUR, aquesta mena de turisme té quatre característiques fonamentals:
– Impacte ambiental mínim: la consciència ecològica i el bon tracte dels recursos és un dels principis del turisme solidari.
– Conservació i desenvolupament social: tot el que es recapta amb les visites s’acostuma a invertir en aquests dos conceptes. D’aquesta manera es contribueix a solucionar problemes estructurals.
– Generar consciència: les persones que practiquen el turisme solidari adquireixen una consciència més gran de les necessitats dels habitants d’altres llocs.
– Noves experiències: conèixer situacions que escapen a la vida quotidiana aporta una visió més àmplia de la realitat. Fins i tot pot inspirar idees que ajudin a influir positivament en el propi entorn del turista quan torna a casa seva.

En definitiva, allò que proposa el turisme solidari al viatger és implicar-se en activitats beneficioses per a l’entorn que visita i per als seus habitants. Per fer-ho, el millor de tot és deixar-se guiar al lloc de destinació per algun organisme que conegui bé les necessitats de la zona i que organitzi projectes que s’hi ajustin, com ara oenegés i fins i tot agències de viatges especialitzades que proposen tota mena de plans per a qualsevol perfil de viatger.

Si viatges amb nens i vols apostar pel turisme solidari, el millor de tot és cercar experiències que els ajudin a concebre les vacances més enllà de l’oci.

Hi ha viatges dissenyats especialment perquè tant els adults com els infants tinguin l’oportunitat de compartir temps amb famílies que tenen maneres de viure molt diferents. Per exemple, l’associació de turisme sostenible AETHNIC organitza viatges al nord del Marroc amb activitats en què tots participen braç a braç amb famílies locals.

La federació de granges orgàniques WWOOF, per exemple, facilita l’estada de famílies en aquesta mena de localitzacions. Allà, els infants i els adults podran col·laborar en la cura dels animals o en tasques agrícoles des d’un punt de vista de total respecte vers l’entorn i els seus habitants.

Per part seva, el programa de voluntariat de CaixaBank ofereix als seus empleats, exempleats, clients, familiars i amics la possibilitat de participar en més de 200 activitats solidàries aquest estiu. Durant la temporada, el que més es necessita són accions d’acompanyament a menors en situació de risc, persones hospitalitzades, amb discapacitat o gent gran. A més a més, enguany s’ha posat en marxa la iniciativa R4 per a la recollida de residus en espais naturals, que també es pot fer en família.

El voluntariat internacional és una manera excel·lent de convertir unes vacances en una experiència de turisme solidari. Hi ha oenegés, com ara Tumaini o Cooperatour, que connecten persones voluntàries amb projectes de desenvolupament a diversos continents.

Per a estudiants, ofereixen la possibilitat de fer pràctiques professionals o universitàries en els projectes amb els quals treballen. Els seus viatges solidaris també poden convalidar crèdits universitaris de lliure configuració. Fins i tot proposen viatges de fi de curs en contextos molt diferents als habituals.

Els camps de voluntariat que organitzen les diverses comunitats autònomes són una altra manera de gaudir d’unes vacances solidàries. Es tracta de viatges que permeten que joves de diferents procedències puguin participar junts en projectes solidaris, que van des de suport a residències de gent gran a conservació del patrimoni cultural. Les possibilitats són molt variades.

Igualtat de gènere, iniciatives educatives o sanitàries, projectes ecològics… Les alternatives de turisme solidari per a adults són molt variades i aptes per a qualsevol mena de capacitació. Per exemple, fer tasques d’intèrpret en un camp de refugiats gràcies al coneixement d’idiomes, ajudar a les cries de tortuga a Costa Rica a arribar al mar o donar suport als escolars de la comunitat Castelao de Cap Verd en qualsevol època de l’any si es té disponibilitat del juny a l’octubre i un bon nivell de castellà.

Les experiències de turisme solidari ajuden a potenciar valors positius de solidaritat, sostenibilitat i responsabilitat a qui les exerceix. Posar-se en la pell dels altres és el primer pas per comprendre’ls i ampliar els propis horitzons.

José Ramón, militar d’aviació; Carmelo, professor de Disseny Gràfic; Antonio, militar a la reserva; Rosa, mestressa de casa; José, empleat d’estructures metàl·liques, i Julio, exempleat de banca, no semblen tenir gaire en comú.

Només a primera vista, perquè els sis comparteixen compromís amb FESBAL, la Federació Espanyola de Bancs d’Aliments a Espanya, un ‘equip’ del qual formen part més de 3.000 voluntaris que ocupen el 96 % dels llocs de responsabilitat de l’entitat.

La jubilació els va arribar a uns abans que als altres, però el que tots van tenir clar era que no ocuparien el seu temps només en oci. “Vaig passar a la reserva amb 56 anys i no em veia a casa sense fer res”, explica en José Ramón, que va veure a la premsa un anunci de la feina que feien en el Banc d’Aliments de Las Palmas  i no ho va dubtar.

Han passat ja onze anys des d’allò i després de diferents càrrecs de responsabilitat, sempre com a voluntari, en José Ramón destaca la gran tasca que fan des del Banc d’Aliments de Las Palmas: “el 2020 vam atendre 35.000 persones i vam repartir més de 4,3 milions de quilos d’aliments”. Dades molt superiors a les de l’any anterior, ja que el risc de pobresa severa i exclusió s’ha disparat a l’illa, com a conseqüència de la crisi econòmica generada per la COVID-19.

Unes xifres que també s’han incrementat en l’àmbit nacional. Des de FESBAL assenyalen que l’any passat van repartir 158 milions de quilos d’aliments i van atendre més d’1,5 milions de persones en situació de vulnerabilitat. “Gent que abans ens donava aliments, que tenien un petit comerç, ara, com a conseqüència de la COVID-19, han tancat i són ells els qui ens demanen suport”, assenyala el voluntari.

La María Soledad, voluntària a l’Associació Veïnal i Solidària d’Arenales (AVESAR), comparteix també aquesta experiència. A través de la Fundació “la Caixa” col·labora amb l’associació ubicada a Las Palmas en la classificació i entrega d’aliments a les persones que acudeixen al centre. “Abans del confinament les persones que acudien pertanyien, principalment, a col·lectius en risc d’exclusió, com ara dones maltractades o persones amb addiccions”, comenta. “Ara, acudeixen a l’associació persones que han tingut un nivell de vida mitjà i que, com a conseqüència de la pandèmia, s’han vist obligades a demanar ajuda, com ara parelles joves, dones embarassades o famílies que han perdut la feina”, explica.

I és que la pandèmia de la COVID-19 ha portat a les files de les entitats socials un perfil de persones que fins llavors no es trobaven en situació de vulnerabilitat.

Persones com els alumnes de Carmelo García, voluntari del Banc d’Aliments d’Alacant, que va decidir unir-se a l’entitat després de conèixer la realitat a què s’estaven enfrontant molts d’ells.

El vincle entre professor i alumne no és només pedagògic, és humà, i l’instructor de Disseny Gràfic no podia mantenir-se al marge i únicament impartir l’assignatura als seus alumnes de Formació Professional. La COVID-19 va arribar i va arrasar, no només amb la salut de moltes persones, sinó també amb la seva ocupació. “Em feia mal veure que alumnes que eren bons i tenien un futur deixaven els estudis per buscar una feina en agricultura o en serveis perquè els seus pares havien perdut la feina”, relata el voluntari que, a més d’organitzar tres dies per setmana els palets per ser distribuïts entre les associacions beneficiàries, ajuda amb els seus coneixements web, i fins i tot ha desenvolupat un programa per identificar la càrrega i el volum dels paquets que entren.

El funcionament dels voluntaris en els bancs d’aliments és com una gran empresa. Cadascú té encomanada la seva tasca i, de manera coordinada i com “una família”, segons relaten diversos voluntaris, “repartim les tasques”.

Recepció de mercaderies, operacions de magatzem, conducció de furgonetes, tasques administratives, informàtiques o tasques comercials i de comunicació, són només algunes de les feines de què s’encarreguen els voluntaris.

En José va treballar tota la seva vida amb estructures metàl·liques. Des d’abans de jubilar-se ja pensava a col·laborar amb el Banc d’Aliments de Valladolid i va ser un cop jubilat, als 65 anys, quan va començar a gestionar els fons europeus per a persones desafavorides al centre. “Encara que les entitats beneficiàries a les quals donem els aliments més o menys es mantenen en nombre, la quantitat de beneficiaris, de persones que reben l’ajuda, s’ha incrementat”, explica el voluntari.

Els productes bàsics que es reparteixen són pasta, arròs, llegums, llet, aliments infantils, sopes, fruita en conserva, tomàquet, oli i farina. A més, hi ha empreses alimentàries que entreguen centenars, fins i tot milers dels seus productes, que es classifiquen i s’inclouen en el repartiment sempre que es pot.

L’Antonio coneix bé la mercaderia que entra i surt dels magatzems. Militar a la reserva, fa 13 anys que és voluntari en el Banc d’Aliments de Saragossa. És el “cap de dia” o responsable de l’entrada i sortida dels aliments. Té la sort de compartir el seu compromís amb la Rosa, la seva dona, qui dedicada a la feina de casa tota la seva vida, sentia que li “faltava alguna cosa quan els fills es van independitzar”, explica.

Tots dos remarquen com n’és de gratificant el seu voluntariat. “M’hi vaig enganxar des del principi i m’omple de vida, és una experiència desinteressada, que em fa molt feliç. Quan em sona el despertador per venir, faig un bot per preparar-me”, assenyala la Rosa, i el seu marit apunta: “és molt reconfortant tornar a les persones, que desgraciadament ho necessiten, una mica de la nostra ajuda”.

Un sentiment que comparteix en Julio, exempleat de CaixaBank i voluntari en el Banc d’Acció Solidària de València. “Quan un sent que ha estat afortunat a la vida, només et queda contribuir a revertir aquesta sort i donar un cop de mà amb el que bonament es pugui”, explica en Julio qui, a més de col·laborar amb el banc d’aliments, imparteix classes d’espanyol per a immigrants. “Sempre m’ha agradat la docència”, apunta.

Un gran exemple el d’en José Ramón, en Carmelo, l’Antonio, la Rosa, en José, la María Soledad i en Julio, que posen en relleu la gran feina i compromís dels voluntaris dels bancs d’aliments. “Encara que hem passat por per la pandèmia, no volíem deixar d’estar al costat dels qui més ho necessitaven”, explica en José Ramón des de Las Palmas.

Persones altruistes que, com en Carmelo, arriben a casa cansades “perquè la feina és molt física”, però que, psicològicament, els omple de força. “Em sento útil i ofereixo ajuda a persones que no conec”, afirma.

Per atendre les necessitats més bàsiques, Fundació ”la Caixa ” i CaixaBank han posat en marxa, juntament amb FESBAL, la campanya #CapLlarSenseAliments. Les donacions es poden fer a través de la xarxa de caixers automàtics de CaixaBank; mitjançant CaixaBank NOW, tant a l’app com en el web, i per mitjà del portal CaixaBank.es, per als qui no són clients de l’entitat. Una altra opció de col·laboració és a través de Bizum, enviant el donatiu al número 38014.

Donar el millor d’un mateix en l’àmbit laboral és una expressió que té més sentit del que sembla. N’hi ha prou a demanar-ho als milers de treballadors que cada any s’involucren en programes de voluntariat corporatiu promoguts per les seves empreses per fer d’aquest món un lloc millor. Es tracta d’activitats que aporten un benefici important tant als col·lectius i a les causes que el necessiten com a les companyies i als empleats que les duen a terme.

No tan sols ajuda l’empresa a construir una reputació sòlida i a avançar en la seva agenda sostenible, sinó que el voluntariat corporatiu també reforça el compromís dels treballadors amb la seva companyia i els ofereix vies per dotar d’un nou sentit la seva activitat professional, entre molts altres avantatges.

Més enllà de la mera millora de la seva imatge, hi ha moltes raons per incorporar aquesta activitat a l’estratègia d’un negoci, que van des de l’enfortiment de les polítiques de recursos humans fins al suport de causes apreciades pels diversos grups d’interès. Per aquest motiu, cada cop hi ha més empresaris que consideren el voluntariat corporatiu com una oportunitat real per a les seves companyies. Tanmateix, aprofitar aquesta ocasió és molt més que anar un dia a donar un cop de mà a un menjador social o organitzar una recollida d’aliments esporàdica. Si el que es pretén és implantar-lo correctament, cal tenir en compte certs factors que en multiplicaran els avantatges.

Abans de llançar-se a incorporar el voluntariat corporatiu en una empresa és important saber exactament a què ens referim quan parlem de voluntariat corporatiu, en quin context apareix i qui hi intervé.

Tal com explica Voluntare —una de les xarxes de voluntariat corporatiu més importants d’Espanya i d’Amèrica llatina, el soci director de la qual és l’Associació Voluntaris de “la Caixa ”— aquest concepte va aflorar com a resposta al sorgiment de la consciència social a les empreses i la posada en marxa de plans de responsabilitat social. El voluntariat corporatiu es va convertir en una de les eines que serveixen per executar aquests plans.

En concret, l’organització defineix el voluntariat corporatiu com aquell que desenvolupen els empleats d’una empresa per tal de contribuir a diverses causes, sia socials sia mediambientals, i que rep el suport de la mateixa companyia. L’impacte que pretén no és econòmic, sinó social o mediambiental.

A més dels empleats i de la mateixa companyia, en el voluntariat corporatiu també intervenen organitzacions facilitadores o ONG, que són les que millor coneixen la problemàtica a la qual l’empresa i els treballadors pretenen donar resposta, i també les causes o les persones per a les quals es desenvolupen els programes. Així mateix, hi poden intervenir altres grups d’interès, com ara accionistes o clients.

A l’hora de cercar iniciatives per incorporar-les al pla de voluntariat corporatiu d’una empresa cal tenir en compte que les accions no tenen per què ser exclusivament assistencials, és a dir, aquelles que no requereixen habilitats ni coneixements específics. De fet, que els empleats puguin aplicar la seva experiència professional en les seves activitats de voluntariat augmenta la seva satisfacció.

Així ho recull l’informe Radiografía del Voluntariado Corporativo en España 2020 fet per Voluntare. El treball, que analitza l’evolució d’aquest tipus de programes en les empreses des de l’any 2015, ha observat que els empleats d’empreses que ofereixen més oportunitats de voluntariat professional o probo tendeixen a participar més en aquest apartat.

La raó és que, en aportar els seus coneixements específics, el treballador percep que la seva implicació ha estat útil per canviar realitats i la sensació d’haver ajudat és més gran que en programes més assistencials.

En qualsevol cas, promoure un equilibri entre tots dos tipus d’activitats pot ser una bona idea, ja que les assistencials —que acostumen a ser més senzilles que les professionals— són una porta d’entrada excel·lent perquè els empleats s’animin a provar el voluntariat corporatiu.

Per desenvolupar un pla de voluntariat corporatiu en una empresa cal no oblidar una variable força important: el temps. Tant el que necessita el programa per consolidar-se com el que hauran de dedicar els empleats per desenvolupar les diverses activitats.

De fet, cedir un nombre d’hores als treballadors perquè puguin dur a terme les accions de voluntariat dins del seu horari laboral és una alternativa que reforça la seva participació en els programes en major mesura que si ho han de fer en el seu temps lliure.

Aquest és un efecte que també es pot aconseguir si no cau en la impaciència i se li dona al programa prou temps perquè s’assenti en la companyia. Tal com recull l’informe de Voluntare, en les empreses que han implantat el voluntariat corporatiu fa més de deu anys, més del 75% dels seus voluntaris repeteixen tres vegades o més a l’any en aquest tipus d’activitats.

Un cop consolidat el programa, resulta interessant promoure la rotació per augmentar la participació. Per fer-ho, s’ha d’arribar a nous empleats i també cercar noves formes de participació que els atreguin cap a les activitats de voluntariat.

A l’hora d’avançar en la seva agenda de sostenibilitat, les empreses poden trobar en els plans de voluntariat corporatiu un aliat potent. En aquest sentit, set de cada deu programes implantats en companyies espanyoles estan alineats amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) establerts per l’ONU, que constitueixen una guia excel·lent a l’hora d’enfocar aquesta mena d’activitats.

A Espanya, els ODS als quals les companyies i els empleats dediquen més esforç són el número 10 (Reducció de les desigualtats), el número 4 (Educació de qualitat) i el número 8 (Treball decent i creixement econòmic). Entre els mediambientals, hi destaca el número 13 (Acció pel clima).

L’alineació amb aquests ODS s’observa en l’acció que duu a terme l’Associació de Voluntaris de “la Caixa ” a través de diverses activitats, principalment en quatre àmbits: pobresa infantil, salut i gent gran (ambdós relacionats directament amb l’ODS número 10), inserció laboral (ODS número 8) i educació financera (ODS número 4).

Un exemple d’això és que, durant aquest any, els voluntaris de CaixaBank han impulsat més de 1.000 tallers d’educació financera, en col·laboració amb entitats socials i centres educatius de tot el territori, relacionats amb l’ODS número 4. L’objectiu consisteix a ajudar diversos col·lectius vulnerables a comprendre conceptes bàsics relacionats amb l’estalvi o la gestió dels diners i a oferir-los eines per gestionar el seu pressupost personal i prendre millors decisions.

Per part seva, el programa de Voluntariat de CaixaBank ha posat en marxa l’acció «L’Arbre dels Somnis», que enguany ha assolit una participació rècord a causa de la crisi de la COVID-19 i l’increment de la pobresa infantil. A través d’aquesta acció, empleats de l’entitat i clients recullen a les oficines de CaixaBank una de les cartes en les quals nens i nenes en situació de vulnerabilitat exposen quins regals els faria més il·lusió de rebre. D’aquesta manera, poden contribuir a fer realitat els somnis d’aquests menors entregant els regals a la mateixa oficina abans del dia 11 de desembre.

En total, aquest any els voluntaris de CaixaBank han beneficiat 114.141 persones. Cada dia, duen a terme dotze accions diferents per tot el territori nacional, equivalents a 193 hores diàries de voluntariat.

El voluntariat corporatiu és una via excel·lent per millorar l’experiència dels empleats d’una empresa i també per multiplicar l’aportació de la companyia a la sostenibilitat de l’entorn i al benestar de les persones. Al capdavall, es tracta de tornar a la societat una part del que aquesta ha aportat al negoci. Una solidaritat que s’ha de desenvolupar de manera meditada i planificada perquè ofereixi els millors resultats possibles.

Sol ser en les adversitats quan l’ésser humà treu el millor de si mateix. La història està plena d’herois i personatges exemplars que van donar el do de pit quan la societat més ho necessitava. N’hi ha prou de repassar alguns noms com els de Winston Churchill  en la II Guerra Mundial, María Pita i el seu coratge per repel·lir les envestides del corsari Drake o fins i tot San Roque  i la seva lluita contra la pesta. Quan venen mal donades, és el moment d’arromangar-se i ajudar els altres. Tanmateix, com fer-ho en temps de quarantena? Resulta que el voluntariat on-line és una excel·lent iniciativa per a això.

La crisi del coronavirus ha fet coincidir dues realitats de manera simultània. D’una banda, la de col·lectius vulnerables que acusen especialment la situació de confinament, com ara malalts, gent gran, persones amb discapacitat i fins i tot nens. De l’altra, milers de persones que es veuen obligades a romandre a les seves cases, però que estan desitjant ajudar-les. En aquesta situació, Internet s’ha convertit en el pont perfecte per unir les unes amb les altres.

Precisament la situació d’aïllament que deriva de l’estat d’alarma, que restringeix el moviment dels ciutadans, ha agreujat alguns problemes que ja hi havia en la societat de manera poc visible. Un d’ells és la soledat, especialment en col·lectius vulnerables.

Les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) indiquen que, a Espanya, poc més de dos milions de persones més grans de 65 anys viuen soles. A més, hi ha 372.985 places en residències de gent gran, segons el CSIC, de les quals al voltant del 80% estan ocupades. L’aïllament per l’estat d’alarma posa aquestes persones en una situació de risc. En no poder sortir a socialitzar o rebre visites, s’accentua la seva soledat. Un problema que també afecta especialment persones amb discapacitat i malalts.

La situació actual també ha alterat la vida de molts altres col·lectius. Els canvis en les rutines i l’aïllament poden influir en l’estat anímic de qualsevol ciutadà. És en aquest context on el voluntariat on-line pot ajudar tant qui el presta com qui el rep. La clau per tenir a ratlla la soledat i els seus efectes es pot aconseguir amb un simple clic.

La popularització d’Internet va portar a la posada en marxa de les primeres iniciatives de voluntariat on-line a mitjan anys 90. Va ser llavors, el 1995, quan Steve Glikbarg va posar en marxa la plataforma Impact Online i va utilitzar per primera vegada el terme “voluntari virtual”.

La mateixa ONU ja va advertir del potencial que pot tenir Internet per al voluntariat fa dues dècades. Va ser llavors, l’any 2000, quan va posar en marxa el seu Programa Internacional de Voluntariat en Línia. Des de llavors, s’han posat en marxa centenars d’iniciatives a tot el món per part de tota mena d’organismes, companyies i institucions.

La possibilitat de desenvolupar tasques de voluntariat on-line presenta un triple avantatge. D’una banda, ajuda a descarregar de treball molts voluntaris que desenvolupen la seva tasca sobre el terreny. També té el potencial d’arribar a múltiples persones a tot el món, cosa que promou la diversitat dins la mateixa activitat de voluntariat i amplia la seva accessibilitat a tota mena de persones.

A més, és una excel·lent porta d’entrada per a aquelles persones interessades a desenvolupar aquest tipus de tasques altruistes. Una oportunitat que avui és més pertinent que mai, quan milions de persones a tot el món romanen a les seves llars per frenar l’expansió del coronavirus.

Precisament la quarantena ja ha donat lloc a diverses iniciatives de voluntariat on-line que intenten pal·liar els seus efectes. Les hi ha vinculades al voluntariat informal, que realitzen directament els ciutadans sense mediació d’una organització formal que coordini la seva feina. També el voluntariat formal, que és el que organitzen entitats no lucratives, ha trobat a internet un gran aliat per desenvolupar la seva tasca en aquests temps.

Entre les iniciatives de voluntariat informal destaca la que protagonitzen estudiants universitaris, que s’han organitzat a través de les xarxes socials per ajudar alumnes d’instituts que preparen la selectivitat. La interrupció de les classes presencials ha deixat aquests joves en una posició complicada, en què aclarir dubtes o ampliar coneixements no els resulta tan senzill. Gràcies a Internet i la col·laboració desinteressada d’aquests voluntaris, ho podran fer més fàcilment.

Altres iniciatives nascudes a l’ombra de la pandèmia de coronavirus posen en contacte a través d’Internet persones que necessiten ajuda amb col·laboradors disposats a prestar-la. També altres plataformes ofereixen possibilitats de col·laboració on-line qualificades, com l’actualització de pàgines web o la creació de blogs per a ONG.

L’Associació de Voluntaris de “la Caixa” també ha posat en marxa accions de voluntariat on-line dissenyades a mida de les circumstàncies que estem vivint. A través de la seva pàgina web, ofereix la possibilitat de participar en diferents accions a qualsevol persona interessada a col·laborar.

Entre les iniciatives destaquen l’enviament de cartes o la realització de trucades a gent gran que viuen en residències i que es veuen sotmeses a aïllament a causa de la crisi del coronavirus. L’acompanyament també es proposa per a gent gran que viu sola.

També el contacte amb persones amb discapacitat, malalts i fins i tot personal sanitari que passen molt temps en entorns tancats i necessiten suport. Els nens, que també acusen de manera especial els desavantatges del confinament, protagonitzen altres activitats relacionades amb classes de reforç o entreteniment. També ells poden participar com a voluntaris elaborant grues de paper en benefici d’una ONG.

El voluntariat on-line i a distància pot marcar la diferència per a moltes persones, tant voluntaris com beneficiaris. Avui, més que mai.

Té el poder de transformar la vida de les persones i de les institucions. Fins i tot Espanya s’ha convertit en una de les grans potències mundials en aquesta qüestió. La seva rellevància és indubtable, tanmateix, el voluntariat corporatiu no és un concepte molt conegut entre els ciutadans.

Es tracta d’una activitat que exerceix un doble impacte sobre la societat i els negocis. A més, s’ha convertit en una de les principals portes a través de les quals els ciutadans s’acosten per primera vegada al voluntariat. Aquestes són algunes de les raons per les quals val la pena promocionar-lo.

Un objectiu pel qual treballa Voluntare, una de les xarxes de voluntariat corporatiu més rellevants a Espanya i Llatinoamèrica, de la qual l’Associació Voluntaris de “la Caixa” n’és soci director. Voluntare està present en 25 països, amb 40 socis empresarials i 45 ONG, que agrupen més de 500 000 voluntaris. Distingida per l’ONU el 2018 amb el premi IMPACT2030 Innovation Awards, aquesta organització promou l’única formació universitària en gestió del voluntariat corporatiu que existeix al món, i ha aconseguit que la mateixa Llei del Voluntariat espanyola inclogués les empreses com a referents en la promoció d’aquest tipus d’activitats.

Juan Ángel Poyatos és el màxim responsable de Voluntare. Aquest professional ha estat involucrat en el sector del voluntariat corporatiu a Espanya des que amb prou feines era una activitat marginal i és un testimoni privilegiat de la seva evolució. I afirma: “Espanya és el segon país del món on més s’aposta pel voluntariat corporatiu, només per darrere dels Estats Units i això és un èxit molt important”.

Com ha evolucionat el voluntariat corporatiu a Espanya per arribar a aquest punt?

Des que vam celebrar a València el I Congrés Internacional de Voluntariat Corporatiu l’any 2008, aquest concepte ha passat de la irrellevància i el desconeixement, a convertir-se en una de les principals activitats que permet les persones accedir al voluntariat. Això vol dir que són les empreses les que faciliten aquest acostament.

També s’ha passat d’un escenari inicial de cert recel, en què moltes ONG no volien treballar vinculades a empreses, a un altre de cooperació. En aquest sentit, Voluntare va funcionar durant anys com a espai de diàleg i, amb l’esforç de tots, s’han aconseguit establir relacions molt sòlides i interessants entre companyies i entitats socials.

Jo viatjo fora d’Espanya molt sovint, i quan comparteixo experiències i iniciatives que es promouen en el nostre territori percebo una sorpresa important. Sens dubte hi té molt a veure que existeixin referents com CaixaBank, que manté una gran implicació amb aquest concepte.

Quins avantatges aporten les empreses a les entitats socials a l’hora de col·laborar-hi?

Les companyies solen aportar perfils molt qualificats, que proporcionen a les ONG coneixement i experiència. Mentre el voluntariat clàssic és més assistencial, el corporatiu té una major capacitat d’influència sobre el funcionament de la mateixa ONG.

Amb tot, en el voluntariat corporatiu també existeix una part assistencial per a aquelles persones que prefereixin aquesta opció. De fet, sol ser el punt de partida que permet els empleats iniciar-se en aquestes activitats. Se sol començar per tasques més senzilles per passar després a unes altres de major impacte, que poden arribar a promoure canvis importants en les entitats socials.

Sempre s’ha dit que el voluntariat ajuda a qui el rep, però també a qui el presta. Quins beneficis aporta aquesta activitat a les empreses i als professionals que s’hi involucren?

El voluntariat té una gran incidència sobre les persones perquè té una gran capacitat transformadora en termes psicològics, fins al punt que aquesta transformació sol tenir un impacte més important en els mateixos voluntaris que en la societat. La qüestió és que, si tu et transformes, la societat va darrere.

En una empresa, aquest efecte sobre els empleats millora considerablement el clima laboral, amb persones més positives, orgulloses de pertànyer a la companyia i amb una major capacitat d’adaptar-se a diferents entorns.

Les activitats de voluntariat promogudes per l’empresa també promouen aprenentatges professionals molt valuosos. Per exemple, poden ajudar a integrar la diversitat a l’empresa si els empleats tenen l’experiència de treballar amb persones de diferents entorns, característiques i realitats a través del voluntariat. Això els ajuda a comprendre-la i a incorporar-la en el seu dia a dia.

La paraula voluntariat comprèn un ventall d’activitats considerable. Quines protagonitzen el voluntariat corporatiu a Espanya?

També en aquest aspecte, el voluntariat corporatiu ha anat evolucionant i ho ha fet en paral·lel a les necessitats de la societat. Durant els anys de la crisi, la majoria de les activitats estaven, lògicament, vinculades al treball. Amb el canvi de la situació econòmica, aquest aspecte es va diversificar.

Avui destaquen altres àrees com l’àmbit educatiu, les desigualtats o el medi ambient. En definitiva, el voluntariat corporatiu és un reflex de les preocupacions de la societat.

Pel que fa al perfil dels voluntaris que aporten les empreses és similar al de la resta de vessants del voluntariat. Les dones acostumen a involucrar-se, en major mesura. També els joves estan molt interessats i, de fet, reclamen aquest tipus d’activitats de manera activa a l’empresa perquè les veuen com una oportunitat d’involucrar-se en temes socials.

Quina importància tenen els perfils a l’hora d’organitzar les activitats?

És molt important que les empreses coneguin bé les seves plantilles per oferir-los les activitats adequades. Per exemple, als més joves els agrada més treballar en equip perquè els ajuda a conèixer altres persones dins l’organització. I això és un aspecte que els atreu en major mesura que a les generacions anteriors.

En aquest àmbit, les empreses també han d’aconseguir un equilibri que no sempre és fàcil d’assolir. És el que relaciona els objectius de negoci de l’empresa amb les motivacions dels empleats. Sempre han d’estar presents ambdues parts per aconseguir involucrar el personal.

Afortunadament, avui existeix una important professionalització al voltant del voluntariat corporatiu. Fa anys, no existien perfils específics per ocupar-se d’aquesta activitat. Avui, gràcies a la formació, la situació ha millorat considerablement.

De cara al futur, quins reptes ha de superar el voluntariat corporatiu?

Jo en destacaria quatre particularment. Un d’ells és la mesura de l’impacte que el voluntariat corporatiu té sobre el negoci, més enllà de la dimensió social. Hem de ser capaços de mesurar-lo de manera objectiva. També és especialment important que la societat conegui i reconegui la importància que té aquesta activitat.

El desenvolupament de programes de voluntariat que tinguin en compte l’equilibri que comentava abans entre els objectius de l’empresa i les motivacions del personal és un altre dels grans reptes. En aquest sentit, han de ser més corporatius i menys improvisats.

Finalment, és important resoldre la qüestió de la conciliació entre la vida personal i laboral, de manera que inclogui el temps que es dedica a les activitats de voluntariat.

Quin paper desenvolupen entitats com CaixaBank dins el voluntariat corporatiu a Espanya?

Quan vaig començar a treballar en voluntariat corporatiu, CaixaBank ja era un referent i ha aconseguit continuar sent-ho. Ha demostrat durant anys una aposta i un interès molt clar per promoure aquest concepte.

En el seu cas, CaixaBank ha sabut aportar a aquesta activitat un enfocament molt local, amb un coneixement molt específic de les comunitats sobre les quals impacta. El model que ha desenvolupat permet conèixer a fons la realitat de cada lloc i ajustar les activitats que desenvolupa a aquesta realitat.

Crec que, en els pròxims anys, CaixaBank guanyarà encara més pes en aquest àmbit, fins i tot a escala mundial.

La paraula filantropia, un concepte gairebé immemorial, prové dels termes grecs φίλος (filos) i άνθρωπος (ánthropos). Es podria traduir com a «amor envers la humanitat» i se sol expressar en forma d’ajuda desinteressada als altres. Però, com tot, la filantropia no és immutable i també està subjecta a evolucions i innovacions.

La més evident, en consonància amb els temps en què vivim, és la digitalització: el director de l’Institut d’Innovació Social d’ESADE, Ignasi Carreras, pronostica, per exemple, que en un termini d’entre tres i cinc anys el canal digital serà el principal pel que fa a aconseguir donants.

El també membre del consell d’Oxfam Internacional afegeix que una altra línia de treball és sumar activistes per a les diferents campanyes, als quals després es demana que es facin socis. Així mateix, s’està apoderant els voluntaris i la massa social perquè també ells aconsegueixin fons. Un exemple és la caminada Trailwalker, explica Carreras, en l’última edició de la qual CaixaBank ha participat amb dinou equips i un total de cent catorze persones.

Un altre bon exemple seria la Setmana Social que ha organitzat l’entitat en dues ocasions aquest últim any: entre el primer i el segon semestre, van participar-hi més de 16.800 empleats i clients de l’entitat, que van sumar gairebé 55.000 hores de voluntariat.

Així, de manera gradual, van aflorant alternatives a la filantropia clàssica amb un element en comú: condicionar les aportacions econòmiques a l’eficiència dels programes humanitaris. Ras i curt, pagar només si les coses funcionen. Força acceptat a Gran Bretanya i als Estats Units, aquest model encara és incipient a Espanya.

Altres característiques comunes d’aquesta nova filantropia serien que:

– Les contribucions són a mida i inclouen no només aportacions monetàries, sinó també know-how i altres aportacions no financeres.

– El retorn de l’acció filantròpica pot ser tant social com econòmic; el repte consisteix a alinear els dos efectes.

– Tant els filantrops individuals com les organitzacions es comprometen en gran mesura amb els projectes als quals donen suport.

– El suport filantròpic és plurianual i no es destina només a projectes concrets, sinó també a enfortir la capacitat de les organitzacions beneficiàries.

– Hi ha un interès per mesurar tant l’acompliment de les organitzacions beneficiàries com l’impacte últim de l’acció filantròpica sobre la societat.

La principal àrea de negoci de CaixaBank que opera en temes de filantropia és CaixaBank Banca Privada. En el marc del seu Projecte de Valor Social, l’entitat assessora els seus clients de Banca Privada en matèria de filantropia, inversió socialment responsable i inversió d’impacte. En aquesta línia, també ofereix informació i formació mitjançant l’organització de jornades i esdeveniments per tota la geografia espanyola. A més, el mes de novembre passat va organitzar la segona edició dels Premis Solidaris amb l’objectiu de destacar l’activitat filantròpica dels seus clients de banca privada.

D’altra banda, CaixaBank va ser escollit el 2019 Millor Banca Responsable a Europa Occidental i Millor Transformació Bancària a Europa Occidental per la revista britànica Euromoney en uns premis, els Awards for Excellence, que destaquen a les entitats líders pel seu creixement i la seva capacitat d’adaptació al mercat, així com a les noves necessitats dels seus clients.

I és que la missió de CaixaBank és contribuir al benestar financer dels seus clients i al progrés de tota la societat, raó per la qual inclou la gestió responsable, el compromís amb la societat i la filantropia com a prioritats estratègiques.

“Soc l’home més ambiciós del món. Com que no tinc necessitats, he fet meves totes les dels altres.” D’aquesta manera es definia Francesc Moragas, primer director general de “la Caixa” i impulsor d’una gestió professional i ambiciosa molt diferent de la que predominava fins aquell moment en altres entitats financeres. “la Caixa” va néixer amb una finalitat social molt clara: evitar l’exclusió financera i comprometre’s amb el desenvolupament socioeconòmic del seu territori explorant noves vies d’acció social.

CaixaBank és hereva de “la Caixa” i també comparteix com un dels seus valors el compromís social. L’entitat considera que el voluntariat, entès com la pràctica d’aquells que treballen de forma altruista per aconseguir una societat millor per a tots, és avui dia un dels instruments bàsics d’actuació de la societat civil en l’àmbit social. Per això, CaixaBank i la Fundació Bancària “la Caixa” van sumar esforços el 2016 per crear l’Associació de Voluntaris de “la Caixa”, un projecte comú de voluntariat. Tot i així, les primeres accions de voluntariat de la Fundació i del banc es van iniciar fa més de deu anys.

Tant la Fundació com l’entitat es van fundar sota aquesta essència de solidaritat. El 2005 va néixer el Programa de Voluntariat de la Fundació Bancària “la Caixa” amb l’objectiu de donar suport a les inquietuds solidàries dels seus empleats, jubilats, amics i familiars, així com per facilitar-los la realització i el desenvolupament d’iniciatives altruistes i de cooperació d’una manera organitzada i eficaç.

Durant aquest primer any es van constituir les primeres associacions de voluntaris i es van fer les primeres accions. El 2006, els Voluntaris de “la Caixa” van rebre el 10è Premi a l’Empresa Solidària, lliurat per la Fundació CODESPA, un guardó que premiava el seu compromís amb la societat. Un any després es va crear el projecte internacional de voluntariat de CooperantsCaixa, un programa de voluntariat corporatiu internacional.

Durant tots aquests anys, CaixaBank ha executat un gran nombre de projectes. El 2009 va fer la primera acció solidària de recollida d’aliments i dos anys més tard es va celebrar la primera edició del Dia del Voluntariat. Era la primera vegada que totes les associacions de voluntaris de “la Caixa” s’unien amb motiu d’aquesta gran cita. Més de 1.500 empleats voluntaris, jubilats i familiars van participar en diferents activitats socials, educatives, mediambientals i culturals per ajudar aquells que més ho necessitaven en el seu entorn més proper.

La Fundació Bancària “la Caixa” i CaixaBank continuen celebrant el Dia del Voluntariat. Per exemple, l’any passat van organitzar la Setmana Social, una iniciativa pionera en què més de 10.000 voluntaris corporatius van participar fora de l’horari laboral en activitats de voluntariat local. Per culminar aquests set dies d’intens treball, es va organitzar, de forma simultània en dotze ciutats espanyoles, la Trobada de Voluntariat, un acte que vol reconèixer la tasca dels voluntaris i els valors que més els caracteritzen.

El compromís social de l’entitat forma part del seu ADN. El 2014, CaixaBank va donar suport al nomenament de Barcelona com a Capital Europea del Voluntariat. La iniciativa va ser posada en marxa pel Centre Europeu del Voluntariat i reconeixia els municipis que donen suport a les aliances amb les organitzacions de voluntaris a les seves comunitats i les enforteixen.

Des que la Fundació va posar en marxa el programa, el nombre de voluntaris de “la Caixa” ha augmentat notablement, de forma gradual i constant, fins a arribar a 10.498 voluntaris el 2017, moment en què es va registrar un augment del 14% respecte al mateix període de l’any anterior.

Durant aquest any es van dur a terme un total de 3.225 activitats. Resultats? Més de 85.000 hores de dedicació voluntària en col·laboració amb entitats socials de tot Espanya que van arribar a 180.000 persones. Amb els seus més de 110 anys d’història, CaixaBank aspira a consolidar-se com el paradigma d’una banca responsable i compromesa socialment, i com a referent en bon govern corporatiu.