Tecnologia per prevenir els incendis (i apagar-los)

Cada estiu assistim impotents a la mateixa escena. Masses d’arbres que cremen, animals ferits i veïns que miren desesperadament d’evitar que el foc acabi amb les seves llars. Bombers que arrisquen les seves vides, lluitant contra unes flames que semblen devorar-ho tot. Els incendis forestals són una xacra que sempre torna. I les seves conseqüències són molt més serioses del que sembla.

Per comprendre millor la magnitud d’aquest problema, podem donar una ullada a algunes xifres. Segons l’organització WWF, els incendis forestals afecten unes 500.000 hectàrees de mitjana cada any a Europa, de les quals aproximadament 375.000 corresponen a països de l’arc nord del Mediterrani, on es troba Espanya. De fet, el nostre país és el segon de la regió que registra més incendis forestals cada any –uns 12.000. De mitjana, cremen unes 100.000 hectàrees només en territori espanyol. A més, entre els anys 2017 i 2018 van morir per aquesta causa 225 persones a Portugal, Grècia i Espanya.

La qüestió és que aquest problema va a més. Cada cinc anys, la superfície cremada a l’arc nord del Mediterrani augmenta unes 700.000 hectàrees. Això és, en part, perquè els focs són cada vegada més virulents a causa del canvi climàtic. Tant és així, que ja es parla d’incendis de sisena generació, capaços de fer cremar zones fins ara impensables, com el cercle polar àrtic, una àrea que s’escalfa al doble de velocitat que la resta del planeta.

Entre les conseqüències dels incendis que esmenta WWF hi ha la crema d’àrees protegides, la destrucció d’hàbitats d’interès, espècies d’interès afectades, impactes en els balanços hidrològics i en la qualitat de l’aigua o la pèrdua irreparable de terra fèrtil.

Una altra de les derivades més importants dels incendis és l’augment en les emissions de CO₂ a l’atmosfera, que converteix els focs i el canvi climàtic en un cercle viciós: a mesura que augmenten els incendis, també ho fan aquestes emissions d’efecte d’hivernacle, la temperatura global del planeta i la successió d’esdeveniments climàtics extrems.

Com plantar cara a un problema que torna una vegada i una altra i la magnitud del qual augmenta any rere any? Per bé que és necessari disposar de millors mitjans per extingir els incendis que no siguem capaços d’evitar, el cert és que la prevenció és la millor arma que tenim a la nostra disposició per eliminar-los. En ambdós aspectes, la tecnologia ens ajuda, a nosaltres i a aquesta biodiversitat que el foc posa en una situació difícil any rere any.

Una de les principals causes que els incendis siguin cada vegada més devastadors és l’absència de manteniment de les muntanyes resultat, en part, del despoblament rural. La malesa es multiplica a les zones forestals i actua com a accelerador del foc. Per aquest motiu, el manteniment dels boscos és una de les armes principals que tenim al nostre abast per evitar que es produeixin els incendis.

En aquesta tasca, els robots desbrossadors poden convertir-se en l’aliat perfecte dels serveis d’emergències. No només ajuden a millorar la seguretat i l’eficàcia dels operatius si han d’intervenir, sinó també a reduir el combustible que accelera els incendis: la biomassa. Així, hi ha equips capaços de recórrer terrenys abruptes i arbrats per control remot per fer el manteniment dels boscos, però també per traçar perímetres d’incendi i línies de defensa si el foc ja s’ha desfermat.

La detecció primerenca d’incendis també és essencial a l’hora d’evitar que un foc es converteixi en un esdeveniment extrem. En aquest sentit, el Centre d’Investigació en Tecnologies Software i Sistemes Multimèdia per a la Sostenibilitat (CITSEM) de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM) ha desenvolupat un algoritme que permet detectar fum, localitzar un focus i determinar les característiques fonamentals de l’incendi, com l’àrea o la direcció del vent, en temps real.

La tecnologia també busca la manera de predir els incendis i ja s’utilitzen models que ajuden a esbrinar com serà l’evolució d’un foc. Per fer-ho, analitzen entre altres factors com evolucionaran les condicions atmosfèriques fins i tot en terrenys complexos. Així, avui dia es desenvolupen sistemes que combinen l’ús d’imatges per satèl·lit, geoposicionament, càmeres infraroges, predicció i protocols d’actuació per arribar a controlar els incendis en estadis inicials.

Tots aquests avenços en detecció es poden completar amb l’ús de drons, tant per intensificar la vigilància com per sufocar les flames si ja s’han desfermat. Aquest és el cas del projecte Wild Hopper, finançat per la Unió Europea per al desenvolupament d’un dron amb una plataforma multirotor que li permet alliberar fins a 600 litres d’aigua amb una precisió excepcional. D’aquesta manera, les tasques d’extinció primerenca i fins i tot les nocturnes poden augmentar exponencialment la seva efectivitat.

Acabar amb els incendis fins i tot abans que es produeixin és una batalla que pot evitar grans pèrdues cada any, tant personals com econòmiques i mediambientals. Es tracta d’una inversió essencial per al futur del planeta que habitem.