CO2, així actua l’enemic silenciós del planeta

Aquest mateix mes de gener, l’arxiconegut director executiu de Tesla i SpaceX, Elon Musk, llançava una recompensa al més pur estil del salvatge oest. La diferència és que, en aquesta ocasió, no es tracta de capturar un criminal comú. El que proposa Musk és donar 100 milions de dòlars a la millor idea per capturar carboni.

Encara que pugui semblar exagerat, el cert és que el CO₂ s’ha convertit en un dels principals enemics de la humanitat perquè és una de les grans amenaces per a la salut del nostre planeta. Aquesta és una premissa de la qual més o menys tots hem sentit a parlar alguna vegada. El que no acostumem a tenir tan clar és exactament per què el diòxid de carboni perjudica l’entorn. Quins fenòmens provoca i quines conseqüències té.

Derrotar un adversari requereix conèixer-lo bé. Per això, convé saber com actua el CO₂ sobre el planeta i quines estratègies poden ajudar-nos a vèncer-lo.

Resulta que el CO₂ és un dels actors més rellevants en el canvi climàtic perquè influeix decisivament en un dels seus precursors: la intensificació de l’efecte d’hivernacle, un problema que escalfa a poc a poc el planeta.

I per què s’escalfa la Terra? Per respondre aquesta qüestió, convé conèixer abans com funciona l’anomenat efecte d’hivernacle. El planeta rep radiació solar i, al seu torn, desprèn calor. Perquè la seva temperatura no descendeixi massa, una sèrie de gasos, entre els quals hi ha el diòxid de carboni, atrapa una part d’aquesta calor en l’atmosfera.

Quan aquest sistema funciona de manera equilibrada, el clima també ho fa. El problema és que cada vegada es concentra més CO₂ en l’atmosfera i, com a conseqüència, també hi queda més calor atrapada.

Això passa perquè, a les fonts naturals de CO₂ (descomposició orgànica, respiració d’éssers vius, erupcions volcàniques…), que mantenien un cert equilibri, s’hi ha sumat la crema de combustibles fòssils per part dels humans. Com a resultat, cada vegada es concentra més aquest gas en l’atmosfera i la temperatura del planeta no para de pujar.

Aquest cicle d’emissions contaminants, concentració de gasos i escalfament del planeta es veu agreujat pels diferents cercles viciosos que s’estableixen a causa d’un efecte d’hivernacle exagerat.

Potser un dels més evidents consisteix en l’augment de l’ús de l’aire condicionat. A mesura que aquest augmenti per l’increment de la temperatura ambient, també ho farà la producció de l’energia necessària per al seu funcionament. Això suposarà una quantitat més gran d’emissions contaminants que, al seu torn, contribuiran a escalfar encara més el planeta i al fet que instal·lem encara més aparells de climatització.

En aquest context també s’estableixen altres dinàmiques menys òbvies, però igualment perjudicials per al planeta. De fet, la pujada de les temperatures provoca que el permafrost —la capa de sòl congelada que hi ha a les regions més fredes del planeta— es descongeli i alliberi, al seu torn, les grans quantitats de carboni que emmagatzema. Aquestes emissions acceleren l’escalfament global, que cada vegada fon més permafrost.

Sembla clar que, per pal·liar aquest cicle que escalfa a poc a poc el nostre planeta, necessitem reequilibrar-lo. És a dir, els humans hem de reduir al mínim les nostres emissions de CO₂ i altres gasos amb efecte d’hivernacle. I no només això; hem de compensar aquelles emissions que no puguem evitar. Això suposa, a la pràctica, neutralitzar la nostra petjada de carboni, un concepte que ens ajuda a estimar les emissions de CO₂ que produeixen les nostres accions quotidianes.

Portar la petjada de carboni a zero no és només qüestió de països o grans corporacions, també els ciutadans podem calcular-la i dur a terme les accions necessàries per neutralitzar-la. Hi ha fins i tot aplicacions com Carbon Footprint, que tenen en compte els diferents factors que formen part de la nostra petjada de carboni, ens ajuden a estimar-la i proposen accions que ens ajudaran a millorar-la.

En el cas de les empreses, cada vegada més companyies desenvolupen estratègies que tenen en compte les seves diferents activitats i les emissions contaminants que produeixen per conèixer la seva petjada de carboni i compensar-la.

Aquest és el camí que ha seguit CaixaBank. La seva estratègia Carbon Neutral ha suposat que l’entitat esdevingués, el 2018, el primer banc de l’IBEX 35 a compensar per complet la seva petjada de carboni.

Per aconseguir-ho, CaixaBank ha implantat millores tecnològiques que ajuden a reduir les emissions de CO₂. També aposta per l’ús d’energia totalment renovable i compensa les emissions que es desprenen de la seva activitat, tant en els edificis corporatius com en la seva xarxa d’oficines.

Entre les múltiples activitats que l’entitat duu a terme per reduir les seves emissions, hi ha la implantació de projectes d’eficiència energètica —il·luminació led, ús de sensors de presència, solucions de domòtica o adquisició d’aparells de climatització més eficients— i la reducció de consum de paper mitjançant la digitalització de processos o la racionalització d’enviaments a clients. També fa campanyes de sensibilització ambiental, promou criteris de disseny i compra verda, a més d’actuar sobre la seva pròpia producció de residus.

Pel que fa a la compensació d’emissions, CaixaBank promou projectes de reforestació, tant a Espanya —com per exemple els duts a terme a Montserrat (Barcelona) i Ejulve (Terol)— com en països com el Perú o el Brasil. També duu a terme accions de suport a la generació d’energia renovable.

Restablir l’equilibri natural entre la Terra i l’atmosfera és a les nostres mans. Per fer-ho, hem de tenir en compte les nostres accions des d’una nova perspectiva: la de la nostra petjada de carboni. Com puc reduir el consum de combustible en els meus desplaçaments diaris? Com puc optimitzar la quantitat d’energia que utilitzo a casa? Són algunes de les preguntes que ens hem de plantejar per començar des d’ara mateix a reduir les nostres emissions. Qui sap, potser aquest canvi de mentalitat ens condueixi a una idea genial que aconsegueixi impressionar el mateix Elon Musk.