ECONOMIA

Com es van pensar i es van dissenyar els bitllets de l’euro?

Temps de Lectura: 5 minutos

Com es van pensar i es van dissenyar els bitllets de l’euro?
Avatar

CaixaBank

10 Maig, 2017


Passen per les nostres mans, s’acomoden a les nostres butxaques i ens ajuden a sufragar el nostre dia a dia. Tenen un valor econòmic, però també un actiu històric que sovint passa desapercebut. Els bitllets són alguna cosa més que una forma de pagament, ja que porten escrita la identitat nacional d’una regió i formen part de la nostra història i cultura. Però què en sabem, de l’euro?

Cada bitllet representa un estil artístic diferent

El 1995, el Consell Europeu celebrat a Madrid va crear una nova identitat monetària, que respondria al nom d’euro. El procés de creació de la nova moneda començava fixant el nombre i els valors facials dels nous bitllets i monedes. El Consell de l’Institut Monetari Europeu (IME), precursor del Banc Central Europeu (BCE), va ser l’encarregat de determinar-ne la nova denominació: 8 monedes –de valors compresos entre 1 cèntim i 2 euros– i 7 bitllets –de 5 a 500 euros.

Una vegada fet el primer pas, es va començar a treballar en el disseny. El febrer del 1996, l’IME va organitzar un concurs per triar la imatge de la nova moneda europea. Els participants havien de basar els seus dissenys en les èpoques i els estils d’Europa. Finalment, es van presentar 44 esbossos fets per 29 dissenyadors i grups de dissenyadors.

Set mesos més tard, un jurat independent format per experts en disseny, publicitat, història de l’art i psicologia va escollir les 10 millors sèries de dissenys: 5 en la categoria «èpoques i estils d’Europa» i 5 més en la categoria «modern i abstracte».

Faltava un punt important per triar el disseny: l’opinió de la ciutadania. L’empresa European Omnibus Survey Gallup Europa va elaborar un sondeig per conèixer el punt de vista del públic en els dissenys seleccionats. En total, es van entrevistar 2.000 persones de tot Europa. El mes de desembre, amb les dades recollides i l’opinió del jurat, el Consell de l’IME va seleccionar la sèrie guanyadora, elaborada pel dissenyador de bitllets del Banc Nacional d’Àustria, Robert Kalina.

Un dels principals motius pels quals es va declarar guanyador el disseny de l’austríac van ser les portes i finestres de l’anvers dels bitllets, que signifiquen l’esperit d’obertura de la Unió Europea (UE), i les 12 estrelles que representen el dinamisme i l’harmonia entre les nacions. A més, al revers apareixen els ponts, símbol de cooperació i comunicació entre els estats membres i la resta del món.

Cada bitllet representa un estil artístic diferent: el bitllet de 5 €, el clàssic; el de 10 €, el romànic; el de 20 €, el gòtic; el de 50 €, el renaixentista; el de 100 €, el barroc i rococó; el de 200 €, l’arquitectura de ferro i vidre del segle XIX; i el de 500 € –que el BCE deixarà de produir el 2018, segons va anunciar fa uns mesos–, l’arquitectura moderna del segle XX.

Els bitllets també incorporen altres dades rellevants: la bandera de la UE, el nom «euro» escrit en caràcters llatins i grecs, les inicials del BCE en cinc variants lingüístiques, el símbol de protecció legal (copyright) i les signatures d’aquells que han presidit el BCE: Willem Frederik Duisenberg, Jean-Claude Trichet i Mario Draghi.

El 2013 se’n va elaborar un nou disseny: la Sèrie Europa, creada pel dissenyador de bitllets independent de Berlín Reinhold Gerstetter. Encara que manté la mateixa línia gràfica i els mateixos colors, s’hi han incorporat elements de seguretat millorats i s’hi han inclòs els nous països que ara formen part de la UE.

Si vols saber-ne més, al seu dia vam explicar la renovació del bitllet de 50 euros, l’última denominació que s’ha actualitzat i que forma part de la Sèrie Europa.

Accepto les condicions d'ús.