La vida de la María: quatre bretxes de gènere en l’entorn rural

La María sempre espera que arribi el cap de setmana amb il·lusió. És llavors quan tornen de visita al poble alguns dels seus familiars i de les seves amigues que se’n van anar a estudiar i a treballar a la ciutat. Quan té un forat, procura quedar amb alguna d’elles per prendre un cafè i fer-la petar una estoneta. Entre setmana ho té molt més difícil, entre altres raons perquè no hi ha gaires dones de la seva quinta que visquin allí tot l’any.

La població rural ha perdut pes en les últimes dècades a Espanya. Aquesta és una realitat que pràcticament tot el món coneix perquè és fàcilment apreciable. De fet, per cada persona que viu en el medi rural, n’hi ha 1,6 en l’urbà.

Tanmateix, el que no és tan evident és que aquesta pèrdua de pes relatiu té més a veure amb dones que emigren a la ciutat que no pas amb homes que decideixen abandonar el poble. Segons l’informe elaborat per CaixaBank, per cada 100 dones nascudes en un municipi rural, 33 emigren a entorns urbans. En el cas dels homes, en són només 28 de cada 100.

Aquesta és una de les causes per les quals, a mesura que augmenta la grandària del municipi, també ho fa la presència de dones. En els darrers 22 anys, per cada 100 dones en entorns urbans, hi havia prop de 94 homes. Tanmateix, a les poblacions rurals la mitjana s’ha mantingut en els 101,3 homes per cada 100 dones.

D’una banda, això provoca que l’entorn rural s’estigui masculinitzant, com ja passa en pobles petits com el de la María, on els homes ja són majoria a la població. I, d’altra banda, en poblacions rurals la taxa de dependència és més gran en el cas de les dones: per cada dona en edat de treballar en entorns rurals hi ha 0,35 dones grans, una xifra que baixa fins a 0,28 en el cas dels homes. A les ciutats, aquestes ràtios cauen a 0,33 i 0,25, respectivament.

Després d’encadenar diversos períodes de feines precàries i atur, la María va fer cas al seu germà i va marxar a treballar amb ell a l’explotació familiar. Li agrada continuar el llegat de la seva família, però els estudis que ha fet no li serveixen de gaire cosa. També li agradaria modernitzar la gestió de l’empresa, però no pot dedicar a aquesta tasca les hores que requereix.

La bretxa de gènere en l’entorn rural troba en la formació i l’ocupació dos dels seus principals exponents. D’una banda, el nivell educatiu de les dones rurals a Espanya és cada cop més alt, sobretot entre les més joves. De fet, el percentatge de dones de l’àmbit rural amb un nivell educatiu alt (22,8 %) supera el dels homes (15,6 %). Tanmateix, aquesta major qualificació no es tradueix en llocs de treball de més qualitat per a les dones, ja que acostumen a fer feines més bàsiques que no pas els homes i, a més, amb contractes més precaris.

D’altra banda, a Espanya, per cada deu dones rurals aturades, hi ha només vuit homes en aquesta mateixa situació. A més a més, dos de cada tres dones agrícoles tenen un contracte temporal, davant d’un de cada dos homes. Pel que fa a la parcialitat de l’ocupació, per cada deu dones agràries que treballen a temps parcial, només hi ha quatre homes.

A la granja, la María assumeix que el seu paper és ajudar el seu germà, que és qui pren les decisions de negoci i qui es relaciona amb els altres productors de la zona. Ell va ser qui es va quedar al capdavant de l’explotació quan els pares es van jubilar. La María fa una mica de tot durant la seva jornada parcial: des de tenir cura dels animals a tramitar la paperassa.

Tal com recull el XII Informe ClosinGap, les dones en el món rural han compartit tradicionalment les tasques de la feina del camp amb els homes, però sense els mateixos drets i obligacions derivades de la gestió. El seu treball es considerava com a mera «ajuda familiar». També la titularitat de les explotacions ha acostumat a recaure per herència en els homes.

Aquestes condicions aplanen el camí a la tercera bretxa de gènere en l’àmbit rural, la de la presa de decisions i el poder. També tenen molt a veure amb la primera, la demogràfica, ja que aquestes estructures de treball familiar, en què les dones no tenen capacitat de decisió ni influència, afavoreixen el seu trasllat a les ciutats. És una roda que es retroalimenta.

D’aquesta manera, hi ha aproximadament tres homes que són titulars-caps d’explotacions agràries familiars per cada dona en aquesta mateixa posició. Si, a més a més, les persones a les quals ens estem referint tenen llaços familiars, la bretxa es dispara: hi ha set homes per cada dona en posicions de direcció en el cas de cònjuges i 5,2 homes per cada dona en el d’altres familiars. Són resultats que apunten al fet que la majoria de dones titulars no fa les funcions de gestió de la seva pròpia explotació, ja que moltes vegades la seva activitat i les seves relacions externes estan tutelades pels seus marits o per algun familiar home pròxim.

La María és la principal encarregada de tenir cura de la família. A més de tenir cura dels fills, és la responsable d’atendre la seva mare, que ja és gran. Entre unes coses i altres, no té gaire temps per sortir a córrer. Tampoc li sobra temps per plantejar-se els canvis que té al pensament per a la gestió de la granja.

La quarta bretxa de gènere en el món rural és ben coneguda en altres àmbits com l’urbà. Es tracta de la bretxa de conciliació que, en el cas de les dones rurals, és encara més pronunciada.

El XII Informe ClosinGap elaborat per CaixaBank posa l’accent en una realitat eloqüent: les úniques activitats a les quals dediquen més temps cada dia les dones rurals en comparació dels homes són les relacionades amb la cura de la llar i de la família. En concret, dediquen 4 hores i 43 minuts diaris a aquests quefers; és a dir, 2 hores i 7 minuts més cada dia que els homes.

En la resta de les activitats, les dones no fan res més que cedir minuts: esports i activitats a l’aire lliure (28 minuts menys cada dia que els homes), treball remunerat (una hora i quart menys), aficions i informàtica (25 minuts menys), estudis (38 minuts menys) o cura personal (16 minuts menys), entre d’altres. Aquestes dades converteixen la conciliació en una de les grans assignatures pendents en el medi rural.

Trencar amb la bretxa de gènere en el món rural no tan sols és una qüestió de justícia. També pot ajudar a mitigar el repte demogràfic al qual s’enfronta aquest medi. Promoure la corresponsabilitat, dotar dels recursos necessaris les polítiques d’ocupació, natalitat i connectivitat, i també avaluar les mesures ja existents per augmentar-ne l’efectivitat, són algunes de les propostes del XII Informe ClosinGap per aconseguir-ho.

Potser així la María Arroyo aconsegueixi desterrar aquestes bretxes de gènere que inunden la seva vida i que suposen un autèntic sostre de vidre per a milions de dones rurals com ella.