“Ven-me aquest boli” i altres frases sobre economia de pel·lícules mítiques

El cinema ha tractat l’economia des de diversos angles. Des d’inoblidables obres de ficció fins a sòlids documentals, hem vist els secrets dels negocis, les borses o els efectes en la societat. Seleccionem frases de cinc pel·lícules que van marcar una època.

Pot ser que amb El llop de Wall Street coneguéssim la vida frenètica dels brokers, però aquesta pel·lícula de Martin Scorsese també ens va ensenyar com funciona la llei de l’oferta i la demanda.

En una reunió amb alguns amics, Jordan Belfort, interpretat per Leonardo DiCaprio, li demana a un dels presents que li vengui un bolígraf. El seu amic, en comptes de parlar de les característiques del producte, simplement va crear la necessitat de comptar amb ell amb una simple frase: “Fes-me un favor. Escriu el teu nom en un tovalló”.

El llop de Wall Street està disponible a Netflix.

En el context d’uns anys 80 pròspers i consumistes s’estrenava el llargmetratge d’Oliver Stone Wall Street, convertint als seus protagonistes, Bud Fox i Gordon Gekko, en referents de yuppies ambiciosos i despietats. La cinta està plena de cites impactants pronunciades per Gekko, entre les quals destaca aquesta màxima, que, a més, va donar títol a la seqüela de 2010.

“Els diners mai no dormen” ens parla de tenir tota la informació i prendre les decisions adequades independentment de les condicions de mercat.

Wall Street està disponible a Apple TV.

L’espionatge industrial i les empreses tecnològiques són l’escenari d’El poder dels diners, on un jove ha d’infiltrar-se en una companyia competidora per extreure informació. El magnat d’aquesta companyia, Jock Goddard, és un guru tecnològic amb llarga experiència, encara que de passat fosc. És precisament ell qui ens deixa aquesta frase.

En aquest sentit, la pel·lícula planteja una qüestió moral: fins on portar aquesta competència? Per aquest motiu, els mercats compten amb organismes reguladors com la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC).

Movistar Plus compta amb aquesta pel·lícula en el seu catàleg.

Si a El poder dels diners parlaven dels beneficis de la competència, a El fundador parlen de la seva capacitat destructora, i és que quan un negoci triomfa, pot provocar el tancament d’empreses del mateix sector.

Una cosa similar succeeix en aquesta pel·lícula, protagonitzada per Michael Keaton, que conta com un venedor amb poc èxit acaba sent el propietari d’una de les majors empreses de la història: McDonald’s.

Aquest títol és l’adaptació de la novel·la de Michael Lewis La gran aposta. Com un grapat d’inversors van jugar a perdre contra el món, i van guanyar, que narra com quatre analistes van intuir el que s’apropava abans de la crisi de 2008 i van invertir d’acord amb les seves previsions, malgrat les prediccions de la resta d’economistes, institucions i governs.

El film, a més d’explicar de manera didàctica (i amb cert humor) nombrosos instruments financers, s’obre amb la frase que hem triat, que no està en boca de cap personatge. Es tracta d’una cita del periodista nord-americà Mark Twain que exemplifica el que conta la pel·lícula: la importància de la transparència i la informació veraç en els mercats. Igual que hem parlat de la CNMC, en aquest cas hem d’esmentar l’organisme encarregat de supervisar un altre àmbit, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

Pots veure La gran aposta a Netflix.

Aquests cinc títols ens deixen interessants lliçons d’economia i diverses hores de bon cinema i entreteniment.