El Producte Interior Brut és un dels termes més esmentats per la premsa i, tanmateix, bona part de la societat desconeix què és i com es mesura aquesta eina fonamental per determinar la riquesa d’un país.
Al llarg de la història han existit nombroses formes de mesurar la riquesa i el poder econòmic d’un país. Una de les tradicionals era la possessió de terra. Fins fa poques dècades, l’expansió territorial d’una nació equivalia a creixement econòmic. Però també ho era el seu accés a recursos naturals valuosos, els acords comercials entre altres potències… i fins i tot el seu nombre d’habitants, especialment per a mà d’obra i l’exèrcit. Tanmateix, en economies cada vegada més complexes, amb indústries plenament desenvolupades i milions d’actors econòmics, es requereixen conceptes més avançats com el del PIB o Producte Interior Brut per mesurar el creixement econòmic d’un país. I resulta que és més senzill del que t’imagines.
Comencem explicant que el PIB és el valor de tot el que genera un país dins les seves fronteres durant un determinat període de temps, siguin béns o serveis. Un cotxe acoblat en una fàbrica, una cafeteria que obre cada matí o una patent registrada per un investigador. Tot això es considera la riquesa d’un país. I diem que es Brut perquè no es comptabilitzen els consums de capital, és a dir, el que costa generar aquests béns o serveis.
Per calcular el PIB existeixen tres fórmules o mètodes.
- Mètode del valor afegit: amb aquest mètode el PIB es calcula sumant el valor afegit que generen tots els béns i serveis en els diferents sectors econòmics. És a dir, sumem la venda de cada bé i servei, però li restem el cost de les primeres matèries i la força de treball que ha costat elaborar-lo. Quan es calcula el PIB d’aquesta forma l’habitual és dividir-lo en diferents sectors econòmics com l’agrícola, el sector dels serveis, la construcció, etcètera.
- Mètode de la despesa: al contrari que amb l’anterior mètode, en què calculàvem el PIB en funció de les vendes dels productes i serveis, en aquest sumem les despeses d’aquestes compres. Aquí es té en compte el consum de les famílies, el consum del Govern, la inversió en nou capital i el resultat de les exportacions netes, sense tenir en compte les importacions.
- Mètode de les rendes: en aquest mètode sumem tots els factors que participen en la producció, com ara les rendes dels assalariats, l’excedent brut d’explotació i els impostos indirectes nets de subvencions.
Un altre concepte que val la pena tenir en compte és el de Producte Nacional Brut que, aquesta vegada sí, inclou el que genera un treballador o empresa espanyola a l’estranger, però resta el que s’ha generat per factors estrangers.