– Utilitzar l’autenticació biomètrica i/o l’autenticació de múltiples factors com a mesura de ciberseguretat. És aconsellable habilitar el reconeixement biomètric en aquelles aplicacions i dispositius en què existeixi l’opció. Si no és possible, es recomana utilitzar l’autenticació de múltiples factors (clau + SMS, per exemple), ja que és molt més fiable que les contrasenyes. Aquestes precaucions són molt útils per a aplicacions fintech o de seguretat a la llar.
– Canviar periòdicament les contrasenyes i evitar fer servir les mateixes per a tots els dispositius.
– No donar informació personal sense les mesures de seguretat adequades. La informació personal és un bé preuat pel qual les empreses estan disposades a pagar. La Llei orgànica de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals, publicada fa no gaire més de dos anys, obliga, entre d’altres, a sol·licitar permís per a la recopilació d’aquestes dades. No obstant això, procura llegir detingudament les polítiques de tractament de dades que acceptis i, si la informació sol·licitada és innecessària, no la proporcionis.
– Utilitzar un wifi o connexió segura. Tant si estàs consultant el saldo del teu compte o contestant a un correu electrònic com si compres per Internet, assegura’t d’estar connectat a una xarxa segura. És molt còmode connectar-se a una xarxa wifi pública i fer les gestions necessàries des de qualsevol lloc i sense consumir dades (sobretot, tenint en compte que cada vegada hi ha més llocs que ofereixen connexió gratuïta), però és molt fàcil accedir il·legalment als paquets d’informació transmesos a través de connexions públiques.
– Instal·lar controls parentals als dispositius tecnològics. Aquesta mena d’eines suposa una forma no invasiva de limitar l’accés dels més petits de la casa a continguts que són inapropiats per a ells i fins i tot podem evitar problemes derivats del mal ús de la tecnologia, com el grooming o el frau.
– Compartir temps de tecnologia amb els nens. La generació multipantalla és nativa digital. Intentar mantenir-los completament aïllats del món digital és, d’una banda, infructuós, i de l’altra, contraproduent (sobretot tenint en compte el gir cap a les TIC que està fent l’educació). El que sí que pot fomentar un vincle sa amb la tecnologia i ajudar que els pares estiguin al corrent de què en fan els seus fills és compartir temps d’ús i programar activitats en família que incloguin aquests dispositius.
– Limitar el temps d’ús. Establir límits és important, tant per als nens com per als adults. No s’ha de fer servir la tauleta tàctil com si fos un «xumet digital» perquè el nen estigui entretingut, sinó programar activitats adequades i oferir altres alternatives offline. Per descomptat, cal predicar amb l’exemple i autoimposar-nos un límit de temps també a nosaltres mateixos.
– Ubicar els dispositius electrònics en zones comunes. És una bona solució, no invasiva, per controlar l’accés que tenen els menors als continguts digitals i l’ús que fan dels dispositius. En el cas dels adults, a més, és important separar espais a casa, sobretot si es teletreballa: deixa l’ordinador al saló o a l’habitació que utilitzis per treballar, però no te l’enduguis amb tu al dormitori. Separar els espais fomenta la sensació de desconnexió.
