SOSTENIBILITAT

Per què la capa d’ozó necessita el seu propi dia

Temps de Lectura: 5 minutos

Per què la capa d’ozó necessita el seu propi dia
Avatar

CaixaBank

16 Setembre, 2019


Pràcticament cada dia de l’any està dedicat a alguna causa. Això és així perquè és la manera que tenen els organismes internacionals, i molt especialment l’ONU, de posar el focus sobre un tema determinat que necessita atenció internacional. Per això cada 16 de setembre se celebra el Dia Internacional de la Preservació de la Capa d’Ozó. O, dit d’una altra manera, el dia que recordem per què hem de cuidar l’escut natural que protegeix la vida en aquest planeta. Un assumpte molt seriós que fa més de tres dècades que és al punt de mira.

Què és la capa d’ozó i per a què serveix

Per entendre per què preservar la capa d’ozó mereix un dia específic, convé saber en què consisteix i quines són les seves funcions.

L’ozó és un gas compost per tres àtoms d’oxigen (O3). La capa d’ozó, per part seva, es refereix a una part de l’estratosfera en què es concentra una gran quantitat d’aquestes molècules. Aquest mantell s’encarrega que no ens arribin rajos ultraviolats d’alta freqüència. És a dir: actua com a escut davant de la radiació nociva que ens arriba des de l’espai.

Alhora, la capa d’ozó deixa passar les radiacions ultraviolades d’ona llarga, que són les que utilitzen les plantes per fer la fotosíntesi. Això és essencial per a la vida en el planeta, ja que són les plantes les que generen oxigen i estan a la base de la cadena alimentària.

Que aquesta capa s’aprimi o es foradi significa que deixa de complir les seves funcions. Això és un problema greu, i no només per a les plantes. Si les radiacions nocives arriben amb facilitat a la troposfera, que és on som nosaltres, augmenta el risc que tinguem càncer de pell i ceguesa, tal com ja va advertir l’OMS en el seu dia. El nostre sistema immune també en pateix els danys.

Va ser el 1985 quan un grup de científics va donar la veu d’alarma: la capa d’ozó que envolta la Terra tenia un enorme forat sobre l’Antàrtida. Llavors, l’ONU va promoure l’anomenat Protocol de Mont-real per protegir-la, un acord que van signar els governs de tot el món el 16 de setembre de 1987. Des de llavors, aquest dia serveix per recordar-nos per què hem de cuidar el nostre escut natural antiradiació.

Els enemics de la capa d’ozó

El Protocol de Mont-real va servir per prohibir els clorofluorocarbonis (CFC). Es tracta de compostos l’ús dels quals es va posar de moda sobretot als anys 80. Llavors, estaven presents en els gasos refrigerants que utilitzaven els frigorífics i els aires condicionats. També a tota mena d’aerosols. Segons van descobrir els científics, els CFC danyaven la capa d’ozó a passos agegantats.

Gràcies a la conscienciació mundial i a la prohibició que establia el Protocol de Mont-real, els CFC es van deixar d’utilitzar a gran escala. Com a resultat, el forat de l’Antàrtida s’ha començat a tancar. Després d’arribar a un pic a principis de segle, a poc a poc s’ha anat reduint.

Per aquesta raó, es considera que el Protocol de Mont-real és un dels acords pel medi ambient amb més d’èxit a nivell mundial. I la prova que, si ens posem tots d’acord, podem aconseguir resultats per salvar el planeta.

Tanmateix, les amenaces per a la capa d’ozó continuen. Malgrat l’èxit que suposen tant la reducció del forat sobre l’Antàrtida com l’augment de la concentració d’ozó a la part superior de l’estratosfera, s’ha detectat un aprimament a les capes mitjanes i baixes. Fins i tot s’ha observat un augment de la presència d’ozó a l’atmosfera per l’acció humana. Es tracta d’un descobriment preocupant, ja que aquest gas, tan beneficiós per a la vida quan és a certa distància, resulta contaminant i perjudicial a nivell de terra.

Consells per mantenir l’equilibri de l’ozó

L’esforç per preservar la capa d’ozó ha de continuar i, en aquesta lluita, hi hem de participar tots. Tanmateix, la problemàtica amb aquest gas no es limita a la part que es concentra a l’estratosfera. També s’ha de mantenir a ratlla el que genera l’acció humana, que es queda atrapat a l’atmosfera i ja forma part del problema de contaminació que tenim. No només això: també contribueix a l’efecte d’hivernacle.

L’ozó és un contaminant secundari format a partir d’altres, com els òxids de nitrogen (NOx) i els compostos orgànics volàtils (COV) que emeten el trànsit, les calefaccions i la indústria. Per això, convé reduir-ne la generació perquè no acabin transformats en ozó.

Tots podem ajudar a evitar la producció de NOx i COV. Simplement és qüestió de prendre consciència dels nostres actes quotidians i substituir-los per uns altres més ecològics. Aquests quatre consells ens ajudaran a fer-ho:

– Deixar el cotxe a casa: cobrir els trajectes més habituals a peu, amb bicicleta o en transport públic ajuda a reduir les emissions de NOx, precursores de l’ozó atmosfèric. De fet, el transport és la font principal d’emissions de NOx a Espanya.

– Comprovar l’origen dels aliments: consumir productes de proximitat ajuda a reduir la petjada de carboni del nostre carro de la compra, així com les emissions de NOx necessàries perquè els tinguem a casa. La raó és que no demanen el mateix esforç en transport per arribar des del seu punt d’origen que els que ho fan des de l’altra punta del planeta.

– Moderar l’ús de la calefacció: com que aquest apartat habitualment genera precursors de l’ozó, el millor és utilitzar-lo de manera racional. No cal anar per casa en màniga curta a l’hivern: n’hi haurà prou amb ajustar el sistema a uns 21 graus i utilitzar persianes i cortines intel·ligentment.

– Apostar per energies netes: algunes fonts d’energia com el carbó també produeixen precursors de l’ozó. Per això convé apostar per un altre tipus de fonts més netes, com les d’origen renovable.

Cuidar el planeta no és només qüestió d’un dia ni d’una sola causa. Són molts els fronts que tenim oberts per preservar el medi ambient, per això CaixaBank ha posat en marxa  la campanya “365 raons”, dins la seva estratègia mediambiental, que aposta per accelerar la transició a una economia baixa en carboni que promogui el desenvolupament sostenible i sigui socialment inclusiva mitjançant la reducció de l’impacte directe de les seves operacions i el finançament i inversió en projectes sostenibles. A la campanya, els mateixos empleats de l’entitat ofereixen el seu punt de vista sobre els desafiaments que plantegem els humans al planeta i que generen inquietud de cara al futur. Totes aquestes són raons per les quals mai no hem d’abaixar la guàrdia davant de les amenaces que hi ha al lloc on vivim i on també viuran els nostres fills. Un repte diari en què tots ens hem d’involucrar.