Espanya té 7.905 quilòmetres de costa, segons l’INE, fet que la converteix en un país amb un important potencial pel que fa a l’energia mareomotriu i de les ones.
Aquest tipus d’energia verda aprofita el moviment de les marees o de les onades gràcies a turbines hidràuliques. No necessita marees veloces o grans distàncies, és il·limitada, no genera residus ni emissions i la seva infraestructura és de llarga durada.
Seguint l’estela de l’energia mareomotriu, et proposem una ruta per la geografia espanyola, a través de la qual coneixerem la història de la seva aplicació, les seves peculiaritats i la seva projecció de futur.
El nostre viatge comença a Cantàbria.
Envoltat d’un paratge de gran valor històric i ecològic, el Parc Natural dels Aiguamolls de Santoña, Victoria i Joyel, trobem el molí de Cerroja. Aquesta construcció és el molí de marees més antic d’Europa, ja que ja s’esmenta en textos del segle XVII, encara que alguns daten la seva construcció al segle XI.
S’utilitzava per moldre cereal, principalment blat de moro, i aprofitava, a través de ginys mecànics, la força de les marees. Té un habitatge per al moliner i zona d’emmagatzematge.
Avui dia, és la seu del Centre d’Interpretació de la Natura, la Història i la Cultura d’Escalante. Es pot visitar i ofereix material audiovisual que explica com funcionava el molí; a més, proporciona informació sobre la fauna i flora del parc natural. Els més curiosos podran observar el mecanisme del molí través d’uns panells.
El molí de Cerroja es troba a un passeig del municipi d’Escalante, on hi ha l’ermita de San Román, d’estil romànic, i el convent de Montehano, al costat de les ruïnes d’un castell, Bé d’Interès Cultural.
Després d’aquesta visita al passat a través del molí de marees, viatgem a l’actualitat i posem rumb a l’est, en direcció a Euskadi.
El 2011 va començar a rugir la central d’energia de les ones més gran d’Espanya. L’impacte de les onades en aquest dic emet un so eixordador, que ha portat els veïns de Mutriku a batejar-la com El Dragón. Utilitza una tecnologia anomenada columna d’aigua oscil·lant (OWC, Oscilating Water Column) que genera un corrent d’aire amb l’ascens del nivell de l’aigua. Aquest aire, en cel·les tancades, puja i baixa gràcies al moviment de les onades que impulsen les turbines i produeixen energia elèctrica.
La seva potència instal·lada és de 296 kW (el consum anual de 600 persones) i és la més longeva del món. Si vols visitar la central, informa-te’n a l’Oficina de Turisme de Mutriku.
Aquesta central, a recer de l’impressionant paisatge del cap Matxitxako, se situa entre la Reserva de la Biosfera d’Urdaibai i el biòtop protegit de San Juan de Gaztelugatxe. Aquest illot, unit a terra per un pont de dos arcs, acull una ermita del segle XI i és objecte de centenars de visites, ja que ha servit d’escenari per al rodatge de la famosa sèrie de televisió “Juego de Tronos“. Si vols visitar aquest lloc, has de reservar amb antelació o matinar, ja que el nombre de visitants és limitat.
Arribem a l’última parada d’aquest viatge, les illes Balears.
La naturalesa geogràfica de les illes presenta un problema en la generació d’energia: no solen tenir rius ni embassaments que assegurin la producció a través de centrals hidroelèctriques.
Aquest problema s’agreuja si parlem d’illes especialment poblades i amb notable activitat terciària, amb pics estacionals, com les illes Balears. I, tanmateix, la seva naturalesa insular aporta un altre avantatge: els seus quilòmetres de costa són espais perfectes per a l’aprofitament de l’energia mareomotriu i de les ones.
A Calvià, amb boniques vistes a la badia, es localitza port Adriano. Aquest port esportiu va néixer als anys 70, i el 2012 va ser remodelat pel mediàtic arquitecte francès Philippe Starck, que va incorporar millores innovadores basades en la tecnologia i amb focus en el medi ambient. Ara, per dotar d’energia verda aquest port esportiu, es projecta la construcció d’una central d’energia de les ones. Una vegada acabada, tindrà una potència instal·lada de 2 MW, la meitat de l’energia que consumeix el port.
A més de gaudir de regates o concerts a port Adriano, el visitant pot capbussar-se a qualsevol de les 34 platges del municipi o practicar des de snorkel fins a senderisme.
