Tot el que has de tenir en compte a l’hora de demanar un préstec (post 6)

Amb un bon ús del crèdit, es poden solucionar moltes situacions de l’economia personal, familiar o empresarial. Així, doncs, cal saber què és un préstec, què implica, quins criteris segueix un banc per decidir si es concedeix i quins costos addicionals sol tenir.

Quan no podem esperar a disposar dels nostres estalvis per comprar alguna cosa, podem manllevar diners, i una de les maneres més freqüents de fer-ho és demanar un préstec a una entitat financera.

Un préstec personal és una operació per la qual l’entitat deixa una quantitat de diners a un client, que es compromet a tornar-la en un termini pactat i a pagar uns interessos i les despeses de l’operació.

Cal recordar que, abans d’endeutar-nos, és convenient que ens plantegem algunes preguntes:

• Realment ho necessito?
• Ho necessito ara o podria esperar fins a poder pagar amb els meus estalvis?
• Quant més em costarà comprar a crèdit que si fes servir els meus estalvis?
• Em puc permetre els pagaments mensuals? No ara, sinó durant tota la vida del deute. Tinc la seguretat que mantindré el meu nivell d’ingressos?
• Quines altres coses hauré de sacrificar per poder pagar les quotes mensuals?

Analitzarem els conceptes que cal tenir clars a l’hora de demanar un préstec i acabarem fent recomanacions per demanar-ne un.

A. Import: és la quantia del préstec, anomenat nominal o també principal. Es determina en funció de les necessitats del sol·licitant i de la capacitat d’endeutament i les garanties d’aquest.

B. Quota: la quota és l’import periòdic que s’ha de pagar. Generalment, la quota és mensual i consta d’una part del capital (import que he demanat) i una altra d’interessos (cost de demanar els diners).

C. Tipus d’interès: és el preu que cobra l’entitat financera per deixar els diners. El tipus d’interès pot ser fix o variable:

1. 1. Fix: serà sempre el mateix durant tot el temps en què hagi de tornar el préstec, de manera que en el moment de signar el contracte de préstec podem saber-ne el cost total.
   2. Variable: podrà canviar durant el temps en què hagi de tornar el préstec. El tipus d’interès variable està format per un índex de referència oficial més un diferencial i es modifica segons l’evolució dels mercats. El tipus de referència més comú és l’euríbor, que és el tipus publicat per la Federació Bancària Europea per a les operacions de dipòsits en euros a un termini d’un any calculat a partir del que ofereixen una mostra de bancs. En el moment de signar el préstec, no en sabrem el cost total perquè dependrà de l’evolució de l’índex de referència, de manera que cal ser conscient que les quotes del préstec podran apujar-se o baixar.

Els préstecs comporten uns costos. Entre els més comuns, destaquem:

• Comissió d’obertura: import que es paga en formalitzar un préstec per les despeses que suposa la seva obertura. Sol ser un pagament únic i correspondre a un percentatge sobre el capital prestat.
• Comissió d’estudi: import que es paga en formalitzar un préstec per les despeses que suposa l’estudi de riscos. Sol ser un pagament únic i correspondre a un percentatge sobre el capital prestat.
• Comissió per cancel·lació: comissió que cobra el banc per la cancel·lació anticipada d’un préstec (quan tornes tot el préstec abans de temps). Sol calcular-se com un percentatge sobre la quantitat amortitzada.
• Comissió per amortització anticipada: comissió que cobra el banc per l’amortització anticipada d’una part del préstec, és a dir, quan tornes una part del préstec abans de temps. Sol calcular-se com un percentatge sobre la quantitat amortitzada o lliurada a compte.

El tipus d’interès nominal no ens indica quin és el cost real del préstec. Per fer-ho, hem de tenir en compte la TAE (taxa anual equivalent).

La TAE ens dona informació sobre el cost real anual del préstec, ja que es calcula a partir d’una fórmula matemàtica normalitzada, que no només té en compte el TIN (tipus d’interès nominal) de l’operació, sinó també la freqüència dels pagaments, les comissions bancàries per cancel·lació o amortització i les altres despeses que genera l’operació.

Quan adquirim un préstec, hem de tenir molt clars dos conceptes:

Termini d’amortització: és el termini en què es tornarà el préstec. Dependrà del tipus de préstec: consum, hipotecari, etc.

Període de carència: és el període que passa des que se signa el préstec fins que es comença a retornar l’import prestat. Normalment, durant la carència només es paguen interessos, però no el principal (encara que en el cas de la carència total pot no haver-se de pagar cap quota). Els períodes de carència són habituals en algunes ofertes de préstecs hipotecaris o personals. Per exemple, un préstec amb un termini de cinc anys i una carència de sis mesos vol dir que durant els primers sis mesos pagaré una quota més baixa perquè només pagaré els interessos, i a partir del setè mes la quota ja tindrà la part de principal i la part d’interessos.

La condició bàsica perquè un banc concedeixi un préstec és que tingui la seguretat que li retornaran segons les condicions pactades, és a dir, que el client tingui capacitat de devolució del préstec.

Per fer-ho, el banc sol analitzar els aspectes següents:

• Historial creditici. S’analitza l’historial de comportament amb l’entitat (si se n’és client) i es consulta si s’han concedit préstecs amb anterioritat, si s’han tornat els diners en el termini corresponent i les quantitats pendents de pagament, si hi ha hagut descoberts… També se sol·licitarà informació per saber si té altres préstecs amb altres entitats (CIRBE) i es consultaran els fitxers de morosos.
• Ingressos estables. S’analitzaran els ingressos actuals i si són estables.
• Situació financera i patrimonial actual. S’analitzarà també el grau o ràtio d’endeutament, és a dir, si amb els ingressos que tenim podem viure i, a més, pagar la quota mensual del préstec. No és recomanable que la quota del préstec sigui superior al 30-40% dels ingressos mensuals disponibles.

A més, per tenir més seguretat que cobrarà el préstec, el banc pot demanar garanties addicionals. Les garanties són els béns i els avals que es declaren per fer front al pagament del préstec en cas que no es tornessin els diners segons el que s’ha acordat. Per exemple, el banc pot demanar que el cònjuge avali el préstec.

El banc també pot demanar que es domiciliï la nòmina. Sovint el banc també ofereix la contractació d’una assegurança que cobreixi possibles eventualitats (defunció, invalidesa, accident…).

A internet és possible trobar molts simuladors de préstecs, com el del portal del client bancari del Banc d’Espanya.

Al web es pot calcular la quota inicial d’un préstec amb un tipus d’interès i un termini determinats o la nova quota que es pagarà si durant la vida del préstec es modifica el tipus d’interès. A més, la plataforma permet obtenir taules d’amortització per comprovar l’evolució del préstec al llarg del temps. És una bona forma de fer-se una idea de què suposaria demanar aquest préstec.

Si no es pot fer front al deute, és recomanable parlar com més aviat millor amb el banc i explicar la situació per veure si és possible que ens refinancin el préstec, és a dir, que ens allarguin el termini de devolució –amb la qual cosa es reduirà la quota mensual–, o fins i tot que ens concedeixin un període de carència durant el qual només calgui pagar interessos.

La recomanació principal per adquirir un préstec és la prudència. Abans de sol·licitar un préstec, és bàsic saber quina és la situació actual i quina capacitat de pagament mensual tinc: quin límit de quota mensual puc pagar (en el present, però també valorant les possibles eventualitats que es poden produir).

Abans de signar, cal llegir atentament el contracte i preguntar tots els dubtes que tinguem (preu, terminis, comissions).

És important tenir en compte aquestes recomanacions a l’hora de demanar un préstec i conèixer els conceptes bàsics abans de signar el contracte amb el banc, des dels tipus d’interès fins a les comissions, passant per la morositat o els criteris de concessió.

CaixaBank posa a disposició dels seus clients un ampli ventall de préstecs personals. Per als teus plans, per finançar els estudis, per comprar un vehicle nou, per comprar electrodomèstics o aparells tecnològics, per adquirir un habitatge o per reformar casa teva. Poden ser múltiples les finalitats per les quals algú vol adquirir un préstec, per això ens adaptem a les necessitats de qualsevol persona.