Aquests són els impostos que has de pagar si llogues casa teva com a allotjament turístic

Destinar el teu habitatge al lloguer turístic comporta una sèrie d’obligacions fiscals. Per entendre la naturalesa dels impostos que hauràs de pagar quan destinis la teva propietat a habitatge turístic, és important emmarcar conceptualment el tipus de renda que estàs rebent.

El lloguer turístic està regulat per les lleis de turisme de cada comunitat autònoma i per les ordenances municipals de les localitats en què els viatgers suposen una font de riquesa important. Això vol dir que no hi ha una normativa homogènia i comuna a tot Espanya.

També has de saber que un lloguer per a turistes no sempre compleix els mateixos requisits. Segons el tipus d’acord a què arribis amb els llogaters, on t’anunciïs i els serveis que ofereixis, el règim impositiu serà diferent en funció de si som davant:

– Un lloguer amb servei d’hostalatge. Aquesta forma de llogar la teva propietat a visitants es considera similar al funcionament d’una empresa hotelera. Tot i que depèn del que estipula cada llei autonòmica, per norma general estaràs dins d’aquesta categoria si:

• Ofereixes serveis de recepció al client.
• T’encarregues de netejar periòdicament l’allotjament, canvies els llençols i tovalloles amb regularitat o ofereixes premsa.
• Ofereixes una consigna per guardar les maletes o t’encarregues de netejar la seva roba.

– Un lloguer sense hostalatge. En canvi, no es consideren serveis complementaris propis de la indústria hotelera si la neteja i el canvi de roba de llar es fan a l’entrada i sortida del període contractat pel llogater, així com la resta de serveis (com ara el de neteja de les zones comunes de l’edifici) o el manteniment per a eventuals reparacions de lampisteria, electricitat, cristalleria, persianes, serralleria i electrodomèstics de l’immoble.

Segur que t’estaràs preguntant per què és important aquesta distinció si el que vols saber és com tributa el teu habitatge. L‘Agència Tributària fa servir aquesta diferenciació per explicar la forma de tributar de cadascun d’ells.

Veurem les implicacions fiscals de cada tipus de lloguer, tot i que ometrem la casuística que es planteja en l’impost sobre la renda de no residents per la seva especificitat.

Impost d’activitats econòmiques: aquest tribut només serà aplicable si, com a conseqüència de la teva activitat llogant pisos a turistes, factures més d’un milió d’euros a l’any, tal com estableix l’article 82.1.c) del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals. De totes maneres, encara que no arribis a aquest import, estaràs obligat a complir les obligacions de caràcter censal que et puguin correspondre (presentar el model 036 o 037).

IVA: precisament una de les modificacions legals que es van fer per evitar la competència deslleial entre habitatges de vacances amb servei d’hostalatge i hotels és incorporar-hi una càrrega tributària del 10 %. Per tant, en aquests casos no podràs aplicar l’exempció perquè així ho assenyala l’article 20.u.2.3r LIVA i hauràs de tributar al tipus reduït del 10 %, tal com ho faria un establiment hoteler per aplicació de l’article 91.u.2. 2n LIVA i d’acord amb el criteri de la Direcció General de Tributs (Consulta vinculant V0714-15).

La subjecció a l’IVA determina la no subjecció al concepte de transmissions patrimonials oneroses de l’impost sobre transmissions patrimonials (ITP).

IRPF: a la teva declaració de la renda estaràs obligat a declarar-hi els ingressos com a rendiments de l’activitat econòmica. Així, doncs, sempre que arribis als mínims legals, tindràs l’obligació de declarar i pagar segons la quantitat d’ingressos que hagis obtingut.

Es tracta del cas més freqüent, en què el propietari de l’immoble el lloga sense prestar cap mena de servei. Si aquesta és la teva situació, aquests són els impostos que hauràs de pagar:

IAE: quan l’activitat consisteixi, exclusivament, en l’arrendament per períodes de temps d’immobles o part d’aquests, sense prestar cap servei propi de l’activitat d’hostalatge, i et limitis a posar a disposició de l’arrendatari les instal·lacions, estarem davant d’una activitat pròpia de l’epígraf 861.1 “Lloguer d’habitatges” de la secció primera de les tarifes. El titular de l’activitat, en principi, s’ha de donar d’alta i tributar per aquest impost. Però la Nota 2a d’aquest epígraf estableix que “els subjectes passius amb unes quotes per aquesta activitat inferiors a 601,01 euros tributaran per quota zero”, cas en el qual, d’acord amb el que disposa la Regla 15a de la Instrucció, “els subjectes passius no satisfaran cap quota per l’impost ni estaran obligats a formular cap declaració” (Consulta vinculant de la Direcció General de Tributs V0898-17 i V0931-11).

IVA: segons la doctrina de la Direcció General de Tributs, entre la qual destaquem la Consulta vinculant V0420-18, estan exempts de l’IVA i, per tant, subjectes a transmissions patrimonials oneroses de l’ITP els arrendaments d’allotjaments turístics en què l’arrendador no presta serveis típics de la indústria hotelera. En aquests casos, l’arrendador no ha de presentar ni ingressar l’IVA.

ITP: en aquest cas, sí que estaràs obligat a pagar aquest impost. La quota tributària (el que hauràs de pagar) de l’arrendament s’obtindrà aplicant sobre la base liquidable la tarifa que fixi i publiqui la comunitat autònoma on estigui ubicat l’immoble.

IRPF: si dediques la teva propietat al lloguer sense hostalatge, en comptes de rebre una renda considerada rendiment de l’activitat, aquesta tindrà la consideració de rendiments del capital immobiliari. Igual que passa quan tens un llogater tradicional, podràs desgravar-te moltes de les despeses associades, com la comunitat de propietaris, reparacions, IBI, etc. Ara bé, en aquesta mena de lloguer no serà aplicable la reducció del 60 % que preveu l’article 23.2 de la Llei d’IRPF, ja que els apartaments d’ús turístic no tenen com a finalitat satisfer una necessitat permanent d’habitatge, sinó cobrir una necessitat de caràcter temporal.

Finalment, recorda que els períodes de temps en què l’immoble no ha estat llogat generen la imputació de renda immobiliària corresponent, igual que qualsevol altre immoble, la quantia de la qual seria el resultat d’https://noticias.juridicas.com/base_datos/Fiscal/l35-2006.t3.html#a23aplicar el percentatge d’imputació que correspongui (l’1,1 % o el 2 %) al valor cadastral de l’immoble, i en funció del nombre de dies en què no hagi estat cedit amb finalitats turístiques (o, si escau, arrendat).

El lloguer de vacances s’ha convertit en una oportunitat per a molts. Com pots veure, si vols posar en marxa aquesta opció, revisa bé els impostos que hauràs de pagar segons el servei que vulguis donar. Només així tindràs una noció clara dels guanys que podràs obtenir.